17 de setembre de 2019 23:51 h
Espny se’n torn nr eleccions, excepte un inversemblnt mircle. El rei h conclòs quest nit que no hi h cp líder mb prou suports per ser proclmt cndidt president després de dos dies de converses. Així, el 23 de setembre es confirmrà llò r j inevitble: els espnyols hurn de tornr votr el 10 de novembre, en l qurt elecció en els mteixos nys. Es culpen entre ells, es continuen discutint, i no en treuen l’igu clr. Però es prou evident: l’Estt viurà en l inestbilitt durnt tnts nys com duri el procés.
Llegir-ne més
16 de setembre de 2019 23:20 h
Bones notícies que ens rriben des de l'exili. Vltònyc, el rper que es v hver d'exilir per no hver d'ingressr l presó cus de l persecució l llibertt d'expressió per prt de l'Estt espnyol, h gunyt un btll importnt en l'àmbit interncionl quest mteix dilluns: l Comissió Europe h mnifestt Espny que no podi reclmr l'extrdició utomàtic del rper mb un codi penl posterior ls fets pels quls v ser condemnt. Aquest posicionment v en l líni de l defens del músic represlit.
Llegir-ne més
15 de setembre de 2019 23:54 h
L'episodi de violènci i lrm socil l nit del 12 de setembre psst l'Avingud Villlong de Figueres és intolerble i està, l meu modest entendre, relciont mb l situció estrtègic trnsfronterer – positiv en lgunes questions i molt negtiv en d'ltres- com en quest cs- de L'Alt Empordà i, en prticulr, de l sev cpitl l ciutt de Figueres. És importnt nlitzr que en quest territori nordempordnès ens cl més dotcions policils, de l polici Locl Figueres, però sobretot, molts més de Mossos d'Esqudr l conjunt de L'Alt Empordà, per tl de fer front quest verible delinqüènci trnsfronterer .
Llegir-ne més
15 de setembre de 2019 23:47 h
Esquerr h celebrt les eleccions per escollir l sev direcció, i ben lluny hn quedt les lluites intestines de f deu nys. Només hi hvi un cndidtur, mb Junquers i Rovir com líders espirituls, i Argonès i Villt com cres visibles en el di di. Així, h estt un bss d’oli en l qul el president empresont h rebut el sufrgi de girebé el 90% dels qui hn emès el seu vot. Per si lgú en dubtv, l’estbilitt Esquerr està impol·lut, sense turbulències. De fet, tmbé hi h hgut votcions per escollir 30 consellers ncionls i el més vott, de lluny, h estt Jon Trdà.
Llegir-ne més
15 de setembre de 2019 13:00 h
L'home que no v voler tornr l seu pís 3 Tercer prt Cpítol 2 Al seu crrer, els lldrucs de gossos i l piuldiss d'ocells no conseguien migdi trencr el silenci, que formv prt de l vid del cmp i que cd cop pti més gressions. Els pgesos el respectven perquè tenien l'hàbit de fer un becin fins les qutre o dos qurts de cinc. Crm, proximdment l’hor que Anglterr els dos prenien té. El més segur er que preferien trctr de dormir i romndre l llit fins trd prou, llevr-se i l migdi nr l pti posterior del br prendre cerveses i menjr qulsevol cos.
Llegir-ne més
15 de setembre de 2019 11:23 h
Els contrris ls independentistes, tmbé dits unionistes i tmbé constitucionlistes, tenen un ide fix, que es redueix senzillment l desprició de tot el que envolti el pensment independentist i les seves ccions. Mi no dmeten el que pss si no els convé. No hn dmès en cp moment que el 2018 hi hgués hgut un milió de persones o més l did, fins r, qun hn cceptt que n’hi hvi 600.000, i que ixò voli dir que n’hi hvi l meitt de les que hi hvien cudit l’ny psst.
Llegir-ne més
14 de setembre de 2019 20:12 h
No tenim forç per exigir res l'Estt, hores d'r. Pedro Sánchez h jugt bé les seves crtes, i h profitt tot l fein que v fer l'executiu Rjoy. Mlgrt ixò, persistim i omplim els crrers. Tnmteix, l respost l sentènci ens neguitej i, el pitjor, no sbem com desbordr l'Estt per conseguir el desitjt diàleg mb l'Estt. El Consell per l Repúblic h estt notíci vui perquè h pres l inicitiv de demnr un 'tul de diàleg mb medidor'. Res de nou en relitt, que no sigui diferent l que hn reclmt els prtits independentistes f mesos, o bé el que v cordr Quim Torr i Pedro Sánchez en l trobd l Plu de Pedrlbes, i l qul el PSOE es v desdir dies més trd, després de l mnifestció del 'trifchito' (PP, Cs i VOX).
Llegir-ne més
13 de setembre de 2019 23:34 h
J f deu nys de l històric consult d’Arenys de Munt, l primer, l’originl, l que v propicir un ond de centenrs de votcions independentistes rreu de Ctluny. Er l’ny 2009, el pís estv l’esper de l sentènci del TC sobre l’Esttut i el grn tem polític er negocir un millor en el finnçment utonòmic mb el PSOE de Zptero. L independènci er un debt mrginl, de ‘frikis’, utòpic. Fins que Arenys de Munt l v introduir l debt, cos que v portr un tenció de tot l prems ctln, espnyol i tmbé prt de l interncionl.
Llegir-ne més
12 de setembre de 2019 23:54 h
Un di després de l Did, l'nàlisi que se'n f té un toc relist que ens grd, perquè vol dir que hi h qui toc de peus terr, entre cscs grocs i pícnics per l Repúlic. Sí, no vm ser tnts com ltres vegdes, però l'nhel segueix intcte, i com diem sempre, ixò només ho pot cbr decntnt l gent, sigui r (difícil) o d'quí 10 o 20 nys tl i com sembl que començ puntr l cos, mb ltres dirigents i gent mb implicció renovd que esperem que no torni sucumbir ls vicis de les crítiques decontructives i irrefexives fàcils.
Llegir-ne més
11 de setembre de 2019 21:18 h
L mnifestció de l Did s’h sldt mb l xifr d’ssistents més bix des de l’ny 2012, en que l’independentisme v començr sortir en mss l’Onze de Setembre. L’unionisme es felicitrà i prlrà de frcàs, però fór bo comprovr qunts moviments socils són cpços de treure l crrer 600.000 persones per defensr l sev cus. Ben bé un 10% dels ctlns mb ús de ró s’hn plegt Brcelon per exigir de nou l independènci... per vuiten vegd consecutiv. De fet, els prtits contrris l Repúblic treien ferro l Did qun l’ANC er cpç d’plegr 1,8 milions de persones, i deien que l’únic importnt és el resultt d’unes eleccions, i no el crrer.
Llegir-ne més