4 de desembre de 2014 12:10 h
Tots els experts en lidertge s'esforcen en explicr quèés el lidertge, quèsignific, quècomport i com es pos de mnifest. Rius de tint que reflexionen sense embuts i filnt molt prim qui és líder i qui no ho és i els efectes del lidertge sobre l nostr societt. El psst 25 de novembre, el president Ms v fer un exercici de lidertge en lletres mjúscules, no deixnt bsolutment ningúindiferent. El president v explicr de form prou curd quin és el seu full de rut pels propers nys, plntejnt escenris d'un excepcionlitt extrem en el moment més trnscendent de l històri del pís.
Llegir-ne més
4 de desembre de 2014 00:02 h
Junquers: Què Ms: Què de què? J: Doncs... que què t’h semblt l mev conferènci, el discurs, l posd en escen…? M: Bé, molt estil Apple... J: Et v grdr, doncs? M: Et vig pludir! J: Això no és sinònim que t’grdés! M: Ah, llvors, tu, que no em vs pludir, què? Et v semblr vomitiv l mev conferenci? J: Bé... d’ixò... nem l tem! M: Centrem-nos, doncs... J: I r què? M: Doncs no ho sé... r j hem fet públiques les nostres diferències, no sé com ho podem gestionr... J: Potser hgués estt més dient hver-nos reunit bns, oi? M: Jo crec que sí.
Llegir-ne més
4 de desembre de 2014 00:00 h
Els politòlegs estudirn durnt molts de temps el fenomen d’un formció polític cpç de gunyr eleccions sense cndidts ni progrm coneguts. És relment extrordinri. Imgineu-vos els moments de glòri que l presènci de gent com un Gemm Gldón mb ltes responsbilitts ens pot deprr. L drrer enquest de GESOP per “El Periódico” situv l cndidtur sense rostre com tercer forç en unes utonòmiques i com gunydor d’unes generls Ctluny. A bnd del fet que no sbem si en tornrà hver, de generls Ctluny, l dd no huri de ser interpretd necessàriment com un indicdor dolent per l sobirnisme.
Llegir-ne més
3 de desembre de 2014 22:20 h
Em disculpreu el títol un mic ordinri, però qun veig l febrd “fdrlist” i de “fdrlists” que corre en els diris del règim borbònic m'gf les gnes de riure, perquè són frncment divertits, pensen descobrir noves rquitectures polítiques i obrir cmins on l rest dels humns no hem rribt mi. Dins quests fogots trobem perles intel·lectuls que ens expliquen que no poden prticipr en el debt sobre l sobirni de Ctluny, perquè els governs ctlà i espnyol lluiten per un cos que no existeix Europ, l sobirni ncionl.
Llegir-ne més
3 de desembre de 2014 21:11 h
Mentre el pís sembl hver entrt en un espècie de guerr civil on el procés se’n v en orris si no hi h llist unitàri com si fos un fi en sí mteix, el Tribunl Constitucionl cb de suspendre l Llei Ctln d’Horris Comercils, després d’cceptr un recurs espnyol. A hores d’r l situció és bsolutment sfixint i frustrnt. Tnt Generlitt com Prlment estn ptint l virulènci de l poderos mquinàri esttl. Ar més que mi cl trnsformr Ctluny en un estt independent, o bé dissoldre’ns en quest bss de fng per sempre i fugir.
Llegir-ne més
3 de desembre de 2014 17:38 h
El col·lectiu “Herois indepes” es v dedicr recopilr prules i frses insultnts contr els ctlns, especilment contr els sobirnistes i independentistes, per prt de periodistes, polítics i ltres persones d’un ctegori morl molt dubtos, però que voldrien esser considerdes com espnyols il·lustrts i il·lustres. Dvid d’Enterri v extreure un llist de l col·lecció fet pel col·lectiu i l v publicr el 7 de febrer d’enguny, VilWeb. L’únic que fré, recordnt els meus nys de dedicció l’ensenyment i l preprció de mteril per l’escol, serà confeccionr un exercici, que tnt es pot fer un clsse mb lumnes d’edt dequd, com l pot fer qulsevol person que vulgui fer un espècie de text sobre l relitt que vivim, si té interès comprovr el coneixement que té sobre l’ctulitt més tèrbol i sobre quests que tnt hn fet per l creció d’independentistes.
Llegir-ne més
3 de desembre de 2014 13:23 h
El discurs de l'Oriol Junqueres del 02/12/2014 l Plu de Congressos de Brcelon, mlgrt lguns retrets mediàtics, v ser un conferènci excepcionl per un moment excepcionl . Tots hem de fer un esforç, si és precís sobrenturl, per superr les misèries de l condició humn, l qul vegdes és molt desgrdble. Més enllà de sigles, de clsses socils i d’enveges personls, r és l'hor de Ctluny : r és l'hor de sumr de debò. Ctluny i l polític h d'estr l servei de tot l poblció civil més enllà de personlismes eixorcs i messinismes excloents.
Llegir-ne més
3 de desembre de 2014 12:42 h
F uns dies es vn poder sentir unes prules del ministre de l'interior, per mi for de lloc tenent l'lt nivell de pcifisme en que trnscorren els diferents moviments i mnifestcions cs nostr. V dir: “Hi h risc de que l frustrció independentist degeneri en violènci Ctluny”. En que es bs per fer questes declrcions, no ser que el que es busqui sigui ixò, que ens brllem entre nosltres. De fet, sembl que sigui l consign dintre del misstge de l por que volen implementr, desprès del de que quest moviment trenc les fmílies.
Llegir-ne més
3 de desembre de 2014 01:22 h
Després de fer diferents càlculs mb l llei d’Hondt, he consttt que l ‘Llist Únic’ tindri uns vnttges minúsculs en uns resultts finls respecte unes llistes seprdes. Per tnt, quest no és el tem que ens ocup. El tem és si sum més o menys un llist de pís. Gràcies l consult sbem que tenim, lmenys, 2 milions de vots independentistes. Es prl que flt mig milió per l grn mjori, però no és cert. El cens proximt de gent que podrà votr és d’uns 5 milions i mig de persones. Suposem que tenim un prticipció molt lt, del 80% (les nteriors eleccions ctlnes hi hgué un 67,56% de prticipció ixí que tiro l’lç per l’excepcionlitt del moment).
Llegir-ne més
2 de desembre de 2014 21:50 h
Un setmn després de l conferènci polític d'Artur Ms, Oriol Junquers h rebutjt l'essènci de l propost del president: l llist únic. Apost per unes eleccions mb diverses cndidtures per mximitzr els vots independentistes. Preveu punts de trobd entre elles fins i tot bns dels comicis per deixr clr que s'està votnt sobre si es vol o no l plen sobirni; per fer un referèndum d'utodeterminció de fcto. No obstnt, no prov l ide centrl de Ms, que no tindrà més remei que cceptr nr seprts i tenir fe en què l'estrtègi de Junquers és l més eficient.
Llegir-ne més
