18 de juliol de 2012 17:08 h
Per què creis que el PP h ugmentt el nombre d’lumnes per ul, h disminuït el nombre de professors per escol, h ugmentt el nombre d’hores i dies de fein per l professort, h bixt el que cobren cd pg i h minvt les pgues cobrr? Perquè no els interess que els infnts que cuden l’escol prenguin. Perquè no els interess un educció de qulitt encr que se n’omplin l boc. Perquè per prendre votr el que el seu cp els indiqui i després pludir encr que sigui l pròpi execució, per fer ixò no és necessri hver nt gire l’escol.
Llegir-ne més
18 de juliol de 2012 14:25 h
L declrció de Frncesc Homs, secretri generl de Presidènci, sobre el gru d’immobilitt en què es trob cpturd l Generlitt fn pensr que, sent CiU sempre cut i molt plnificdor en les seves estrtègies comunictives, l independènci és prop i qusi lògicment inevitble. De fet, tot subversió o trencment de l leglitt vigent h de començr per reconèixer que en el mrc legl present no hi h mrge de mniobr, és dir, que s’hi està lligt de mns i peus. Això, j està fet. Atenent, però, tmbé les declrcions de nombroses personlitts i polítics, cl entendre i considerr que l’emncipció ncionl complert (no j unes trnsicions) no podrà esdevenir-se sense CiU, el prtit mjoritri o, mb mtisos, sense CDC —Unió sembl que continu enrocd en el seu confederlisme estèril i, per l’ltr bnd, el PSC continu cec i teledirigit per les tesis del PSOE.
Llegir-ne més
18 de juliol de 2012 13:21 h
Avui h publict el diri “Ar” un men d’enquest entre diversos intel·lectuls sobre el que h de fer el president Ms dvnt l’tzucc l que l’h dut el Govern espnyol. En generl són opinions que es mouen des de l relitt d’un recentrlitzció de l’Estt i el menyspreu ptit per Ctluny i el seu Govern mns de l’Estt, fins l consttció que el Govern dels millors poc o res hi frà. Hi h com no podi ser ltrment, el ppu del 6 d’octubre exhibit, com no, pel director de l Ct.Dem,però que sembl més vit un brom.
Llegir-ne més
18 de juliol de 2012 12:27 h
El Cmpiont del Món tindrà tres proves, l més destcd Iguld el 27 i 28 de juliol Els 18 membres de l Selecció Ctln que prticiprn les tres proves del Cmpiont del Món vn ser presentts hir l Museu Melcior Colet de Brcelon. En l’cte hi vn ser presents el secretri generl de l’Esport, Ivn Tibu, l’lclde d’Iguld, Mrc Cstells, el president de l’Associció Ctln de Biketril (BAC), Josep Abnt, el secretri generl de l Biketril Interntionl Union (BIU), Màrius Mollà, el vicepresident de l Pltform ProSeleccions, Sergi Blázquez, i Albert Blcells, director d’Ocisport, empres que orgnitzrà l prov d’Iguld.
Llegir-ne més
17 de juliol de 2012 13:29 h
L Pltform ProSeleccions, l Generlitt i l FEEC hn felicitt els corredors Els tletes ctlns que vn prticipr ls SkyGmes del 30 de juny l 8 de juliol vn viure hir l Museu Melcior Colet de Brcelon un cte de reconeixement per tots els èxits que hi vn conseguir. El secretri generl de l’Esport, Ivn Tibu, el president de l Pltform ProSeleccions, Xvier Vinyls, i el president de l Federció d’Entitts Excursionistes de Ctluny (FEEC), Jordi Merino, vn felicitr els esportistes i els tècnics per les 15 medlles conseguides en els cmpionts.
Llegir-ne més
17 de juliol de 2012 13:24 h
Mrc Pinsch h estt el gunydor bsolut de l 6 edició de l’Oll de Núri, un de les curses de muntny que desperten més interès l nostre pís i que compt mb el suport de l Pltform ProSeleccions. Pinsch v conseguir un temps molt bo: 2 hores, 17 minuts i 19 segons, bstnt prop del rècord de l curs, que el v conseguir Kilin Jornet el 2009 mb 2 hores, 14 minuts i 57 segons. Per drrere de Pinsch hn rribt Agustí Roc (mb 5 minuts i 2 segons de diferènci) i Jessed Hernández, ctul cmpió de l mitj mrtó ls SkyGmes (mb 6 minuts i 22 segons més que el gunydor).
Llegir-ne més
16 de juliol de 2012 20:08 h
Drrerment s’escolten moltes veus, polítiques i mediàtiques, que rgumenten que Ctluny serà intervingud per prt de l’Estt; fins i tot lguns insignes economistes prlen que quest “operció” es produirà el proper novembre. El que qued clr és que l societt ctln, mb el seu govern l cpdvnt, no poden cceptr – de cp de les mneres – l imposició “mnu militri” de l’gend centrlitzdor per prt de Mdrid . En quests moments h rribt l’hor de l interncionlitzció de debò del fet ncionl ctlà; requisit bàsic per lbirr, mb grnties, un futur proper com poble lliure i sobirà.
Llegir-ne més
16 de juliol de 2012 16:14 h
Dimecres l Sessió de Control preguntré l ministre Montoro (2' 30'' i el mteix temps per l respost d'ell): ¿Cuánts de ls doloross medids nuncids por el gobierno recen sobre ls esplds de los millonrios? L tesi defensr és ben senzill: El govern del PP gestion el terror socil, perquè és el millor ctlitzdor per ccelerr el desbllestment de l'estt del benestr. No hi f res que el preu pgr sigui fer-nos fer un ps enrere de trent nys com societt i scrificr tot un generció. Víctimes col.lterls, tnt se vl, d'un nov guerr.
Llegir-ne més
16 de juliol de 2012 11:53 h
És l'Eurovegs l Delt del Llobregt un projecte dequt per l nostre sistem productiu o pot ser un error que pgrem cr com pís? És cert que ningú es pot negr l creció de llocs de trebll i encr menys l lliure empres, però tmbé és convenient que l'dministrció tingui en compte si un complex d'questes crcterístiques és vible en un territori concret vlornt tots els spectes que s'hi posen l dmunt. Jo m'oposo l'Eurovegs Ctluny des del primer di per vàries rons, principlment, deixeu-m'ho dir rs i curt, perquè ctulment ens pssem el di donnt-nos cops de cp l pret lmentnt que fóssim tn estúpids com per deixr que el totxo i el turisme bnl fossin el nostre principl model econòmic.
Llegir-ne més
16 de juliol de 2012 09:30 h
Dvnt de problemes complexos vegdes hi h solucions molt simples. Ar f uns dies vig penjr l Fcebook ixò: “Formul per rreglr el desori finncer de l’estt espnyol: que els bncs "dolents" quedin sot control dels seus creditors estrngers i l bnc "sn" quedi com reducte finncer de l’estt. Així quedri un bnc espnyol potent (BBVA, Sntnder, Populr) i un bnc ctln definitivment i proporcionlment encr mes potent (Cixbnc, Sbdell). I un ltr cos que fem trd!” A l’endemà, el digitl Público.es v publicr un notíci en l que dei que l Comissió Europe presentv un pl perquè siguin els ccionistes i no els contribuents els que pguin les fctures de les futures crisis bncàries, l vegd que s’estbleixin grnties per tl que el dipòsits dels impositors o els seus ctius quedin preservts.
Llegir-ne més