20 de juliol de 2015 17:50 h
F pocs nys es v posr de mod l teori del guru empresril W.Chm Kim que defensv que les empreses – o els professionls, o els pïsos- s'entesten en buscr un lloc llà on j hi és tothom: el mr vermell. Mentre que l sev slvció consisteix en explorr horitzons ignots on es poden trobr utèntics ocens blus./ F vuit nys, qun estv l dvnt de l'àre d'innovció del meu pís, vig fer unes reflexions internes l meu equip, que no hn cduct. L situció del sistem de recerc, desenvolupment i innovció Ctluny degut l dèficit fiscl estructurl i l retrd en l'estbliment d'un model de governnç eficient en recerc i del retrd en centres tecnològics ens oblig d'un bnd posr les bses d'un sistem de governnç de l R-D més eficient i d'grupr centres tecnològics que recuperin el temps perdut.
Llegir-ne més
20 de juliol de 2015 14:50 h
Afortundment crec en l lògic. I no crec en l ilògic. Els que tenim j un edt recordem el boom tecnològic jponès dels nys 70. L'estt espnyol es v omplir de productes jponesos. El nostre Pís, tmbé. L gent dei que eren dolents, que no vlien res. Però, el cert er tot el contrri, quests productes eren d'un qulitt exquisid. L culp d'quest boom és d'un senyor molt poc conegut. Un visionri dels nys 50. Just després de l Segon Guerr Mundil. Però... si lgú o lgun pens que er jponès o jpones, estrà equivoct o equivocd.
Llegir-ne més
20 de juliol de 2015 14:00 h
L lector 2 Segon prt Llegi cronnt prules que s'imginv els ditets. De vegdes s'dormi mb el llibre sobre com si fos el nen, que dormi tmbé. Algun di li ensenyri llegir contes un eston, bns d'pgr el llum per dormir. Encr que el desig no es compli, no li v grdr que l minder j hgués empquett l rob de bebè; lgun no estrend. Tmbé v empquetr les nines, j que de cmions, cotxets i tllers mecànics mi no n'hi hvi hgut. En uns pssejos pels turons de drrere l cs es v sentir culpble perquè potser no mostrv prou entusisme en comprció l de les lectures en l'hbitció inundd de llum.
Llegir-ne més
20 de juliol de 2015 12:55 h
Ahir v tenir lloc l Fòrum de Brcelon l celebrció del di ncionl de Colòmbi on milers de ctlns d’origen colombià vn celebrr l independènci del pís d’origen. Tot l’esdeveniment v ser un èxit d’orgnitzció, hi v hver un mbient fmilir i culturl molt bonic des de les dotze del migdi que vn obrir les portes fins l vespre. Només hi v hver un not discordnt molt i molt desgrdble durnt l’cte institucionl protgonitzt per l’lcldess Ad Colu. Colu v rribr trd mb un monovolum compnyd del primer tinent d’lclde que nv mb pntlons curts en quest cte oficil i solemne i com és hbitul rodejd de càmeres.
Llegir-ne més
20 de juliol de 2015 09:15 h
Després de Grèci, més usteritt (20/7/2015) L crisi l’Eurozon resultes dels incompliments finncers de Grèci h genert sengles controvèrsies. Un és l polític, en relció l form i conseqüències de l pres de decisions en el context europeu, i l’ltre més tècnic, de cràcter econòmic. Sobre l primer, i per copsr l grvett del problem que s’està crent, cldri tenir en compte l propost originàri de Jcques Delors, i defensd r tmbé per Frncois Hollnde, sobre l necessitt de que l’Eurozon tingui un govern propi (institucions i pressupostos), que reforci els vincles europeistes.
Llegir-ne més
20 de juliol de 2015 00:00 h
Els drrers dies, j flt de menys de setnt jorndes per l grn cit del 27-S, hn servit per començr clrir definitivment el pnorm. Es pot dir que l cmpny, finlment, h començt. A veure si rribem vit ls continguts. Per l dret, Unió intent desesperdment sobreviure, bse de mrcr un perfil ctlnist d’ordre, mb Durn mgnt-se descrdment per deixr que sigui l cr d’Espdler l que quedi desfigurd l nit electorl (per cert, quin brr!). De costt, Ciuddnos l recerc dels suports de l’estbishment, pos cr de centrt i f veure que (com grn prtit colonil que és) mi h estt un veritble estilet contr lguns dels fonments més bàsics de l Ctluny contemporàni.
Llegir-ne més
19 de juliol de 2015 23:37 h
L’eficiènci de l’lt velocitt L smrug (sngoner) que xucl de l’lt velocitt sorgid de l’inspircio de determints membres que es mouen en l’escum, del cpitlisme mes corrupte , r es queix que l’hi mnc sng per xuclr; mes de 400 milions d’€ es el deute que reclm l concessionàri del túnel del Pertus , que de ben segur mes de 200 M els hurem de pgr els que de ben segur no hi tenim cp culp .n’hi tnt sols vàrem poder opinr sobre l conveniènci de l’lt velocitt, ni l frem servir mi.
Llegir-ne més
19 de juliol de 2015 23:32 h
Un vegd hi hvi en un petit pís un fd mlèfic, que profitnt l sev vides pel trnsformisme, tot sovint nv vestid de mner estrfolàri, com senyor de fer feines o com un "progre" de p suct mb oli. L fd mlèfic i englipdor, fent-se pssr per demòcrt i presumint de person molt dilognt, v prometre qui voli escoltr-l, l "llun en un cove" i que veni forgitr tot l coll de vividors i mfiosos que empstifven el seu poble. L tribu, que segons ell, er governd per uns corruptes no es mereixi quest plg que sofri des de fei nys.
Llegir-ne més
19 de juliol de 2015 20:12 h
El Rei, Sory, Mrgllo, Rjoy… Els peixos grossos de l’espnyolisme hn tret els cp en els últims qutre dies per contrrestr l llist unitàri independentist. Després d’uns mesos sense piulr excessivment, ixò els h post en lert de nou. Són sbedors que l unitt és el que els frà més ml. El que sorprèn és que en fossin més conscients Mdrid que Brcelon durnt els últims mesos. En qulsevol cs, l’Estt pujrà de to i no posrà les coses fàcils: serien cpços de fer coincidir les eleccions espnyoles mb les ctlnes, o fins i tot d’impugnr l convoctòri electorl del president de l Generlitt? Si entre el govern espnyol i el Tribunl Constitucionl vn ser cpços de suspendre fins i tot el procés prticiptiu lterntiu l 9N originl el novembre psst, mb l’rgument que er un referèndum d’utodeterminció encobert, per què no ho podrien fer r? Podrien fer servir el mteix rgument, perquè relment és cert.
Llegir-ne més
19 de juliol de 2015 02:34 h
PER ENCARNA CANET I BENAVENT.UNIVERSITAT DE VALÈNCIA. PRESIDENTA D'INICIATIVA ANIMALISTA Les persones que conformem Inicitiv Animlist considerem l turomàqui un cte públic de tortur, i mort innecessàri d’un ésser viu, per diversió d’uns pocs. Abns de res cl fer un precició grmticl: les persones que defensem els drets dels nimls no som ntiturins sinó més bé pro-turins, j que estem per el bou, per l seu vid, i per l cultur sense violènci. En tot cs cldri nomenr ntiturins els turinòfils o turicides.
Llegir-ne més
