16 de desembre de 2012 16:18 h
Any 2035. Un mre i un xiquet d'onze nys bixen Rmbl de Ctluny gfdes de l mà. L menud llep un gelt de mdonj, un sbor hibridt de mduixes i tronges. Veu un plc instl·ld pel Govern en un cntó de Plç Ctluny i es dispos llegir-l. Tib el brç de l mre per propr-s'hi. L plc té form d'hologrm que sur, suspés en l'ire. L llig: "En record de tots els ciutdns dels Pïsos Ctlns que vn perdre un fill dependent desssistit mèdicment, un ull en un mnifestció o un cs en un desnonment." L minyon, sense deixr de llepr, pregunt: -Mre, és de veres que bns furtven les cses l gent, buidven ulls en protestes i deixven morir joves i vells per flt de diners? -Sí, fill, però d'ixò j f molt de temps.
Llegir-ne més
16 de desembre de 2012 13:16 h
No hi h dubte que l llibertt ncionl de Ctluny es jugrà en l’escenri exterior, sobretot en l’europeu, i que l interncionlitzció del fet ncionl ctlà és un necessitt bàsic com l’ire que respirem . Ar, que en el front interior lguns estn un mic moixos pels resultts del 25-N, i que sembl que s’h perdut un mic el cliu per tl d’esdevenir un poble lliure; qun, per ltr bnd, gràcies l Ministre Wert, l’espoli fiscl de 16.000 milions nuls per prt de Mdrid i l crisi estructurl europe tn slvtge que ptim, f més flt que mi divorcir-nos d’Espny( no oblidem que els estts petits Europ – Àustri, Dinmrc- se’n surten millor que d’ltres estts més ftxendes, de psst imperilist), seri un bon moment d’explicr que, dintre i for de cs nostr - en l’àmbit de l societt civil – existeixen gent, grups i col•lectius - potser, encr, no mss coneguts pel grn públic - que estn portnt terme un fein bestil scrificd i incnsble, fvor de l irrdició pedgògic del que és Ctluny i que, en diverses llengües, combten les mentides cíniques de l’executiu espnyol i relten molt bé perquè necessitem, urgentment, esdevenir un estt independent norml; integrt, mb tot l normlitt del món, Europ i les seves institucions.
Llegir-ne més
16 de desembre de 2012 13:15 h
En polític es pot fer tot, menys el ridícul. Lem del president Josep Trrdells que es podri plicr l perfecció en el context polític en què estem. Igulment, com ho hn fet els més enginyosos dptnt l màxim churchillin d’quell pòster del 1939, “Keep clm nd crry on”, per criticr l polític lingüístic que vol imposr el ministre Wert les escoles ctlnes. No fer el ridícul, quest és l principl preocupció dels independentistes en quests moments. De moment, l dt de l consult és el principl escull per cbr de tncr un cord entre CiU i ERC, j que les converses per tncr el progrm econòmic queden encotilldes per l delicd situció de les rques de l Generlitt i el poc mrge de mniobr que dón el govern centrl.
Llegir-ne més
16 de desembre de 2012 12:23 h
Que l’gend socil i l’gend ncionl puguin vnçr després del #25N és el repte més importnt del pís es denot per l’muntegment de gestos públics que uns i ltres versen sobre el possible cord de governbilitt entre ERC i CIU – o CIU i ERC per no ferir susceptibilitts en moments tnt crítics -. De fet, l nostr crisi no és l sev crisi. L nostr post per sortir de l crisi es demostr di di, dd dd, i consens consens, que pss per desprendre’ns de l’escnyment que comport un ml encix mb Espny.
Llegir-ne més
16 de desembre de 2012 10:06 h
Flten pocs dies perquè s’investeixi nou President i quest nomeni el nou Govern. Seri bo, r que si és temps, decidir serenment quines persones i quins equips es crreg mb l responsbilitt de cd àre. En un àmbit tnt estrtègic com el de l’economi productiv s’huri de tncr de form clr el prèntesi dels drrers dos nys. L inquietud dels sectors fectts es visulitzà f poc en l cimer per l polític industril on ptronls, sindicts, universitts i cmbres recordren l obviett que sense indústri no hi h prosperitt i per tnt benestr.
Llegir-ne més
15 de desembre de 2012 23:39 h
El pp de Rom j piul Twitter, lmenys s'hi h puntt. Molt bé! Que es prepri, doncs podrà llegir comentris no mss educts ni grts les oïdes, contr l'esglési que presideix. Que bé hgués nt comptr mb quest fòrum mundil, noment Twitter, on tothom hi pot dir l sev, en lguns moments de l històri de l'esglési ctòlic. Molt gent huri profitt quest mitjà per denuncir drps bruts, on ens pensàvem que no n'hi hvien. És clr, que el Vticà tmbé poden censurr Twitter, per tpr els comentris que el Vticà no vulgui que llegeixi l gent.
Llegir-ne més
15 de desembre de 2012 13:30 h
Què pssrà quest proper 2013 mb l pujd de l llum i de les trifes del trnsport públic? Molt gent , fins i tot trebllnt, no les podrà pgr . Crec que quests sectors estrtègics de primer necessitt no hurien de pujr quest 2013. Si entre tots no ho impedim i els prtits ctlns posen un mic de voluntt polític , quest 2013 pot ser un ny criminl, de molt mortlitt . Pot ser que sigui l'ny dels suïcidis socils i un èpoc crregd de sotrcs ntisocils, negtivisme i mlstrugnç . I tot ixò és cus de no voler turr el dogm de l’injust, ceg i irrcionl usteritt , mde in Germny.
Llegir-ne més
15 de desembre de 2012 11:31 h
El ctlnisme, com corrent polític, teni l'objectiu d'obtenir utogovern i trnsformr el poder espnyol. Amb el temps, h quedt suficientment clr que Espñ est sotmes un mtriu cstelln que no ccept comprtir el poder polític i es neg cceptr l diversitt que hi pugui hver l seu territori i, en quest sentit, h d'impedir un Ctluny fort polític i econòmicment, construint, l vegd, un potènci Mdrid, mb el vist-i-plu de l rest de territoris i pseudo-sentiments diferents, que j els hi est be quest munttge.
Llegir-ne més
15 de desembre de 2012 10:37 h
No cl ser ni molt llest ni molt mlpenst per rribr l conclusió que qui relment mn Espny (i no crec que sigui el govern de Mdrid, simple instrument) està plicnt un estrtègi clr, mb l finlitt de dividir els ctlns, no fos cs que un mjori decidís fer-se independent. No pot ser csulitt que uns dies bns i un dies després de les eleccions surtin esborrnys i declrcions sobre fortunes i comptes bncris l'estrnger de les fmílies Pujol i Ms, principlment. Aquestes informcions lgú les v gurdr l clix mb intenció de fer-les públiques qun fcin més ml.
Llegir-ne més
14 de desembre de 2012 12:46 h
L’expresident del Brsil Igncio Lul D Silv , hir (13-XII-2012) fou homentjt per l Generlitt de Ctluny, per el reconeixement l fein fet; djunto el meu comentri que tot i ser envit , mi fou publict per cp mitj dels que els meus impostos, formen prt de les subvencions rebudes, i dondes per prt dels governs de torn. L’jud l Brsil J vig mnifestr f pocs dies, que el govern de Rodriguez Zptero, (fins i tot el govern de l Generlitt), es teni de plntejr l’jut l president del Brsil Incio Lul d Silv, per diverses rons, però principlment, per sentit comú, j que es mnifest que si no rep l’jut de un govern socilist i mb tendències d’esquerres, i de un pís mb convenciments democràtics, l’hi serà molt difícil poder complir mb el progrm , que de ben segur que fou l clu del seu èxit electorl, però no per mnc de voluntt, sinó, per l pressió que rep dels pïsos i governs de tendències cpitlistes, que tothom ofereix “glns, per fer cgr roures”, fvorint els interessos dels que menys problemes tenen en quell pís.
Llegir-ne més