21 de setembre de 2012 00:23 h
Uns mes culpbles que d'ltres No voldri que l memòri em fes “fig”, si fig referènci l’ultim legisltur del govern de Jordi Pujol , que CIU (Connivènci i Usurpció) v preferir l PP, com compnys de vitge ERC ; quest espin v quedr clvd les crns d’ERC , de tl mner, que qun CIU v perdre les primeres eleccions l Prlment , ERC v donr l Presidènci de l Generlitt , l ctlà nscut Cordovà i secretri generl del PSC , Jose Montill , formnt d’quest mner el primer Triprtit, que segons el meu i personl criteri , un dels principls responsbles de l greu situció en que es trob en quests moments Ctluny.
Llegir-ne més
20 de setembre de 2012 19:38 h
Let It Be és el títol del musicl que es pot veure Londres des del psst 14 de setembre. A l'espectcle s'interpreten més de 20 dels millors temes dels Betles i es representen ctucions en directe dels primers nys, mb temes com Twist And Shout, She Loves You i All My Loving, ixí com éxits com Yesterdy, Come Together i Hey Jude, bnd, evidentment, del tem que dón nom l musicl. L músic és interpretd en directe per un grup. Let It Be recre l històri dels Betles i inclou imtges de video per explicr el trjecte que v del Club Cvern, pssnt per l betlemni fins ls nys d'estudi.
Llegir-ne més
20 de setembre de 2012 19:08 h
Estv cntt. El president Rjoy h dit que no ( i sense ni tnt sols un ho sento! de cortesi obligd) l propost de l’Artur Ms i el Prlment de Ctluny, el Pcte fiscl. Er d’esperr, j ho sé, com ho sbíem tots, però el que no podríem esperr de cp mner h estt l form, i ens f preguntr-nos en veu lt fins quin punt els menyspreus que hn compnyt quest “no” modificrn, d’un p... vegd, el trnnà dels sobirnistes de Convergènci Democràtic que encr creuen possible un pcte mb Espny. En primer lloc, Rjoy v esperr Ms dlt de l’escl i ni tnt sols v sortir rebre’l fins que no hi er j bixnt del vehicle oficil.
Llegir-ne més
20 de setembre de 2012 17:52 h
Ar és hor d'estr lert. Ctluny triomfnt, tornrà ser ric i plen. Endrrere quest gent tn ufn i tn superb. Mi l lletr del nostre himne m'hvi fet sentir més identifict mb els moments històrics que estem vivint. Ar és hor de ser l costt del nostre President, tnt si l'hem vott com si no. És l'hor de l unitt enfront l'Espny que se'ns rif i ens vol subjugts. El Poble j h dit prou dècdes d'busos i humilicions. Per primer vegd en molts nys Mdrid ens prenen seriosment, perquè ells sben que si els ctlns ho volem, no hi hurà cp possibilitt (democràtic) d'turr-nos.
Llegir-ne més
20 de setembre de 2012 16:15 h
Sempre ens hvien cridt seprtistes i sovint, qui ho dei ssenylnt mb el dit, ho compnyv de connotcions negtives, trspunt quell odi espnyol que h cbt per convertir-se en por. Als nostres pres potser els cridven “rojos” i més trd els perseguien els grisos l universitt. Ells però vn prendre viure en un relitt impròpi d’un pís com el nostre, però vist el psst recent dels seus pres encr podien estr contents, cminven sobre l terr que tnts nys hvien trebllt. Les genercions d’vui són del tot diferent.
Llegir-ne més
20 de setembre de 2012 12:01 h
J h començt l'ofensiv espnol contrseprtist. Fins r, estàvem en l fse de mnteniment d'llò que iniciren f tres-cents nys, i qui di pss, ny empeny, però les coses estn cnvint molt ràpidment i cl fer qulque cos, deuen pensr Mdrit. De moment, però, ens trobem en quell punt de l cmpny que pretén esporuguir i mrejr el personl però que tns sols h servit per mnifestr encr més, el penós nivell mentl de l'mo. El més irònic de tot plegt, és que quest moviment mssiu seprtist es deu l deixdes dels espnols envers els seus ctlns: enlloc de trctr mínimment bé llurs esclus, el pis de l pnderet i l sngri h decidit exprimir-los fins que quests, tips, s'hn rebelt.
Llegir-ne més
20 de setembre de 2012 08:29 h
No és previsible que, desprès de l reunió del President mb el President del govern centrl d'quest dijous, tinguin que vrir mss les reflexions que ens fem, i que ens hem de fer. Per ltr bnd, no crec que s'hgin fet totes les lectures del fet de l concentrció del psst di 11. Un multitudinàri protest sobirnist, no produïd espontàniment, ni per csulitt. L indignció s'h nt covnt i potser l brutl crisi estructurl que ptim h contribuït ccelerr-ho tot i fegir motius l protest, o fer obrir els ulls molt gent indiferent Amb l del 2007, –pel mltrcte en les infrestructures– v començr l press de consciènci populr, i mb l del 2010 –per l pres de pèl de l'Esttut – j es v encrr l protest.
Llegir-ne més
20 de setembre de 2012 08:29 h
L drrer vegd que vig tenir l'ocsió de comprtir un bon tertúli mb en Sntigo Crrillo fou en 2011 rrn d'un sopr cs d'uns mics comuns. D'quell reunió conservo un fotogrfi en què Jon Rido i jo mteix el tenim enmig i observo que les nostres cres reflecteixen l stisfcció d'hver comprtit de form tn intens unes hores íntimes mb l històri. Em ve l memòri com ens cbv d'explicr els seus records l presó l'ny 1934 on coincidí mb en Lluís Compnys i Mrtí Brrer, les desvinences mb en Jordi Solé Tur, l'ltives de Felipe González que durnt els seus nys de govern mi no l'hvi convidt l Monclo debtre res, els records del 23-F i com estv convençut que no en sortiri viu.
Llegir-ne més
19 de setembre de 2012 23:00 h
Jun Crlos de Borbón empezó su infust crrer, después de mtr su hermno de un certero dispro, poniéndose disposición del dictdor fscist y sesino que l szón herrojb Espñ, colonis incluids, con l pretensión de que le designr sucesor. Ningun bjez le fue jen, incluid l feloní de ser proclmdo rey por ls Cortes fscists mientrs su pdre, Jun III, viví y no hbí bdicdo, lo que le rrncó l cbo de los ños. Mntuvo intcto el prto de l dictdur y sus responsbles, hst que l presión populr e interncionl le hizo imposible mntener l monrquí del 18 de julio.
Llegir-ne més
19 de setembre de 2012 21:38 h
L independènci de Ctluny l tenim tocr de l mà. És només qüestió de temps. I quest temps serà més o menys curt depenent del cortge i sentit de pís que tingui l nostr clsse polític, i de l mner d'ctur del govern espnyol. Els ciutdns j f temps que tenim clr que l'únic sortid l decdènci és ctur mb consciènci ncionl i exigir l independènci (i perdoneu pel triple rodolí). Espny no té rguments en democràci per silencir i ixfr l veu del poble. No poden fer llò que sempre hn fet, l'"ordeno y mndo" i l repressió militr.
Llegir-ne més