26 de gener de 2016 20:12 h
Aprofitnt tot el mrsme polític cret, Ad Colu inici r el pl que h estt progrmnt meticulosment durnt els drrers mesos: pssr el rodet sobre un mp polític j fet miques, i recollir els rèdits electorls. L’ctul lcldess de Brcelon v gunyr les eleccions l ciutt comtl, s’hi h fet fort i v judr bstir En Comú Podem. En tots dos csos en els quls v prendre prtit, es v produir un victòri electorl. Tnt les municipls com les espnyoles. Colu però, v bndonr l sev sort l colició Ctluny Sí Que Es pot l’esper de gstr el crtutx les espnyoles.
Llegir-ne més
26 de gener de 2016 14:15 h
No m’grden les fòbies, tmpoc el víctimisme. Estic rdiclment en contr del msclisme. En polític i en tot. I penso que l’Inés Arrimds h fet el ridícul cusnt un progrm de sàtir polític de ser msclist per titllr-l de titell de River. Primer, perquè és ell l qui repeteix el mteix que River constntment. Segon, perquè hi h molts polítics que estn o hn estt titllts de titelles i són homes (River de Rjoy o Ms de Pujol, per exemple). Però el cert és que els fntismes es toquen molt.
Llegir-ne més
26 de gener de 2016 12:43 h
Assistim un encdenment de fets que lgú qulific de tempest perfect. L dimensió globl de les notícies dels drrers dies i l sev repercussió locl ens estn donnt ls ciutdns senzills un sensció de pròleg poclíptic, dvnt del qul els Governs no ctuen, o hi ctuen fvor. L nov ensulsid de les borses, sempre mb un excus com detonnt, l cigud en tromb dels preus del petroli, l'turd dels pïsos emergents, l continució i multiplicció de l problemàtic dels exilits, les mesures en cden de restricció de ps i collid dels estts europeus, l consttció de l'ny més clorós i sec del Plnet des de que es prenen mesures meteorològiques.
Llegir-ne més
26 de gener de 2016 08:44 h
El “tx frming” és un engny (23/01/2016) Des de temps immemorils, les utoritts no s’hn vist mb cor de recptr impostos ls seus súbdits i ho hn delegt o encrregt tercers, els quls ho hn fet cnvi d’lgun contrprestció o interès. Amb el ps dels nys ixò no h cnvit, tot i que les democràcies prlmentàries, no hurien de tenir cp men de por d’exigir els impostos corresponents, si com tls són necessris. En el cs de Ctluny, on les nostres utoritts “hn d’ésser” les bones, qun hi hgut problemes de recptció o dificultts d’obtenir ingressos, no s’h dubtt en recórrer quest figur intermèdi, disfressd d’interès públic.
Llegir-ne més
25 de gener de 2016 23:41 h
Aquí i llà – Espny- l’mbigüitt i l indefinició clculd de Podem, CSQEP, els ‘Comuns’, En Comú Podem, les ‘Mrees’ i tot l sev cterv de concubines, fills, germnstres, coneguts i sludts em generen de vegdes un miquet d’ngúni i, tot sovint i com diem per questes contrdes, ‘em foten més por que un pedregd’. De vegdes és bo mirr enrere i recordr el orígens de tot plegt i quins eren els seus objectius fundcionls: Podemos v néixer com un mlgm clidoscòpic, encpçld per un cln de politòlegs de l Complutense, on vn cristl·litzr les diverses mobilitzcions ciutdnes sorgides rrn del 15M de 2011 l Puert del Sol de Mdrid.
Llegir-ne més
25 de gener de 2016 23:30 h
És el reconeixement interncionl el que dón un territori l independènci, és dir que l finl, ni Ctluny ni cp ltre pís que vol esdevenir sobirà depèn d'ell mteix per ser-ho. És per ixò que el full de rut i tots els moviments que vol implementr el nou govern Puigdemont hn d'grdr ls ctlns independentistes -perquè no es desinflin-, ls que encr dubten -per puntr-s'hi- però sobretot l comunitt interncionl. És per ixò que vui explicré el resultt de dues converses seprdes mb dos lemnys residents Brcelon que no es coneixen entre si, però que comprteixen prt del discurs.
Llegir-ne més
25 de gener de 2016 18:59 h
"Un perill disfresst de ptriot", hvíem lertt f poc més d’un ny prlnt de Pblo Iglesis i subrtllnt les seves spircions dicttorils. I no ens hvíem equivoct. Tot i hver-se hgut de conformr l tercer posició conquistd en ocsió de les eleccions del 20 de desembre, Pblo Iglesis reclm l vicepresidènci i l meitt dels ministeris del govern espnyol, subordinnt el seu suport l investidur del líder del PSOE, Pedro Sánchez, l’cceptció de les seves mbicioses condicions. Pblo Iglesis j ho té tot plntejt, l seu cp j té el mp del nou orgnigrm, mb reprtició dels ministeris j existents i fins i tot dels que li surtin fntsiosment de l boc segons l’ocsió i segons l’interlocutor, com el grciós ministeri de l plurincionlitt penst justment per coŀlocr-hi el cp de llist d’En Comú Podem, Xvier Domènech, que mesos enrere hvi inspirt tmbé l institució del comissiont de Memòri Històric de l’Ajuntment de Brcelon, precisment cret per ell per Ad Colu.
Llegir-ne més
25 de gener de 2016 14:16 h
Recomno molt que entreu sovint l web de nousctlns.ct, no només perquè és el diri digitl d’immigrció que editem des de l Fundció Nous Ctlns, tmbé perquè hi trobreu girebé cd di lgun notíci sobre l crisi dels refugits Europ, o sobre el repte d’Europ mb els refugits, o sobre l ineptitud d’Europ lhor de protegir els refugits. És el mteix. Aquest, com molts d’ltres temes, és un fenomen que surt puntulment les notícies dels grns mitjns però que despreix mss sovint i durnt mss dies com si el problem estés resolt.
Llegir-ne més
25 de gener de 2016 06:00 h
Segut en un sl es trobv. Les prets eren blnques, decordes mb qudres de nul·l qulitt rtístic; l'mbient, estèril i rtificil com les expressions dels homes de negre que solcven els cmins, generv fls clm ls cors fligits; les persones que poblven les cdires mirven terr mb ulls cnsts, converses bnls comprtien intentnt mtr un temps dens com el fng. “Poden nr entrnt” v dir un veu sec i punyent, i les portes de l sl s'obriren complint l sev voluntt. Els violins començren brmr qun les ànimes s'endinsren on ploren pels que s'hn consumit com els ciris de l'ltr.
Llegir-ne més
24 de gener de 2016 22:01 h
En lgun moment cl dir prou, i per mi quest moment és r, i dic prou. Prou les mentides, ls relts mnipults i desvergonyits i tmbé certs lidertges mb tics messiànics com els d’Ad Colu, Monic Oltr, Inicitiv (l de llà dlt i l de cí bix), Podemos i tots els seus stèl·lits i plmífers. Els problemes que plntej Podemos l conjunt de les esquerres trnsformdores els podem resumir en: cnvir ruptur democràtic per simple reform, el descrèdit de l democràci, el seguidisme cec del líder, l bnlitzció del sofriment, l instrumentlitzció dels humils i l desfet de l diferènci i del dret l’utodeterminció com vlor culturl i de progrés.
Llegir-ne més
