20 de desembre de 2014 20:02 h
Ar i quí, Ctluny, huríem de procurr no fer mss ostentció i despes supèrflu en questes festes de Ndl i Any Nou. A cs nostr ho estem pssnt molt mlment : molt gent, incloses grn prt de les clsses mitjnes i menestrls, j no poden seguir . Ens cl l'utonomi de Portugl i un pl de xoc econòmic per fer front un situció d'emergènci socil molt excepcionl que, mss vegdes, s’intent mgr mb un retòric mnipuldor, buid de contingut, segons l qul j hem supert l crisi : ixò és totlment fls.
Llegir-ne més
20 de desembre de 2014 19:46 h
L’ny 2015 es commemor el centenri del ‘genocidi rmeni’, considert generlment l primer grn mtnç sistemàtic modern, . després de l’extermini dels ‘hereros’ de Nmíbi. De fet, és el segon cs més estudit de l històri, després del jueu, es clcul proximdment en més d’un milió de persones i encr no està reconegut per Turqui ni per l mjori de pïsos de l comunitt interncionl. Entre els nys 1915 i 1921 vn tenir lloc un conjunt de mtnces i deportcions de l poblció rmèni de l’ctul territori de Turqui.
Llegir-ne més
20 de desembre de 2014 18:11 h
Vig començr escriure quest rticle, f ben bé un prell de dies i no h perdut ctulitt, lmenys jo ho veig ixí. En tot cs, les declrcions de l’Oriol Junquers, vindrien reforçr el meu punt de vist i els meus rguments. Tnmteix, hi h gent i grups de gent, que sembl tlment, que vulguin fer escltr el procés d’independènci des de dins mteix. No és ps un cusció, jo diri que és com un men de sensció o probblement un estt d’ànim, com quell que diu, coses meves... Hi h coses, que se’m fn molt difícils d’entendre i no només em refereixo comentris de crrer, sinó tmbé comentris d’editorils.
Llegir-ne més
20 de desembre de 2014 09:38 h
Hvi d’rribr el moment en el qul les tendències es belluguessin, després de dos nys de grn estbilitt. Cl comprovr si es trct d’un modificció puntl o esdevé tendènci. Frncment, sembl un cnvi mss brusc, que cldrà nlitzr en perspectiv, sobretot qun nous lliurments del Bròmetre del CEO permetin (o no) confirmr-lo. Just bns del 9-N, l’octubre de 2014, l’post dels ctlns per un Estt independent en respost multi-opció (regió, utonomi, estt federl o independent) se situv en el 45,3%. Només uns mesos bns, en el moment màxim (novembre de 2013) hvi ssolit el 48,5.
Llegir-ne més
20 de desembre de 2014 00:07 h
Fins r, tots els discursos en clu espnyol es fn presgint tots el mls hguts i per hver que comportri un possible secessió de Ctluny, però no se'n senten msses, per no dir cp, que sigui ben públic, dvertint dels seus efectes per Espñ... per l Espñ que quedri. És evident que les conseqüències serien de molt de volum per mbdues prts, i no cl entrr vlorr per quin més. Si ixò no es coment en veu lt pot ser és perquè tothom sp, llí tmbé, que questes conseqüències negtives tmbé ho serien llí.
Llegir-ne més
20 de desembre de 2014 00:00 h
"Un Ctluny independiente estrí excluid de l UE por los siglos de los siglos". José Mnuel Grcí-Mrgllo y Mrfil (1944). Político espñol y miembro del Prtido Populr. Ministro de Asuntos Exteriores y de Cooperción (MAEC) del Gobierno de Espñ en l ctulidd. Acb el ño y el Estdo tiene que poner tod l crne en el sdor, todos sus solddos en formción de flnge, pr empezr un ño nuevo con lgo de morl nte lo que se le viene encim en el 2015. El ministro de Asuntos Exteriores, José Mnuel Grcí-Mrgllo, subryó hce justo un mes que un Ctluñ independiente fruto de un declrción unilterl jmás serí reconocid por l comunidd interncionl.
Llegir-ne més
19 de desembre de 2014 22:58 h
Avui f dos nys justos que Artur Ms i Oriol Junquers signven l’cord de governbilitt en què dissenyven un 2014 màgic mb un referèndum sobre l’utodeterminció de Ctluny. Un di en què l il·lusió es desbordv tn ràpid com l’expectció, i en què s’lbirv un tortuós cmí de dos nys per conseguir el grn objectiu de l legisltur. És per ixò que vui f un prell d’nys tmbé que el Dietri 2014 v començr cminr. Grn prt de l societt civil, més unid que mi mb l mnifestció de l Did d’quell ny, vivi mb un mínim espernç el moment cus de l’cord inèdit en dècdes entre CiU i Esquerr.
Llegir-ne més
19 de desembre de 2014 09:44 h
En pïsos normls, el ser políticment republicà no té sentit. De fet, tothom n’és, de republicà. Les divergències s’estbleixen en el model de societt que es vol. No pot ser l mteix societt l que propugn, sng i foc, Pinochet o Videl, que l bolivrin, l de Srkozy o Hollnde, o l mexicn. En cnvi, Ctluny, el republicnisme és un mner concret de pensr políticment. Els vlors republicns, mb vricions l llrg de l històri, hn propost un societt lliure, just i essencilment igulitàri; un igulitrisme rel, no el fictici igulitrisme conservdor que neix d’un desigultt socil originàri i sense elements correctius.
Llegir-ne més
18 de desembre de 2014 20:12 h
El Fiscl Generl de l’estt, Torres-Dulce, h nuncit vui que pleg dduint motius personls. És l notíci del di. Tothom ccept que el fet es produeix cus de l pressió polític del PP sobre els mgistrts espnyols, que s'hn vist obligts encetr un guerr mb els mgistrts ctlns per querellr-se contr el 9N i el Govern Ms, perdent ixí l poc credibilitt i independènci que els quedv. L’Espny que vui lider Rjoy segueix esfondrnt-se mic en mic. El proper dilluns se sbrà si el TSJC dmet tràmit l querell pel el 9N.
Llegir-ne més
18 de desembre de 2014 16:01 h
Escric quest rticle l tren d'lt velocitt cmí de Mdrid. Hi h sessió plenàri del Congrés de diputts per substncir el drrer tràmit del Pressupostos Generls de l'Estt pel 2015. Com en tot l sev trmitció, el PP es quedrà sol. Cp ltre prtit, llevt del diputt de l UPN, mrc blnc dels conservdors l Comunitt Forl de Nvrr, hi donrà suport. És l certificció de l creixent soledt mb que Rjoy front el drrer ny del seu mndt. De fet, cd di l'escenri és més semblnt l d'quells drrers mesos de l'Aznr encimbellt des de l trobd de les Azores un hiperlidertge mundil, però incomprès pels soferts súbdits del regne de les Espnyes.
Llegir-ne més