4 d'octubre de 2014 00:00 h
“En ls coss necesris, l unidd; en ls dudoss, l libertd; y en tods, l voluntd”. Josep Lluís Herrer Veg Voluntd polític por responder los designios de su ciuddní por l unidd y l libertd. Que no se teng que dudr si nos podemos fir de nuestros políticos. De vmos votr, si podemos votr. Este viernes por l noche hn vuelto gnr un credibilidd, que si bien no estb en entredicho, hbí queddo mermd y dejdo perplejo más de uno. Especilmente por l rpidez en que el Govern hbí retirdo su poyo l consult del 9N trs l suspensión cutelr de l mism por el TC.
Llegir-ne més
3 d'octubre de 2014 23:23 h
Pell de gllin. És l primer sensció després de veure l imtge tn gràfic de fermes, vlenti, unitt i solemnitt exhibid pels prtits ctlns quest vespre Plu. L compreixenç d'Artur Ms i els líders dels sis prtits que conformen el bloc sobirnist h dignifict l clsse polític ctln com mi. L voluntt honest de tirr endvnt un projecte per donr l prul l ciutdni, per servir el poble, h psst per sobre dels interessos polítics. A les deu en punt del vespre l progrmció de Tv3 s'h vist interrompud per connectr mb el president de Ctluny, que h firmt: "H nt bé".
Llegir-ne més
3 d'octubre de 2014 21:47 h
Dvnt dels disbrts que hem llegit i escoltt quests últims nys, mesur que s'cost el 9-N, sembl que tots plegts s'hgin puntt un concurs per veure qui diu les prules més grolleres, brroeres i difmdores, i ixí rribr ser considert el més grn busc-rons. Se supos que les persones que rriben exercir un càrrec de president d'un pís, ministres, periodistes que tenen poder d'influènci, polítics mb comndment dins del prtit que representen, etc., hurien de ser persones mb estudis, ssenydes i ben educdes.
Llegir-ne més
3 d'octubre de 2014 14:13 h
En polític no compt tnt el fet de disposr de bones idees com l'hbilitt per dministrr l complexitt. No és tn importnt tenir ró com ser cpç de defensr els projectes propis mb eficàci. Aquests són principis que trdicionlment les esquerres crítiques mb el cpitlisme obliden, i que hurien de tenir presents en un moment de cruïll històric com el present. Ens trobem en un punt en què l implosió de l segon resturció pot deixr un buit de poder que serà profitt per uns, i desprofitt per ltres.
Llegir-ne més
3 d'octubre de 2014 11:30 h
L “V” h servit perquè cd cop més puguem nr pel món sense hver d’nr explicnt que som ctlns. Però compte, perquè si no s'consegueix l'objectiu questes demostrcions quedrn com ctes folklorics, mb molt de colorido i que, mentre es vgin repetint cd ny -com un cte de Fest Mjor- els mitjns ho nirn cobrint com un fet puntul i curiós, encr que pot ser cd ny mb menys interès. Els mitjns, ctlns és clr, s’fnyven destcr el ressò interncionl que v tenir l mnifestció Brcelon. Tothom ho h vist, si, tothom h vist el bones persones que som reivindicnt un cos tn importnt, però el món es fot de les bones persones.
Llegir-ne més
3 d'octubre de 2014 00:00 h
Un dels tcs del ncionlisme espnyol que h triomft, rrn de l mni persecutòri de l delegd del govern espnyol, Mri de los Llnos de Lun, h estt l guerr de les bnderes entre els juntments i quest delegció del govern. L llei de bnderes és l 39/1981 de 12 de novembre(http://www.boe.es/buscr/doc.php?id=BOE-A198126082) per les dtes j es veu que er ls inicis de l democràci, l constitució es v provr el 1978, les primeres eleccions democràtiques ls juntments vn ser el 1979 i principis d'quest ny 1981 s'hvi fet el cop d'estt del 23F.
Llegir-ne més
2 d'octubre de 2014 21:12 h
Les JERC Figueres, durnt l sev ssemble setmnl, vn nlitzr l convoctòri per prt del regidor de Joventut d’un comissió que h de debtre el nou model de l’Embrrct, un demnd que l’orgnitzció juvenil h fet durnt els drrers nys. L queix de l’entitt es fonment però, entre d’ltres, en el formt d’quest grup de trebll, que segons const l convoctòri serà “consultiv i emetrà dictàmens no vinculnts”. Les JERC tmbé estn en descord mb l composició d’quest, on hi sern representts tots els grups polítics mb representció l’Ajuntment, dues ssocicions de brris, entitts no juvenils mb estnd l’Embrrc’t i tn sols un representnt del Consell Locl de Joventut de Figueres.
Llegir-ne més
2 d'octubre de 2014 21:05 h
Al contrri del que es podi pensr en un primer moment, qun només hvi trnscendit que l'nunci informtiu del govern quei, tots els preprtius per l consult estn suspesos. A bnd de l'spot, el web no s'ctulitz, l'executiu h congelt l selecció de personl dministrtiu pel 9N, els membres del comitè de control (l'equivlent l Junt Electorl) hn declrt que estrn punt per qun se'ls necessiti i de moment no sembl que s'estiguin trmitnt les sol.licituds de votnts residents l'estrnger o immigrnts.
Llegir-ne més
2 d'octubre de 2014 08:44 h
El decret de convoctòri de l consult del 9N diu que l’objectiu és conèixer l’opinió de les persones sobre el futur polític de Ctluny. Des de sempre quest consult s’h volgut diferencir d’un referèndum vinculnt o d’un plebiscit (quest suposd diferencició, r no l vloro). Com que s’h repetit tnt que és un consult no vinculnt, er d’esperr que ni el decret ni enlloc no s’especifiqui quin distribució de vots de cd opció signific l victòri d’un d’elles en l consult. Tnmteix, tmbé es repeteix sovint que si l’opció SÍ-SÍ no treu més del 50% dels vots, voldrà dir que h perdut i (tenció l mniobr!) que per tnt hn vençut les ltres dues opcions, és dir, el NO i el SÍ-NO juntes!? A veure, qui h decidit que el NO i el SÍ-NO vn junts? Qui decideix els equips d’opcions? En democràci les normes pliquen per igul totes les opcions.
Llegir-ne més
2 d'octubre de 2014 00:00 h
Ar sí, després de tnts nys de lluit, de tnts herois, i de tnts que hem convençut en els drrers nys de l impossibilitt de l’entes, hem entrt en l fse decisiv del conflicte. L de l insubmissió obert Espny. L de comprovr, vist des de l’ltre cntó, si l’Estt serà cpç de mntenir l sev sobirni sobre el nostre pís per l forç. L d’r és sobretot un pugn per reforçr l nostr legitimitt per constituir-nos en nció lliure. Durnt nys, hem demostrt ls nostres conciutdns que l dependènci d’Espny és un desstre en tots els ordres: en el polític, l’econòmic, el culturl, i en tnts d’ltres; drrerment, sobretot, en el pl de l dignitt i (dvnt l guerr brut que ens fn) l mínim morl democràtic.
Llegir-ne més