22 de desembre de 2012 11:43 h
BON NADAL I MILLOR ANY NOU Desitjo un Bon Ndl i un pròsper Any Nou tothom, però tinc l convicció de que quest desig , no s’complirà en l plenitud que jo voldri ; no en teníem prou mb el rosec de l corrupció, de l bnc, Zptero i del govern del Sr, Rjoy mnipult per l Srª Merkel, que r s’hi h fegit l nostàlgi l frnquisme feixist, volent ixfr tot llò que derivi de l cultur ctln , especilment l llengu, i l llibertt del poble ctlà; que Deu els tingui llà on vulgui, però com mes lluny de cs, millor.
Llegir-ne més
22 de desembre de 2012 09:33 h
Hi h qui diu que r, un cop esctit l’escenri polític després de l mobilitzció #11S2012, i un cop pssdes les eleccions #25N, és l’hor de que l polític fci l sev fein. Aquest màxim serveix però en escenris de certes institucionl. Serveix per situcions com les que hem viscut fins r en les que en el terreny polític només s’hi jugv l prtid de l rcionlitt constitucionl – en el nostre cs, com l prtid de l resistènci com poble en el seu mrc jurídic -. En un escenri on l’ únic que es jug és regulr llò que et deixen, gestionr els recursos minsos que pidoles, és evident que no hi h mss cos més fer.
Llegir-ne més
21 de desembre de 2012 11:24 h
Els ctlns hem entrt en un etp molt espernçdor, però terriblement dur i mortificdor. El govern centrl del PP j h decidit que vol sfixir-nos - econòmic i socilment prlnt - per tl de rebentr, dinmitr el Pcte de l llibertt, el Pcte de l sobirni, que h de fer possible l nostr emncipció socil ncionl . Ar i quí,entre tots, cldrà fer un esforç suplementri per explicr – curdment - que continur com fins r ens boc l pobres bsolut i l desprició com nció i societt.
Llegir-ne més
21 de desembre de 2012 08:09 h
Al finl ho conseguirn desprès dels, r, 16.000 MEUR nuls, bns més de 20.000 MEUR, que ells ho poden dir com vulguin, sempre bix l genèric i ben-sonnt “solidritt” però, l veritt és que és un espoli en tot regl tenent el que desprès ens rrib, i com, i qun ens rrib, l nostre territori. Aquest és l diferènci (dèficit fiscl) entre el que portem mb els nostres impostos l'Estt i el que ens retorn o hi inverteix d'lgun mner. En el nostre cs, és evident que no es pot seprr el procés sobirnist engegt de l lluit diri contr l crisi incrustd, j que un bon prt del problem v lligt l de l imprevissible opció per un possible solució.
Llegir-ne més
20 de desembre de 2012 20:49 h
És molt greu el que signific el títol i me’n sp molt més hver-ho de denuncir, però poc poc o mb molt rpides, es v ensorrnt, les Illes Blers, tot l’edifici que s’hvi construït l’escol després de l mort del dictdor Frnco. Dues o tres genercions de professort s’hn esforçt per crer un model d’escol que h servit per educr persones que poguessin conèixer els seus drets i deures i que fossin cpces de crer un món més hbitble, més just i sense discrimincions.
Llegir-ne més
20 de desembre de 2012 17:42 h
10 jugdors del Brç i 7 de l’Espnyol en l llist El selecciondor ctlà John Cruyff h dont quest migdi l llist de convocts pel prtit Ctluny-Nigèri del 2 de gener. A l convoctòri hi tenen molt presènci els jugdors dels dos equips ctlns de Primer Divisió, el Brç i l’Espnyol, que porten 10 i 7 jugdors cdscun, respectivment. A més, tmbé hi h tres jugdors de l llig espnyol, un de l itlin i un de l’ustríc. El president de l Federció Ctln de Futbol, Andreu Subies, h compnyt Cruyff en l’cte.
Llegir-ne més
20 de desembre de 2012 15:55 h
L’esglési visigòtic que domin les Espnyes està més pendent de debtre com evngelitzr (o espnyolitzr) els pobres ctlns que no d’frontr ltres reptes, socilment més necessris. Si més no, ixò es desprèn dels mitjns que control l Conferènci Episcopl Espnyol (CEE), que com bé ltertven lguns compnys de l prems més ctlnist, n’hi hvi que j orgnitzven un debt l voltnt de si s’h d’intervenir militrment, o no, Ctluny. Mentrestnt, les comunitts de bse –lgunes prou llunydes de l jerrqui vticn– s’orgnitzen per trebllr fvor dels desfvorits.
Llegir-ne més
20 de desembre de 2012 15:40 h
Diu l llegend que Pirrus, rei d’Èpir, observv sovint l cost itàlic, que els dies de bo es divisv nítidment l’ltr bnd del mr Adriàtic, i es deli per inicir un conquest que li donés més glòri ell i l seu petit reilme. Aquell esgurd pssiont, mntingut hipnòticment durnt molts minuts, mb l vist fixd l’horitzó, i els ulls humits per l’emoció de sentir ensems dintre seu tot el que s’h conseguit i tot el que qued per fer, no devi ser gire diferent del que teni el president Artur Ms l trd del psst 11 de setembre qun, des de l terrss de l Suite Penthouse de l’hotel Mndrin Orientl del Psseig de Gràci, observv com més de milió i mig de ctlns exigien l independènci pels crrers de Brcelon.
Llegir-ne més
20 de desembre de 2012 11:42 h
Per qui encr no ho teni clr, és ben evident que l històri de Ctluny mb l d'Espñ no es v unir, sinó que és v prellr de més o menys grt, i en temps pssts, fins i tot, l'ensenyment d'un únic versió d'un v fer ignorr totlment l'ltr. Ar, sortosment, l informció es pot trobr en molts ltres llocs que en els continguts de determints llibres i determindes ensenynces i j qued ben evident que les idiosincràsies, l mner de fer i de ser, els codis de vlors, són diferents, tot i que poden coincidir en més d'un spectes de l històri.
Llegir-ne més
20 de desembre de 2012 11:34 h
Des de Veu Pròpi ens sumem l condemn generlitzdrelitzd per l societt ctln l nov Llei d'Educció proposd pel Ministre José Igncio Wert. Aquest llei és un tc frontl l sistem d'immersió lingüístic, que sense ser perfecte, h fcilitt el coneixement de l llengu ctln moltes genercions de persones que no l tenien com primer llengu, lhor que es grnti un coneixement correcte de l llengu cstelln. Denunciem que quest Llei respon un voluntt polític recentrlitzdor per prt de l'Estt espnyol, un estt que consider que hi h llengües de primer (el cstellà, d'obligtori coneixement per tothom) i de segon (el ctlà, el bsc, el gllec, l'rnès, l'rgonès, l'sturià).
Llegir-ne més
