10 de juliol de 2012 23:59 h
Vivim uns moments molt complicts i mlgrt ixò, el pís té forç suficient per sortir-se’n. I ningú no entendri que podent, hi renunciéssim. Ptim un conjuntur molt complex, en què l'espoli fiscl que ptim de mner sostingud des de f dècdes s'h encvlct mb un greu crisi econòmic que està portnt molts conciutdns un situció de misèri i precriett i que les mesures nuncides pel Govern espnyol de Rjoy no fn més que ccentur drmàticment Per ixò cd cop és més evident ls ulls de l mjori d’quest pís que necessitem dministrr els nostres recursos i l riques que generem.
Llegir-ne més
10 de juliol de 2012 18:15 h
Amb les persones, els ltres nimls i l ntur. A un setmn dels grns incendis que hn ssolt el Pís Vlencià, l’ngoix, l tristes i el dol pel que s’h perdut hn de deixr ps l’esforç per que es pug recuperr com més prompte millor. El dissbte, 7 de juliol, Alcubles (Els Serrns), es reuní un fòrum ciutdà que recollí testimonis, veus i suports, i que debté sobre el que s’hvi de fer prtir d’r i com fer-ho. D’quest reunió hn eixit dues primeres inicitives: * L constitució d’un pltform de persones i entitts fectdes en defens del món rurl i del medi nturl, * i l convoctòri d’un mnifestció Vlènci, que tindrà lloc el dissbte, 27 de juliol.
Llegir-ne més
10 de juliol de 2012 17:28 h
En Felipe, de Quino, és un dels persontges de ficció més conseguits per representr el trstorn obsessivocompulsiu i el pessimisme. És l'ngoixt permnent, que somni, com no podi ser d'un ltr mner, mb ser el Llnero Solitrio. Un ironi cruel d'un utor el qul, tnmteix, sovint es deix entendrir pels seus persontges. Mfld, des de ben petit, sempre h estt un de les meves obres preferides. El meu primer llibre de Mfld, el número tres, me'l v reglr l mev germn un mtí de diumenge. Hvi vingut Grnollers veure'ns mb el seu xicot.
Llegir-ne més
10 de juliol de 2012 16:42 h
Com result hbitul, hir vig recollir de l bústi un sobre de L Cix mb diverses informcions dins. Sol ser un moment delict, perquè l lectur de les xifres sempre em port lgun disgust, i efectivment, hir no v ser cp excepció. Pujd de les comissions per mnteniment de trgetes, trnsferències i qulsevol ltre fet (o simplement per no fer res) il·lustren un fenomen de prsitisme finncer de mnul d’instruccions. Tnmteix, entre els microinformes (pels quls tmbé em cobren un pst sot l’epígrf «correspondènci» m’hi trobo un díptic de color blu mb qutre siluetes que preixen gfdes de l mà, i un llegend que res«1 de cd 4 nens Espny viu en risc de pobres o vulnerbilitt socil».
Llegir-ne més
10 de juliol de 2012 14:17 h
Si bé és ben cert que els bncs espnyols i ctlns durnt el 2009 no tenien cp ctiu tòxic estil subprimes nordmericnes, sí que poc després l toxicitt v ser demolidor cus de l infecció de crèdits provinents de l'inflt sector immobiliri. Si uns eren més difícils i complicts de descobrir, els immoiliris estven cntts. És el que té un estt de pnderet i de ment senzillet com l'espnyol, però, sobretot, el fet de bsr l'economi en el diner fàcil i fictici en un sol sector de l societt. Diríem fins i tot que quest ctitud té un cert flire i record lleugerment l'economi plnificd dels estts totlitris socilistes, un fet que Espny sempre hi té tird hi hgi el color de govern que hi hgi.
Llegir-ne més
9 de juliol de 2012 23:56 h
Jo de petit dei que voli ser stronut, i d’dolescent dei que voli ser gigoló. Ho dei, però que com que no vig fer res per ser ni un cos ni l’ltr, nturlment no vig rribr complir cp d’quests propòsits. De l mteix mner, r un enquest diu que el 51% del poble ctlà diu que és prtidri de l independènci. Ho diu. Només ho diu, perquè l’hor de l veritt l immens prt d’quest 51% votrà L Xorrd CiU, oligofrènicment i per vrir. I ixò per més evident que es fci, r més que mi, que L Xorrd és un estf.
Llegir-ne més
9 de juliol de 2012 19:30 h
F uns qunts nys que vig llegint notícies en comptgotes sobre l’horri intensiu les escoles i instituts del Principt. A principis de juliol, l diri Ar vig poder llegir que fins 379 instituts públics de 600 que n’hi h l conjunt de Ctluny frn horri intensiu el curs que ve. I tmbé que el curs vinent sis escoles ctlnes de primàri frn un jornd lectiv compctd, de 9 del mtí 2 del migdi, que no serà més que un prov pilot del Govern per comprovr si es pot generlitzr. Em f molt de gràci que en cp lloc de l pàgin en qüestió, qun es prl sobre l modificció de l jornd escolr, no es fci cp referènci l fet que l mjori d’escoles i instituts de Mllorc, j fn quest tipus de jornd f més de 20 nys.
Llegir-ne més
9 de juliol de 2012 16:36 h
Un ny més, rrib l'estiu crregt de propostes culturls, de concerts d'estiu i de festivls de cp cp dels Pïsos Ctlns. Per desgràci, molts d'quests festivls ignoren el ctlà o, tot estirr, el redueixen l mínim expressió, en un men de presènci (girebé nul·l) de l cultur locl i borigen com element curiós. El que sí que és curiós és veure escenris tn mcos com Perld, Clell de Plfrugell, Snt Feliu de Guíxols, Brcelon, Roses, Mnres i molts d'ltres on regnen cntnts hispns tn moderns i tn joves com Julio Iglesis, Miguel Bosé, Mnolo Grcí, Alejndro Snz, Serrt & Sbin.
Llegir-ne més
9 de juliol de 2012 12:30 h
Dimecres, els minires del crbó de diversos territoris de l’Estt espnyol que hn cmint cmí de Mdrid formnt prt de l’nomend “Mrx Negr” hi rriben. I vn des de terres del nord peninsulr, Astúries i Lleó, però tmbé des de Cstell i l’Argó. Els mrxries sben que s’hi juguen el futur immedit. Immedit, certment, perquè llrg termini el crbó té els dies comptts. Si més no l Unió Europe. I, pel que f l’Estt espnyol, més enllà dels compromisos dquirits respecte les exigències medimbientls, encr més si es té en compte l’lt cost que en supos l’extrcció i l repercussió que supos qunt les portcions públiques l sector.
Llegir-ne més
9 de juliol de 2012 08:22 h
Mi com des de r f qutre nys –coincidint mb l sentènci del Tribunl Constitucionl sobre l’Esttut– l’estt i les diferents estructures de l’estt no hvien sigut tn bel•ligernts en contr de Ctluny. És norml doncs què cd di més persones que mi hvien volgut prlr de independènci r ho fn sense cp men de por. L ftxendri espnyol, l mnc de tcte i l poc vergony de culpr sempre els ctlns i Ctluny dels mls d’Espny, sumt l’espoli fiscl mntingut ny rere ny i totes les mesures que limiten l’utogovern i l identitt pròpi, hn fet créixer el sentiment independentist i el tenir clr mssivment que ixí no podem seguir.
Llegir-ne més