21 d'octubre de 2015 18:53 h
El motor h estt l de Montpelhièr (Occitàni) convocd per l Coordincion 'Per l leng occitn' que pleg diverses entitts. Aquestes lerten de l invisibilitzció de l llengu mb només 10 hores l'ny d'emissions televisives en occità i un mrginl 0,6 % d'escolrs que prenen l'occità. L Coordincion està impulsd per l'IEO i les escoles Clndret que vn plegr el 2012 unes 30.000 persones Tolos. A prt de l mnifestció hi hurà nimcions tot l jornd. Un utocr sortirà de Brcelon pel preu de 40 € cp l mrx.
Llegir-ne més
21 d'octubre de 2015 18:31 h
IVA ,pgr en NEGRE i l’IRPF Jordi Ebole, v preguntr Iglesis i Riber, si lgun vegd hvien pgt en negre, mbdós vren contestr que no recordven qun , però que de ben segur que si , que lgun cos hurien pgt , però que j fei molt de temps ; membres del govern de l’estt que pertnyen l PP que govern des de Mdrid, fins i tot demnen l dimissió d’quests cps de prtit per hver defrudt hisend ; però defensen ls rpinyires mb qui comprteixen govern i moltes vegdes tul i interessos, que j son de domini públic , i de ben segur que n’hi h mes, dels que no en sbem res , però que esperem que qun les lleis i l justíci siguin igul per tothom , i que sigui vit, tmbé pssin per “vicri” o confessionri, confessr els seus pects.
Llegir-ne més
21 d'octubre de 2015 15:45 h
Intel·ligents les noies/is de l CUP, no? Els h toct l gross. L mtemàtic prlmentàri utonòmic v i... result que ells sern decisoris. Òndi, tu! Tenen en Ms sot l sol de l sbt. Hn de trepitjr fort, només. Es miren les unes ls ltres i... vn premsnt. Fins... No en volen prlr r, encr. Assboreixen l vid. El pànic de l CUP és l institucionlitzció. Sembl que no precien els càrrecs, ni els comndments. L institució els record l cst. De mner que estn còmodes l’oposició. Vénen i viuen del crrer.
Llegir-ne més
21 d'octubre de 2015 12:59 h
He estt uns dies l llit mllt i vui em reincorporo bstnt preocupt. Encr no és un lert vermell però si que començ ser preocupnt. I és que després d’uns dies de no seguir mss les notícies me n’dono que no h psst res, però res de res més enllà d’un principi d’cord per constituir l mes del Prlment, que només fltri que no fos ixí. Els ciutdns de Ctluny hem estt cridts les urnes votr en unes eleccions plebiscitàries i ens hem mobilitzt com mi fent gunyr clrment quells prtits polítics que tenien un full de rut nítidment independentist.
Llegir-ne més
21 d'octubre de 2015 10:02 h
F dies de les eleccions plebiscitàries que només eren utonòmiques. A mesur que l'escum s'evpor, els qui es consideren gunydors, bnd i bnd, comencen reconèixer els efectes col·lterls d'quest guerr jurídic i econòmic que s'h inicit entre l regió més productiv i un dels Estts del grup del PIGS./ Diversos nlistes de diris unionistes i conservdors comencen lertr del què s'està coent. Algunes fonts citen De Guindos, com conscient de què, tnt l mjori bsolut de Junts pel Sí, com l mjori condiciond per l CUP, posen dels nervis l'entorn de l'IBEX 35.
Llegir-ne més
21 d'octubre de 2015 08:34 h
És possible que lgun dels dits "pdres de l Constitucion Espñol", encr viu, questes lçdes j li comenci pesr el títol l veure que, potser tot l'embolic de l ml confecciond relció de Ctluny mb l'Estt es v deixr gestr el 1978, qun bscos i nvrresos vn fer vldre el seus drets històrics per mntenir els furs forls i conseguir un regim fiscl prt, mentre que els ctlns, mb els mteixos drets històrics d'utogovern ntic i usurpt no els vn posr dmunt l mteix tul, i vn postr per l vell, gstd i inútil gosdi de voler cnvir Espñ des de Ctluny, com j hvien intentt nteriorment d'ltres, engrndits pel pes dquirit pels polítics ctlns Mdrid.
Llegir-ne més
21 d'octubre de 2015 08:34 h
Aprovt generl (21/10/2015) El pnorm eductiu dels joves dolescents ctlns és cd di més complict. L relitt socil, complex i divers, impos dins les ules de secundàri dels instituts un mbient i condicions que dificulten molt l’ctivitt pedgògic. Els docents, en quest situció, i sense un cultur de fons que reforci l sev figur i el vlor dels instituts, no es estrny que optin per l’provt generl, com mesur per estlvir-se problemes de tot tipus. És un solució dràstic que xoc mb l’ètic professionl més elementl.
Llegir-ne més
21 d'octubre de 2015 07:17 h
El psst 15/10/2015, l’estció del tren convencionl de Celrà (líni R-11/RG1), v succeir un fet molt lmentble i denigrnt; un ndó i l sev vi vn resultr ferits, en cure sot el tren, perquè l’estció només dispos d’ndn (normlitzd) per un tren curt. L greu desgràci socil de les deficients condicions de les ndnes, sobretot en el trm entre Giron i Portbou, és quelcom que clm l cel. El problem de Celrà es repeteix en mss estcions de l líni R11/RG1, com per exemple Coler, en què els trens dobles no disposen de prou ndn dign; però el cs més flgrnt i lrmnt el tenim Portbou, en què cp ndn està en condicions per pujr l tren mb normlitt, l qul cos provoc que molt gent d’edt vnçd o mb problemes de mobilitt no pugui fer servir el trnsport públic ferroviri i es vegi obligd dependre dels cotxes privts dels fils, cos que és cus d’un pèrdu importnt de qulitt de vid A bnd de les ndnes, les ssigntures pendents de l líni R-11/RG1, especilment en el trm gironí, són el ml estt de l ctenàri, les, molt insuficients, interconnexions Portbou/Cerver de l Mrend i mnc generl de mnteniment de l infrestructur.
Llegir-ne més
20 d'octubre de 2015 21:01 h
El procés vnç poc poc mlgrt les informcions interessdes. Avui Felip Puig estv en boc de tothom qun hir v començr fer nr de cul l’opinió públic demnnt crits que Junts pel Sí trenqués negocicions mb l CUP. Amb el glliner espntt, l rumorologi i els ‘decepcionistes del procés’ cremnt crbó l locomotor, Rül Romev h pregut quest mtí Ctluny Ràdio per pgr el foc, i nuncir l bon nov que coneixíem hir drrer hor: Crme Forcdell, president del Prlment. Mònic Terribs tmbé h entrevistt durnt uns instnts l’expresident de l’ANC.
Llegir-ne més
20 d'octubre de 2015 08:52 h
J són quí (els refugits) (20/10/2015) Des de f uns dies, Brcelon i d’ltres ciutts ctlnes j es poden veure petits grups de joves, desorientts i mb poc equiptge, provinents de l’èxode l’Orient Mitjà. Són els qui per tenir més inicitiv i cpcitt, surten del grup generl de milers persones, mb infnts i gent ncin, que es dirigeixen ls destins segurs del nord d’Europ. Fugen del conflictes i l misèri que els conflictes provoquen, des de llocs tnt llunyns com el Pkistn, pssnt per el que qued d’Irk i l’Afgnistn, per no prlr de moltes zones de l’ntig Síri.
Llegir-ne més
