27 de desembre de 2012 17:23 h
A propòsit de diversos escrits sobre l vigènci dels Pïsos Ctlns, del fusterinisme polític, el Front Ptriòtic, etc Diversos rticles publicts recentment Llibertt.ct i ltres portls, em plntegen l necessitt de contestr i clrir un sèrie de conceptes sense els quls crec que ens serà difícil vnçr en l comprensió i més encr incidir, mb el procés de lluit independentist i revolucionri que estem vivim. Afortundment l fein j està molt vnçd, doncs el compny Crles Cstellnos en un clridor rticle Aspectes de clsse en el cmí cp l Independènci v il·lustrr sobre l diferenci entre els conceptes de “Tàctic i Estrtègi”, sobre el que és un Front Ptriòtic i sobre el que és l Unitt Populr.
Llegir-ne més
27 de desembre de 2012 14:00 h
Avui es f públic el segon govern d’Artur Ms, un vegd els torrons de Ndl i Snt Esteve j s’hn pït. L’nteriorment conegut com “Govern dels millors” deix ps un executiu de clr perfil polític, deixnt de bnd els tecnòcrtes que r estn tnt de mod per Europ i postt renovr l’executiu mb homes de l màxim confinç del President (Frncesc Homs o Germà Gordó) o del líder d’Unió (com Rmon Espdler). El govern ctul hurà de pilotr quest nu punt de xocr contr el portvions comndt des de Mdrid, que port els torpedes crregts i punt.
Llegir-ne més
27 de desembre de 2012 12:31 h
El psst setembre el govern de l Generlitt v donr permisos d'investigció d'hidrocrburs àmplies zones del nostre territori (veure mp) l compnyi Montero energy filil de l cndenc R2-energy especilitzd l'extrcció de gs i petroli de pissrr "shle gs/oil" mitjnçnt l tècnic de l fcturció hidràulic o frcking.Aquest tècnic diferènci dels mètodes trdicionls d'extrcció tmbé presents l nostre pís, consisteix lliberr el gs i petroli contingut les cpes de pissrr mitjnçnt l fcturció d'quest mb igu i elements químics.
Llegir-ne més
27 de desembre de 2012 00:01 h
F uns dies vig escriure un rticle en form de crt dirigid Convergènci, on dei que l prtit tenien un problem, el Sr Durn Lleid. Ar veig que en tenen un ltre, l Sr Núri de Gispert. No en teníem prou mb el Sr. Durn Lleid, que r surt l Sr. de Gispert -recordem que és l segon utoritt de Ctluny- posnt pls les rodes l nostr Independènci. Quin bon mestre, que és el Sr Durn. Ar qui doctrinrà? Al President? Però mb el Sr. Ms, segons rumors que corren de f temps, no se n'cb de sortir. Diu l president del Prlment, que en el seu vocbulri no hi té cbud l prul "independènci".
Llegir-ne més
26 de desembre de 2012 22:58 h
Des de f cinc nys, l crisi universl mb l que es v trobr el govern nterior i que no v voler reconèixer, i que no v sber encixr i ssumir -tot i que, mb l oposició que teni no er gens fàcil ctur-hi-, i l'ctul que, mb mjori bsolut i mb un dòcil oposició, tmpoc pot fer-hi mss, i el poc que l situció permet fer ho f l seu ire, gstnt el poc que hi h sense seny i retllnt on huri de ser l'últim de l'últim lloc. De fet, quest mteix prtit qun er oposició ixí ho ssegurv i denunciv qun l'ltre, l govern llvors, ho intentv proposr.
Llegir-ne més
26 de desembre de 2012 12:52 h
Alguns prlen de Pcte per l llibertt o Pcte per l sobirni, però jo prefereixo definir-lo com un cord espernçdor, entre l colició gunydor de les eleccions i el primer prtit de l’oposició . Sense cp men de dubtes, quest “entes històric” ens prop més l consult i, lhor, lbir, pos de relleu que l independènci és un objectiu, urgent, de pís, sobretot, per tl superr l crisi i mntenir un cohesió socil indispensble, que Mdrid pretén crregr-se de totes totes .
Llegir-ne més
26 de desembre de 2012 12:38 h
L cvern firm que ocorre tot el contrri, és dir, que l llengu ssetjd és l’espnyol. Per fer quest rticle no fré res més que utilitzr els seus rguments i modificr-ne o clrir-ne el sentit. Els periodistes d’quests mitjns ho fn perquè volen sembrr un cmp de mines i fer veure ls espnyols l ml bv de tots els qui s’entossudeixen normlitzr llengües perifèriques, que ells en l intimitt, troben que són ridícules i volen conseguir que tots els seus lectors i lectores tmbé rribin pensr com ells.
Llegir-ne més
25 de desembre de 2012 14:02 h
És inexplicble i intolerble que en un, noment, estt de dret, s’pliquin unes txes judicils que impedirn que molt gent pugui ccedir, mb normlitt, l justíci . Encr és més greu que questes txes, més pròpies dels segle XIX que no ps del segle XXI, tmbé es posin en mrx en l jurisdicció socil. No s'entén que qun tenim unes lleis, de l’àmbit socil, i unes relcions lborls, profundment injustes i tercermundistes, els treblldors, els sslrits encr hgin de ptir molts “pls les rodes ntisocils” per defensr els seus drets més elementls .
Llegir-ne més
24 de desembre de 2012 21:04 h
I que pssrà? 24 de Desembre de 2012 - Josep Mri Cstells Els vnttges que Ctluny sigui un Estt són molts i s’hn expost des de l’àmbit cdèmic i professionl. Amb Estt, Ctluny cbrà mb l’espoli fiscl de 3.000 euros per person i ny i podrem sortir bns de l crisi. Disposrem de tots els nostres recursos i podrem fer polítiques que ens permetrn incrementr les pensions de l gent grn, millorr l snitt i tenir un ensenyment de millor qulitt. Els treblldors tindrn millors slris i les empreses mb seu Ctluny pgrn menys impostos, tindrn més beneficis i obtindrn més juts per l innovció, l recerc i el desenvolupment.
Llegir-ne més
24 de desembre de 2012 07:19 h
El diri “El Pís” del diumenge, di 23, confirm el joc brut d'Espñ en vers Ctluny. Informcions flses, munttges policils, infiltrcions ls Mossos d'Esqudr, i el més greu segons el diri espnyol, és que el Ministerio del Interior no ho sncion ni ho control. Aquestes mnifestcions repugnnts hn crescut lrmntment rrel de l mnifestció multitudinàri i trnsversl, sense pl·litius, de l'11 de setembre, s'hn mntingut, i ugmenten després del pcte de govern entre CIU i ERC. El Pís prl de l'elborció d'informes sense proves que son filtrts ls mitjns especilitzts en l'odi Ctluny, o de l cvern mediàtic, vj, que insisteixen di drrer di que Ctluny l corrupció és un punt i prt del que existeix tot l'Estt i rrib tots els nivells polítics.
Llegir-ne més
