20 de juliol de 2015 23:57 h
“Spiguem que si en quest procés l'estt bloc el govern o el Prlment de Ctluny procedirem igulment l proclmció d'independènci”. Aquest és l’objectiu i l determinció de l cndidtur ‘Junts pel Sí’ (quest serà el nom de l llist) que s’h presentt quest trd l Museu d’Històri de Ctluny, tl i com h expresst Rül Romev. Unes hores bns Pblo Iglesis proposv l’il·lusionnt i nhelt grup propi l Congrés, perquè hi cnlitzem tots els nostres desitjos d’utogovern. L pregunt, que he formult en form de tuit, és clr: “Proclmr l independènci o grup propi l Congrés.
Llegir-ne més
20 de juliol de 2015 20:23 h
Torno estr espernçt. De fet, des de f setmnes estv molt pessimist en relció mb el futur immedit de l nostr nció ctln. Tot eren notícies negtives i l’evolució dels fets ens portv l ctàstrofe més bsolut. Sembl que s’h redreçt el rumb. L consolidció de l llist unitàri sobirnist/independentist, encpçld per l’exdiputt l Prlment Europeu Rül Romev, represent un cord vitl de les forces politiques i de l societt civil per seguir btegnt mb forç.
Llegir-ne més
20 de juliol de 2015 19:56 h
Molts juntments plntegen el dubte, per desconeixement, sobre quines són les funcions pròpies del Secretri/àri de l'Ajuntment en el Ple Municipl del Consistori. Per l sev rellevànci, és importnt que ens hi turem i en fem un rdiogrfi sencer. Al començment del Ple, el Secretri/àri pot doptr dues mneres d'ctur (hurn de ser necessàriment consensudes mb l'equip de govern): 1) El Secretri/àri dón lectur de cdscun dels punts de l'ordre del di, propostes o dictmens de l Comissió Informtiv, si s'escu.
Llegir-ne més
20 de juliol de 2015 19:39 h
Avnt vol dir en direcció un indret que és dvnt nostre; en quest cs cp l independènci, però tmbé és un exclmció per encortjr. Alguns ciutdns de Ctluny creuen que el pcte CDC-ERC és un engny que no ens portrà cp bnd. No tenen confinç en quest linç o en quest llist d'entitts civils i prtits polítics; no creuen en els principls polítics que l representen ni tmpoc en lguns noms que formen prt de les entitts civils representdes. Aquest gent creu que tot plegt pot ser com Grèci i Europ, que es v conseguir que un llist greg crític gunyés, que dit govern es v presentr dvnt d'Europ per reclmr el que crei just, que els governs europeus o l dit troik vn dir que no, que el govern grec v fer un referèndum per dir que no les proposicions europees i, que finlment, dit govern grec v qusi cludicr dvnt l relitt econòmic i polític.
Llegir-ne més
20 de juliol de 2015 17:50 h
F pocs nys es v posr de mod l teori del guru empresril W.Chm Kim que defensv que les empreses – o els professionls, o els pïsos- s'entesten en buscr un lloc llà on j hi és tothom: el mr vermell. Mentre que l sev slvció consisteix en explorr horitzons ignots on es poden trobr utèntics ocens blus./ F vuit nys, qun estv l dvnt de l'àre d'innovció del meu pís, vig fer unes reflexions internes l meu equip, que no hn cduct. L situció del sistem de recerc, desenvolupment i innovció Ctluny degut l dèficit fiscl estructurl i l retrd en l'estbliment d'un model de governnç eficient en recerc i del retrd en centres tecnològics ens oblig d'un bnd posr les bses d'un sistem de governnç de l R-D més eficient i d'grupr centres tecnològics que recuperin el temps perdut.
Llegir-ne més
20 de juliol de 2015 14:50 h
Afortundment crec en l lògic. I no crec en l ilògic. Els que tenim j un edt recordem el boom tecnològic jponès dels nys 70. L'estt espnyol es v omplir de productes jponesos. El nostre Pís, tmbé. L gent dei que eren dolents, que no vlien res. Però, el cert er tot el contrri, quests productes eren d'un qulitt exquisid. L culp d'quest boom és d'un senyor molt poc conegut. Un visionri dels nys 50. Just després de l Segon Guerr Mundil. Però... si lgú o lgun pens que er jponès o jpones, estrà equivoct o equivocd.
Llegir-ne més
20 de juliol de 2015 14:00 h
L lector 2 Segon prt Llegi cronnt prules que s'imginv els ditets. De vegdes s'dormi mb el llibre sobre com si fos el nen, que dormi tmbé. Algun di li ensenyri llegir contes un eston, bns d'pgr el llum per dormir. Encr que el desig no es compli, no li v grdr que l minder j hgués empquett l rob de bebè; lgun no estrend. Tmbé v empquetr les nines, j que de cmions, cotxets i tllers mecànics mi no n'hi hvi hgut. En uns pssejos pels turons de drrere l cs es v sentir culpble perquè potser no mostrv prou entusisme en comprció l de les lectures en l'hbitció inundd de llum.
Llegir-ne més
20 de juliol de 2015 12:55 h
Ahir v tenir lloc l Fòrum de Brcelon l celebrció del di ncionl de Colòmbi on milers de ctlns d’origen colombià vn celebrr l independènci del pís d’origen. Tot l’esdeveniment v ser un èxit d’orgnitzció, hi v hver un mbient fmilir i culturl molt bonic des de les dotze del migdi que vn obrir les portes fins l vespre. Només hi v hver un not discordnt molt i molt desgrdble durnt l’cte institucionl protgonitzt per l’lcldess Ad Colu. Colu v rribr trd mb un monovolum compnyd del primer tinent d’lclde que nv mb pntlons curts en quest cte oficil i solemne i com és hbitul rodejd de càmeres.
Llegir-ne més
20 de juliol de 2015 09:15 h
Després de Grèci, més usteritt (20/7/2015) L crisi l’Eurozon resultes dels incompliments finncers de Grèci h genert sengles controvèrsies. Un és l polític, en relció l form i conseqüències de l pres de decisions en el context europeu, i l’ltre més tècnic, de cràcter econòmic. Sobre l primer, i per copsr l grvett del problem que s’està crent, cldri tenir en compte l propost originàri de Jcques Delors, i defensd r tmbé per Frncois Hollnde, sobre l necessitt de que l’Eurozon tingui un govern propi (institucions i pressupostos), que reforci els vincles europeistes.
Llegir-ne més
20 de juliol de 2015 00:00 h
Els drrers dies, j flt de menys de setnt jorndes per l grn cit del 27-S, hn servit per començr clrir definitivment el pnorm. Es pot dir que l cmpny, finlment, h començt. A veure si rribem vit ls continguts. Per l dret, Unió intent desesperdment sobreviure, bse de mrcr un perfil ctlnist d’ordre, mb Durn mgnt-se descrdment per deixr que sigui l cr d’Espdler l que quedi desfigurd l nit electorl (per cert, quin brr!). De costt, Ciuddnos l recerc dels suports de l’estbishment, pos cr de centrt i f veure que (com grn prtit colonil que és) mi h estt un veritble estilet contr lguns dels fonments més bàsics de l Ctluny contemporàni.
Llegir-ne més