17 de juliol de 2012 13:29 h
L Pltform ProSeleccions, l Generlitt i l FEEC hn felicitt els corredors Els tletes ctlns que vn prticipr ls SkyGmes del 30 de juny l 8 de juliol vn viure hir l Museu Melcior Colet de Brcelon un cte de reconeixement per tots els èxits que hi vn conseguir. El secretri generl de l’Esport, Ivn Tibu, el president de l Pltform ProSeleccions, Xvier Vinyls, i el president de l Federció d’Entitts Excursionistes de Ctluny (FEEC), Jordi Merino, vn felicitr els esportistes i els tècnics per les 15 medlles conseguides en els cmpionts.
Llegir-ne més
17 de juliol de 2012 13:24 h
Mrc Pinsch h estt el gunydor bsolut de l 6 edició de l’Oll de Núri, un de les curses de muntny que desperten més interès l nostre pís i que compt mb el suport de l Pltform ProSeleccions. Pinsch v conseguir un temps molt bo: 2 hores, 17 minuts i 19 segons, bstnt prop del rècord de l curs, que el v conseguir Kilin Jornet el 2009 mb 2 hores, 14 minuts i 57 segons. Per drrere de Pinsch hn rribt Agustí Roc (mb 5 minuts i 2 segons de diferènci) i Jessed Hernández, ctul cmpió de l mitj mrtó ls SkyGmes (mb 6 minuts i 22 segons més que el gunydor).
Llegir-ne més
16 de juliol de 2012 20:08 h
Drrerment s’escolten moltes veus, polítiques i mediàtiques, que rgumenten que Ctluny serà intervingud per prt de l’Estt; fins i tot lguns insignes economistes prlen que quest “operció” es produirà el proper novembre. El que qued clr és que l societt ctln, mb el seu govern l cpdvnt, no poden cceptr – de cp de les mneres – l imposició “mnu militri” de l’gend centrlitzdor per prt de Mdrid . En quests moments h rribt l’hor de l interncionlitzció de debò del fet ncionl ctlà; requisit bàsic per lbirr, mb grnties, un futur proper com poble lliure i sobirà.
Llegir-ne més
16 de juliol de 2012 16:14 h
Dimecres l Sessió de Control preguntré l ministre Montoro (2' 30'' i el mteix temps per l respost d'ell): ¿Cuánts de ls doloross medids nuncids por el gobierno recen sobre ls esplds de los millonrios? L tesi defensr és ben senzill: El govern del PP gestion el terror socil, perquè és el millor ctlitzdor per ccelerr el desbllestment de l'estt del benestr. No hi f res que el preu pgr sigui fer-nos fer un ps enrere de trent nys com societt i scrificr tot un generció. Víctimes col.lterls, tnt se vl, d'un nov guerr.
Llegir-ne més
16 de juliol de 2012 11:53 h
És l'Eurovegs l Delt del Llobregt un projecte dequt per l nostre sistem productiu o pot ser un error que pgrem cr com pís? És cert que ningú es pot negr l creció de llocs de trebll i encr menys l lliure empres, però tmbé és convenient que l'dministrció tingui en compte si un complex d'questes crcterístiques és vible en un territori concret vlornt tots els spectes que s'hi posen l dmunt. Jo m'oposo l'Eurovegs Ctluny des del primer di per vàries rons, principlment, deixeu-m'ho dir rs i curt, perquè ctulment ens pssem el di donnt-nos cops de cp l pret lmentnt que fóssim tn estúpids com per deixr que el totxo i el turisme bnl fossin el nostre principl model econòmic.
Llegir-ne més
16 de juliol de 2012 09:30 h
Dvnt de problemes complexos vegdes hi h solucions molt simples. Ar f uns dies vig penjr l Fcebook ixò: “Formul per rreglr el desori finncer de l’estt espnyol: que els bncs "dolents" quedin sot control dels seus creditors estrngers i l bnc "sn" quedi com reducte finncer de l’estt. Així quedri un bnc espnyol potent (BBVA, Sntnder, Populr) i un bnc ctln definitivment i proporcionlment encr mes potent (Cixbnc, Sbdell). I un ltr cos que fem trd!” A l’endemà, el digitl Público.es v publicr un notíci en l que dei que l Comissió Europe presentv un pl perquè siguin els ccionistes i no els contribuents els que pguin les fctures de les futures crisis bncàries, l vegd que s’estbleixin grnties per tl que el dipòsits dels impositors o els seus ctius quedin preservts.
Llegir-ne més
15 de juliol de 2012 18:01 h
L recuperció del pís , desprès de l ixfd per l guerr “Incivil” ,1936-1939, es v conseguir per els esforços i per l cpcitt de superció que l’empresrit v imposr , tot i el lldronici que sense control per prt dels governnts ddictes i fix l dictdur , que de ben segur que els hereus, en quests moments intenten tornr rrelr. L dictdur frnquist fou criminl i pervers, i l’hor instructiv en idees i vivències, que mlurdment no s’profiten en democràci .
Llegir-ne més
15 de juliol de 2012 12:39 h
Les mesures, drconines i mortificdores, nuncides, mb nocturnitt i trïdori, pel govern espnyol del Sr. Rjoy deixen tocd de mort l democràci. S’intent convertir l’Estt espnyol en un indret cpitnejt pels plutòcrtes i els buròcrtes recentrlitzdors. Les disposicions, rbiosment ntisocils i terriblement ultrjcobines i uniformitzdores ( r es pot prlr, un ltre cop, d’imperilisme cstellno espnyol contr Ctluny) ens situen en uns escenris, polítics i socils, preconstitucionls i postfrnquistes.
Llegir-ne més
15 de juliol de 2012 08:00 h
Us fig mns l'rticle pregut l'Associció Ctln de Prems Grtuït el juliol del 2011 Tot just encett l’estiu del 1705, en el context de l guerr de Successió espnyol, Lisbo es reuneix un flot ngloholndes mb uns deu mil soldts lits encpçlts pel mteix rxiduc Crles d’Àustri. L’objectiu prioritri és dirigir-se Brcelon i expulsr-ne les tropes borbòniques. En pssr dvnt d’Alcnt, exigeixen que l ciutt reconegui com rei el pretendent ustríc i, dvnt l negtiv de les utoritts borbòniques, bombrdegen l plç.
Llegir-ne més
14 de juliol de 2012 23:47 h
Benvolgut Molt Honorble permetem que et dirigeixi unes rtlles des d’quest blog, i deix’m que sigui de comptriot comptriot j que com tu pertnyo questpís petit, i crec que per dmunt dels trctments institucionls, l frnques (tnt poc freqüent quest dies) és molt importnt, sobretot si sobre hi fegeixes respecte (i no en dubtis que és ixí). He volgut escriure’t un cop rribts quest extrem que hem ssolit com pís, en el deteriorment considerble de l relció mb el nostre veí Espny. Amb l que està cient quests dies, millor dit, j f dies que cu i mb l’igu que ens rrib més enllà dels nostres cps.
Llegir-ne més
