19 de setembre de 2012 23:00 h
Jun Crlos de Borbón empezó su infust crrer, después de mtr su hermno de un certero dispro, poniéndose disposición del dictdor fscist y sesino que l szón herrojb Espñ, colonis incluids, con l pretensión de que le designr sucesor. Ningun bjez le fue jen, incluid l feloní de ser proclmdo rey por ls Cortes fscists mientrs su pdre, Jun III, viví y no hbí bdicdo, lo que le rrncó l cbo de los ños. Mntuvo intcto el prto de l dictdur y sus responsbles, hst que l presión populr e interncionl le hizo imposible mntener l monrquí del 18 de julio.
Llegir-ne més
19 de setembre de 2012 21:38 h
L independènci de Ctluny l tenim tocr de l mà. És només qüestió de temps. I quest temps serà més o menys curt depenent del cortge i sentit de pís que tingui l nostr clsse polític, i de l mner d'ctur del govern espnyol. Els ciutdns j f temps que tenim clr que l'únic sortid l decdènci és ctur mb consciènci ncionl i exigir l independènci (i perdoneu pel triple rodolí). Espny no té rguments en democràci per silencir i ixfr l veu del poble. No poden fer llò que sempre hn fet, l'"ordeno y mndo" i l repressió militr.
Llegir-ne més
19 de setembre de 2012 18:06 h
Drrerment es coment molt sobre el fet que l nostr nció no té necessitt d’entrr l UE. Es pos l’exemple que Ctluny podri ser com Norueg o Suïss : no hi estic d’cord; em sembl poc relist . Ctluny no és Norueg o Suïss, no tenim mtèries primeres, ni gent tn preprd com en quests dos estts . Tnt de bo que ho fossin; però, l meu entendre, Ctluny necessit l UE i l'euro com l'ire que respirem. Ctluny no té petroli com Norueg, ni serveis finncers sofisticts ni, molt menys, un trnsport públic ferroviri excel•lent, - on el revisors dels trens cnvien d’idiom qun es cnvi de domini lingüístic – com Suïss .
Llegir-ne més
19 de setembre de 2012 10:21 h
Qun surten ddes oficils sobre les utonomies, l veritt és que m'hi brono i cerco xifres comprtives per clrir molts dels rgumentris i brbritts que, pot ser dels llocs menys indicts per fer-ho, estem rebent di si i di tmbé. Tmbé per fegir-me ls punts de reflexió que s'obren, i es poden nr obrint, en un tem que estn venent com “l mre dels ous” de tot el desgvell finncer i econòmic de l'Estt espnyol... I pot ser tenen tot l ró. I és clr que ixò no pot ser, ni s'gunt. I, fegiri, no és just per qui vist crer identitts rtificils mentre se'ns h negt sistemàticment l nostr en l sev plenitud i singulritt, rubrict per l creció del règim comú de les Comunitts Autònomes (en queden for el Pís Bsc i Nvrr, que gudeixen del seu concert econòmic, i les ciutts utònomes de Ceut i Melill) en el que, les mb més hurien d'judr desenvolupr-se les mb menys, cos que en l relitt no h psst en els qusi 35 nys que portem mb l'invent, i quest opertiv h esdevingut el “modus vivendi” norml de les que porten menys del que reben.
Llegir-ne més
19 de setembre de 2012 00:16 h
Possessive husbnds tend to rect predictbly when their wives sk for divorce: first they ct surprised, then they deny the fcts, quickly followed by refusing to sign the ppers, nd finlly, they try to mke her believe tht the seprtion will leve her destitute nd tht without him, she is nothing. After the mssive demonstrtion on September 11th where n importnt proportion of Ctlns expressed their desire for divorce from Spin, the rection of the Spnish system hs been following the predictble script of possessive husbnds.
Llegir-ne més
18 de setembre de 2012 20:12 h
AGRAÏMENTS... Gràcies l Prtit Populr que v recollir signtures contr un Esttut provt pels ctlns en referèndum, pel Prlment de Ctluny i per les Cortes Espñols, en un exemple mnifest del que signific per ells l prul democràci; Gràcies l mteix PP, C’s i l Defensor del Pueblo per presentr recurs contr l’esmentt Esttut tot pssnt-se pel folre l voluntt mjoritàri dels ctlns i les mjories del Prlment de Ctluny i les Cortes Espñols; Gràcies l senyor Alfonso Guerr per pssr el ribot l text esttutri; Gràcies l Tribunl Constitucionl que, mb diversos membres mb el càrrec cduct, v dictr un sentènci més polític que jurídic, mb un interpretció ben sospitos de l pròpi Constitución espñol.
Llegir-ne més
18 de setembre de 2012 20:12 h
És conegud l’existènci de certs elements mlignes, que viuen immersos dins l nostr societt, l missió dels quls és l d’intentr deixr en ml lloc determindes persones, institucions o ssocicions. Aquests éssers mlvts solen defensr bojment persones i grups ls quls són ddictes i usen tots els estrtgemes possibles per tcr-ne d’ltres mb les quls tenen cert tipus de rivlitt. És el cs dels feccionts l Rel Mdrid i ntiBrç, o el cs de peperos i nti tot l rest no dretn. S’inventen rius de mentides i mledicènci, i usen l infàmi d’un mner molt nturl per tcr els que ells solen veure com enemics.
Llegir-ne més
18 de setembre de 2012 20:02 h
Un enquest promogud per l BBC Rdio per recordr els 50 nys del persontge de Jmes Bond les pntlles de cinem h sentencit que el tem de Pul McCrtney i els Wings, Live And Let Die, és l millor cnçó que compny l fmos sèrie de pel·lícules de l històri. L cnçó es v composr per l pel·lícul de 1973 protgonitzd per Roger Moore i v ser un grn èxit j en quell moment, rribnt l número 2 de les llistes mericnes i l número 9 l regne Unit. L producció v nr càrrec de George Mrtin. Live And Let Die v ser nomind ls premis Grmmy i ls Oscrs de Hollywood.
Llegir-ne més
18 de setembre de 2012 17:51 h
L’èxit clprnt i sense pl·litius de l mnifestció del psst 11 de setembre h deixt en segon pl un fet lmentble que cldri esmenr mb urgènci de cr les futures edicions de l Did Ncionl. Si Brcelon hi h un cte essencil en qulsevol Onze de Setembre, quest és l’ofren florl l monument Rfel de Csnov. De f uns nys ençà però, existeix un gens dissimuld voluntt institucionl per “mtr-lo”. Però qui són quests desprensius i perquè volen l segon mort del drrer Conseller en Cp? Comencem des del principi.
Llegir-ne més
18 de setembre de 2012 17:36 h
V ser un mnifestció utènticment històric. Les xifres de prticipció sempre són un qüestió complicd, encr que, l meu entendre, es pot prlr clrment de més d'un milió i mig de mnifestnts. De tot mner, el més importnt, el més trnscendentl d'quell gernció independentist h estt que v ser un mnifestció modèlic; és dir, pcífic, cívic, intergenercionl, interclssist i territoril. L cpitl de l nció v ser ocupd per milers de ciutdns dels qutre rcons de l ric i vrid geogrfi ctln. Les rons de l concentrció, d'quest multitudinàri protest sobirnist, d'quest munió d'esteldes són diverses, però no s'h produït per generció espontàni, ni per csulitt.
Llegir-ne més