17 de juliol de 2015 12:54 h
Arribem l finl d’quest tempord del progrm rdiofònic “els nous ctlns RKB". Avui és el drrer di i vull començr l editoril, que sempre fig extensiv nousctlns.ct i l directe.ct, mb molts grïments. Agrïments tots i cd un dels col·lbordors del progrm. Els qui hi hn estt durnt unes setmnes i ls que hi hn estt tot els mesos d’inici fi. Tots hn portt, tots hn judt fer grn quest espi, quest mgzine d’ctulitt on hem rigut, on hem près, on hem nlitzt l situció polític del pís mb tots els punts de vist de vegdes més contents i de vegdes més enfdts.
Llegir-ne més
17 de juliol de 2015 11:20 h
No dubteu que l polític mquivèl·lic de José Rmón Buzá ho v deixr tot ben fermt, tnt que em record l polític del generl dictdor. Ho v deixr tot tn punt de “pstor mi” que un vegd que s’h post en mrx l Conselleri progressist, sembl que hn resultt incpços de desfer-se del TIL del PP. El nou conseller prl del ctlà com llengu vehiculr bàsic, que el cstellà pot esser un poc vehiculr en un proporció proximd d’un terç dos terços i que s’h de millorr l’ensenyment de l’nglès.
Llegir-ne més
17 de juliol de 2015 08:44 h
Benvolgut Sr. Rjoy (17/7/2015) Nosltres suposem que cd l mtí vostè es pregunt qui represent i si el que diu i f li interess lgú. De fet, molt gent intent ccedir l sev àre d’influènci, per condicionr d’lgun mner les seves decisions, i ixò segurment el trnquil·litz. Se sent importnt. Fins i tot, pot rribr creure que té poder, i l drrer prul sobre molts temes. Per ixò, sense embuts, mnifest que “no hi hurà independènci de Ctluny”. Des del seu desptx i mb els seus ssessors té l certes del bé i del ml sobre el destí dels ctlns, com si d’un monrc bsolut instituït per l gràci de Déu es trctés.
Llegir-ne més
17 de juliol de 2015 00:00 h
Aquest foto j té molts nys. Me l v fer en Brtomeu Mestre "Blutxo" Brcelon di 11 de setembre de 2003. Jon Lport ens v retornr l'orgull i l'utoestim com culers i com pís. V creure en l pedrer, v potencir l Msi, v confir en l gent de l terr com en Pep Gurdiol, l'enyort Tito Vilnov..., i v posr les bses d'un Brç triomfnt obert l món que tmbé v sber incorporr i crer complicitts mb jugdors dels cinc continents. Com tothom, té els seus defectes i v cometre lguns errors però prl clr i ctlà, és vlent, sp el que vol i, sobretot, és un person de conviccions i lluit per elles d'un mner descomplexd.
Llegir-ne més
16 de juliol de 2015 21:03 h
Amb l màxim rotunditt, solemnitt i convenciment, Mrino Rjoy, el cp d’Estt d’Espny, h compregut per pronuncir l grn sentènci: “No hi hurà independènci de Ctluny”. El to que h emprt i l’èmfsi que h post segur que h fet que molts ctlns ens pugés l’drenlin i les gnes de demostrr-li-ho el 27 de setembre. Abns però l’visrem mb un petit concentrció l Meridin. No cceptnt el cràcter plebiscitri, Rjoy les trnsform en encr més plebiscitàries. Poc poc nem coneixent píndoles sobre el pcte per un Ctluny independent.
Llegir-ne més
16 de juliol de 2015 17:22 h
Tot i que quest no h estt mi l mev opció, l'ccepto de bon grt, j que h estt l'cceptd per l mjori de forces sobirnistes. Em sp mot de greu, que l CUP no hi sigui, de fet, és un dels motius que em fei pensr, que l millor opció, er fer llistes seprdes mb un mteix objectiu, mlgrt no ser present en quest llist, l CUP, com no podi ser d'un ltr mner, frà l sev cndidtur, mb l'objectiu comú. Bé, tl com he mnifestt l principi d'quest escrit, ccepto quest llist unitàri, de bon grt, fins i tot mb stisfcció, perquè entre ltres spectes, h servit per clrificr el full de rut i fer-lo més coherent, r que j ens hem desempllegt d'en Durn i els seus.
Llegir-ne més
16 de juliol de 2015 13:28 h
Un esglési rrn del poble (16/7/2015) En el que serà un tònic dels propers mesos i nys, j h començt: grups unionistes escmpnt misstges de confusió entre l poblció per descreditr qulsevol moviment de grups que defensen l independènci. El drrer és l difusió de l’oposició en exclusiv mnifestd per ARRAN (http://rrn.ct/) l construcció d’un monestir en el centre històric de Poblenou (Districte de Snt Mrtí) Brcelon. Aquest oposició, en relitt, prové dels veïns d’quest brri, entre els quls hi h un ssemble d’quest orgnitzció juvenil, conjuntment mb l’AMPA de l’escol públic L Mr Bell, que llind mb l plç de Snt Bernt Clbó, on hi h l’edifici prroquil que s’h de derruir per problemes estructurls i on s’hi vol encbir un monestir contempltiu ctòlic (http://www.
Llegir-ne més
16 de juliol de 2015 12:59 h
Som en un cruïll històric. Jo no m'punto l definició de “definitiv”. Abns de les nostres genercions n'hi hn hgut d'ltres que ho hn volgut, ho hn intentt... fins i tot n'hi h que hi hn deixt l sev vid i, si r no s'conseguís, per l mteix inèrci de l històri, desprès n'hi huri d'ltres que ho seguirien volent, que ho seguirien intentnt, perquè el voler ser com ens sentim és un sentiment que portem en els gens. Sembl ben clr. Tmpoc combrego mb l ide de que r res funcion -o perquè no ens sbem prou o perquè no ens deixen funcionr- i que un vegd ssolid l independènci tot funcionrà, i les mil mervelles.
Llegir-ne més
16 de juliol de 2015 12:12 h
(Publict "El Punt Avui" el 14-Jul-15) El 1988 el dictdor Pinochet v muntr un referèndum per confirmr l sev continuïtt com president 10 nys més. Però, mlgrt tots els mitjns bocts pel règim, els obstcles ixects contr l oposició, i tot l cpcitt de violènci de l dictdur, v gunyr el “No”, i Pinochet se’n v hver d’nr cp cs. Un component clu de l victòri del “No” v ser l cnçó de l cmpny, tituld “Chile, l legri y viene”, què v ser clu per trencr l por i poder oferir el “No” com un opció engrescdor, com el cmí cp un futur millor.
Llegir-ne més
16 de juliol de 2015 09:19 h
El psst 10 de juliol vig estr convidt com membre de l Pltform pel Dret Decidir per donr un xerrd sobre el Dret Decidir Benlloch dins del Feslloch, festivl de músic en vlencià que orgnitz Escol Vlencin. Com que no es v grvr i lgunes persones m’hn demnt el contingut, he trnscrit el guió que vig utilitzr en form d’rticle, dvertint però que hi pot hver lgun lleuger diferènci entre un i ltr versió. Vig començr dvertint que el Dret Decidir (DD prtir d’r) en el cs del Pís Vlencià, no er cp ctulitzció, rebix o renúnci l Dret d’Autodeterminció.
Llegir-ne més