18 de maig de 2016 14:11 h
Aquest cp de setmn hi h hgut eleccions l Secretrit Ncionl de l’Assemble Ncionl Ctln. Per 30 vots Liz Cstro h estt l més votd, per tnt és legítim que vulgui spirr l presidènci de l’entitt, però ho trobo lleig. Molt lleig. Per què? Doncs perquè el territori li h girt l’esquen. Si comptem els vots de l gent que v votr presencilment ls diferents punts de votció territoril Jordi Sánchez guny de crrer per mig miler de vots. Evidentment que el vot electrònic er legl, però l finl és l mostr més significtiv de l "tupind" que hn estt questes eleccions on no es podien fer llistes ni grups tncts de cndidts, i se’n vn fer.
Llegir-ne més
17 de maig de 2016 23:21 h
L setmn pssd el nostre president Puigdemont, des de Londres, es preguntv: Qui té por de l democràci? L pregunt òbviment nv dreçd l govern espnyol, però nosltres ens huríem de fer un ltr pregunt: Qui té por de l independènci? Em sembl que molts més polítics dels que pensem. Ho constto per tot el que diuen i fn els polítics d'cí i d'llà. Voler l independènci és un nhel que desitj més l gent corrent del crrer que no ps el món polític, per molt que lguns polítics és declrin independentistes ls qutre vents.
Llegir-ne més
17 de maig de 2016 20:12 h
“Necessitem eleccions Espny j. No estic dispost esperr sber què pss Espny, però sí que hig de sber quin és l correlció de forces l Congrés. Fins i tot l independènci s’hurà de negocir. No és el mteix negocir mb només 8 diputts espnyols —sense comptr-hi els ctlns, ni els bscos, ni els gllecs— l Congrés fvor del dret decidir que fer-ho mb molts més fvor”. Són declrcions del llvors coordindor d’ICV, Jon Herrer, del 6 de novembre de 2014. Tres dies bns del 9N. Herrer j posv el possible cnvi de mjories l Congrés com excus per prlitzr el procés –en contrposició celebrr unes eleccions plebiscitàries, com puntven CiU i Esquerr- i continur mb l trdicionl mbigüitt l’hor de posicionr-se fvor o en contr de l independènci.
Llegir-ne més
16 de maig de 2016 21:35 h
El dilluns de Segon Psqu d’enguny no h estt com els ltres. Som en plen precmpny electorl i cdscú llenç misstges i consignes ls electors. Es preveu forç bstenció, però l’Estt espnyol s’lbir un bri d’espernç. Prlem del pcte entre Podemos i IU, que hn unit forces, com j els hem explict nteriorment, per derrotr el PSOE, que és l’objectiu ritmètic btre, de moment. L’espernç està vist, òbviment, des d’un prism espnyol perquè l’Estt no té com objectiu independitzr-se de ningú i, per tnt, les seves necessitts i els seus problemes i nhels són necessàriment uns ltres diferènci nostr.
Llegir-ne més
16 de maig de 2016 11:56 h
El Sr. Quico Homs no dispos de prou credibilitt per donr lliçons d'independentisme ningú. El Sr. Quico Homs huri de ser més modest i més cut i, en conseqüènci, copsr que no està legitimt per donr certes lliçons d'ltres, qun cs sev, CDC, té un importnt sector que no s'cb de creure ixò del procés, l sobirni i l independènci (i sent molt nostàlgi del “peix l cove”). De fet, les lliçons d’independentisme que f, ls qutre vents, el Sr. Quico Homs només es poden interpretr com un “fugid endvnt” dvnt de l divisió polític del seu prtit.
Llegir-ne més
16 de maig de 2016 08:19 h
Com en tot divorci, qun dues persones decideixen seprr el seu cmí, fins llvors comprtit, hi h que tenir en compte que, l seprr-se, es sepr tot, si més no, Ctluny. Es sepr el que es te, i tmbé el que es deu. En l seprció, que r es veu que h estt més trumàtic del que semblv, de CDC i UDC poc en quedv desprès de l mutció de CDC prtir del 2010, tot vegd que UDC no hvi seguit el mteix cmí i es quedv en un imginri centre, recordem que v ser l’inventor i el màxim vledor d’quell hipotètic “tercer vi”, que mi no v poder concretr-se, senzillment, perquè sempre necessitri de l predisposició i l permissivitt d’un tercer que, tots sbem, mi s’hi vindrà ni propicirà.
Llegir-ne més
15 de maig de 2016 20:12 h
Prlr mb l trductor, utor i periodist Krystyn Schreiber, lemny que f més de deu nys que viu Ctluny, és trslldr-se un ltre punt de vist, més obert de mires i enriquidor que el de l pràctic totlitt d’independentistes. Ell h estudit fons l imtge que els mitjns de comunicció interncionls reflecteixen del procés que viu el pís. I un de les conclusions que n’extreu és que és molt meritori l’esforç de govern i societt civil sobirnist dels últims nys per fer rribr un imtge més fidel l relitt que el 2012, qun els corresponsls eren incpços de sortir-se ni un mil·límetre de l dilèctic de l’Estt.
Llegir-ne més
15 de maig de 2016 18:15 h
Al meu entendre considero que el drrer “debt mediàtic” sobre els impostos Ctluny h estt un mic eixorc i estúpid. No hi h dubte que lguns mitjns unionistes, com per exemple 8TV - d’un form molt pervers- hn intentt fer bugd i profundir en les diferencies entre els diferents membres i conselleries de Junts pel Sí. És dir , un vegd més, trvés de l qüestió del impostos, hn volgut feblir i destruir el procés d’lliberment ncionl, i socil, de Ctluny Aquí, en l qüestió dels impostos, el que cl tenir més present és el tem de l consolidció fiscl.
Llegir-ne més
15 de maig de 2016 17:29 h
El referèndum es v celebrr el 10 de mig l territori utònom esquiml (inuit) del Cndà: Nunvut. Aquest regió utònom const de més de 1.877.000 quilòmetres qudrts de terr. Per tenir un comprtiv, els Pïsos Ctlns tenen un superfície de 70.500 quilòmetres qudrts. Si hi fegim l prt no terrestre, l zon utònom de Nunvut és de 2.038.722 km2... Aquest immensitt té un poblció, segons el drrer cens (2011) de 31.000 persones. Un 89 % s'identifiquen com inuit. Hi h un cert controvèrsi sobre l denominció de l poblció utòcton.
Llegir-ne més
15 de maig de 2016 16:26 h
Tots els colonitzdors de l’Estt espnyol, tots els que estn d’cord mntenir per l forç i com territoris seus, els que hn estt dquirits per dret de conquest mb les rmes, solen usr el llengutge com ein per infondre temor ls que ells consideren els seus dversris. Així no solen prlr mss sobre el tem que hi h un poble que es vol independitzr o que vol decidir sobre el seu futur. Ells prlen de secessió, de ruptur, de seprció i de sedició. I sempre tenen l boc l prul llei, que, és clr, sempre està de l sev prt.
Llegir-ne més