13 d'abril de 2013 17:13 h
L drrer interlocutòri del Tribunl Superior de Justíci de Ctluny (TSJC) que oblig imprtir les clsses en cstellà les ules encr que només ho hgi demnt un lumne; i el fet que l sev demnd hgi obtingut un sentènci judicil fvorble, és un esgló més en el despropòsit socil i lingüístic mb què l'Estt espnyol, quest cop per l vi del poder judicil, intent combtre l normlitzció lingüístic. De fet, mb quest resolució tn injust, l’espnyolisme, dogmàtic i rdicl, intent provocr un crispció ntictln - elevd l’enèsim potènci - mb l finlitt d’imposr, d’un form utoritàri, el cstellà cs nostr.
Llegir-ne més
13 d'abril de 2013 01:10 h
Es diu que Henry Ford, quell cop, v trir el desptx de l'últim plnt de l'edifici Fisher, que els germns Fisher li vn oferir mblement per citr-se mb l'Albert Khn. En Khn, com bon prussià, v ser puntul; les cinc de l trd del 3 de setembre de 1925. J estv costumt les excentricitts d'en Ford, que sempre que li voli demnr que li projectés un edifici el citv en un que el propi Khn hvi projectt i construit. Er conegut com l'rquitecte de Detroit i, en prt, gràcies Henry Ford i l sev ctivitt industril.
Llegir-ne més
12 d'abril de 2013 19:26 h
Pels prticulrs llò de trebll, segur, i per tot l vid, o demnr un crèdit per ccedir legítimment un esgló per dlt del que es podri mb els prticulrs ingressos, son conceptes que j es poden nr oblidnt. El lloc de trebll, encr que sigui precri, ctulment és tot un luxe, i de fonts d'entrd de diner extres vi ccèssit bncri més vl que ni s'intenti, més que res perquè, si s'conseguís, desprès ningú no pot tenir l segurett de poder-lo tornr, cos que encr seri pitjor. Ar, tmbé s'h de començr prlr de les entitts privdes, sense cp ànim de lucre i només complint mb els buits que històricment sempre hn quedt ls Ajuntments per l nostr ric vid ssocitiv.
Llegir-ne més
11 d'abril de 2013 17:08 h
El dBlers/Ar public l notíci que el conseller d’Educció de les Illes Blers, Sr. Rfel Bosch, subvencionrà mb 70.000 euros els llibres de text editts en modlitts blers. Diu el conseller que volen recuperr i preservr expressions pròpies del menorquí i de l’eivissenc. Els és indiferent si l UIB, i en el seu nom Jon Antoni Mesquid, cp del deprtment de Filologi, diu que quest és un debt sense fonment científic i només mb un criteri polític i que el que diuen és un flsedt.
Llegir-ne més
11 d'abril de 2013 13:43 h
A l’esper de veure com evolucion l propost pel moviment pel Procés constituent engegt per Arcdi Oliveres i Teres Forcdes, m’grdri fer unes considercions: 1. Admiro com molt ltr gent l trjectòri i l tsc que hn fet i estn fent tnt Oliveres com Forcdes de denúnci de diverses estructures ntidemocràtiques i nti socils. L sev filició cristin o pròxim quest creenç els dón tmbé un predicment superior en el context d’un societt d’rrels culturlment cristines. 2. L situció de desesperció i indignció que viu un grn mjori de l societt ctln, per diversos motius que de vegdes es superposen, i d’immobilisme prent dels poders fàctics econòmics i esttls dvnt del ptiment i les gnes de cnvi, poden fer que l necessitt de vehiculr tensions socils cumuldes, fciliti l’prició de moviments profètics, freqüents i explicbles en contexts poclíptics, com el que subjectivment molt gent està vivint.
Llegir-ne més
11 d'abril de 2013 12:38 h
A les 13h l piscin del Club Ntció Brcelon Només 10 dies després de l victòri de l selecció femenin de wterpolo sobre l Grn Bretny (16-10), Ctluny torn l piscin per jugr un prtit interncionl. En quest cs el rivl serà Brsil, mb qui es disputrà el 14è Trofeu Interncionl Ciutt de Brcelon. F qutre nys que el combint msculí no disput cp prtit, des del Di de les Seleccions Ctlnes del 2009 Mtró, en què els jugdors ctlns es vn imposr Austràli per 12-9. El selecciondor ctlà, Quim Colet, j h dont l llist de convocts, on no hi podrn ser els jugdors del CN Atlètic-Brcelonet, perquè el dimecres de l setmn que ve jugrn el prtit d’nd de l Llig de Cmpions contr el Vouligmeni grec.
Llegir-ne més
11 d'abril de 2013 07:34 h
Dijous, di 11 d’bril l Congrés dels Diputts, nov jornd negr per l sistem de pensions. L nov ptcd, el nou cop de destrl, r dreçt l jubilció nticipd –l que es produeix bns de l’edt ordinàri- i l prcil –l que es f comptible mb mb trebll temps prcil- mitjnçnt un Reil-Decret Llei (un ltre!), que possiblement ni tn sols l mjori permetrà que es trmiti com projecte de llei mb l qul cos no podrem spirr cnvir-lo mitjnçnt l presentció d’esmenes. El govern v congelr durnt tres mesos llò que hvi retllt l llei de l’ny 2011 que hvi d’plicr-se l’1 de gener d’enguny i durnt quests 90 dies h fet l fein per dificultr quests tipus de jubilcions.
Llegir-ne més
10 d'abril de 2013 23:55 h
L’Escol ctln és un model que grnteix ls lumnes coneixements lingüístics solvents, com mínim, en ctlà i en cstellà. L immersió lingüístic, quest model que funcion hrmoniosment i mb tnts bons resultts, h estt premit per Europ. I és, lhor, un model de convivènci i de cohesió socil. Mlgrt tots quests rguments, el model lingüístic ctlà mi no h estt del gust d’un Estt espnyol ben poc interesst en els beneficis que se’n deriven. Tot l contrri. Fins no f tnts nys, les escomeses contr l’Escol ctln eren de bix intensitt.
Llegir-ne més
10 d'abril de 2013 22:51 h
El govern espnyol - CNI, hn invertit deu milions d´euros per boicotejr un procés democràtic que de form prent s´està duent terme en el “seu” propi territori. Be, és molt reveldor quest inversió de deu milions d´euros que f l´Estt Espnyol Ctluny. Es reveldor perquè representen bons indicis per imginr què pot rribr fer quest Estt en qunt les coses comencin nr de debò. Però no sols ixò, tmbé ens il·lustr sobre l tx de credibilitt mb què es pren el nostre procés Independentist i que es veu reflectid en quest ridícul i irrisòri quntitt invertid.
Llegir-ne més
10 d'abril de 2013 20:23 h
Diuen que Adrià Puntí, r reencrnt en Josep Puntí, li h dedict l cnçó “El boig del telèfon roig” però com que no és “L’Empordà”, no he sbut trobr-ne l lletr. Sigui com sigui el boig del telèfon continu voltnt per Giron però f molt de temps que no duu telèfon. V deixr de portr-lo qun els mòbils, els que només trucven i enviven misstges, vn envir totes les butxques i bosses de mà dels gironins. Fins llvors, qun ens el trobàvem pel crrer, ens exposàvem que ens encstés l'uriculr l’orell per convidr-nos, mb mímic, prlr mb un interlocutor imginri.
Llegir-ne més
