Eric Herrera
10 de juliol de 2012 14:17 h
Excuses verinoses
Si bé és ben cert que els bncs espnyols i ctlns durnt el 2009 no tenien cp ctiu tòxic estil subprimes nordmericnes, sí que poc després l toxicitt v ser demolidor cus de l infecció de crèdits provinents de l'inflt sector immobiliri. Si uns eren més difícils i complicts de descobrir, els immoiliris estven cntts. És el que té un estt de pnderet i de ment senzillet com l'espnyol, però, sobretot, el fet de bsr l'economi en el diner fàcil i fictici en un sol sector de l societt. Diríem fins i tot que quest ctitud té un cert flire i record lleugerment l'economi plnificd dels estts totlitris socilistes, un fet que Espny sempre hi té tird hi hgi el color de govern que hi hgi.
Llegir-ne més
Un comentari
Ricard Biel
9 de juliol de 2012 23:56 h
Independentistes de P3
Jo de petit dei que voli ser stronut, i d’dolescent dei que voli ser gigoló. Ho dei, però que com que no vig fer res per ser ni un cos ni l’ltr, nturlment no vig rribr complir cp d’quests propòsits. De l mteix mner, r un enquest diu que el 51% del poble ctlà diu que és prtidri de l independènci. Ho diu. Només ho diu, perquè l’hor de l veritt l immens prt d’quest 51% votrà L Xorrd CiU, oligofrènicment i per vrir. I ixò per més evident que es fci, r més que mi, que L Xorrd és un estf.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
9 de juliol de 2012 19:30 h
Rumb cap a l’horari intensiu amb més de 20 anys de retard
F uns qunts nys que vig llegint notícies en comptgotes sobre l’horri intensiu les escoles i instituts del Principt. A principis de juliol, l diri Ar vig poder llegir que fins 379 instituts públics de 600 que n’hi h l conjunt de Ctluny frn horri intensiu el curs que ve. I tmbé que el curs vinent sis escoles ctlnes de primàri frn un jornd lectiv compctd, de 9 del mtí 2 del migdi, que no serà més que un prov pilot del Govern per comprovr si es pot generlitzr. Em f molt de gràci que en cp lloc de l pàgin en qüestió, qun es prl sobre l modificció de l jornd escolr, no es fci cp referènci l fet que l mjori d’escoles i instituts de Mllorc, j fn quest tipus de jornd f més de 20 nys.
Llegir-ne més
Daniel Ruiz-Trillo
9 de juliol de 2012 16:36 h
Poemestiu i Petit Burg, els únics
Un ny més, rrib l'estiu crregt de propostes culturls, de concerts d'estiu i de festivls de cp cp dels Pïsos Ctlns. Per desgràci, molts d'quests festivls ignoren el ctlà o, tot estirr, el redueixen l mínim expressió, en un men de presènci (girebé nul·l) de l cultur locl i borigen com element curiós. El que sí que és curiós és veure escenris tn mcos com Perld, Clell de Plfrugell, Snt Feliu de Guíxols, Brcelon, Roses, Mnres i molts d'ltres on regnen cntnts hispns tn moderns i tn joves com Julio Iglesis, Miguel Bosé, Mnolo Grcí, Alejndro Snz, Serrt & Sbin.
Llegir-ne més
Joan Tardà
9 de juliol de 2012 12:30 h
Amb els minaires del carbó, per una solució al conflicte
Dimecres, els minires del crbó de diversos territoris de l’Estt espnyol que hn cmint cmí de Mdrid formnt prt de l’nomend “Mrx Negr” hi rriben. I vn des de terres del nord peninsulr, Astúries i Lleó, però tmbé des de Cstell i l’Argó. Els mrxries sben que s’hi juguen el futur immedit. Immedit, certment, perquè llrg termini el crbó té els dies comptts. Si més no l Unió Europe. I, pel que f l’Estt espnyol, més enllà dels compromisos dquirits respecte les exigències medimbientls, encr més si es té en compte l’lt cost que en supos l’extrcció i l repercussió que supos qunt les portcions públiques l sector.
Llegir-ne més
Xavier Guarque
9 de juliol de 2012 08:22 h
Marcant camí
Mi com des de r f qutre nys –coincidint mb l sentènci del Tribunl Constitucionl sobre l’Esttut– l’estt i les diferents estructures de l’estt no hvien sigut tn bel•ligernts en contr de Ctluny. És norml doncs què cd di més persones que mi hvien volgut prlr de independènci r ho fn sense cp men de por. L ftxendri espnyol, l mnc de tcte i l poc vergony de culpr sempre els ctlns i Ctluny dels mls d’Espny, sumt l’espoli fiscl mntingut ny rere ny i totes les mesures que limiten l’utogovern i l identitt pròpi, hn fet créixer el sentiment independentist i el tenir clr mssivment que ixí no podem seguir.
Llegir-ne més
Joan Camp
9 de juliol de 2012 00:30 h
Què compro exactament quan compro música?
L músic f tnts nys que existeix com des que l’home és home. Però l indústri musicl, tl i com l’entenem vui en di, és un cos molt més modern. L històri començ l’ny 1876 qun el nord-mericà Thoms A. Edison v ptentr el ‘fonògrf’, el primer prell cpç de grvr i reproduir àudio. Just un ny després, el 1877, l’lemny Werner von Siemens desenvolupv el primer micròfon dinàmic. I un mic més trd, l’ny 1888, Emile Berliner, tmbé d’origen lemny, però resident Wshington, ptentv un màquin que grvv i reproduï so, però mb un grn diferènci respecte l ‘fonògrf’ d’Edison, j que l’ús com suport de l grvció er d’un disc pl enlloc d’un cilindre.
Llegir-ne més
Xavier Diez
8 de juliol de 2012 18:59 h
Jordi Borja i la Transició
Devi ser cp l 2005 qun, en un debt sobre l Trnsició, devi coincidir mb Jordi Borj. No fei gire que, com co-coordindor mb Joel Bgur hvi publict el llibre L grn desil·lusió. Un revisió crític de lTrnsició ls Pïsos Ctlns, un dels primers llibres que qüestionv el prdigm interprettiu oficil, i que generà un bon grpt d'ctes públics fins l punt d'empènyer desemmscrr quell procés històric que definitivment, j no té ningú que el defensi. Recordo que vm estr en un tul de debt l CCCB. En Jordi Borj leshores defensv molt intel·ligentment un punt de vist prou rcionl.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
8 de juliol de 2012 12:46 h
Ens cal arribar al 55%
En quest moments Ctluny viu en un utèntic cruïll històric. H rribt el moment de mentlitzr-nos que només, si entre tots ho hem tot, ens en sortirem. Ar i quí no podem pensr, ni molt menys ctur, que com j som, j rribem, teòricment, el 51% de ciutdns que votríem sí en un supost referèndum per l independènci j està tot gunyt. Encr cl i cldrà picr molt pedr . Perquè, l meu entendre, huríem d’rribr sumr més del 55% dels vots fvor de l llibertt ncionl i l sobirni plen.
Llegir-ne més
Ramon Boixet
8 de juliol de 2012 10:45 h
Diguem no !
El senyor Rjoy h demnt Brussel·les que mterilitzi ràpidment l'jud direct l bnc conseguid en l'nterior Consell Europeu. Donr press l UE qun l ml gestió, nterior i ctul, h fet rribr l situció desesperd d'r és senyl d'hver perdut els ppers i les bones mneres. És un cptire dient ls pssnts que s'fnyin posr diners l pltet. Per molt que l llei ho digui, quest senyor i el seu govern no ens representen. Diguem no !. L Generlitt h negocit un crèdit l desesperd de 500 milions d'euros per tl de fer front ls pgments més urgents, essencilment de nòmines, degut l mnc d'ingressos.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs