28 de gener de 2016 13:23 h
Ahir v ser el di interncionl de les víctimes de l’Holocust. L Unió Europe és l’exemple, l millor prov, de que vm gunyr els democràtes, de que vm vèncer ls feixistes. N’hem d’estr orgullosos i no ser destructius però tmbé és veritt que cl que siguem exigents. Molt. Cd di. I di d’vui hi h simptomes, i més que símptomes fets, que ens hurien de posr en lert. L’vnç del populisme generlitzt tots els pïsos europeus. Tics hitlerins i leninistes, de dretes i d’esquerres, que són igul de perillosos.
Llegir-ne més
28 de gener de 2016 08:22 h
Qui ho teni que dir llvors que, 13 nys desprès, el fet inudit i il·lògic que v pssr Ctluny es pot rribr reproduir, mb moltes similituds, l'Estt. L inèrci dels drrers 23 nys governnt ininterrompudment l federció CIU, des del 1980 l 2003, només v ser trencd per l'edició d'un colició nomend en quells moments triprtit. I el fet es v produir en dues ocsions consecutives, el 2003 i el 2006, presidides pels socilistes Psqul Mrgll i José Montill. Aquest fórmul v governr mlgrt que en les dues ocsions hvi gunyt CIU en escons l primer, i en escons i vots l segon.
Llegir-ne més
27 de gener de 2016 23:36 h
J sbem que l ideologi, utoritàri, centrlist i frudulent, del govern espnyol del PP no funcion de cp de les mneres; doncs bé, r el Consell d’Europ reny de debò l’executiu espnyol perquè diu que s’h de respectr, i plicr dequdment, l Crt Europe de les Llengües Regionls i Minoritàries, sobretot, en els àmbits de l justíci i l snitt. J seri hor que l’Administrció de Justíci es deixessin enrere les xifres ridícules de documents redctts en ctlà.
Llegir-ne més
27 de gener de 2016 22:57 h
El 27 de gener, un di després de l’entrd de les tropes frnquistes Brcelon, els soldts feixistes vn trvessr el pont del riu Besòs i tmbé vn ocupr sense resistènci l ciutt de Snt Colom de Grmenet, nomend leshores ‘Grmenet de Besòs’, en el seu cmí d’invsió militr cp Bdlon i el Mresme. Avui es compleixen j 77 nys d’quell històric i tràgic dt d’hivern d’inicis de 1939. Amb el triomf finl del dictdor Frncisco Frnco, mb suport decidit del regim nzi lemny i del feixisme itlià, v morir l democràci i v rribr el finl de l repúblic.
Llegir-ne més
27 de gener de 2016 20:12 h
J ho comentàvem f uns dies l Dietri: és imprescindible fer cs l’exterior. Potser no les veus oficils, que sempre sern prtidàries d’evitr cnvis, i menys en les fronteres dels territoris, sinó en les veus migues del sobirnisme. Un d’elles és Mrc Demesmeker, eurodiputt del prtit N-VA flmenc, un dels màxims defensors del dret l’utodeterminció. Hem prlt mb ell, i dón el vist-i-plu l full de rut del govern Puigdemont, però record que l finl hi h d’hver un votció, l ciutdni h de decidir.
Llegir-ne més
27 de gener de 2016 14:09 h
El nou pís requerirà d'uns prtits polítics i d'uns espis ideològics diferents ls ctuls. El President Ms h està el primer en frontr quest debt nivell d'un prtit polític gfnt mb forç les regnes de CDC per frontr un potent renixement de mneres de fer i ideològic. Hi h mesos per endvnt per tl d'frontr questes reformes i ell té tot l forç, cpcitt i utoritt per fer-ho. Per un ltre costt quest setmn hem sbut que Ad Colu més de fer-se fotos de div retocdes mb Photoshop per l revist Vnity Fir vol crer un nou prtit polític.
Llegir-ne més
27 de gener de 2016 10:30 h
L'mpli homentge que rendeix Vien quest ny Sigmund Freud mb motiu del seu 150 ntlici, no h conseguit fer oblidr l'mbigu trcte que l ciutt v brindr l nixement de l psiconàlisi, comprble l d'un fill indesitjt, i l difícil cceptció que encr trob el seu misstge. En un entrevist mb motiu del 150 niversri de Freud dissbte que ve, el psiconlist i pedgog socil Thoms Aichhorn consider que, mb tot, inclos l persecució nzi, Vien es mnté viv l trdició freudin i l'interès que v permetre el nixement i l'expnsió de l psiconàlisi, però no menys present està «el rebuig» que h despertt sempre.
Llegir-ne més
26 de gener de 2016 20:12 h
Aprofitnt tot el mrsme polític cret, Ad Colu inici r el pl que h estt progrmnt meticulosment durnt els drrers mesos: pssr el rodet sobre un mp polític j fet miques, i recollir els rèdits electorls. L’ctul lcldess de Brcelon v gunyr les eleccions l ciutt comtl, s’hi h fet fort i v judr bstir En Comú Podem. En tots dos csos en els quls v prendre prtit, es v produir un victòri electorl. Tnt les municipls com les espnyoles. Colu però, v bndonr l sev sort l colició Ctluny Sí Que Es pot l’esper de gstr el crtutx les espnyoles.
Llegir-ne més
26 de gener de 2016 14:15 h
No m’grden les fòbies, tmpoc el víctimisme. Estic rdiclment en contr del msclisme. En polític i en tot. I penso que l’Inés Arrimds h fet el ridícul cusnt un progrm de sàtir polític de ser msclist per titllr-l de titell de River. Primer, perquè és ell l qui repeteix el mteix que River constntment. Segon, perquè hi h molts polítics que estn o hn estt titllts de titelles i són homes (River de Rjoy o Ms de Pujol, per exemple). Però el cert és que els fntismes es toquen molt.
Llegir-ne més
26 de gener de 2016 12:43 h
Assistim un encdenment de fets que lgú qulific de tempest perfect. L dimensió globl de les notícies dels drrers dies i l sev repercussió locl ens estn donnt ls ciutdns senzills un sensció de pròleg poclíptic, dvnt del qul els Governs no ctuen, o hi ctuen fvor. L nov ensulsid de les borses, sempre mb un excus com detonnt, l cigud en tromb dels preus del petroli, l'turd dels pïsos emergents, l continució i multiplicció de l problemàtic dels exilits, les mesures en cden de restricció de ps i collid dels estts europeus, l consttció de l'ny més clorós i sec del Plnet des de que es prenen mesures meteorològiques.
Llegir-ne més
