11 d'abril de 2013 12:38 h
A les 13h l piscin del Club Ntció Brcelon Només 10 dies després de l victòri de l selecció femenin de wterpolo sobre l Grn Bretny (16-10), Ctluny torn l piscin per jugr un prtit interncionl. En quest cs el rivl serà Brsil, mb qui es disputrà el 14è Trofeu Interncionl Ciutt de Brcelon. F qutre nys que el combint msculí no disput cp prtit, des del Di de les Seleccions Ctlnes del 2009 Mtró, en què els jugdors ctlns es vn imposr Austràli per 12-9. El selecciondor ctlà, Quim Colet, j h dont l llist de convocts, on no hi podrn ser els jugdors del CN Atlètic-Brcelonet, perquè el dimecres de l setmn que ve jugrn el prtit d’nd de l Llig de Cmpions contr el Vouligmeni grec.
Llegir-ne més
11 d'abril de 2013 07:34 h
Dijous, di 11 d’bril l Congrés dels Diputts, nov jornd negr per l sistem de pensions. L nov ptcd, el nou cop de destrl, r dreçt l jubilció nticipd –l que es produeix bns de l’edt ordinàri- i l prcil –l que es f comptible mb mb trebll temps prcil- mitjnçnt un Reil-Decret Llei (un ltre!), que possiblement ni tn sols l mjori permetrà que es trmiti com projecte de llei mb l qul cos no podrem spirr cnvir-lo mitjnçnt l presentció d’esmenes. El govern v congelr durnt tres mesos llò que hvi retllt l llei de l’ny 2011 que hvi d’plicr-se l’1 de gener d’enguny i durnt quests 90 dies h fet l fein per dificultr quests tipus de jubilcions.
Llegir-ne més
10 d'abril de 2013 23:55 h
L’Escol ctln és un model que grnteix ls lumnes coneixements lingüístics solvents, com mínim, en ctlà i en cstellà. L immersió lingüístic, quest model que funcion hrmoniosment i mb tnts bons resultts, h estt premit per Europ. I és, lhor, un model de convivènci i de cohesió socil. Mlgrt tots quests rguments, el model lingüístic ctlà mi no h estt del gust d’un Estt espnyol ben poc interesst en els beneficis que se’n deriven. Tot l contrri. Fins no f tnts nys, les escomeses contr l’Escol ctln eren de bix intensitt.
Llegir-ne més
10 d'abril de 2013 22:51 h
El govern espnyol - CNI, hn invertit deu milions d´euros per boicotejr un procés democràtic que de form prent s´està duent terme en el “seu” propi territori. Be, és molt reveldor quest inversió de deu milions d´euros que f l´Estt Espnyol Ctluny. Es reveldor perquè representen bons indicis per imginr què pot rribr fer quest Estt en qunt les coses comencin nr de debò. Però no sols ixò, tmbé ens il·lustr sobre l tx de credibilitt mb què es pren el nostre procés Independentist i que es veu reflectid en quest ridícul i irrisòri quntitt invertid.
Llegir-ne més
10 d'abril de 2013 20:23 h
Diuen que Adrià Puntí, r reencrnt en Josep Puntí, li h dedict l cnçó “El boig del telèfon roig” però com que no és “L’Empordà”, no he sbut trobr-ne l lletr. Sigui com sigui el boig del telèfon continu voltnt per Giron però f molt de temps que no duu telèfon. V deixr de portr-lo qun els mòbils, els que només trucven i enviven misstges, vn envir totes les butxques i bosses de mà dels gironins. Fins llvors, qun ens el trobàvem pel crrer, ens exposàvem que ens encstés l'uriculr l’orell per convidr-nos, mb mímic, prlr mb un interlocutor imginri.
Llegir-ne més
10 d'abril de 2013 19:45 h
Ar es torn prlr, sobretot en el PSOE, que per contentr Ctluny, sense trencr res, ens cl un reform constitucionl . Això és un grn mentid .Un monumentl impostur polític, j que l reform constitucionl és un veritble lberint, que encr provocri fer més esclus els ctlns . L reform constitucionl és un grn prny, un utèntic rter polític. Per començr el procés és tn llrg i complict que tot quedri en un foc d’encenlls . Si l’Esttut j v quedr escpçt i ribott pels qutre costts, l reform constitucionl només podri implicr més regressió i slvtgisme contr Ctluny.
Llegir-ne més
10 d'abril de 2013 18:55 h
Un bon video. L sev utor, Sílvi Gómez (no us perdeu el seu blog), se serveix de les imtges de més d'un vinten de pel·lícules per fer un delicios nrrció del que és l'essènci del periodisme. En poc menys de cinc minuts dibuix un emocionnt homentge l periodisme per prt del cinem. I tot ixò, embolict en el pper de regl que és l cnçó These dys, de Nico. (Al finl d'quest informció podreu visionr quest trebll). Des Ciutdà Kne fins l Qurt poder, pssnt per Primer Pln, Tots els homes del president, L'ny que vivim perillosment o L'informe pelicà, el vídeo ens port imtges de l mític pel·lícul d'Orson Wells i el celebèrrim Rosebud, de Kthrine Hepburn, Dustin Hoffmn, Robert Redford, Jck Lemon, Wlter Mttus o Humphrey Bogrt.
Llegir-ne més
10 d'abril de 2013 16:54 h
Cmpny impulsd per les 14 entitts que vn presentr ElCluer.ct Ctorze entitts de l societt civil ctln s’hn unit per tirr endvnt un cmpny per nimr l poblció ctln penjr l’esteld l blcó coincidint mb Snt Jordi. Amb el nom ‘Per Snt Jordi, el llibre, l ros i l’esteld l blcó’, l voluntt de l inicitiv és visulitzr el suport l cus sobirnist profitnt l Did, ixí com promoure l trdició de reglr roses i llibres. Les entitts, les mteixes que f un mes vn presentr ElCluer.ct, l’rgumentri civil pel Sí l independènci, són l’Assemble Ncionl Ctln, Associció Ctln de Professionls, Associció de Municipis per l Independènci, Cercle Ctlà de Negocis, CIEMEN, Col·lectiu Emm, Ens de l’Associcionisme Culturl Ctlà, Fundció Ctluny Estt, L Fàbric, Òmnium Culturl, Pltform per l Llengu, Pltform ProSeleccions Esportives Ctlnes, Sobirni i Justíci, Sobirni i Progrés.
Llegir-ne més
10 d'abril de 2013 12:38 h
… en nombre de persones l’tur! S’hn presentt les drreres ddes d’tur l Unió Europe que j h supert l brrer dels 19 milions de persones l’tur. Si bé f poc menys d’un mes es v expressr , des de l comissió europe, que l lluit contr l’tur er prioritàri s’evidenci que les polítiques de continuïtt i ustericidi que s’pliquen no porten l millor del merct lborl i de l’economi de l Unió. Després de l confus mniobr Xipre i de l sentènci del Tribunl Constitucionl de Portugl, començ ser visible que el rumb de polítiques unitàries en l’àmbit econòmic i, en tot cs, centrlitzdes no port un millor ls estts, ni tn sols ls predominnts que mrquen l líni seguir per tot l UE.
Llegir-ne més
10 d'abril de 2013 08:54 h
He de dir, d’entrd, que en un pl merment teòric estic en contr de l violènci. Bàsicment, però no únicment, perquè l violènci s’exerceix des del fort cp l feble: el mrit dmunt l don, l mre sobre el fill, els bncs envers els ciutdns o l’Estt espnyol contr Ctluny, poso per cs. En quests drrers dies ssistim un increment del fenomen conegut com escrche. No entrré en els motius que el vn fer néixer l’Argentin, donri per molt. Però en el cs ctlà i espnyol es trct de promoure ccions col·lectives ls llocs on es troben diputts, hbitulment del prtit del Govern (PP) per fer-los rribr les seves reclmcions col·locnt-los en situcions incòmodes ls espis públics on es trobin, dvnt els veïns o l sev pròpi fmíli.
Llegir-ne més