22 d'abril de 2016 20:12 h
Pblo Iglesis pronunciv un conferènci l Complutense hir qun v escometre contr un periodist d’El Mundo, i mb reiterció, perquè li v molestr un titulr que gfv un frse sev “Vmos hcer que Espñ se msturbe con nosotros”. Iglesis es queixv en relitt de l flt d’imprcilitt dels mitjns, però l reiterció l’hor de citr el periodist de bse d’El Mundo, Álvro Crvjl, el v descreditr. Iglesis es queixv que els periodistes de mitjns no fins estven obligts mlprlr d’ell però l protest li v sortir mlment.
Llegir-ne més
22 d'abril de 2016 16:37 h
El butlletí sobre comunicció i publicitt de l’AMIC m’inform bstment de les bufetdes que s’està donnt l prems diàri, sobretot l que s’utonomen “prens ncionl”, l que es f Mdrid. L dvlld de lectors és senzillment brutl, colpidor. Però està clr que, mlgrt questes evidències i els pronòstics mlstrucs, que tmbé n’hi h, l prems escrit de pgment posseeix tributs únics que grnteixen l sev perdurbilitt i el seu èxit. Si l prems diàri no es ven, bé que es compr i llegeix j internet; per tnt, no h perdut lectors.
Llegir-ne més
22 d'abril de 2016 16:30 h
Se'n vui di 22 d'bril de 2016, com cd ny en questes dtes, es promou el crit mundil de l mre Terr. Un di en el que per un vnd es reuneixen representnts de 170 pisos per prlr sobre el cmbi climtic, i per ltre bnd es un di per donr concienci l gent sobre l contmincio que li estem provocnt. Molt especilment quest ny es donrà mes importànci, j que cd cop mes gent es dón cont del ml que li estem fent. No és un especulció de pocs ni un mentid dels ltres, el fet que poc poc estem ssssinnt el nostre plnet, es veritt i no podem ignorr'ho.
Llegir-ne més
22 d'abril de 2016 16:15 h
Es trct d’un efecte dominó estrny. El Bloc v nr ssolint els seus millors resultts després de ser limentt durnt nys per l UPV, un prtit nítidment d’esquerres i ctlnist, tot esdevenint un prtit de centre esquerre i bndonnt el ctlnisme però conservnt el ncionlisme; Compromís es v consolidr com un forç lterntiv, empentd pel Bloc, ixò si tot esdevenint un colició d’esquerres vlencinist, però j no ncionlist i molt menys independentist (Mónic Oltr dixit); I r Podemos, empentd per Compromís, és l segon forç de l esquerr en nombre de diputts l prlment espnyol pel Pís Vlencià, i des d’quest posició de forç i mb el més que probble pcte mb IU, l situció de Compromís qued ben diluïd sinó nul·ld directment, per no prlr del Bloc, que ben bé podríem dir que ni està ni se l’esper.
Llegir-ne més
22 d'abril de 2016 16:10 h
Ciutdns, el prtit polític del qul Albert River n'és el president o, Ciuddnos, com ells els grd nomenr-se (j que és el seu nom oficil), v nàixer l'ny 2006 l Ciutt de Brcelon (Brcelonès) de l mà d'un grup de gent entre els quls es trob Arcdi Espd, tertulià que defens fins el finl les tesis conservdores i cpitlistes. Tmbé en form prt Albert Bodell, que creu que mb el govern de Brcelon en Comú s'h instl·lt un enorme csp l ciutt, o l'inigulble Fèlix de Azú que h dit lgunes perles com que «en lguns llocs prefeixistes com Ctluny s'enseny l'esperit ncionl o odir l'enemic» i fins i tot pos en dubte l'finitt d'Ad Colu (btlless de Brcelon) mb el nzisme, i l'nomen peixter.
Llegir-ne més
22 d'abril de 2016 14:01 h
He prlt en quest blog sobre molts temes relcionts mb l felicitt, i vui he decidit extendre les impliccions que té quest terme mb el màrqueting i l'utilitzció del mteix per conegudes mrques. Un dels mjors propòsits de les empreses és conseguir objectius comercils. Però, com consegueixen les empreses col·locr els seus productes ls seus clients?. Si revisem l’evolució del món del màrqueting veurem que els cmins per obtenir l’èxit comercil hn sigut molts i vrits fins rribr l’ctul: l felicitt com finlitt per obtenir objectius comercils.
Llegir-ne més
22 d'abril de 2016 13:19 h
Er l'ny 2014, després de l victòri d'Esquerr Republicn les eleccions europees, que es vn publicr les primeres enquestes electorls l'lcldi de Brcelon on el prtit republicà semblv que podri disputr l'lcldi de l cpitl ctln Convergènci. V ser per ixò que els republicns no vn voler un cndidtur unitàri per conseguir un juntment clrment independentist. L excus? Que seprts sumven més perquè ells podien mrcr el seu perfil ideològic d'esquerres. Doncs ideologi d'esquerres v gunyr un person contràri que exercim el dret decidir, l'Ad Colu, i els republicns no vn quedr ni primers, ni segons ni tercers.
Llegir-ne més
22 d'abril de 2016 12:02 h
L Pltform pel Dret de Decidir del Pís Vlencià (PDD), l’Assemble Sobirnist de Mllorc (ASM) i l’Assemble Ncionl Ctln (ANC) hn presentt en conferènci de prems Vlènci l Confederció d’entitts sobirnistes dels Pïsos Ctlns que neix mb l’objectiu de fer créixer el dret de decidir i vnçr en l consciènci sobirnist rreu dels tres territoris. L confederció es constituirà trvés d’un consell mb dinàmiques pròpies que impulsrà cmpnyes que cobreixin tots els Pïsos Ctlns però continunt ixí mteix mb l solidritt mútu que les tres entitts venien expressnt mb les cmpnyes de cd territori.
Llegir-ne més
22 d'abril de 2016 11:43 h
El psst divendres di 8 d'bril, l Pltform pel Dret Decidir v fer l Miclet de Vlènci un xerrd sobre l Memòri Històric del Pís Vlencià. El lem er "Es impoSSible viure sense psst". Amb l sl plen de gent, v començr l'cte en el que prlren els professors Jorge Rmos i Vicent Glin de l Universitt de Vlènci. L presentdor Crl Mrtinez v inicir l'cte comentnt que des de l PDD tmbé es lluit per donr conèixer l nostr Memòri Històric. V explicr l necessitt de sber d'on venim, per no perdre l nostr identitt.
Llegir-ne més
21 d'abril de 2016 20:12 h
Són 11 els dies que flten per l convoctòri utomàtic de noves eleccions Espny, i només cinc per l reunió entre el Rei i Mrino Rjoy, que s’emmrc en l tercer i últim rond de converses que engegrà el monrc i que mrc el termini ‘de fcto’ per poder escollir un cndidt l investidur. És el compte enrere per un frcàs més de l’Estt espnyol que, si es confirm, demostrrà no tenir ni rumb ni projecte comú. Aquest, però, no és el compte enrere que h de preocupr més Mdrid, sinó el que es v engegr el 10 de gener psst l vespre l Prlment de Ctluny mb l investidur de Crles Puigdemont.
Llegir-ne més
