21 d'abril de 2016 12:56 h
El no d’hir de Mrino Rjoy l President Puigdemont no és un no ell, ni ls ctlns. V ser un no l pròpi Espny i espnyols, v ser un no que l’Estt vnci, que fci un utèntic trnsició cp l democràci. No v ser un no ls ctlns perquè nosltres l cpdevll ens independitzrem igulment. Rjoy hir v ser formlment informt d’ixò. En cp cs el President Puigdemont li v demnr permís. El no de Mrino Rjoy d’hir v ser un no un comunitt interncionl que cd vegd demn més gestos i més fets cp l diàleg i cp l dret dels ctlns ser mos del seu propi destí.
Llegir-ne més
21 d'abril de 2016 11:07 h
L estructur polític d’Espñ, fet pels vots de tots els espnyols, s’h nt edificnt, i resumint, en dos grns prtits, un de dretes i un d’esquerres, que des del 1978 hn configurt dues grns mjories, j sigui per sentiment, per ideologi globl, per comoditt, per mndr, per por, i podríem nr seguint un llrg llist de «perquè’s». Qun guny l’esquerr, el prtit mjoritri d’esquerres, utomàticment el prtit mjoritri de dretes es pos en mrx per desbncr-lo, per gfr el relleu… i vicevers. I ixí hem nt pssnt legisltures que, mb més o menys bones o mles rts, mb més o menys encerts, mb més o menys mentides, s’hn nt succeint.
Llegir-ne més
20 d'abril de 2016 20:55 h
Finlment Crles Puigdemont h fet l’esforç que no voli fer qun v ser investit de reunir-se mb el president en funcions d’Espny, Mrino Rjoy. Segurment els càlculs del cpità de l nu indiquen que és possible que finlment el Prtit Populr cbi governnt en l que serà –si finlment es convoquen eleccions- l segon volt del 20D. J ho veurem, però l reunió no hurà tingut sentit i molt menys r si el PP finlment no torn governr. En l trobd entre presidents l Monclo, Rjoy h reglt l segon prt del Quixot l president ctlà, un llibre on Miguel de Cervntes nrr com El Quijote rrib Brcelon i veu per primer cop el mr.
Llegir-ne més
20 d'abril de 2016 13:56 h
Estem en quell moment bns de l btll finl on molt gent es pregunt si el procés està perdent forç. És l mteix històri de cd ny. Després del Ndl i fins l’estiu sempre ens preguntem el mteix. Som ixí. Impcients. D’quí unes setmnes començrem ptir per l did i per si és bo o no el ritme d’inscripcions. Ho volem tot ràpid i de cop. Però de vegdes cl recordr que l cnçó mb l millor lletr del món són tn importnts les prules com els silencis. Sempre. Estem en l clm tens pròpi dels minuts bns d’un grn tempest.
Llegir-ne més
20 d'abril de 2016 12:38 h
(Versió extes 3500 cràcters de l'rticle publict "El Punt Avui" el 19-Abr-16) A primer cop d’ull, brrejr bruixes i srdnes sembl un còctel incongruent, però ixò és el què f deliberdment en Jordi Bilbeny “L srdn i l religió de les bruixes” (Librooks, 2015). Aquest és un llibre únic, que explor un territori ltrment molt escssment crtogrfit. Agfnt lgunes mnifestcions culturls centrls de l cultur ctln, en Bilbeny explor què hi h en relitt en el seu origen, i ens revel un relitt subjcent: que moltes d’elles són mnifestcions distorsiondes d’un religió primigèni precristin, comú molts ltres pobles, i com, en el seu moment, l nixent religió cristin v fer tot el possible per norrer-l per tots els mitjns, com competidor pre-existent que er.
Llegir-ne més
20 d'abril de 2016 10:35 h
Rèquiem polonès Esponellà (19/04/2016) L mort del jove polonès Jkob Chr derprés de l’ccident que v ptir l pssr en biciclet per Esponellà h post de dol el món ciclist de Bnyoles. Tot plegt no seri més que un desfortunt desenllç si no fos perquè er un tipus d’ctivitt orgnitzd que es repeteix tots els cps de setmn i per tnt er un mort nuncid, com ho sern les properes. Efectivment, sot l ide de l promoció de l’esport i de l’ctivitt sludble, hi h tmbé un foment de l competició i dels millors resultts.
Llegir-ne més
19 d'abril de 2016 20:12 h
Qui ens hvi de dir f 102 dies que r estríem dvnt del di 100 d'un Govern de cire independentist però lidert no per Artur Ms, sinó per Crles Puigdemont. En qulsevol cs, el president de l Generlitt h expost el seu pl de govern quest dimrts, mb tres mesos de retrd però mb les idees més clres que si ho hgués fet mitjns de gener. I el primer que sobt que dels tres eixos que h presentt -benestr socil, recuperció econòmic i regenerció democràtic- és que el procés no és entre ells. Un reivindicció de personlitt, j que Ms sí que deixv un prtt per l trnsició ncionl, i tmbé un lliçó per tothom: l independènci és un mitjà, no un fi.
Llegir-ne més
19 d'abril de 2016 14:22 h
Els que prohibeixen el referèndum sobre el futur polític de Ctluny mb l’excus que l llei no ho permet són igul d’ntidemòcrtes que els qui diuen que estn d’cord en votr sempre i qun ho provin tots els espnyols mb un reform legisltiv o constitucionl. L primer és l propost del PP, del PSOE-PSC i Ciutdns. L segon l de Podemos i En Comú Podem. De fet és l que hir v fer Domenech Icet i que el segon h rebutjt perquè j f temps que s’h tret l jquet de demòcrt.
Llegir-ne més
19 d'abril de 2016 10:49 h
A l'rticle d'vui, dedicrem unes prules un tem que ens sembl molt interessnt, i que és com les noves tecnologies, especilment internet, estn judnt fomentr els negocis que, trdicionlment, hvien estt for de líni. Comencem! Vend de productes L primer de les mneres en que internet h judt les empreses for de líni per millorr, és trvés de permetre l vend en líni de productes. Quines són les rons que internet h judt quest negoci millorr? Moltes i vrides: 1. Un mjor vriett de productes: Qun es ven en líni, vostè pot tenir diversos proveïdors.
Llegir-ne més
19 d'abril de 2016 09:21 h
Un revulsiu per l contrctció públic (18/04/2016) Els serveis jurídics de l Generlitt de Ctluny estn preprnt un projecte de llei de contrctció públic que superi i reguli l normtiv vigent en quest mtèri. L propost d’quest inicitiv prteix de dos condicionnts importnts. El primer és l pssivitt de l’Estt espnyol en introduir les instruccions sobre contrctes del sector públic del dret comunitri europeu (en el que s’nomen tècnicment l trnsposició de les directives) i tmbé per fer possible un trmitció més àgil i trnsprent, que permeti resoldre mb efectivitt i diligènci l prestció dels serveis públics en l’ctució de les dministrcions públiques ctlnes.
Llegir-ne més
