2 de desembre de 2014 07:35 h
El grup Enginyers Sense Fronteres, ESF Universitt està formt per estudints de diferents fcultts ctlnes mb l voluntt de sensibilitzr l universitt en temes socils. Així doncs, es dedic l orgnitzció de cicles de xerrdes), el pssi de pel·lícules i documentls o el contcte mb cmpnyes externes. Tmbé form prt de l’ssocició ctln d’Enginyeri Sense Fronteres, un entitt que més de l sensibilitzció tmbé f projectes de cooperció rreu i col·lbor mb diversos moviments socils Enguny h orgnitzt unes jorndes de trdor sot el suggestiu títol d'En el punt de mir: Donnt veus ls pobles.
Llegir-ne més
1 de desembre de 2014 23:59 h
L propost del president Ms és dmirble perquè està perfectment pensd per triomfr en un pís norml que es vol independitzr d’un pís norml. Justment per ixò l propost del president Ms està perfectment pensd per frcssr implcblement en el cs ctlà, sent un pís subnorml ocupt per un pís subnorml. Això converteix l propost en un crt ls Reis d’Orient que, per tnt, trctnt-se d’quest poble, triomf i té l fcultt d’hver deixt mgistrlment en for de joc l’Esquerr de Junquers. Vegem-ne les rons.
Llegir-ne més
1 de desembre de 2014 22:48 h
L concreció del proper ps del procés està enlire fins com mínim meitt de l setmn, qun Junquers j hgi fet l sev conferènci dimrts i posterior reunió mb Ms dimecres. Tot continu puntnt que l cndidtur unitàri es veurà frustrd. Tot i els motius històrics en què Junquers es pot bsr dimrts, fltrà sber si el poble vlid els seus rguments i no sospit que l'objectiu dels republicns sigui mximitzr els seus vots i no els d'un tot independentist. Per esvir dubtes dels votnts i que les eleccions siguin grnti d'execució d'un full de rut per l independènci, com mínim huri d'existir un cord escrit que ssegurés que els suposts tres blocs formrn un govern conjunt i que seguirn el mteix full de rut.
Llegir-ne més
1 de desembre de 2014 00:43 h
L'terrtge forçós del president espnyol Brcelon, Mrino Rjoy, quest cp de setmn, compnyt de l pln mjor del PP, h despertt només interès entre els seus còlits. Entre les seves prules, lgunes perles que vl l pen reproduir prtir d’lguns dels tuits que es vn publicr: "Conec Ctluny i sé que és molt plurl. Ningú té dret prlr en nom de tot Ctluny. Ningú"; “Qun l Generlitt no pot finnçr-se, com hem soluciont el problem? Amb plebiscits? No, mb el Fons de Liquiditt"; "Hem fet Ctluny el mteix que ltres comunitts espnyoles.
Llegir-ne més
1 de desembre de 2014 00:00 h
Vgi per dvnt que cceptré el model electorl que vulgui l mjori del sobirnisme. Tinc les meves preferències i crec que és legítim. Considero que el model de tres llistes bocdes cdscun l seu àmbit ideològic (liberl-conservdor, socildemòcrt i nti-cpitlist) obtindrà en totl més diputts indepedentistes i que l votció l nou Prlment en l qul s’nuncirà l món l intenció de constituir-nos en estt tindrà ixí més vots que trvés d’un llist unitàri. Sincerment, quests dies, diferènci de mitjns d’octubre, no em preocup gire l tensió existent: crec que tots plegts ens vindrem finlment i que tirrem endvnt.
Llegir-ne més
30 de novembre de 2014 20:12 h
Els crítics ctlnistes del PSC hn fet el ps definitiu cp l trencment mb el seu ntic prtit, després d’un procés de cocció molt lent. Nov Esquerr Ctln i Moviment Ctluny s’hn fusiont en un nou ens noment MES (Moviment d’Esquerres). Tnmteix, hi fltrà l’Avncem de Jon Ignsi Elen, mb qui de moment encr no s’hn post d’cord. En quest nov formció s’hi hn retrobt Ernest Mrgll, Antoni Cstells, Montserrt Tur, Mrin Geli, Pi Bosch, Mgd Csmitjn, Pere Almed i Jordi Mrtí, qui probblement esdevindrà un dels homes forts del nou projecte.
Llegir-ne més
30 de novembre de 2014 20:09 h
Tornnt-hi mb l polèmic de llist únic, llistes seprdes i mb l conveniènci de fer-ho d’un mner determind, no fos cs que el món no ho entengués, jo em pregunto si se’n donen compte, que els prtits unionistes, es fci d’un form o d’un ltr, voldrn i insistirn per fer-les visulitzr, com meres eleccions utonòmiques, tinguem-ho tots ben present. De fet, quest és l grn dificultt que tindrem, per no hver fet un referèndum o un consult com cl. Seri molt interessnt i convenient, fer un front comú, de totes les forces que vulguin l independènci de Ctluny, però de totes, perquè si j no és del gust de molts, ixò de l llist conjunt, fer-l simplement mb CDC i ERC, no serveix gire de res i més, risc que em titllin de sectri, pot crer reticències tnt de l’extrem més dretà de CD, com de l’extrem més esquerrà d’ERC.
Llegir-ne més
30 de novembre de 2014 18:57 h
De los 475 presos vscos que en l ctulidd están cumpliendo pen en distints cárceles, sólo doce permnecen interndos en recintos penitencirios ubicdos en tierrs vscs. L polític de dispersión inicid en 198 (un vez rots ls conversciones de Argel que dieron pso un incremento de ls ctividdes, tnto de ETA como represivs por prte del Estdo) se sigue plicndo cundo l situción felizmente nd tiene que ver, hoy dí, con l de quellos desgrcidos tiempos. Uno no puede dejr de indignrse l comprobr como los distintos gobiernos espñoles vlidron un práctic que, l mrgen de violr el derecho l intimidd y l vid fmilir reconocido por el Convenio Europeo de Derechos Humnos y ls Libertdes Públics, es contrri l mism legislción espñol e interncionl.
Llegir-ne més
30 de novembre de 2014 18:46 h
Tots estrem d’cord que prlr de pressupostos, de prtides o d’inversions és complex i requereix preprció i informció prèvi. Tmbé coincidirem en que tot el que té que veure mb el foment de l prticipció ciutdn no és tmpoc quelcom que es pugui improvisr sense un bse sòlid, ben conformd per l’experiènci i l pràctic. Llvors, és clr que prlr de l prticipció en l definició i decisió dels pressupostos municipls d’un ciutt és un repte que no és fàcil però que sí que és possible, si existeix un voluntt polític clr per posr-los en mrx.
Llegir-ne més
30 de novembre de 2014 10:13 h
L’ssocició europe de cmbres de comerç, Eurochmbres, h fet públic recentment l reclmció l Comissió Europe que impulsi l creció d’un merct únic de finnçment que sigui útil les pimes i els permeti ccedir l cpitl. Mlgrt les ccions del Bnc Centrl Europeu per fomentr l circulció de diners, quests encr estn estncts. I els 20 milions d’empreses que hi h Europ, el 98% de les quls són pimes, continuen mb obstcles ls bncs, brreres per trobr finnçment d’ltres estts i un hiperregulció fiscl.
Llegir-ne més
