3 d'octubre de 2019 22:42 h
En els drrers temps l'Estt espnyol -l sev superestructur- h ctivt un estrtègi pervers, mquivèl•lic i ntidemocràtic contr el pcífic moviment sobirnist ctlà en què l primer víctim hn estt els CDR's. És trct de crer un fls relt segons el qul un prt de l’independentisme seri violent, però tindri vinculcions mb el poder polític, per tl de poder justificr -sobretot de cr Europ l UE- que un prt del moviment utodeterminist de Ctluny és terrorist i, d 'quest mner intentr inhbilitr el President Torr i tornr demnr l’extrdicció de l'expresident Puigdemont.
Llegir-ne més
3 d'octubre de 2019 18:06 h
Economitzr ho estlvir? Ar que j tothom est rruïnt i empebrt fins les celles, fins i tot, des de el govern es clm per l’estlvi,; en quest cs lo referent les eleccions del di 10-N; tot desprès de tres eleccions fllides pel temps que h durt cdscun ,però mi no es quest l’estlvi que hem mou i m’encortge fer quest comentri , es lo que f molt de temps que de tnt en tnt fig referènci , i que de ben segur tindri resultts positius , encr que per lgú li primes l crter o el compt corrent.
Llegir-ne més
2 d'octubre de 2019 20:06 h
Mlurdment, mentre seguim l'estt espnyol, quest en lloc de fer-se mble ls nostres ulls, segueix intentnt esmicolr l nostr cultur. En quest cs, i trvés de l'Advocci de l'Estt, h considert que el Pís Vlencià huri de comunicr-se en cstellà l rest d'utonomies, inclos l ctln i l bler, perquè el "vlencià" és només oficil l Pís Vlencià. O sigui, de fcto ens estn dient que vlencià i ctlà són idiomes diferents, però encr pitjor, l'Advocci de l'Estt diu tot un Govern de l Generlitt Vlencin, com s'h de dirigir d'ltres comunitts.
Llegir-ne més
1 d'octubre de 2019 22:58 h
El segon niversri del referèndum de l'1-O no h estt, ni molt menys, tn intens com el de l'ny psst. L primer sorpres per totes les redccions periodístiques h estt que primer hor del mtí no hi hvi cp incidènci ni crreteres ni vies del tren. A tot el pís, només un mnifestció de mínim entitt Giron, i no pssv de 300 persones, que hn tirt lgun ou i pintur l csern de l Guàrdi Civil però els fets no hn psst d'quí. Per l trd, unes 18.000 persones hn sortit Brcelon per reivindicr el llegt d'quell di – mb uns qunts milers més d'ltres punts del pís.
Llegir-ne més
1 d'octubre de 2019 01:15 h
L pur relitt és, que mlgrt tot, un gernció -600.000 persones- s’h concentrt de form mssiv l voltnt d’un ide clr: l independènci de Ctluny. L pur relitt és que quest ide ens rond i que els prtits sobirnistes no sben com fer-s’ho per esborrr l constànci de tot un poble –o d’un prt d’quest que vol persistir en l noció d’emncipció ncionl. En quest sentit, crid l’tenció el bll de xifres –àdhuc l prems ctln– en un intent reiterdment fllit de rebixr l intensitt del moviment.
Llegir-ne més
30 de setembre de 2019 22:18 h
Demà és 1 d'Octubre. A questes hores, f 2 nys, l tensió er màxim. Espny hvi envit milers d'gents de l sev polici per estomcr literlment l poblció ctln. Ningú s'esperv, però, el que es veuri. Er l vetll, i molt gent pssàvem l nit dvnt les portes del col·legi electorl que ens pertocv. En el meu cs prticulr, l'Institut Font del Ferro de Plfolls que, demà inugurrà llà mteix el Psseig 1 d'Octubre, en record de tot llò que vàrem viure. Dos nys després, un 155, i un lògic repressiv constnt, l'estt mi h cbt de gunyr-nos l prtid, mlgrt l fllid Declrció d'Independènci.
Llegir-ne més
29 de setembre de 2019 22:06 h
Començ un mes que pot suposr un bns i un després en quest procés d'independènci Ctluny. Si l'inici d'quest trdor j h estt un punt d'inflexió, per l'empresonment de set presos polítics més, i per l vinculció oficil de l'Estt entre l'independentisme i el terrorisme, l'octubre pot ser encr més intens. Tot començrà l'1 d'octubre, mb el segon niversri del referèndum. De ben segur que els CDR no es quedrn mb els brços plegts, i més després dels fets d'quest setmn.
Llegir-ne més
29 de setembre de 2019 19:06 h
L IV Escol d'estiu, Wlter Benjmin/Portbou, que v tenir lloc el 27, 28 i 29 de setembre, v començr les 16 h del divendres 27 de setembre de 2019. V presentr l'cte Pilr Prceriss, tot seguit v prlr l filolog Cri Oriol Més endvnt el Sr. Ignsi Sunyer Sugrnyes i Jen Clens. Ignsi Sunyer Sugrnyes, quest drrer és un històric del moviment nrquist ctlà, Jen Clens és professor de l'Escol de Belles Arts de Burdeus i promotor i orgnitzdor d'exposicions de joves rtistes Brcelon, Montpeller i el Rosselló.
Llegir-ne més
29 de setembre de 2019 12:38 h
L'home que no v voler tornr l seu pís 4 Qurt prt Cpítol 3 Tmpoc es v implicr cuidr-l i ell no v nr empitjornt mss de press. Incpç de fer un mic més, l v veure morir conseqüènci de l feble slut, fegit ml limentció, deixdes, lcohol i drog. De totes mneres j teni els seus nys i, cd di esptrrd en el llit hvi fet que l sev vid hgués perdut molt, j que no es podi moure des de l cigud per l'escl. Això, sí, millor morir envoltd dels seus llibres i dels seus vins que no ps fer-ho en un hospitl qusi sol i plen de fils.
Llegir-ne més
29 de setembre de 2019 11:10 h
Aquest setmn hem tornt recordr l cnçó de Mri del Mr Bonet, Què volen quest gent, que truquen de mtind? Vos imginu sentir tocr l port i que vos entri i qusi vos pssin per dmunt un trcld de guàrdies civils, si és que no hn entrt tirnt l port per vll cops de mll? D’quest mner vren entrr dins un sèrie de cses i se’n vren dur 9 persones, pel senzill fet de pertànyer lgun CDR, orgnitzció pretesment terrorist, segons les forces i cossos de segurett de l’Estt espnyol.
Llegir-ne més