17 d'abril de 2013 15:41 h
http://youtu.be/d1Wi-sBlycw
Llegir-ne més
16 d'abril de 2013 19:55 h
Les dues entitts fn públic un mnifest en què reivindiquen l necessitt d'un estt propi 16/4/2013 L sectoril d'esports de l'Assemble Ncionl Ctln i l Pltform ProSeleccions Esportives Ctlnes hn dont conèixer un mnifest per denuncir l greu crisi econòmic i polític que viu l'esport ctlà, i per evidencir un cop més l necessitt de tenir un estt per cpgirr quest situció. L crisi és econòmic perquè clubs, federcions i tmbé quelles seleccions esportives que fins r competien nivell interncionl estn ptint un ofegment que els impedeix desenvolupr les seves ctivitts hbituls i que els h portt comidments de personl, concursos de creditors i poder donr menys suport esportistes i tècnics, qun no les deix directment com entitts en risc de fllid.
Llegir-ne més
16 d'abril de 2013 13:49 h
Som ctlns, ho som per voluntt per sobre del llintge o l territorilitt. D'ixò no hi h cp dubte. Tnmteix per Espñ som ctlns per pur territorilitt, si nem viure (de mner hbitul) Mdrit serem mdrilenys i si nem Glíci serem gllecs. Per l rest d'éssers humns simplement som espnyols. D'ltr bnd, el di 21 de mrç vig envir un enllç ls meus contctes del vídeo de l'cte del di 20 del mteix mes del col·lectiu Wilson l Cercle d'Economi. En el moment que escric questes línies h tingut prop de 23,000 visulitzcions.
Llegir-ne més
16 d'abril de 2013 11:39 h
Les retlldes en l’àmbit de snitt fecten greument l slut. Segons ddes fetes publiques,les retlldes pressupostàries en les diferents Comunitts utònomes és de 8.715 Milions d’€ i d’quests uns 5.365 Milions d’€ fecten directment l snitt públic. L mitjn esttl de despes snitàri per hbitnt és de 1463 €, menor que Itàli (1.913 €) i només per sobre de Xipre, Grèci, Portugl, Eslovàqui, Eslovèni, Mlt i Estòni de l’eurozon, i molt per sot de l mitjn de l’Europ dels 17 (2094 €) i de l’Europ dels 27 (1843 €)un relitt trist i que mostr l cire privtitzdor que s’està seguint en l’àmbit de les estructures snitàries i pos molt en dubte el cire grtuït i universl dont que es propos un reducció dràstic de l crter de serveis bàsics.
Llegir-ne més
15 d'abril de 2013 23:59 h
Crt de Miquel Quintn publicd l seu fcebook Doncs sí, soc l presó des del 24 de desembre de 2012 després d’hver psst un nit ls clbossos de l Comissri de l Gurdi Civil. Però no me n’mgo gens j que l mev consciènci està trnquil·l, molt trnquil·l, perquè jo sé que no he comès cp delicte per merèixer quest càstig, i l mev fmíli (Mrt i Mrc) com tmbé molts mics i coneguts ho sben i estn ptint com jo. Ar j m’hn jutjt i l condemn h resultt de 3 nys i 3 mesos de presó perquè, segons “diuen”, portv en el meu cotxe, dins el dipòsit de combustible, 19 quilos de hixix i ben mirt mi he vist quest hixix ni com el pesven, mlgrt que en les ctucions dels gents er obligtori que hi hgués estt dvnt mentre feien l sev fein.
Llegir-ne més
15 d'abril de 2013 23:58 h
Bé, nou ridícul ctlà mb l nov performnce de Jon Trdà i compnyi prlnt en ctlà l Congreso espnyol, l qul, més enllà de generr un mic de soroll mediàtic, morirà com sempre en ell mteix perquè els ctlns no l’profitrn per nr més enllà de l boutde. I ixí, de collond en collond, nr pssnt els nys, perquè el que en relitt compt és estr entretingut i que sembli que es f lgun cos per l llibertt ctln, l llibertt d’un poble que té por de les conseqüències de deixr de ser presoner i que prefereix secretment continur-ho sent, tirnt-se l’esquen les consegüents humilicions i reccionnt mb brots esquizofrènics.
Llegir-ne més
15 d'abril de 2013 23:47 h
Un dels motius de l'èxit de l cmpny electorl de Bill Clinton l'ny 1992, v ser l populritzció de l'eslògn no oficil , "The economy, stupid" o l sev vrint "It's the economy, stupid". L frse i el concepte v fer tnt de "furor", que s'h rribt plicr tot men de situcions i misstges. H esdevingut un bon recurs per pel·lr l'obviett, qun lgú per desconeixement o per tossuderi no vol veure l'origen o l'rrel d'un problem. Avui cs nostr i en l situció que ens trobem h esdevingut pertinent per scsejr i interpel·lr tots quells que segueixen instl·lts en el bonisme o en l inconsciènci d'exigir les nostres institucions, perifèriques, subordindes i sfixides que els resolguin uns problemes per ls quls no tenen els recursos, ni les tribucions per fer-ho.
Llegir-ne més
15 d'abril de 2013 22:24 h
Els nostres oïdes, tn costumts identificr les fl·làcies i superxeries polítiques h detectt l més lt instànci del nostre Govern, l´Honorble President Sr. MAS, rgumentnt que un declrció d´Independènci sense hver esgott “TOTES” les vies de diàleg possibles seri “POC” democràtic. Com ciutdns de bon fe hem de preguntr-nos si ens està prenent el pèl i ens trct d´estúpids o si qui li escriu els guions és un mlintenciont trt mentl digne de ser llençt ls lleons. Sigui com sigui, l mnc de respecte l intel·ligènci ciutdn esdevé ofensiv i incceptble.
Llegir-ne més
15 d'abril de 2013 21:56 h
L port principl de l cs de Pul McCrtney l número 20 de Forthlin Rod, en l que Pul v viure entre el 1955 i el 1964 h estt djudicd en un subhst per 5.060 lliures esterlines, més de 8.000 euros. El comprdor h estt l botig Trcks, un dels llocs més destcts en l vent de mteril de col·leccionist, especilitzts en mteril dels Betles. Subhstdor i txdor de Dominic Winter Auctions Chris Albury, h dit: "V ser un mic estressnt, j que totes questes coses rres són les que poden treure grn tenció, però finlment tot qued reduït un petit nombre de prticipnts”.
Llegir-ne més
15 d'abril de 2013 19:02 h
Un de les més grn errdesi que hem comés des del moviment sindicl les drreres dècdes, h segut permetre l desorgnitzció sindicl de les persones que son expulsdes del mon lborl totlment o de mner prcil mitjnçnt les diverses formes de precriett. Un vegd instl·lt en un merctii lborl determint un sobrepoblció de persones turdes i precritzdes, convertides contr l sev voluntt en exèrcit de reserv del cpitl, el procés de deteriorment de les condicions d’orgnitzció i lluit del conjunt de l clsse treblldor h segut imprble fins riii L consttció d’quest fet es fàcilment verificble l comprovr com son de diferents els convenis, els slris i l cpcitt de lluit de mner inversment proporcionl l percenttge d’tur/precriett en un territori dont.
Llegir-ne més
