Joan Camp
9 de juliol de 2012 00:30 h
Què compro exactament quan compro música?
L músic f tnts nys que existeix com des que l’home és home. Però l indústri musicl, tl i com l’entenem vui en di, és un cos molt més modern. L històri començ l’ny 1876 qun el nord-mericà Thoms A. Edison v ptentr el ‘fonògrf’, el primer prell cpç de grvr i reproduir àudio. Just un ny després, el 1877, l’lemny Werner von Siemens desenvolupv el primer micròfon dinàmic. I un mic més trd, l’ny 1888, Emile Berliner, tmbé d’origen lemny, però resident Wshington, ptentv un màquin que grvv i reproduï so, però mb un grn diferènci respecte l ‘fonògrf’ d’Edison, j que l’ús com suport de l grvció er d’un disc pl enlloc d’un cilindre.
Llegir-ne més
Cap comentari
Xavier Diez
8 de juliol de 2012 18:59 h
Jordi Borja i la Transició
Devi ser cp l 2005 qun, en un debt sobre l Trnsició, devi coincidir mb Jordi Borj. No fei gire que, com co-coordindor mb Joel Bgur hvi publict el llibre L grn desil·lusió. Un revisió crític de lTrnsició ls Pïsos Ctlns, un dels primers llibres que qüestionv el prdigm interprettiu oficil, i que generà un bon grpt d'ctes públics fins l punt d'empènyer desemmscrr quell procés històric que definitivment, j no té ningú que el defensi. Recordo que vm estr en un tul de debt l CCCB. En Jordi Borj leshores defensv molt intel·ligentment un punt de vist prou rcionl.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
8 de juliol de 2012 12:46 h
Ens cal arribar al 55%
En quest moments Ctluny viu en un utèntic cruïll històric. H rribt el moment de mentlitzr-nos que només, si entre tots ho hem tot, ens en sortirem. Ar i quí no podem pensr, ni molt menys ctur, que com j som, j rribem, teòricment, el 51% de ciutdns que votríem sí en un supost referèndum per l independènci j està tot gunyt. Encr cl i cldrà picr molt pedr . Perquè, l meu entendre, huríem d’rribr sumr més del 55% dels vots fvor de l llibertt ncionl i l sobirni plen.
Llegir-ne més
Ramon Boixet
8 de juliol de 2012 10:45 h
Diguem no !
El senyor Rjoy h demnt Brussel·les que mterilitzi ràpidment l'jud direct l bnc conseguid en l'nterior Consell Europeu. Donr press l UE qun l ml gestió, nterior i ctul, h fet rribr l situció desesperd d'r és senyl d'hver perdut els ppers i les bones mneres. És un cptire dient ls pssnts que s'fnyin posr diners l pltet. Per molt que l llei ho digui, quest senyor i el seu govern no ens representen. Diguem no !. L Generlitt h negocit un crèdit l desesperd de 500 milions d'euros per tl de fer front ls pgments més urgents, essencilment de nòmines, degut l mnc d'ingressos.
Llegir-ne més
Xavier Guarque
8 de juliol de 2012 07:17 h
Ja n'hi ha prou
Els efectes d'un pcte fiscl per Ctluny serien ctstròfics i devstdors per Extremdur, segons h dit el president d'quest comunitt utònom, i està decidit combtre'l, i firm que “si Europ l insolidritt vui l represent Alemny, Espny l represent el pcte fiscl ctlà”. (No sé perquè j em semblv que Alemny j s'en hvi cnst, de l mteix mner que Ctluny, de pgr els plts trencts d'ltres). És dir que, sense Alemny i sense Ctluny, Espny no pot seguir fent utovies sense cotxes, eroports sense vols, AVE's sense vitgers, per posr uns exemples dels despropòsits coneguts, o fntsmdes vries sense sentit esbombdes o encr ignordes.
Llegir-ne més
Joan Tardà
7 de juliol de 2012 23:50 h
Dissortats Nens de la Guerra (adreçat a algun periodista que se'n vulgui fer ressò)
Qun encr no hem conseguit que el Congrés dels Diputts renunciï l convoctòri fet l membres de l Comissió de Defens per reunir-nos l’Alcázr de Toledo el proper di 18 de juliol, tot i que rrn de l denúnci republicn (PNB i IU ens hn dont suport) el fet h esdevingut escàndol. Qun encr resson el vergonynt desfici del govern espnyol de negr ls “nens de Rússi” que resideixen Moscou l subvenció per mntenir el locl socil que tenen obert l cpitl russ, r ens hem d’indignr mb l penos situció que viuen els “nens de l guerr” retornts, els quls no cobren l pensió russ des del mes de gener d’enguny.
Llegir-ne més
beatlescat
7 de juliol de 2012 20:11 h
EXPOSICIÓ EL QUIOSC DELS BEATLES A L'ESTARTIT
El festivl Betles Weekeend, que se celebr L'Estrtit (Bix Empordà) els propers dies 12 15 de juliol esclf motors mb l obertur de l'exposició. L mostr, que es pot visitr l sl d'exposicions del Centre de Serveis, mostr lguns centenrs de peces de l col·lecció prticulr de Josep Mri Frncino, un dels col·leccionistes més destcts nivell mundil. Al Quiosc dels Betles es poden veure bàsicment diris i revistes de totes les èpoques (l peç més ntig és del 1964) i d'rreu del món que mostren l'evolució de l percepció dels Betles l llrg dels nys.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
7 de juliol de 2012 18:53 h
Les preferents i els poca-soltes
Sembl que properment es posrà en mrx, l Prlment de Ctluny, un comissió d’investigció sobre el sector finncer i/o bncri ( les seves trmpes i els seus tripijocs). Considero que seri hor que ixò impliqui, com mínim, sber el que h psst, mb pèls i senyls, mb les nomendes “preferents” ( productes finncers sofistics) que hn esdevingut un utèntic estf en mjúscules. Les comissions d’investigció de les cmbres legisltives són un vi útil, forç emprd les democràcies vnçdes, per tl d’exercir un utèntic control democràtic de les qüestions que poden grinyolr dintre d’un democràci com cl .
Llegir-ne més
Bernat Valls
7 de juliol de 2012 18:21 h
PETAGES? POTSER SÍ, PERÒ PÚBLICS
Drrerment, des de determints àmbits polítics, s’està demnnt el resct de les concessions de les utopistes i l’eliminció dels petges, mb un forç i entusisme que trobo fltr en ltres reivindiccions socils més urgents, més importnts i, sobretot, mb més fectció les persones que estn ptint directment els estrlls més slvtges de l crisi. Tot i que és un greuge i un injustíci per Ctluny, vui en di l’ssoliment d’quest reivindicció històric (des de principis dels nornt) és un petit nècdot en un situció socilment molt preocupnt.
Llegir-ne més
Màrius Viella
7 de juliol de 2012 16:12 h
Condemnats al suplici
En el ple del Prlment del di 3-7-2012 , el President de l Generlitt de Ctluny , m’h don l sensció , d’estr en els últims btecs de l cndidtur , que nomes es pot veure llrgt , per les continudes interrupcions per prt de l president del Prlment, en l’plicció del temps estipult per les intervencions., perquè els rguments esgrimits en l defens de les seves imposicions, son constntment esclfts per l mjori dels grups prlmentris, que es mostren en descord mb les retlldes , l’eurovegs ,l polític interior i les relcions mb el govern centrl; no s’lbir cp projecte de creixement , que indueixi pensr en l creció de llocs de trebll, únic lterntiv l problem que tenim ; s’h de produir , consumir i contribuir ; però mlurdment, el cmí que mrct l’hereu d’en Jordi Pujol , no ens portrà quest destí.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs