8 de juliol de 2015 13:47 h
Sobre desnonments i polític d’hbittge se’n pot prlr molt. Hi h propostes per cbr mb quest situció com per exemple l dció en pgment que v provr el Prlment de Ctluny i l’Estt v rebutjr i hi h polític d’prdor per prt d’quells que critiquen els desnonments culpnt-ne l Generlitt o l’nterior equip municipl de l cpitl i no cusen l’Estt Espnyol que és qui no els deix trobr un solució. En ltres prules hi h quells que vn intentr turr un desnonment cinc minuts bns que rribin les càmeres de televisió per sortir l telenotícies i gunyr unes eleccions profitnt el drm que ixò supos, i hi h els d’Inicitiv que qun governven ni s’enterven de qun s’nv produir un desnonment.
Llegir-ne més
8 de juliol de 2015 08:40 h
Sense rbres per l’A-2 (7/7/2015) L’utovi A-2, més d’estr en bstnt ml estt en el seu ferm i en l senylitzció de les línies blnques, té l peculiritt de no ssumir l càrreg de CO2 que gener. L circulció de vehicles, en questes vies d’lt intensitt, provoquen importnts emissions de gsos d’efecte hiverncle. L millor mner de mitigr quest efecte tnt dvers és mitjnçnt l plntció d’rbres. Aquestes plntes, per les quls hi h molt d’espi disponible ls mrges de les utovies, en les zones d’enllç o pels seus tlussos i desmunts, no sols permetre fixr el CO2 genert per l sev presènci sinó igulment reduir el soroll en les zones properes i més, tmbé prou importnt, portr en les zones d’estcionment i de descns un necessàri ombr i qulitt pistgístic.
Llegir-ne més
7 de juliol de 2015 21:01 h
Enmig de les converses –un mic més discretes que l trdor pssd- per buscr un solució idel pel 27-S, l CUP s’h posiciont oficilment fvor d’un llist civil sense polítics de cr les plebiscitàries. Veure com els prtits tornen nr teixint l unitt que es v veure trencd tn ràpidment l’ny psst –com tot porcelln fin que cu l terr sobtdment- és esperondor, i podri fer sortir de l’bstenció molts que hn rruft el ns durnt tot el 2015. Amb tot, el prtit de Dvid Fernández no donri suport un govern de concentrció mb Ms.
Llegir-ne més
7 de juliol de 2015 13:14 h
Mesos més trd i qun tot semblv perdut, impossible, hem retornt l propost originl del President de l Generlitt Artur Ms. Fer un llist civil de cr les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre. Encr que lguns prtits r s’intenten propir de l ide, el cert és que j l novembre el President v proposr un llist unitàri “mb o sense" ell. I és que el més importnt és que hi hgi un resultt clrment gunydor des d’un punt de vist interncionl en quest plebiscit sobre l independènci de Ctluny.
Llegir-ne més
7 de juliol de 2015 12:40 h
Mir que portem mesos prlnt de llistes. Hem fet servir girebé tots els mots imginbles: unitàri, de pís, trnsversl, del President, únic, mixt… El que no em podi pensr és que tmbé plntejríem l llist contrri, és dir l que fri l’entrendor de l’equip contrri per gunyr-nos l finl. Aquell que exclogués Messi, Iniest i Piqué per exemple. Doncs per mí un llist sense cp polític en ctiu és si f o no f quelcom similr l llist contràri. Suposo que tots tenim clr que no fem un llist per omplir cdires l Prlment, si no per fer fein, molt, i molt dur, prtir del di 28 de setembre.
Llegir-ne més
7 de juliol de 2015 12:30 h
El 3 de juny d'enguny (2015) vig deixr l militànci del meu prtit polític. Just després d'questes espernçdores eleccions del 24M. D'un prtit que és, hores d'r, l il·lusió del nostre poble, del Pís Vlencià. Molt gent em pregunt: Per què? Per què r que som l'envej polític de totes i tots? L decisió l vig prendre f mesos, l desembre de l'ny psst (2014). El 31 de gener de 2013, un compny i jo, vm formr el Grup Animlist dins d'quest prtit.
Llegir-ne més
7 de juliol de 2015 08:40 h
El drrer bròmetre del CEO, convenient mplifict pels mitjns del dependentisme, està servint per crer un relt rigorosment fls: que l’independentisme v l bix. És un utèntic llàstim que els mitjns ctlns, fins i tot els més fins l procés sobirnist, hgin comprt com un sol home, sense dubtes, el misstge. Tl i com molts experts hn nt posnt de relleu en els drrers mesos, en relitt, llò que s’h modifict linelment no és l’opinió dels ctlns, sinó l mostr emprd per estudir-l. Si en l tercer ond de 2013 un 65,4% dels enquestts volien respondre en ctlà, en el segon de 2015 quest xifr hvi recult l 48,9%; en les mteixes dtes, el nombre d’enquestts que reconeixien el ctlà com llengu pròpi es reduï del 58,4 l 42,4% i els de pre nscut Ctluny bixv del 53,1 l 41%.
Llegir-ne més
6 de juliol de 2015 22:45 h
J h començr, l teòricment trdicionl, tempord turístic l Cost Brv i, per extensió, tot el litorl ctlà. Enguny sembl que l cmpny pot ser excepcionl.. Es donen unes condicions molt especils –climtologi, violènci l Nord d’Àfric, crisi Grèci- en què l vingud de turistes pot superr tots els rècords.. De tot mner, més que prlr de “milions” de turistes huríem de tenir molt més en compte els ingressos totls nets i els llocs de trebll -de qulitt- crets gràcies l’economi turístic.
Llegir-ne més
6 de juliol de 2015 20:45 h
Si fem cs l drrer enquest del CEO, l voltnt d’un 24% dels potencils votnts de Podemos es declr fvorble l independènci. En el cs d’ICV-EUA el percenttge puj un 39%. Estem prlnt de xifres prou importnts que podrien decntr blnces el 27S. Si quest tendènci es consolid, l conseqüènci podri ser que, tot i hver-hi un probble mjori de votnts independentistes, l dispersió d'quests en cndidtures l mrge de les indubtblement sobirnistes, molt probblement fri turr el Procés en sec. Enquestes bnd, sobt que hi pugui hver votnts sobirnistes pssnt per lt el repte més grn del pís des de l dictdur.
Llegir-ne més
6 de juliol de 2015 20:12 h
L propost de llist unitàri sense polítics, l flc d’entrd d’ERC cceptr l llist unitàri proposd pel president Ms l’hivern, sembl que vnç. No n’hn volgut donr gires detlls i fins i tot Oriol Junquers h fugit l’ltr punt del món ( l’Argentin i l’Uruguy) fer proselitisme de l independènci. A Convergènci hn dont el vist-i-plu l propost que l finl presentin les entitts. “Serà l llist l que CDC donrà suport”, hn dit vui. Sembl que l discrepànci en el debt retornt serà si s’hi inclouen o no polítics, quins i de quin mner.
Llegir-ne més