Vicenç Plans
16 de febrer de 2016 09:29 h
Correescales, una lluita per la dignitat (16/02/2016)
Correescles, un lluit per l dignitt (16/02/2016) Moltes persones ben posiciondes o mb l vid resolt es pregunten com hi h lgun gent que perdi el temps i les energies per orgnitzr-se i motivr-se en l defens de petites conquestes socils. És el cs, per exemple, del moviment “correescles” en referènci ls tècnics de comuniccions que mb les escles ls sostres dels seus cotxes instl·len línies de telefoni i de ddes pels domicilis preus irrisoris dins d’un esclt de subcontrctcions que els deix del tot mlmesos.
Llegir-ne més
2 comentaris
Xavier Guarque
16 de febrer de 2016 08:08 h
Costa, costa
Com quests drrers qutre nys h fet, el Sr.Rjoy esperv que el fruit cigués de mdur, donnt per descomptt de que, com ell i el seu prtit er el més vott i l'únic que podi mntenir Europ i l'univers quest Espñ, els líders del demés prtits es rendirien ls seus peus i l' “compnyrien” per seguir fent el que hn fet en l legisltur que h cbt. Desprès de dues rondes de consultes per prt del Cp d'Estt, v renuncir intentr formr govern, es clr, perquè no teni cp suport que el pogués fer gunyr.
Llegir-ne més
Josep Huguet
16 de febrer de 2016 07:40 h
PURA TÀCTICA
"El grn bloqueig que ptim és degut que els noments prtits del Govern no tenen bsolutment cp ide del que h de ser el pís d'quí 20 nys. L sev mnc de visió és prlitznt perquè ningú vol rriscr els seus èxits efímers immedits". Segur que els estimts lectors hn penst de seguid en Espny. Doncs, no. Són declrcions de Jcques Attli "Le Journl du Dimnche" del 6 de febrer psst, destindes Frnç. / Attli és, per mi, un dels grns estrtegs reformistes europeus. V ssessorr Frnçois Mitterrnd, que segons Attli és el drrer governnt frncès mb estrtègi.
Llegir-ne més
Ricard Biel
15 de febrer de 2016 23:59 h
Carronyaires de la difunta
Crec que er Ciorn qui dei que l’dulció és l form més subtil del menyspreu, i ixò tn excte és el que previsiblement estn fent r mteix els ctlns rrn de l’estúpid mort de l senyor Muriel Csls, tropelld per un biciclet que per un cop l vid sembl que v pssr en verd, l biciclet, quest vehicle mervellós però no pte per mediterrnis urbns i que jo prohibiri en un ciutt d’insofribles incívics pseudo-progres-universlistes com Brcelon, tl com j vig denuncir no f gire temps en un rticle, crec que en el meu blog.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
15 de febrer de 2016 20:45 h
Portbou, els gossos i la impunitat
Abns de tot cl dir ben clr que l responsbilitt, l 100%, del problem que vull denuncir és dels propietris dels gossos. Aquest problemàtic està íntimment relciond mb l mnc de civisme existent vui en di les nostres societts occidentls postindustrils i postmodernistes . No hi h dubte que vivim en un èpoc molt complicd, sot l influènci de l irresponsbilitt nihilist, en què el gos h esdevingut un objecte més de consum, molt bnlitzt. Doncs bé, l poble de Portbou (Alt Empordà) l problemàtic de l’incivisme dels propietris de gossos està esdevenint un utèntic plg bíblic.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
15 de febrer de 2016 20:03 h
Nova pastanaga a la vista: el CAT a la matrícula
F més de trent nys que corren DNIs on pos ‘Ncionlitt Ctln’. F més de vint nys que lguns prtits polítics defensven el CAT l mtrícul, o distintius regionls que indiquessin lgun espècie de senyl de pertinenç Ctluny. F molts i molts nys que es demn prlr ctlà l Congrés d’un Estt que se supos que és oficilment plurilingüe. I no només cp d’questes reivindiccions vui minses hn reeixit sinó que les mtrícules, per exemple, hn deixt de portr els distintius de les demrccions (Brcelon, Trrgon, Lleid i Giron) i s’hn homogeneïtzt mb l rest de l’Estt mb un número de qutre xifres i tres lletres que impedeixen sber d’on és el cotxe, més enllà de l’E d’Espny que és l’únic que els interess distingir, en el fons, tl i com tmbé oblig l’UE.
Llegir-ne més
Èric Bertran
15 de febrer de 2016 19:13 h
La Muriel Casals és i serà sempre una de les cares de la independència de Catalunya
Fei dies que s’intui que no nv bé l cos. De vegdes els silencis prlen, i quí hi hvi mss silenci, un silenci que semblven crits, d’espernç i de confinç fins l finl. Hi hem trnsmès tot forç que hem pogut i que hem sbut. I ixí i tot no hi hem pogut fer res. L vid és ixí. I encr no ho hem pogut ni ssumir. L sev er un trjectòri fvor del bé comú que veni de lluny i li quedv tn poc per rribr l met… No, l vid vegdes no és just. Mleït tzr, mleït destí. Qun vm sber l notíci no crec que ningú pogués imginr ni per un moment que hi huri un desenllç tn tràgic un ccident de biciclet.
Llegir-ne més
Josep Maria Vall
15 de febrer de 2016 17:36 h
Matar la societat civil
És un llei històric que qun un règim inici el procés de declivi finl, mostr sempre el seu rostre més cruent i repressor. Això tnt serveix per l’Alemny nzi, l Síri d’l-Àssd o l’Espny frnquist, que mb el dictdor mig gonitznt encr v executr sentències de mort. I r que el règim monàrquic sorgit de l Tercer Resturció borbònic h començt trontollr seriosment, tornem veure el costt més fosc i violent de l’estt espnyol. Un repressió que sempre sol inicir-se cortnt l llibertt d’expressió.
Llegir-ne més
Vicenç Plans
15 de febrer de 2016 13:36 h
Les reformes franceses no arriben (15/02/2016)
Les reformes frnceses no rriben (15/02/2016) L situció econòmic frnces cd di és més complicd. No sols per les dificultts per frontr el problem de l’tur, sinó tmbé per l mner en què h de reduir l despes públic. L sev gestió, molt burocràtic i complex, no hi judrà gens. L’esperit jcobí, bst en el control ferri i l continu desconfinç, no jud en res, i més vit liment el descortjment generl. Els ctlns del nord bé ho sben, i per ixò, j vn puntr l setmn pssd l sev oposició mesures extrordinàries de poder qusi bsolut de l’estt, profitnt els temptts jihdistes, per frontr el grn mlestr que s’està preprnt.
Llegir-ne més
Joan Ridaura i Hereu
15 de febrer de 2016 11:47 h
Ella sap què fer per pas caure.
El dissbte 6 de febrer més de 300 persones responien l crid fet pels professors de ctlà de l’Éduction Ntionle, prticipnt en un cssold l peu del Cstellet, no j per vnçr, sinó per conservr les engrunes ctuls. El detonnt d’quest protest, l qul podeu mostrr l vostr solidritt signnt quest mnifest de l'APLEC : un reducció d’hores de llengu ctln ls col·legis públics d’ntre un 30% i un 75% segons l’estbliment; fins i tot l supressió pur i simple de l secció bilingüe votd en el drrer Consell d’Administrció del col·legi de Prd.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs