Hugo Alvira
2 de febrer de 2017 00:00 h
La bufetada
L polèmic del di s’h centrt en uns crtells que l’orgnitzció de l’Esquerr independentist Endvnt (integrd dins de l CUP-Crid Constituent) h fet públics per convocr quest dijous Sbdell un mnifestció en defens de l snitt públic i en els que es poden veure un infermer donnt un bufetd l Conseller de Slut, Antoni Comin. Tot s’h desfermt de tl form que pel cmí s’h perdut el misstge que els utors dels crtells volien trnsmetre. Novment h començt un debt pueril, estèril i recorrent sobre el concepte de violènci (com v pssr qun els ldrulls de Cn Vies, el Bnc Expropit i tnts ltres cops.
Llegir-ne més
4 comentaris
El Dietari del Procés
1 de febrer de 2017 20:53 h
Comença a sortir a la llum la veritable 'operació diàleg' que prepara Rajoy
A mesur que el judici pel 9N s’prop –començrà dilluns vinent, i 20.000 persones j estn puntdes l mnifestció corresponent–, l remor sobre un possible vnçment del referèndum cd vegd és més intens tertúlies i debts l xrx. Tmbé hi contribueix l relliscd de Snti Vidl, que podri precipitr ccions de l Generlitt per intentr gfr l’Estt mb el peu cnvit, i tmbé l pressió de l CUP per fixr j un dt. L fein del Pcte Ncionl pel Referèndum, que vui h presentt el seu mnifest, tmbé s’huri de tenir en compte.
Llegir-ne més
Agustí Alcoberro
1 de febrer de 2017 20:00 h
FEM FUTUR: L’Espanya de ferro
Els problemes d’infrestructures que rrosseguem vui tenen un precedent ltment lliçondor: l construcció de l xrx ferroviàri espnyol mitjn segle XIX. Com és sbut, l primer líni de trens peninsulr v comunicr Brcelon i Mtró el 1848. Er d’inicitiv privd, i v resultr un negoci rodó. El 1855, però, unes Corts de mjori progressist vn provr l llei de ferrocrrils. L llei v permetre multiplicr en pocs nys l xrx ferroviàri peninsulr: si nteriorment el ferrocrril tot just disposv d’uns 500 quilòmetres de vi, deu nys després, el 1855, n’hvi ssolit prop de 5.
Llegir-ne més
Salvador Domènec
1 de febrer de 2017 19:39 h
La presidència de Donald Trump
L'ASCENS del mgnt l presidènci dels Estts Units podri semblr un esdeveniment bsolutment insòlit, cl tenir en compte que el persontge en qüestió, tot i tots els seus diners, er un outsider en el brou polític del seu pís. Estv mrgint de l'estructur del poder, no proveni d'un fmíli trdicionlment rreld, no podi demostrr mèrits l servei de l nció ni teni especils mistts en les nomencltures dels prtits més importnts. El norml, o lmenys el més freqüent, és que l'escl que condueix l poder el cndidt vgi enfilnt de mner grdul, mntenint-se en cd etp en un men de cmpment bse fins gtejr cp l proper posició.
Llegir-ne més
Iniciativa Animalista
1 de febrer de 2017 18:43 h
El company trist, per Manuel Sáez
L'ny 2013 vig ssistir un dinr per grir-li un person l seu tsc durnt girebé dinou nys l front d'un de les més prestigioses entitts de Vlènci. A quell dinr vn coincidir l tul on jo estv tots els exdirectors de l'Escol T.S. d'Enginyers de Telecomunicció de Vlènci. Jo els coneixi tots per un o un ltr ró. Un compny de crrer, un director de bec, un president del tribunl de l meu lectur de TFC, exprofessors i ltres vivències. A tots ells (no hi hvi cp don) els vig fer un pregunt: ¿No creieu que estem crregnt-nos l societt mb tot l tecnologi que hem descobert fins r? L respost v ser clr: No.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
1 de febrer de 2017 15:22 h
Catalunya, Europa, la tempesta i l’esperança
El 24 de gener de 2017 pssrà l històri com un dt en què el govern ctlà f un crid de debò l medició Europe. L recent conferènci del psst 24/01/2017 Brussel•les del President Puigdemont, el Vicepresident Jonquers i el Conseller Romev és l’inici de debò d’un procés d’interncionlitzció del fet ncionl/diferencil ctlà i , lhor, un toc d’tenció importnt perquè Europ ssumeixi les seves responsbilitts en relció mb l cus ctln, vinculd inequívocment l democràci .
Llegir-ne més
Xavier Guarque
1 de febrer de 2017 10:17 h
Com comença per arribar a com hem arribat
El 1981, Felipe González signà mb el president del Gobierno Leopoldo Clvo Sotelo el grn pcte pel desenvolupment territoril que preteni homogeneïtzr l distribució de competències desprès que Ctluny, el Pís Bsc, Glíci i Andlusi ccediren l utonomi que els torgv un mjor uto-govern. Aquell Estt simètric que es dibuixv, excepció de l prt protegid pels «Fueros», nt fer punyetes. Aquell cord v fixr l’objectiu de generlitzr i cbr el procés de descentrlitzció i pel 1983 questes, més l rest d’utonomies credes l’efecte, j hvien escrit els seus propis esttuts.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
31 de gener de 2017 23:25 h
El judici del 6F es transformarà en una gran manifestació de l'independentisme
L’on expnsiv del cs Snti Vidl s’llrg. Mentre l’exjutge s’expos l mteix justíci espnyol per l bdd mb les declrcions sobre les ddes «robdes» de l Generlitt, el govern prepr l sev defens de les cuscions múltiples que està rebent en quest nov tempest polític. Oriol Junquers estlvirà Crles Puigdemont comprèixer l Prlment, i crregrà mb el mort (que d’ltr bnd li pertoc), nuncint el di 15 de febrer com l dt en l qul donrà expliccions per quest fer. Com els dei en Guifré f uns dies, de ben segur que l primer recció ird del sobirnisme contr Snti Vidl s’cbri reconvertint posteriorment.
Llegir-ne més
Anna Figueras i Ibáñez
31 de gener de 2017 22:42 h
ESTÀ CLAR!
Que els ctlns estem decidits decidir què volem ser, està clr! Que l’Estt espnyol no té rguments de pes per no permetre-ho, tmbé està prou clr! Que en lloc d’intentr convèncer-nos que Espny ens estim i ens necessit, hn judicilitzt els nostres nhels de llibertt, tmbé h quedt clr! Que l’ntic govern de CIU teni l cpdvnt l únic person que h estt cpç, mb determinció i rdiclitt democràtic, d’conseguir que els ctlns poguessin expressr-se en clu ncionl, donnt l veu l gent, i essent jutjt per quest fet el proper 6F, és un evidènci! Ar huri de quedr molt, però que molt clr, que els ctlns i les ctlnes que lluitem per l llibertt ncionl del nostre pís, sbem fer justíci i reconèixer el pper imprescindible que el president Ms h jugt en quest moment històric per Ctluny.
Llegir-ne més
Vicenç Plans
31 de gener de 2017 13:31 h
Els límits a la diversitat (31/1/2017)
Els límits l diversitt (31/1/2017) L’ond de tncment de fronteres, en un efecte domino previsible, que h encett l Cs Blnc recentment pos dmunt l tul el problem sobre els límits de l diversitt. L multiculturlitt, mb totes les seves diferents expressions, de religió, llengu, costums, vestimentes, prioritts,... sempre s’h vist com un enriquiment per l societt d’collid i un not de modernitt l’hor de voler entendre-l. Tnmteix, com tot, té els seus límits, j que si l societt d’collid se sent clprd per quest grn diversitt pot reccionr, com segurment pss r, mb cuteles i desconfinces.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs