23 de setembre de 2012 10:00 h
Que l mort deix fets pols ls qui es queden, és dir, que és més dur per l supervivent que per qui mor, és un veritt que sp qulsevol person que hgi perdut un ésser estimt. Qui mor torn l dimensió del no ésser, mentre que qui es qued en l'ésser, és qui té el problem justment per ixò, per ésser. Ar pensem que l'ésser estimt que h despregut, és el teu germà, el teu mic o l tev exprell i que no sols teni 31 nys, sinó que més s'h suïcidt. Com sobreviure quest sentiment de pèrdu viscut com un mputció? Com cceptr els fets? Com no turmentr-se mb múltiples i vrides possibilitts de culp? Com poder sobreviure ssumint que mi no rribràs entendre per què? Aquest és el plntejment de Litus, de l drmturg Mrt Buchc, que fins finls de setembre s'estrà representnt l'Espi Lliure.
Llegir-ne més
23 de setembre de 2012 00:24 h
Quin gir fet el pís envers el seu futur!. El psst 11 de setembre el poble ctlà v donr tot un lliçó d’unió, generositt i sobretot de mdures democràtic. Un poble que v deixr prcdes les seves diferències i en mss v entonr un únic clm lt i clr, INDEPENDÈNCIA. Deixnt clr qui tè l clu del pís, el poble Ctlà. I ixò qued plès mb el cop de timó que el Molt Honorble tingut de fer bns que el tsumni d’lmenys 1.500.000 de person li psses per sobre. El posterior desencontre produït en l reunió mb el president espnyol, mb un resultt espert per tothom.
Llegir-ne més
22 de setembre de 2012 20:58 h
L cimer -per nosltres- que hir vn celebrr el president Artur Ms i el president Mrino Rjoy l Monclo és històric. V engegr fer punyetes el pcte fiscl o concert per Ctluny i signific rebutjr el drrer pont que tendien els ctlns per l'encix dintre d'Espñ. Desprès de l sentenci contr l'Esttut, Rjoy v liquidr el que quedv de federlisme i v tocr de mort el nostre utonomisme, i Ctluny h cnvit de vi, i h començt el cmí cp l'Estt propi. El 'Finncil Times', que és el diri més influent d'Europ, ho sentenciv: “el rebuig l pcte fiscl portrà Ctluny l secessió”.
Llegir-ne més
22 de setembre de 2012 18:36 h
Article publict l bloc del Col.lectiu Emm An excerpt: A discussion of the nitty-gritty of independence hs broken out. Hot topic: the distribution of centrl government debt. Would Ctloni hve to crry 20% or 16%? Or none becuse Spin issued the bonds nd not Ctloni? Would Ctloni be better off within Spin or s independent stte? Would it even be finncilly vible? Rumors re swirling tht members of the governing colition hve sked the Europen Commission if Spin cn leglly stop Ctlns from seceding, nd if it cn expel n independent Ctloni from the EU vi its veto power.
Llegir-ne més
22 de setembre de 2012 13:03 h
Als ctlns ens flt confir més en nosltres mteixos . Als ctlns ens mnc confinç; ixò ho diu, molt clrment, en Justo Molinero . Això tmbé m'ho h dit molt gent de for de Ctluny, entre ells un diputt de l'SNP . En moments històrics , però difícils, com els ctuls, els ctlns huríem d’ctivr els nostres mecnismes d’utoestim col•lectiv, de creure en les nostres pròpies forces i d’impulsr l’esperit de scrifici. A hores d’r ens cl molt mdures polític i voluntt d’utofirmció .
Llegir-ne més
22 de setembre de 2012 12:02 h
En un entrevist l grup del diri Regió 7 l'embixdor Dezctllr prl d'Espny com l bul feble d'Europ. Després de l Did té encr més sentit l'ricle que vig publicr en ngès Help Ctloni For Democrcy in Southern Europe Josep Huguet Biosc, former Minister of the Government of Ctloni (2004-2010). President of the Irl Foundtion. Industril engineering. Europe hs problem, nd it's clled Spin. If you believe tht the only issue of concern in Spin is its frivolous bnkers nd its property mrket, long with certin Mediterrnen proclivity for “Dolce fr niente” (Itlin: plesnt idleness), you would be wrong.
Llegir-ne més
22 de setembre de 2012 11:55 h
Tenim tot l’estt , centenrs de milers de ciutdns , (fins i tot poden ser milions), en edts entre els 51 nys, o sigui que tots els ciutdns de l’estt espnyol nscuts des de l’ny 1961, l Constitució els fect , tnt si l comprteixen com sinó; cp del joves turts, ( fins 51 nys) no h tingut l opció d’cceptr o rebutjr quest o un nov Constitució; tots en quests moments tenen un ml experiènci de l situció en que es trob quest pís noment Espny , i que h rrossegt tothom cp l precipici, si ningú hi pos l solució que el govern ctul, sembl que no tingui interès, perquè qui mneg els fils de l’Europ de l’euro, mn i escombr sempre cp cs sev i fvor de l bnc, (Alemny).
Llegir-ne més
22 de setembre de 2012 11:09 h
L Comissió de Cooperció del Congrés dels Diputts h debtut un inicitiv republicn per l foment del comerç i l supeditció de criteris de comerç just l compr públic de productes. Dvnt de l negtiv de l mjori prlmentàri provr-l en els seus termes, vm cbr cceptnt un esmen que plntej estudir l creció d’un Grup de Trebll dins del Consell de Cooperció esttl per proposr mesures de foment del comerç just i responsble i, especilment, en l compr públic. Considerem que, d’quest mner, s’obre ixí un port, es cre un escenri que hurn d’profitr les ONGs del Consell de Cooperció.
Llegir-ne més
21 de setembre de 2012 22:27 h
Publicat al bloc del Col.lectiu Emma We to recommend the following articles: •"Spain’s Leader Fails to Reach Deal With Catalonia" by Raphael Minder in The New York Times •"Spanish PM rejects Catalan calls for greater tax powers" by Giles Tremlett in The Guardian •"Spain risks break-up as Mariano Rajoy stirs Catalan fury" by Ambrose Evans-Pritchard in the Daily Telegraph
Llegir-ne més
21 de setembre de 2012 22:21 h
3 pinzelldes: 1.- Hipocresi Mnin les dretes o mnin les esquerres, els governs de Mdrid no hn volgut reconeixer mi l¡¦espolicio fiscl que pteix Ctluny. Des del Compromis de Csp el trctment de Cstell/Espny vers Ctluny h tingut clres intencions colonilistes, mgnificdes, es clr, prtir del Decret de Nov Plnt. Des d¡¦leshores, el trnn dels diferents governs de l¡¦estt espnyol h mntingut l mteix direccio, fins rribr l situcio ctul d¡¦ofec totl de l¡¦economi ctln. Tn costumts rebre redits dels ctlns mterilitzts en el cobrment d¡¦impostos que despres, en un prt molt significtiv, no es concreten en inversions o serveis cs nostr, hn ssumit quest relitt, quest greuge, com un cos nturl i logic, de mner que hn fet creixer l senscio entre l poblcio espnyol que els ctlns ens queixem sense ro i que, fins i tot, se¡¦ns fvoreix fisclment.
Llegir-ne més