El Dietari del Procés
23 d'octubre de 2015 23:59 h
La legislatura més crispada de la història no ha ni començat
L legisltur s’obre dilluns mb l constitució del Prlment, l sev mes, i l distribució dels diputts l’hemicicle. Unes decisions que solen ser forç rutinàries en primer lloc si les mjories són clres i l legisltur és norml. En quest cs, estem punt de viure l’inici del mndt més boig de l polític ctln: de moment no hi h ni mjories clres, ni normlitt, j que tothom prl de legisltur excepcionl, ixí que tmbé l mes del prlment i l distribució dels escons preveu pugnes ferotges. Fins i tot el líder del PP, Xvier Grcí Albiol, v dir f unes setmnes que el Prlment serà més importnt que mi.
Llegir-ne més
Cap comentari
Josep Maria Loste
23 d'octubre de 2015 22:10 h
Cal evitar les eleccions anticipades
Drrerment es començ prlr, en els cencles polítics i mediàtics, d’unes possibles eleccions nticipdes cs nostr. Seri suïcid pel pís. El moment de l nostr nció ctln és delict, però lhor espernçdor. Cl tirr endvnt el procés i netejr, utènticment, l vid públic i privd ctln. Les eleccions nticipdes implicrien un frcàs bsolut dels qui creiem que Ctluny h de ser lliure, just i veritblement sobirn. De fet, tot plegt suposri servir en sft un oportunitt d'or perquè l’unionisme ssimilcionist fes efectiv un regressió polític, econòmic, socil i lingüístic brutl.
Llegir-ne més
Josep Maria Vall
23 d'octubre de 2015 15:42 h
Incerteses sobiranistes
No hi h cord. Mlgrt que lguns ptriotes mb més voluntrisme que coneixement de cus insisteixin en que les negocicions per l investidur del president evolucionen bé, l relitt és que en quest specte concret, les posicions de JxSí i l CUP són llà on eren l nit del 27-S. I si mi hi v hver un esquifid escletx, les detencions de l’Operció Petrus l’hn cbd de tncr. Durnt tot l cmpny electorl no em vig cnsr de repetir que Junts pel Sí només li servi l mjori bsolut. Qulsevol ltre resultt comprometi tnt el full de rut previst com l investidur d’Artur Ms.
Llegir-ne més
Èric Bertran
23 d'octubre de 2015 11:48 h
Estem amb tu, patriota Andreu Viloca
Qun just després del 27S vn imputr l President Ms vig fer un editoril dient que s’hvi cbt l revolt dels somriures i lguns em vn cusr de drmàtic. I és evident que mi no podem deixr de somriure mlgrt lguns ixò intentin. Però tmbé és cert que hem trspsst un líni vermell per l’Estt i r hn cnvit les normes de joc. J no podem nr mb el lliri l mà perquè els titulrs de prems i les mences comencen quedr enrere; j no són simples dvertències.
Llegir-ne més
Xavier Guarque
23 d'octubre de 2015 09:15 h
A quina més dolorosa situació
Sembl ser que se'ls hi est cbnt però, Déu n'hi do l fein que li esper l proper govern Mdrid si vol rreglr, com tot l rest de prtits vn pctr, tot el que quest mjori bsolut h deixt fet un nyp. Un mjori bsolut que s,h utilitzt bàsicment en estr costt del grn poder i llrgr els seus tentcles fins l,ultim ens i càrrec institucionl i estrtègic per utilitzr-lo mb tot leglitt i impunitt qun li h convingut, mb l·lèrgi les rodes de prems i que s'utolimit ls meetings mb els seus mes interessdment propers.
Llegir-ne més
Vicenç Plans
23 d'octubre de 2015 08:54 h
Desprotecció civil (22/10/2015)
Desprotecció civil (22/10/2015) Els sistemes d’emergències en les infrestructures de l’Estt, com l’AVE, no volen estr sot l’ordenment de protecció civil del govern ctlà. Tot i que l’rticle 132 de l’Esttut d’Autonomi determin que l competènci exclusiv de l Generlitt en quest mtèri, les utoritts espnyoles entenen que les infrestructures bàsiques tot i estr Ctluny no són de Ctluny, i per tnt no és d’plicció l’ordenment sobre l protecció civil vigent Ctluny. Un cos semblnt pss mb l xrx de crreteres de l’Estt Ctluny, l qul es regeix, fins i tot en detriment de les competències exclusives ctlnes en ordenció territoril, per un llei d’bst esttl.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
22 d'octubre de 2015 23:08 h
Ball de cadires al Parlament
El Congrés dels populrs europeus que s’h fet Mdrid h estt un bny de msses de dirigents europeus com Merkel o Juncker cp Mrino Rjoy. Merkel, h estt espectculr. Avui l’hem vist fer un discurs com dirigent del Prtit Populr Europeu, desfent-se en elogis cp Mrino Rjoy. L rest de l’ny, qun es pos l jquet de cnceller lemny i ‘president’ d’Europ, no f més que criticr-lo per impgdor. Recordin que Espny no h complert en cp dels nys que h mnt Rjoy l’objectiu de dèficit impost per Europ.
Llegir-ne més
Xavier Guarque
22 d'octubre de 2015 13:49 h
Ull amb els "salvapàtries"
Que es "Mnos limpis" ? Qui hi h drrer i qui ho finnci ? A qui represent ?. Vig llegir no se on, pel que hi poso les meves reserves, que rdiquen Mdrid i Cstill-L Mnch, i com es veu, vn de "slvptries", encr que un mic low-cost, j que no se,ls veu incidir en tots els molt rellevnts fronts oberts de corrupció que infecten el PP, i tmbé encr que d'un mner no tn "institucionl" el PSOE, i nomes se'ls veu ctur, mb mlltiss obsessió, en el que fect Ctluny i els ctlns. Com pot ser que un "cos" que no se sp que es, tingui l trnscendènci que te en vers els estments legls, democràtics i representtius ?.
Llegir-ne més
Èric Bertran
22 d'octubre de 2015 11:02 h
Operació d'Estat: trencar dialeg JxS-CUP, eliminar Mas, dividir CDC-ERC i que C's guanyi eleccions 20D
És l impunitt en que et trobes qun de cop preixen trent guàrdies civils l port de cs o l desptx sot el crit de “somos l Gurdi Civil". L xuleri, l ftxenderi, les mles cres, els silencis, els riures per sot el ns mentre inviexen l tev intimitt, t’ho remenen tot, et destrossen tot llò que hs construït. És l sensció d’impunitt de veure com unes forces d’ocupció ocupen el teu espi vitl, i et detenen, i et fn un escrni públic que després l’bsolució judicil, l sentènci d’innocènci, mi no netejrà.
Llegir-ne més
Cartes dels lectors
22 d'octubre de 2015 10:25 h
Barcelona, ciutat bandera de l’estudi a l’estranger
El dimrts 20 d’octubre, el Grup Municipl Socilist, portv l Comissió de Drets Socils, Cultur i Esports, un propost de creció d’un fons per complementr, des de Brcelon, els recursos disponibles per ls estudints brcelonins mb beques Ersmus i nàlogues per estudir l’estrnger. Aquest proposició es confoni mb el seguici de vint-i-un punts d’un tediós ordre del di, fegint un pràgrf més en el DIN A4 mb segell municipl. Després d’un distès debt on, v provr-se el punt, fent-ne un trnscció que cnvi l prestció en form d’jud progressiv l cost de vid del destí i l prioritt estrtègic dels estudis en funció del retorn l ciutt, fins un màxim de 300 euros mensuls, mb un únic bstenció; l de l CUP.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs