Antoni Mª Oriol Hill
21 de desembre de 2014 12:40 h
+ de 100.000.000
Som persones. Animls de l'especie Homo Spiens. Sóc de l'opinió que els tributs que ens diferencien d'ltres nimls són l imginció i un grn cpcitt de trnsmetre informció. Aquest combinció es converteix en un inconscient estrtègi evolutiv, l que ens permet dptr-nos l ntur, créixer i perdurr. Potser l demostrció més evident d'quest ronment és que mb l eclosió de les Tecnologies de l Informció i l Comunicció (TIC) l humnitt està creixent d'un mner extrordinàri, tnt nivell d'espernç de vid dels individus, com en nombre com col·lectiu.
Llegir-ne més
Un comentari
Xavier Guarque
21 de desembre de 2014 07:54 h
Queda poca corda... als dos costats
Portem més de dos nys intentnt clrificr posicions... clrificnt-nos, i crec que l'únic que s'h conseguit be es fer bullir més l sng qui j l teni bstnt clent. El procés, no l'noment si no el temps trnscorregut, j result un pel llrg. J h pogut recollir l'extrcte de les grns mnifestcions del 2010, 2011, 2012, 2013, 2014... msses per demnr el que és just i per reivindicr el que som i volem ser. Si que es cert, però, que el que vui hi h l crrer, del que es pot prlr, ni s'ssembl l que hi hvi, del que es prlv, bns.
Llegir-ne més
Jaume Meneses
20 de desembre de 2014 23:54 h
"VANITAS VANITATIS ET OMNIA VANITAS"
No en tenim prou de queixr-nos dels bstons les rodes que des de f temps estn posnt tot l gent de for de Ctluny, contràri l nostr independènci, que tmbé hem de suportr i guntr els busc-rons i torrcollons de cs nostr. Els humns en totes les seves fcetes sbem que necessiten Déu i jud per posr-se d'cord, cus de les seves diferents mneres de pensr, però qun quest dificultt d'entendre's l'pliquem l'entes entre els prtits polítics, és com demnr un mircle impossible. Tot plegt per les gnes de mnr, de figurr i fer-se veure dvnt dels ltres.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
20 de desembre de 2014 20:25 h
Generositat o caritat d’Esquerra Republicana?
En l reunió de mitj hor mb el president de l Generlitt d’hir, Oriol Junquers li v oferir votr-lo com president encr que CiU no gunyi les eleccions. L propost, reveld vui per Junquers, h cigut com un gerro d’igu fred en el sí d’Unió, que viu mb l’espernç de l no entes entre Ms i Junquers, i h sortit ràpidment l ps dir que és un mniobr de distrcció de credibilitt bix. Convergènci gurd silenci. Mlgrt les pressions de l’entorn i les crítiques rebudes les drreres setmnes, sobretot després de l conferènci d’Artur Ms, Oriol Junquers no h cedit les pressions i h seguit el seu full de rut negocidor fil per rnd.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
20 de desembre de 2014 20:02 h
El franquisme del segle XXI i l’emergència excepcional
Ar i quí, Ctluny, huríem de procurr no fer mss ostentció i despes supèrflu en questes festes de Ndl i Any Nou. A cs nostr ho estem pssnt molt mlment : molt gent, incloses grn prt de les clsses mitjnes i menestrls, j no poden seguir . Ens cl l'utonomi de Portugl i un pl de xoc econòmic per fer front un situció d'emergènci socil molt excepcionl que, mss vegdes, s’intent mgr mb un retòric mnipuldor, buid de contingut, segons l qul j hem supert l crisi : ixò és totlment fls.
Llegir-ne més
Josep Lluís Sànchez Palacios
20 de desembre de 2014 19:46 h
Armènia: 100 anys després
L’ny 2015 es commemor el centenri del ‘genocidi rmeni’, considert generlment l primer grn mtnç sistemàtic modern, . després de l’extermini dels ‘hereros’ de Nmíbi. De fet, és el segon cs més estudit de l històri, després del jueu, es clcul proximdment en més d’un milió de persones i encr no està reconegut per Turqui ni per l mjori de pïsos de l comunitt interncionl. Entre els nys 1915 i 1921 vn tenir lloc un conjunt de mtnces i deportcions de l poblció rmèni de l’ctul territori de Turqui.
Llegir-ne més
Manel Mayor
20 de desembre de 2014 18:11 h
NO HI HA MARGE PER L'ERROR
Vig començr escriure quest rticle, f ben bé un prell de dies i no h perdut ctulitt, lmenys jo ho veig ixí. En tot cs, les declrcions de l’Oriol Junquers, vindrien reforçr el meu punt de vist i els meus rguments. Tnmteix, hi h gent i grups de gent, que sembl tlment, que vulguin fer escltr el procés d’independènci des de dins mteix. No és ps un cusció, jo diri que és com un men de sensció o probblement un estt d’ànim, com quell que diu, coses meves... Hi h coses, que se’m fn molt difícils d’entendre i no només em refereixo comentris de crrer, sinó tmbé comentris d’editorils.
Llegir-ne més
Per a bons patricis
20 de desembre de 2014 09:38 h
La clau del CEO: un joc de credibilitats
Hvi d’rribr el moment en el qul les tendències es belluguessin, després de dos nys de grn estbilitt. Cl comprovr si es trct d’un modificció puntl o esdevé tendènci. Frncment, sembl un cnvi mss brusc, que cldrà nlitzr en perspectiv, sobretot qun nous lliurments del Bròmetre del CEO permetin (o no) confirmr-lo. Just bns del 9-N, l’octubre de 2014, l’post dels ctlns per un Estt independent en respost multi-opció (regió, utonomi, estt federl o independent) se situv en el 45,3%. Només uns mesos bns, en el moment màxim (novembre de 2013) hvi ssolit el 48,5.
Llegir-ne més
Xavier Guarque
20 de desembre de 2014 00:07 h
S'ha de canviar la filosofia
Fins r, tots els discursos en clu espnyol es fn presgint tots el mls hguts i per hver que comportri un possible secessió de Ctluny, però no se'n senten msses, per no dir cp, que sigui ben públic, dvertint dels seus efectes per Espñ... per l Espñ que quedri. És evident que les conseqüències serien de molt de volum per mbdues prts, i no cl entrr vlorr per quin més. Si ixò no es coment en veu lt pot ser és perquè tothom sp, llí tmbé, que questes conseqüències negtives tmbé ho serien llí.
Llegir-ne més
El Comunicado J Herrera
20 de desembre de 2014 00:00 h
JUST DUI IT ¿2015?
"Un Ctluny independiente estrí excluid de l UE por los siglos de los siglos". José Mnuel Grcí-Mrgllo y Mrfil (1944). Político espñol y miembro del Prtido Populr. Ministro de Asuntos Exteriores y de Cooperción (MAEC) del Gobierno de Espñ en l ctulidd. Acb el ño y el Estdo tiene que poner tod l crne en el sdor, todos sus solddos en formción de flnge, pr empezr un ño nuevo con lgo de morl nte lo que se le viene encim en el 2015. El ministro de Asuntos Exteriores, José Mnuel Grcí-Mrgllo, subryó hce justo un mes que un Ctluñ independiente fruto de un declrción unilterl jmás serí reconocid por l comunidd interncionl.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs