26 de gener de 2016 08:44 h
El “tx frming” és un engny (23/01/2016) Des de temps immemorils, les utoritts no s’hn vist mb cor de recptr impostos ls seus súbdits i ho hn delegt o encrregt tercers, els quls ho hn fet cnvi d’lgun contrprestció o interès. Amb el ps dels nys ixò no h cnvit, tot i que les democràcies prlmentàries, no hurien de tenir cp men de por d’exigir els impostos corresponents, si com tls són necessris. En el cs de Ctluny, on les nostres utoritts “hn d’ésser” les bones, qun hi hgut problemes de recptció o dificultts d’obtenir ingressos, no s’h dubtt en recórrer quest figur intermèdi, disfressd d’interès públic.
Llegir-ne més
25 de gener de 2016 23:41 h
Aquí i llà – Espny- l’mbigüitt i l indefinició clculd de Podem, CSQEP, els ‘Comuns’, En Comú Podem, les ‘Mrees’ i tot l sev cterv de concubines, fills, germnstres, coneguts i sludts em generen de vegdes un miquet d’ngúni i, tot sovint i com diem per questes contrdes, ‘em foten més por que un pedregd’. De vegdes és bo mirr enrere i recordr el orígens de tot plegt i quins eren els seus objectius fundcionls: Podemos v néixer com un mlgm clidoscòpic, encpçld per un cln de politòlegs de l Complutense, on vn cristl·litzr les diverses mobilitzcions ciutdnes sorgides rrn del 15M de 2011 l Puert del Sol de Mdrid.
Llegir-ne més
25 de gener de 2016 23:30 h
És el reconeixement interncionl el que dón un territori l independènci, és dir que l finl, ni Ctluny ni cp ltre pís que vol esdevenir sobirà depèn d'ell mteix per ser-ho. És per ixò que el full de rut i tots els moviments que vol implementr el nou govern Puigdemont hn d'grdr ls ctlns independentistes -perquè no es desinflin-, ls que encr dubten -per puntr-s'hi- però sobretot l comunitt interncionl. És per ixò que vui explicré el resultt de dues converses seprdes mb dos lemnys residents Brcelon que no es coneixen entre si, però que comprteixen prt del discurs.
Llegir-ne més
25 de gener de 2016 18:59 h
"Un perill disfresst de ptriot", hvíem lertt f poc més d’un ny prlnt de Pblo Iglesis i subrtllnt les seves spircions dicttorils. I no ens hvíem equivoct. Tot i hver-se hgut de conformr l tercer posició conquistd en ocsió de les eleccions del 20 de desembre, Pblo Iglesis reclm l vicepresidènci i l meitt dels ministeris del govern espnyol, subordinnt el seu suport l investidur del líder del PSOE, Pedro Sánchez, l’cceptció de les seves mbicioses condicions. Pblo Iglesis j ho té tot plntejt, l seu cp j té el mp del nou orgnigrm, mb reprtició dels ministeris j existents i fins i tot dels que li surtin fntsiosment de l boc segons l’ocsió i segons l’interlocutor, com el grciós ministeri de l plurincionlitt penst justment per coŀlocr-hi el cp de llist d’En Comú Podem, Xvier Domènech, que mesos enrere hvi inspirt tmbé l institució del comissiont de Memòri Històric de l’Ajuntment de Brcelon, precisment cret per ell per Ad Colu.
Llegir-ne més
25 de gener de 2016 14:16 h
Recomno molt que entreu sovint l web de nousctlns.ct, no només perquè és el diri digitl d’immigrció que editem des de l Fundció Nous Ctlns, tmbé perquè hi trobreu girebé cd di lgun notíci sobre l crisi dels refugits Europ, o sobre el repte d’Europ mb els refugits, o sobre l ineptitud d’Europ lhor de protegir els refugits. És el mteix. Aquest, com molts d’ltres temes, és un fenomen que surt puntulment les notícies dels grns mitjns però que despreix mss sovint i durnt mss dies com si el problem estés resolt.
Llegir-ne més
25 de gener de 2016 06:00 h
Segut en un sl es trobv. Les prets eren blnques, decordes mb qudres de nul·l qulitt rtístic; l'mbient, estèril i rtificil com les expressions dels homes de negre que solcven els cmins, generv fls clm ls cors fligits; les persones que poblven les cdires mirven terr mb ulls cnsts, converses bnls comprtien intentnt mtr un temps dens com el fng. “Poden nr entrnt” v dir un veu sec i punyent, i les portes de l sl s'obriren complint l sev voluntt. Els violins començren brmr qun les ànimes s'endinsren on ploren pels que s'hn consumit com els ciris de l'ltr.
Llegir-ne més
24 de gener de 2016 22:01 h
En lgun moment cl dir prou, i per mi quest moment és r, i dic prou. Prou les mentides, ls relts mnipults i desvergonyits i tmbé certs lidertges mb tics messiànics com els d’Ad Colu, Monic Oltr, Inicitiv (l de llà dlt i l de cí bix), Podemos i tots els seus stèl·lits i plmífers. Els problemes que plntej Podemos l conjunt de les esquerres trnsformdores els podem resumir en: cnvir ruptur democràtic per simple reform, el descrèdit de l democràci, el seguidisme cec del líder, l bnlitzció del sofriment, l instrumentlitzció dels humils i l desfet de l diferènci i del dret l’utodeterminció com vlor culturl i de progrés.
Llegir-ne més
24 de gener de 2016 20:12 h
Mlgrt tot, quest és un cp de setmn trnquil. Pendents com hvíem estt en els drrers diumenges tnt d’ssemblees de l CUP com d’investidures girebé inèdites, vui ens podem sseure l sofà ben relxts veure un pel·lícul... l dels polítics espnyols brllnt-se per formr un govern, mentre escurem el bol de crispetes. Per molt que hàgim ptit, tot pss, i poc poc el drmtisme de tnt sols f unes poques setmnes v deixnt lloc un ànim més entusiàstic, mlgrt tot, com dèiem l principi. A Espny tenen un bon embolic; el PSOE no sp què fer i r tots els focus estn posts sobre l sev decisió: PP + Cs o Podemos +.
Llegir-ne més
24 de gener de 2016 19:35 h
L complex qüestió de l immigrció en l'àmbit Europeu -tmbé cldri incloure-hi el “conflictiu” tem dels refugits i l mtèri d'sil- huri de ser un competènci que depengués, exclusivment, de l'dministrció de l UE. Si volem preservr el Trctt de Schengen; perquè si no es preserv: déu Europ, déu euro i visc l brbàrie, és dir: un regressió ls pitjors records històrics del psst recent del vell continent, en què l’espi geogràfic europeu en el seu conjunt v estr punt de convertir-se en un grn pogrom esclft per l bot del totlitrisme més infecte, cl trebllr de vlent mb molt voluntt i intel·ligènci polític.
Llegir-ne més
24 de gener de 2016 14:23 h
Som conscient que les meves nàlisis no tenen cp relció mb l’endevinció. I si m’trevesc fer qulque pronòstic sempre brç l prt més pessimist d’llò que podri ocórrer. Tot el que v succeint quests dies i des de f mss temps em produeix un impressió cd di més negtiv del que represent l’ctució de l’Estt espnyol contr el Principt de Ctluny, que seri l mteix ctució que tendri contr el Pís vlencià, contr Euskdi, contr Glíci o contr les Illes, si hi hgués governs sobirnistes, que qulque di, encr que sigui d’quí desenes d’nys, rribrà pssr (i continuu pensnt que no som un endeví).
Llegir-ne més
