Xavier Ginesta
20 de desembre de 2012 15:55 h
El fariseu i el publicà
L’esglési visigòtic que domin les Espnyes està més pendent de debtre com evngelitzr (o espnyolitzr) els pobres ctlns que no d’frontr ltres reptes, socilment més necessris. Si més no, ixò es desprèn dels mitjns que control l Conferènci Episcopl Espnyol (CEE), que com bé ltertven lguns compnys de l prems més ctlnist, n’hi hvi que j orgnitzven un debt l voltnt de si s’h d’intervenir militrment, o no, Ctluny. Mentrestnt, les comunitts de bse –lgunes prou llunydes de l jerrqui vticn– s’orgnitzen per trebllr fvor dels desfvorits.
Llegir-ne més
3 comentaris
Josep Maria Vall
20 de desembre de 2012 15:40 h
Mas, rei d’Èpir
Diu l llegend que Pirrus, rei d’Èpir, observv sovint l cost itàlic, que els dies de bo es divisv nítidment l’ltr bnd del mr Adriàtic, i es deli per inicir un conquest que li donés més glòri ell i l seu petit reilme. Aquell esgurd pssiont, mntingut hipnòticment durnt molts minuts, mb l vist fixd l’horitzó, i els ulls humits per l’emoció de sentir ensems dintre seu tot el que s’h conseguit i tot el que qued per fer, no devi ser gire diferent del que teni el president Artur Ms l trd del psst 11 de setembre qun, des de l terrss de l Suite Penthouse de l’hotel Mndrin Orientl del Psseig de Gràci, observv com més de milió i mig de ctlns exigien l independènci pels crrers de Brcelon.
Llegir-ne més
Xavier Guarque
20 de desembre de 2012 11:42 h
Sóm diferents... més valdría acceptar-ho
Per qui encr no ho teni clr, és ben evident que l històri de Ctluny mb l d'Espñ no es v unir, sinó que és v prellr de més o menys grt, i en temps pssts, fins i tot, l'ensenyment d'un únic versió d'un v fer ignorr totlment l'ltr. Ar, sortosment, l informció es pot trobr en molts ltres llocs que en els continguts de determints llibres i determindes ensenynces i j qued ben evident que les idiosincràsies, l mner de fer i de ser, els codis de vlors, són diferents, tot i que poden coincidir en més d'un spectes de l històri.
Llegir-ne més
Veu Pròpia
20 de desembre de 2012 11:34 h
Condemna a la reforma del ministre Wert
Des de Veu Pròpi ens sumem l condemn generlitzdrelitzd per l societt ctln l nov Llei d'Educció proposd pel Ministre José Igncio Wert. Aquest llei és un tc frontl l sistem d'immersió lingüístic, que sense ser perfecte, h fcilitt el coneixement de l llengu ctln moltes genercions de persones que no l tenien com primer llengu, lhor que es grnti un coneixement correcte de l llengu cstelln. Denunciem que quest Llei respon un voluntt polític recentrlitzdor per prt de l'Estt espnyol, un estt que consider que hi h llengües de primer (el cstellà, d'obligtori coneixement per tothom) i de segon (el ctlà, el bsc, el gllec, l'rnès, l'rgonès, l'sturià).
Llegir-ne més
Ramon Boixet
20 de desembre de 2012 09:48 h
Estem enlluernats?
Que els dos primers prtits del Prlment rribin un cord per estructurr i fcilitr l proper legisltur, és un fet positiu que només sorprèn lguns per culp de l'escss cultur democràtic que mlgrt tot existeix encr. Ls reccions espnyoles l'cord no mguen mences i permeten suposr l'rribd de temps molt complicts i impregnts de tensions i odis. Tot i que l'cord CiU/ERC s'h publict d'un mner bstnt detlld, queden poc clrs lguns punts que són els que sovint descobreixen el veritble rerefons de l futur polític .
Llegir-ne més
David Minoves
20 de desembre de 2012 02:32 h
Avançant, apartant les pedres de la ruta, sumant nous caminants
Un cop pssd l ressc electorl i bns que comenci cminr el #pcteperlllibertt, voldri comprtir un prell d’punts, un neguit i un convicció entorn el pnorm resultnt del 25N i el procés de trnsició cp l independènci endegt l’onze de setembre de 2012, que culminrà mb l consult de 2014. Un primer punt, sobre l percepció del procés l cpitl de l’Estt espnyol i l sev respost. A Mdrid vn celebrr el 25N com un frcàs del projecte sobirnist d’Artur Ms, sense comptr que el Prlment resultnt fvori ls prtidris de l’Estt propi, i reforçv l mjori prlmentàri del dret decidir.
Llegir-ne més
Rival Petit
20 de desembre de 2012 00:52 h
Morry Crismas
A l drrer jornd de llig, i per un vegd que cli que gunyés el Mligne, vn i es deixen emptr l’últim minut del prtit. Esperem no hàgim de lmentr quest inespert resultt finl de tempord i que quest no sigui el punt que slvi l primer equip de Cornellà d’enfilr el recte cmí cp el pou de l segon. Tmpoc seri descrtble però, que el trductor portuguès, donnt per impossible l llig molt bns de l’enfrontment mb els pericos, hgués decidit contribuir desinteressdment mb quells que històricment s’hn comportt de mner tn generos mb el mndrilisme.
Llegir-ne més
Cesc Batlle
19 de desembre de 2012 22:43 h
Més, i no menys
(Publict "El Punt Avui" el 18-Des-12) Els resultts de les drreres eleccions deriven d’un fet de bse incontestble: el pís h mdurt profundment mb el ps del temps, en grn prt pels continuts i grollers greuges que ens sotmet l’estt espnyol en tots els àmbits. Aquest evolució hvi portt drrerment un pís molt més independentist que el que es podi deduir prtir de l sev representció prlmentri. Un pís que explicitv el seu sentiment en mnifestcions mssives com les del 10-J o el 11-S i en el qul, el que er incomprensible, per més que fos cceptt resigndment com prt de l’ordre nturl de les coses, és que quest desig fos repetidment ignort per l mjori dels prtits polítics.
Llegir-ne més
Col·lectiu Emma
19 de desembre de 2012 22:39 h
Recommended: "Governo-Espanha: Nacionalistas e independentistas firmam acordo na Catalunha" (Jornal A Cidade)
Article publict l bloc Col.lectiu Emm We recommend the rticle "Governo-Espnh: Ncionlists e independentists firmm cordo n Ctlunh" published on Jornl A Cidde. SÃO PAULO, SP, 18 de dezembro (Folhpress) - O presidente d região espnhol d Ctlunh, Artur Ms, do prtido ncionlist CiU, entrou em cordo com oposição independente do ERC pr convocr um referendo de utodeterminção em 2014, informrm mbos os prtidos. O cordo contém um cláusul que permite dir o referendo de mútuo cordo por cuss justificds.
Llegir-ne més
Pol Cruz-Corominas
19 de desembre de 2012 21:55 h
Vuit anys aprenent a aprendre
L’ny 2004 Slvdor Crdús publicv l’Avui un rticle titult “Aprendre prendre”, en el qul criticv l’enfocment que començv rebre l’educció universitàri d’ençà el procés de convergènci mb Europ. Fei referènci ls vents contempornis que postven –i posten– per fer grvitr l’educció cp un conglomert de procediments, ctituds, vlors i normes més que no ps de continguts conceptuls. Crdús sentenciv: “j em perdonrn si no sóc progressist segons els cànons, però només em veig cpç de formr persones crítiques si tenen criteri, i només es pot tenir criteri si se sp lgun cos, si consegueixo vinculr-los lgun trdició de coneixement.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs