2 d'octubre de 2014 21:05 h
Al contrri del que es podi pensr en un primer moment, qun només hvi trnscendit que l'nunci informtiu del govern quei, tots els preprtius per l consult estn suspesos. A bnd de l'spot, el web no s'ctulitz, l'executiu h congelt l selecció de personl dministrtiu pel 9N, els membres del comitè de control (l'equivlent l Junt Electorl) hn declrt que estrn punt per qun se'ls necessiti i de moment no sembl que s'estiguin trmitnt les sol.licituds de votnts residents l'estrnger o immigrnts.
Llegir-ne més
2 d'octubre de 2014 08:44 h
El decret de convoctòri de l consult del 9N diu que l’objectiu és conèixer l’opinió de les persones sobre el futur polític de Ctluny. Des de sempre quest consult s’h volgut diferencir d’un referèndum vinculnt o d’un plebiscit (quest suposd diferencició, r no l vloro). Com que s’h repetit tnt que és un consult no vinculnt, er d’esperr que ni el decret ni enlloc no s’especifiqui quin distribució de vots de cd opció signific l victòri d’un d’elles en l consult. Tnmteix, tmbé es repeteix sovint que si l’opció SÍ-SÍ no treu més del 50% dels vots, voldrà dir que h perdut i (tenció l mniobr!) que per tnt hn vençut les ltres dues opcions, és dir, el NO i el SÍ-NO juntes!? A veure, qui h decidit que el NO i el SÍ-NO vn junts? Qui decideix els equips d’opcions? En democràci les normes pliquen per igul totes les opcions.
Llegir-ne més
2 d'octubre de 2014 00:00 h
Ar sí, després de tnts nys de lluit, de tnts herois, i de tnts que hem convençut en els drrers nys de l impossibilitt de l’entes, hem entrt en l fse decisiv del conflicte. L de l insubmissió obert Espny. L de comprovr, vist des de l’ltre cntó, si l’Estt serà cpç de mntenir l sev sobirni sobre el nostre pís per l forç. L d’r és sobretot un pugn per reforçr l nostr legitimitt per constituir-nos en nció lliure. Durnt nys, hem demostrt ls nostres conciutdns que l dependènci d’Espny és un desstre en tots els ordres: en el polític, l’econòmic, el culturl, i en tnts d’ltres; drrerment, sobretot, en el pl de l dignitt i (dvnt l guerr brut que ens fn) l mínim morl democràtic.
Llegir-ne més
1 d'octubre de 2014 21:15 h
El que son tot un seguit de mnifestcions populrs ls crrers, com l grn V de l’11 de setembre; eren titlldes per El Pís f uns dies de “mnifestcions cllejers”, en un clmorós intent de crregr de negtivitt quest revolució populr que està encpçlnt l ciutdni de Ctluny, i l que el 96% dels juntments j hi donen suport. Avui encr escoltàvem Grcí-Mrgllo dir que mlgrt respectr l gent que hir es mnifestv, tl i com v explicr en Guifré, er molt i molt perillós que el debt de les institucions pssés l crrer.
Llegir-ne més
1 d'octubre de 2014 20:00 h
Els prtits de l segon resturció borbònic són cd di més similrs entre ells, encr que posis tot l bon voluntt cd vegd cost més trobr un símbol d'identitt diferencid l'esquerr borbònic, l qul ssumeix de form crític el discurs de l dret ncionl ctòlic espnyol, escolto el xicot de Cj Mdrid que r té obert l'oficin Ferrz i és un pen, diu que condemn l consult! Com si votr fos un cte terrorist que cl condemnr, h fet mitj vid mb el PP Cj Mdrid i està un mic condiciont, concordr tntes coses del brcet del PP té els seus efectes col·lterls.
Llegir-ne més
1 d'octubre de 2014 18:27 h
El sector de l societt que es dedic l’educció i totes les persones que hi estm relciondes formm l comunitt eductiv. Aquest sector de l societt tn nombrós h tengut i té molt pciènci mb els polítics que ostenten el poder, especilment mb els responsbles del funcionment del sistem eductiu. Que mss polítics d’vui en di tenguin un escss formció és un greu problem per l’dministrció de tot el que ocorre en qulsevol territori, però que quests polítics no dissimulin l sev ignorànci en les mtèries que els correspon dirigir, freg l’estultíci i el ridícul més espntós.
Llegir-ne més
1 d'octubre de 2014 15:55 h
El cpità del Club Ptí Vic dón suport L’Esport per l Independènci Té 33 nys, jug hoquei ptins des que en teni 6 i enguny compleix l 15 tempord l primer equip del Club Ptí Vic. Tot i que v començr jugnt futbol sl, el seu pre er entrendor d’hoquei ptins i, nnt-lo veure, v decidir clçr-se els ptins. Uns nys després, v gunyr tres cmpionts del món i tres d’Europ mb l selecció espnyol, i un Cop Amèric i un Golden Cup mb l ctln. Ell hvi de ser un dels integrnts de l selecció que v gunyr el Mundil B de Mcu, però els compromisos universitris vn fer que es perdés quest experiènci.
Llegir-ne més
1 d'octubre de 2014 12:57 h
Diuen que, mb el temps que portem de retlldes, s'hn destruït més de 53.000 llocs de trebll l snitt públic... Ar tocrà dir que el que sobren són centres hospitlris. I ixí nnt primnt l xrx de serveis públics, que és un luxe que l'Estt es pot permetre perquè te ltres “prioritts” que tendre com, per exemple, el resct l prt de l bnc espnyol que bns eren les Cixes d'Estlvi i que se'ls hi v exigir pssr-se “Bnc” si volien perviure... un mic més. L'objectiu no er ltre que esborrr del mp finncer l competènci i, com er lògic, no hn sobreviscut per elles soles en quest nov situció i, conseqüentment, se'n h nt norris l'obr socil que feien i que ben be que nv per engegr projectes socils o esportius que difícilment es poden mntenir mb les portcions dels socis o per les tmbé minvdes, fins mínims, subvencions municipls.
Llegir-ne més
1 d'octubre de 2014 11:55 h
Inicitiv per Ctluny h tornt decebre l societt i propis militnts, hn conseguit un vegd més que el prtit sigui vist com un fmíli tncd i llunyd de l gent. Sí, és ben cert que des del primer di hn estt dins el bloc utodeterminist, i ixò segurment els hi hurem d'grir tot l vid -són molt vnitosos i necessiten estim. Perquè en quest sentit, són veritblement un peç importnt per recollir tot el sector 'lterntiu', encr que cd vegd menys. L'estètic però els perd, el tcticisme els ofeg, i ixò els releg inevitblement en un condició d'insegurett i mlfinç permnent.
Llegir-ne més
1 d'octubre de 2014 09:25 h
L Viquitrobd és importnt per l comunitt Viquipedist Ctln que h cret un de les obres col.lectives més importnts del món. Amicl Wikimedi l'entitt que represent els Viquipedistes ctlnoprlnts està reconegud com Cpitol per l Fundció que gestion tècnicment l'enciclopèdi lliure, el fet d'estr reconeguts com orgnitzció ctln fou l'èxit d'un grpt de persones que ens negrem nr d'espnyols pel món, mb l oposició frontl dels Viquipedistes espnyols que feren de tot per intentr evitr l presènci ctln com Cpitol independent, l ró, l forç de voluntt i tnt de trebll d'lguns compnys h conseguit que els viquipedistes ctlns siguin trctts com iguls nivell interncionl i no com un subgrup exòtic d'espnyols.
Llegir-ne més
