22 de gener de 2016 16:43 h
Durnt l precmpny de les eleccions municipls, Alfred Bosch v nuncir que en el moment que entrés l’Ajuntment un de les primeres coses que fri seri retirr l medll l infnt Cristin de Borbó. Bosch recolli el gunt de l propost ciutdn signd per un cinqunten de prestigioses personlitts, entre les quls hi hvi el mteix cronist de l ciutt, Lluís Permnyer. Alguns mitjns i politicstres fins l règim monàrquic vn riure llvors per sot el ns. Però el psst dimecres 20 de gener se’ls v glçr el somriure.
Llegir-ne més
22 de gener de 2016 14:39 h
El misteri de les Fvorites 4 Qurt prt Anr l tetre mb l fvorit segon, Frncesc, i sis dones més no huri de ser un equivocció. Que prou, que semblv mentid que no escrmentés; que no er l nit dequd, i d’ltres rons potser sense fonments. Volien veure un obr de Shkespere i mi tmbé m'grdv. Ningú m'obligv compnyr-les. Er obvi que sbrien nr soles. Tot i ixí stisfei mbdues temptcions: pldejr l’obr mb dones i entre elles l segon fvorit. Amb fm de molt clent i bisexul; girebé inccessible, tl vegd em considerv un ximple.
Llegir-ne més
22 de gener de 2016 09:42 h
El Conseller Ms-Culell després d’un llrg reunió de trspàs mb Oriol Junqueràs v firmr que tot quedv en bones mns. Ctluny h sortit de l’infern utonòmic on, sot belles prules d’unitt, se li h intervingut l hisend, se l’h condemnt un dèficit fiscl estructurl ntisocil i se l’h discrimint culturlment. Ar, hem entrt en els llimbs de l preindependènci, en els que el buit institucionl és qusi bsolut. L prov n'és que ni el Rei, sltnt-se les mes bàsiques normes d'rbitrtge i cortesi que l mteix Constitució dón l Coron, s'h comportt correctment, no rebent l President del Prlment, signnt un decret de cessment sense grir els serveis prestts, ni felicitnt l nou President.
Llegir-ne més
22 de gener de 2016 08:31 h
Un 1% de premi (22/01/2016) Abns de res i per dmunt de tot, el nou govern ctlà h ssumit que cli pujr el sou dels emplets públics (de tot men, funcionris, interins o lborls), lmenys un 1%. I el prlment ctlà, igulment, per dmunt d’ideologies, tmbé h ssumit que cli retornr ls treblldors del sector públic un pg extr del 2012 que v quedr pendent. Les preses per questes primeres decisions, de moment les úniques, tot i les tnt blsmdes mesures de xoc, d’urgènci, o d’emergènci, per rons socils i ncionls, no fn sinó crer, encr més un cert desconcert, per qui s’ho miri mb cert criteri.
Llegir-ne més
21 de gener de 2016 20:44 h
L qüestió ctln -l revitlitzció del procés d’lliberment ncionl de Ctluny- està provocnt molt remor de fons Bèlgic i un corrent de simpti i solidritt envers Ctluny. Això tmbé succeeix, en menor mesur, en d’ltres estts de l UE com són les Repúbliques Bàltiques, Dinmrc i Irlnd. En relció mb el cs belg, és molt interessnt tenir present que el cp del prtit ncionlist flmenc NVA (New Flemish Allince/ Nov Alinç Flmenc) i lclde de l ciutt de l indústri dels dimnts, nvers/Anwerpen, v fer recentment unes declrcions en què firmv que si no es don un suport nítid Ctluny, en l sev lluit cívic fvor de l independènci, fri cure el govern belg.
Llegir-ne més
21 de gener de 2016 20:12 h
El nom del proper president d’Espny encr és un incògnit. Ho h demostrt quest mteix dijous l mtí el propi Mrino Rjoy, de mner ccidentl. El progrm ‘El mtí i l mre que el v prir’ de Ràdio Flixbc s’h fet pssr per Crles Puigdemont i de mner surrelist h pogut prlr mb el propi Rjoy després de pssr només dos filtres. I en quest convers el president espnyol en funcions h revelt que no sp que pssrà mb l investidur. Per cert, h recciont bé i no h rellisct encr més. Ar bé, sí que L Monclo h 'cntt' mb uns controls tn pobres qun l'Estt està en nivell 4 sobre 5 d'lert terrorist.
Llegir-ne més
21 de gener de 2016 08:40 h
L’esforç continut és l solució (21/01/2016) Els problemes derivts del rcisme (per rons d’prenç físic) o de l xenofòbi (per rons d’ésser un immigrnt) poden provocr un greu rdiclitzció entre determints col·lectius de l societt. Les lleis democràtiques persegueixen quests comportments però l pràctic es mntenen quests posicionments, de form més o menys declrd. En el món de l’hbittge, per posr un exemple, i d’cord mb el que viuen molts API (gents de l propiett immobiliàri), després de visitr un pis, o fins i tot bns, de form orl, hom cb preguntnt per l’origen i condició dels veïns mb els que eventulment huri de conviure en l’espi comú de l’escl o d’ltres com els ptis de llums (des d’on se senten totes les gtzres i misèries dels de dlt, de bix o de dvnt).
Llegir-ne més
20 de gener de 2016 20:24 h
Junts pel Sí h slvt l primer votció l Prlment de mner bstnt just. Ens hurem d’nr costumnt slvr moltes votcions ixí. Ar j no hi h un mjori de CiU i ERC que permeti donr no només estbilitt, sinó segurett l govern en cdscun de les votcions que vgin l Prlment. Això demn, doncs, que l legisltur sigui el més curt possible. El govern de Crles Puigdemont hurà d’filr com mi s’h fet les rts diplomàtiques per gunyr-se el p de cd di cd votció. L’vnttge que ixò té, és que el govern no estrà obligt provr tot llò que no estigui relciont mb el procés, sempre, mb l CUP.
Llegir-ne més
20 de gener de 2016 08:02 h
Les triturdores de l Sr. Colu (20/01/2016) L cmpny de l pod en els crrers i plces de l ciutt de Brcelon, requeriment de l’equip de govern es f equips mòbils de triturció de les brnques que sobren. Aquest ctivitt és molt sorollos, provoc dificultts de circulció, ixec polsim de l fust i gener emissions contminnts del potent motor de triturció. Els ciutdns fectts gunten resigndment l sev implcble ctivitt destructiv, tot desconeixent que l sev finlitt és l’ctivitt forestl i no ps l urbn. Dvnt d’quest despropòsit, els responsbles municipls brcelonins queden inctius tot pensnt que estn fent un fvor l medi mbient, j que l triturr les restes vegetls questes es podrn reutilitzr com coixins nturls o com bse de composttge.
Llegir-ne més
19 de gener de 2016 21:03 h
Jo diri, tot i que no és segur, que els polítics hi son per servir els interessos d’quells que els hn vott, i en democràci, més més, un opció es votd perquè represent tot un seguit de vlors i solucions per l conjunt de l societt. Així, un prtit, tot i tenir un ideologi que no represent l totlitt de l societt, en funció de l forç ssolid en unes eleccions està legitimt per oferir solucions globls d’cord mb els seus plntejments ideològics. Fet quest introducció, cl r centrr-nos en llò que ls vlencins i les vlencines ens interess.
Llegir-ne més