19 de maig de 2016 20:38 h
I qun ningú hvi prlt d'un xiuld mssiv l'himne espnyol o d'un desplegment mssiu d'esteldes, rrib el govern espnyol i ho incendi tot. L delegció del Govern l Comunitt de Mdrid h ordent l prohibició de l'entrd d'esteldes l'estdi Vicente Clderón en motiu de l celebrció de l finl de l Cop del Rei de futbol entre el Brç i el Sevill. Uns 2.500 policies escorcollrn espectdor per espectdor l recerc de... Cinturons explosius? No. Elements inflmbles? Tmpoc. Productes que puguin ser llnçts l cmp o pugui utilitzr-se com rmes? Tmpoc.
Llegir-ne més
19 de maig de 2016 14:09 h
Vn per nosltres. A pels independentistes, però tmbé pels demòcrtes, tmbé per els qui pensem simplement diferent. El primer gest d’un règim totlitri és crregr-se l llibertt d’expressió. I quí és on estem. Un ltre cop mb l ven utoritàri de l’Estt que s’ho vol crregr tot. És un escàndol mjúscul que el Govern d’Espny prohibeixi l finl de lCop del Rei d’quest diumenge exhibir esteldes, bnderes mb les que pots estr o no d’cord, però democràtiques, i pcífiques.
Llegir-ne més
18 de maig de 2016 20:12 h
No f ps tnts nys el Congrés espnyol li v prometre Jun José Ibrretxe que en democràci i sense violènci terrorist “es pot prlr de tot”. Er un de les excuses per destendre l petició de l’leshores president bsc d’un referèndum d’utodeterminció. Avui, 6 nys i mig després que el líder de l’esquerr bertzle, Arnldo Otegi, hgi sortit de l presó (on el vn envir per hver intentt reconstruir el seu prtit mentre obligv ETA renuncir l violènci), Espny h tornt encendre el discurs de l crispció, justment perquè vui Otegi teni un visit progrmd mb l president del Prlment, Crme Forcdell, en seu prlmentàri.
Llegir-ne més
18 de maig de 2016 14:11 h
Aquest cp de setmn hi h hgut eleccions l Secretrit Ncionl de l’Assemble Ncionl Ctln. Per 30 vots Liz Cstro h estt l més votd, per tnt és legítim que vulgui spirr l presidènci de l’entitt, però ho trobo lleig. Molt lleig. Per què? Doncs perquè el territori li h girt l’esquen. Si comptem els vots de l gent que v votr presencilment ls diferents punts de votció territoril Jordi Sánchez guny de crrer per mig miler de vots. Evidentment que el vot electrònic er legl, però l finl és l mostr més significtiv de l "tupind" que hn estt questes eleccions on no es podien fer llistes ni grups tncts de cndidts, i se’n vn fer.
Llegir-ne més
17 de maig de 2016 23:21 h
L setmn pssd el nostre president Puigdemont, des de Londres, es preguntv: Qui té por de l democràci? L pregunt òbviment nv dreçd l govern espnyol, però nosltres ens huríem de fer un ltr pregunt: Qui té por de l independènci? Em sembl que molts més polítics dels que pensem. Ho constto per tot el que diuen i fn els polítics d'cí i d'llà. Voler l independènci és un nhel que desitj més l gent corrent del crrer que no ps el món polític, per molt que lguns polítics és declrin independentistes ls qutre vents.
Llegir-ne més
17 de maig de 2016 20:12 h
“Necessitem eleccions Espny j. No estic dispost esperr sber què pss Espny, però sí que hig de sber quin és l correlció de forces l Congrés. Fins i tot l independènci s’hurà de negocir. No és el mteix negocir mb només 8 diputts espnyols —sense comptr-hi els ctlns, ni els bscos, ni els gllecs— l Congrés fvor del dret decidir que fer-ho mb molts més fvor”. Són declrcions del llvors coordindor d’ICV, Jon Herrer, del 6 de novembre de 2014. Tres dies bns del 9N. Herrer j posv el possible cnvi de mjories l Congrés com excus per prlitzr el procés –en contrposició celebrr unes eleccions plebiscitàries, com puntven CiU i Esquerr- i continur mb l trdicionl mbigüitt l’hor de posicionr-se fvor o en contr de l independènci.
Llegir-ne més
16 de maig de 2016 21:35 h
El dilluns de Segon Psqu d’enguny no h estt com els ltres. Som en plen precmpny electorl i cdscú llenç misstges i consignes ls electors. Es preveu forç bstenció, però l’Estt espnyol s’lbir un bri d’espernç. Prlem del pcte entre Podemos i IU, que hn unit forces, com j els hem explict nteriorment, per derrotr el PSOE, que és l’objectiu ritmètic btre, de moment. L’espernç està vist, òbviment, des d’un prism espnyol perquè l’Estt no té com objectiu independitzr-se de ningú i, per tnt, les seves necessitts i els seus problemes i nhels són necessàriment uns ltres diferènci nostr.
Llegir-ne més
16 de maig de 2016 11:56 h
El Sr. Quico Homs no dispos de prou credibilitt per donr lliçons d'independentisme ningú. El Sr. Quico Homs huri de ser més modest i més cut i, en conseqüènci, copsr que no està legitimt per donr certes lliçons d'ltres, qun cs sev, CDC, té un importnt sector que no s'cb de creure ixò del procés, l sobirni i l independènci (i sent molt nostàlgi del “peix l cove”). De fet, les lliçons d’independentisme que f, ls qutre vents, el Sr. Quico Homs només es poden interpretr com un “fugid endvnt” dvnt de l divisió polític del seu prtit.
Llegir-ne més
16 de maig de 2016 08:19 h
Com en tot divorci, qun dues persones decideixen seprr el seu cmí, fins llvors comprtit, hi h que tenir en compte que, l seprr-se, es sepr tot, si més no, Ctluny. Es sepr el que es te, i tmbé el que es deu. En l seprció, que r es veu que h estt més trumàtic del que semblv, de CDC i UDC poc en quedv desprès de l mutció de CDC prtir del 2010, tot vegd que UDC no hvi seguit el mteix cmí i es quedv en un imginri centre, recordem que v ser l’inventor i el màxim vledor d’quell hipotètic “tercer vi”, que mi no v poder concretr-se, senzillment, perquè sempre necessitri de l predisposició i l permissivitt d’un tercer que, tots sbem, mi s’hi vindrà ni propicirà.
Llegir-ne més
15 de maig de 2016 20:12 h
Prlr mb l trductor, utor i periodist Krystyn Schreiber, lemny que f més de deu nys que viu Ctluny, és trslldr-se un ltre punt de vist, més obert de mires i enriquidor que el de l pràctic totlitt d’independentistes. Ell h estudit fons l imtge que els mitjns de comunicció interncionls reflecteixen del procés que viu el pís. I un de les conclusions que n’extreu és que és molt meritori l’esforç de govern i societt civil sobirnist dels últims nys per fer rribr un imtge més fidel l relitt que el 2012, qun els corresponsls eren incpços de sortir-se ni un mil·límetre de l dilèctic de l’Estt.
Llegir-ne més
