10 de juliol de 2015 11:45 h
Llist sense polítics, i que i qui son els polítics Segons cpto en el misstge de propost de llistes sense polítics , es per evitr que un relliscd del govern de l generlitt, sigui profitd per els detrctors del govern centrl mb mjori del PP l Congres, i no pugui ser refust i dreçt l Tribunl Constitucionl tl i com estn fent en tot lo que Ctluny i els ctlns , proposen per grntir un futur millor per tothom. Si quest es l definició per conseguir unes eleccions plebiscitries, en quest pís , en que l democràci est perdent pistondes fvor dels hereus del frnquisme , que estn desitjnt que es torni cntr “el cr l sol”, no puc entendre com republicns , independentistes i ltres que desitgen sortir d’quest vll de llàgrimes , son tnt egoistes i irresponsbles , posnt en perill llò que tenim tn prop i que tnt de temps i scrifici ens costt tots.
Llegir-ne més
9 de juliol de 2015 23:49 h
S'sseurn. Els primers dies de l setmn vinent els principls ctors independentistes es tornrn sseure de mner oficil l voltnt d'un tul per explorr l possible llist unitàri civil després del frenètic mes d'octubre psst. L trobd, orgnitzd per Artur Ms, s'ssemblrà o bé l del di 3 o l del di 13 d'octubre de —. L primer reunió v ocsionr l'escenificció d'un unitt imponent, que fei por Mdrid, per defensr un 9N j suspès pel TC. L segon, només deu dies després, v certificr l fi de l unitt sobirnist en l'nomend 'trencdiss de Pedrlbes'.
Llegir-ne més
9 de juliol de 2015 21:02 h
Ar que està sobre l tul el model d’estt, el desenvolupment, l’orgnitzció i el funcionment del mteix que els ctlns voldríem per Ctluny, i r que molts de nosltres fem l nostr prticulr “crt ls reis, o l tió de Ndl” (he fet l’fegitó del tió de Ndl expressment, per que ningú em ml interpreti), crec modestment que tots nosltres huríem d’explicitr de form fefent, i en primer lloc, el tem de l trnsprènci i el de l rdiclitt democràtic. No es trctri de crer multiplicitt d’orgnismes ni donr més fein l Síndic de Greuges (que j v prou sturt), però si un espècie d’ens o Direcció Generl, depenent del Deprtment de Justíci (ixò si, molt més àgil que els d’r, i mb cpcitt d’intervenció), que rebés les reclmcions i denúncies cnlitzdes trvés d’quest ens, i formlitzdes degudment contrstdes, mb bse fets i normes esttutàries que justificrien l reclmció.
Llegir-ne més
9 de juliol de 2015 15:02 h
V ser el cinest frncès, j f lguns nys, perquè j ho vei venir, qui v prlr per primer cop, o com mínim mb veu més lt, sobre el concepte del ‘deute culturl’. Es referi l conflicte econòmic, però sobretot socil i culturl que enfrontv els governnts europeus mb l poblció greg i fei un propost molt clr: Grèci h de començr cobrr el seu deute culturl mb els pïsos europeus. Aquest er l solució de Godrd, ben cretiv i resolutiv, com volen els economistes moderns:. Els grecs ens hn de cobrr un copyright en concepte de cpitlitt culturl de l civilitzció europe modern.
Llegir-ne més
9 de juliol de 2015 13:14 h
Unió Democràtic de Ctluny es dissol. Podríem dir que es v reduint de mic en mic, però seri fls. Es dissol i es dissol ben ràpid. És norml que sigui ixí, estem dvnt un moment històric i els ptriotes, fins i tot quells que podríem pensr més moderts, prenen decisions excepcionls. Unió es dissol tot i l tristes del seu líder, Josep Antoni Durn i Lleid, tot i l tristes dels que vn votr sí i convençuts en l consult intern, dels que vn votr sí engnyts, i dels que vn votr no.
Llegir-ne més
9 de juliol de 2015 09:30 h
Teologi csoln (9/7/2015) Les denúncies públiques de Mn. Custodi Bllester (titulr de l Prròqui de l Immculd Concepció de L’Hospitlet de Llobregt) l seu propi Bisbe per l presènci de l’Esglési en els ptronts dels hospitls de Grnollers, Snt Celoni, Brcelon (Hospitl de Snt Pu http://www.sntpu.es/) i Esplugues (Snt Jon de Déu) obren un debt persistent. Aquestes institucions snitàries ctuen sot criteris científics mèdics, i prioritzen progrmes d’tenció socil i de personlitzció en les relcions mb els pcients, tes l sev inspirció fundcionl.
Llegir-ne més
8 de juliol de 2015 23:43 h
En el mrc del Festivl de músic en vlencià que es relitz els propers 9, 10 i 11 de juliol Benlloch (Pln Alt), el Feslloch s’ubic un xrrd càrrec del Toni Infnte, coordindor de l Pltform pel Dret Decidir del Pís Vlencià (PDD) que se celebrrà el proper divendres 10 de juliol prtir de les 13 h. l crp del Feslloch, un cte que du per títol “El Pís Vlencià i el Dret Decidir” i l qul des de l Pltform s’nim prticipr-hi. El Feslloc és l’únic festivl de músic 100% en l nostr llengu l Pís Vlencià, un segell que crcteritz quest esdeveniment musicl de tres dies i que compt mb un totl de 30 ctucions.
Llegir-ne més
8 de juliol de 2015 20:29 h
Ens trobem en un situció motivdor i il·lusiondor que er impensble f un mes. Ar entrem en un fse crític que requerirà de contctes ben discrets com el que hn tingut vui Ms i Dvid Fernández, per trctr l propost de llist de ruptur polític de l CUP, que v fer hir. Recordem que s’hn posiciont per fer un llist unitàri civil sense polítics que declri l independènci i que cte seguit convoqui eleccions constituents. Aquest propost h seduït fins i tot Teres Forcdes, que drrerment v molt perdud dins el lberint que hn fbrict Podemos i Inicitiv.
Llegir-ne més
8 de juliol de 2015 17:21 h
El que escriuré continució, no és ps cp l·legt en contr de l ide del federlisme, sinó que és contrri l flòrni, de voler fer creure, que hi h l possibilitt de negocir quelcom mb el govern espnyol. Tothom qui ho vol sber i no té gnes d'mgr el cp sot l'l i no vol fer com els estruços, sp que mb l'estt espnyol, no hi h mneres de poder negocir i m'grdri incidir en el mot negocir, que evidentment, no és ps genollr-se i dir mén tot el que se'ns ordeni des de l'ltiplà, ni demnr contínument perdó per ser ctlà, ni tn sols cceptr qutre engrunes, cnvi de fidelitt i submissió.
Llegir-ne més
8 de juliol de 2015 14:10 h
De tots i fort (8/7/2015) L recuperció de l sobirni exigeix que es fci mb segurett, de les persones i del bens dels ctlns. Aquest premiss, ssocid un procés bàsicment pcífic, democràtic i prticiptiu, no exclou l possibilitt de que individuls colèrics o grups fntitzts, sobretot des de les files espnyolistes, i potser instigts per mbients econòmics o polítics espnyols, escometin temptts contr el mndt democràticment cceptt. Dvnt d’questes situcions, detestbles però segurment previsibles, cl mntenir l pu socil i l’ordre ciutdà, més de les condicions generls de segurett més bàsiques, de grnti dels drets fonmentls.
Llegir-ne més