Josep Maria Loste
15 de febrer de 2016 20:45 h
Portbou, els gossos i la impunitat
Abns de tot cl dir ben clr que l responsbilitt, l 100%, del problem que vull denuncir és dels propietris dels gossos. Aquest problemàtic està íntimment relciond mb l mnc de civisme existent vui en di les nostres societts occidentls postindustrils i postmodernistes . No hi h dubte que vivim en un èpoc molt complicd, sot l influènci de l irresponsbilitt nihilist, en què el gos h esdevingut un objecte més de consum, molt bnlitzt. Doncs bé, l poble de Portbou (Alt Empordà) l problemàtic de l’incivisme dels propietris de gossos està esdevenint un utèntic plg bíblic.
Llegir-ne més
Cap comentari
El Dietari del Procés
15 de febrer de 2016 20:03 h
Nova pastanaga a la vista: el CAT a la matrícula
F més de trent nys que corren DNIs on pos ‘Ncionlitt Ctln’. F més de vint nys que lguns prtits polítics defensven el CAT l mtrícul, o distintius regionls que indiquessin lgun espècie de senyl de pertinenç Ctluny. F molts i molts nys que es demn prlr ctlà l Congrés d’un Estt que se supos que és oficilment plurilingüe. I no només cp d’questes reivindiccions vui minses hn reeixit sinó que les mtrícules, per exemple, hn deixt de portr els distintius de les demrccions (Brcelon, Trrgon, Lleid i Giron) i s’hn homogeneïtzt mb l rest de l’Estt mb un número de qutre xifres i tres lletres que impedeixen sber d’on és el cotxe, més enllà de l’E d’Espny que és l’únic que els interess distingir, en el fons, tl i com tmbé oblig l’UE.
Llegir-ne més
Èric Bertran
15 de febrer de 2016 19:13 h
La Muriel Casals és i serà sempre una de les cares de la independència de Catalunya
Fei dies que s’intui que no nv bé l cos. De vegdes els silencis prlen, i quí hi hvi mss silenci, un silenci que semblven crits, d’espernç i de confinç fins l finl. Hi hem trnsmès tot forç que hem pogut i que hem sbut. I ixí i tot no hi hem pogut fer res. L vid és ixí. I encr no ho hem pogut ni ssumir. L sev er un trjectòri fvor del bé comú que veni de lluny i li quedv tn poc per rribr l met… No, l vid vegdes no és just. Mleït tzr, mleït destí. Qun vm sber l notíci no crec que ningú pogués imginr ni per un moment que hi huri un desenllç tn tràgic un ccident de biciclet.
Llegir-ne més
Josep Maria Vall
15 de febrer de 2016 17:36 h
Matar la societat civil
És un llei històric que qun un règim inici el procés de declivi finl, mostr sempre el seu rostre més cruent i repressor. Això tnt serveix per l’Alemny nzi, l Síri d’l-Àssd o l’Espny frnquist, que mb el dictdor mig gonitznt encr v executr sentències de mort. I r que el règim monàrquic sorgit de l Tercer Resturció borbònic h començt trontollr seriosment, tornem veure el costt més fosc i violent de l’estt espnyol. Un repressió que sempre sol inicir-se cortnt l llibertt d’expressió.
Llegir-ne més
Vicenç Plans
15 de febrer de 2016 13:36 h
Les reformes franceses no arriben (15/02/2016)
Les reformes frnceses no rriben (15/02/2016) L situció econòmic frnces cd di és més complicd. No sols per les dificultts per frontr el problem de l’tur, sinó tmbé per l mner en què h de reduir l despes públic. L sev gestió, molt burocràtic i complex, no hi judrà gens. L’esperit jcobí, bst en el control ferri i l continu desconfinç, no jud en res, i més vit liment el descortjment generl. Els ctlns del nord bé ho sben, i per ixò, j vn puntr l setmn pssd l sev oposició mesures extrordinàries de poder qusi bsolut de l’estt, profitnt els temptts jihdistes, per frontr el grn mlestr que s’està preprnt.
Llegir-ne més
Joan Ridaura i Hereu
15 de febrer de 2016 11:47 h
Ella sap què fer per pas caure.
El dissbte 6 de febrer més de 300 persones responien l crid fet pels professors de ctlà de l’Éduction Ntionle, prticipnt en un cssold l peu del Cstellet, no j per vnçr, sinó per conservr les engrunes ctuls. El detonnt d’quest protest, l qul podeu mostrr l vostr solidritt signnt quest mnifest de l'APLEC : un reducció d’hores de llengu ctln ls col·legis públics d’ntre un 30% i un 75% segons l’estbliment; fins i tot l supressió pur i simple de l secció bilingüe votd en el drrer Consell d’Administrció del col·legi de Prd.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
14 de febrer de 2016 23:13 h
El plor de la revolta dels somriures
Article d'Oriol Junquers i Mrt Rovir L vid pot rribr ser extrordinàri i pssionnt. I lhor colpidor i tràgicment injust. Sovint som immunes l trgèdi perquè vivim envoltts de successos descortjdors que obviem, tothor que tenem l nostre entorn més immedit mentre ens ferrem les nostres vides i procurem pel benestr dels nostres, sobretot dels que ens són més prop, començnt per l fmíli. Excepte qun et toc de prop l’infortuni i és leshores que interioritzes l trgèdi. Només hi h un cos segur en les nostres vides, que ens igul per dlt i per bix, l dret o l’esquerr, i és que el nostre recorregut vitl té un inici i un finl.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
14 de febrer de 2016 20:28 h
La Muriel ens ha donat les pistes de com reblar la independència
L tempest d'quest dissbte l nit s'h emportt Muriel Csls, després que el 30 de gener un biciclet l'tropellés l centre de Brcelon en un ccident ftl. Bon prt dels ctlns s'hn bolct durnt les últimes hores per recordr l sev personlitt, l'ctivisme poble poble, l lluit l crrer. Personlitts de l societt civil i persontges de tot l'espectre polític ctlà -inclos un declrció institucionl del president Puigdemont- tmbé hn dedict unes prules de record l'expresident d'Òmnium Culturl, de qui hn destct l'mor, l discreció, les formes i sobretot, el somriure.
Llegir-ne més
Xavier Ginesta
14 de febrer de 2016 12:31 h
Un record per la Muriel
Aquest cp de setmn h estt trist. L Muriel ens h deixt, i mb ell se n’h nt un de les figures més representtives d’quest societt civil que encrnv el desig d’independènci. L Muriel se n’h nt, no sense bns hver ixect un bon rebombori les xrxes qun es v filtrr premturment el seu trspàs i molts mitjns vn donr per fet el què encr no hvi psst; el què pssri de mtind, desgrcidment. L Sext Noche, tnt poc mig del sobirnisme, v rectificr en ple progrm bns que periodistes prtisns, propers l PSOE o l’unionisme més encrcrt, es comencessis tirr els plts pel cp rrn de l crisi dels titellires mdrilenys (Edurdo Ind, quell que incentivv les gressions físiques Messi violnt els vlors de l’esport, er dels més brndts contr ells).
Llegir-ne més
Xavier Guarque
14 de febrer de 2016 10:32 h
Anem be !
Si, és cert, tot ixò en el moment de l veritt s'h de reflexr les urnes però, si pel que convé es don crèdit determindes enquestes, les del CEO concretment, i mrc putes seguir, per ixò tmbé tindri que ser fible indicdor de tendènci. En l drrer publicd, mb dt 5 de febrer, diu que un 57,2% dels ctlns firmen estr “totlment” o “bstnt” fvor de l independènci, mentre que un 32% es mostren “bstnt” o “totlment” en contr. El que és interessnt és que, el mteix bròmetre en l sev nterior edició, el percenttge que es v decntr per l'opció independentist v ser del 46,7% i per l contrri del 47,8%.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs