2 de febrer de 2017 20:25 h
Montoro menç mb el pitjor ny pressupostri en el que cldrà fer un retlld ddicionl de 16.000 m €. J es poden imginr seguint l tònic hbitul quin es forçrà utosuïcidr-se: les Comunitts utònomes que són les que gestionen els serveis bàsics de l’Estt del Benestr: escol, snitt, serveis socils. Mentre el Ministeri de Defens continu pujnt el seu pressupost oficilment o extr- pressupostàriment i l’Estt centrl convoc oposicions de milers de plces de funcionri, vn despreixent plces de mestres o snitris.
Llegir-ne més
2 de febrer de 2017 14:10 h
Vols posr un rbre de Ndl l vestíbul i sps que l fmíli Abdul no li grd l ide, què fràs? Vols portr un CAT l cotxe, però sps que t mre no vol, què fràs? Vols puntr-te ls Cstellers, però el teu pre no ho cceptri, què fràs? Vols prlr de l tev obr rtístic l fein, però l Dolors li f ràbi, què fràs? Vols nr l sopr d’mics i no beure lcohol, tot i que l Mri t’hi insistirà, què fràs? Vols fer l’exmen de conduir en ctlà i l’utoescol no ho entenen, què fràs? Vols dir-li l'Auror que no fumi dvnt dels nens, i sps que s'ho prendrà mlment, què fràs? Vols votr però no et deixen, què fràs? Vols xiulr l’estdi però et multrn, què fràs? Cl trencr molts ous, si relment vols ser lliure.
Llegir-ne més
2 de febrer de 2017 00:00 h
L polèmic del di s’h centrt en uns crtells que l’orgnitzció de l’Esquerr independentist Endvnt (integrd dins de l CUP-Crid Constituent) h fet públics per convocr quest dijous Sbdell un mnifestció en defens de l snitt públic i en els que es poden veure un infermer donnt un bufetd l Conseller de Slut, Antoni Comin. Tot s’h desfermt de tl form que pel cmí s’h perdut el misstge que els utors dels crtells volien trnsmetre. Novment h començt un debt pueril, estèril i recorrent sobre el concepte de violènci (com v pssr qun els ldrulls de Cn Vies, el Bnc Expropit i tnts ltres cops.
Llegir-ne més
1 de febrer de 2017 20:53 h
A mesur que el judici pel 9N s’prop –començrà dilluns vinent, i 20.000 persones j estn puntdes l mnifestció corresponent–, l remor sobre un possible vnçment del referèndum cd vegd és més intens tertúlies i debts l xrx. Tmbé hi contribueix l relliscd de Snti Vidl, que podri precipitr ccions de l Generlitt per intentr gfr l’Estt mb el peu cnvit, i tmbé l pressió de l CUP per fixr j un dt. L fein del Pcte Ncionl pel Referèndum, que vui h presentt el seu mnifest, tmbé s’huri de tenir en compte.
Llegir-ne més
1 de febrer de 2017 20:00 h
Els problemes d’infrestructures que rrosseguem vui tenen un precedent ltment lliçondor: l construcció de l xrx ferroviàri espnyol mitjn segle XIX. Com és sbut, l primer líni de trens peninsulr v comunicr Brcelon i Mtró el 1848. Er d’inicitiv privd, i v resultr un negoci rodó. El 1855, però, unes Corts de mjori progressist vn provr l llei de ferrocrrils. L llei v permetre multiplicr en pocs nys l xrx ferroviàri peninsulr: si nteriorment el ferrocrril tot just disposv d’uns 500 quilòmetres de vi, deu nys després, el 1855, n’hvi ssolit prop de 5.
Llegir-ne més
1 de febrer de 2017 19:39 h
L'ASCENS del mgnt l presidènci dels Estts Units podri semblr un esdeveniment bsolutment insòlit, cl tenir en compte que el persontge en qüestió, tot i tots els seus diners, er un outsider en el brou polític del seu pís. Estv mrgint de l'estructur del poder, no proveni d'un fmíli trdicionlment rreld, no podi demostrr mèrits l servei de l nció ni teni especils mistts en les nomencltures dels prtits més importnts. El norml, o lmenys el més freqüent, és que l'escl que condueix l poder el cndidt vgi enfilnt de mner grdul, mntenint-se en cd etp en un men de cmpment bse fins gtejr cp l proper posició.
Llegir-ne més
1 de febrer de 2017 18:43 h
L'ny 2013 vig ssistir un dinr per grir-li un person l seu tsc durnt girebé dinou nys l front d'un de les més prestigioses entitts de Vlènci. A quell dinr vn coincidir l tul on jo estv tots els exdirectors de l'Escol T.S. d'Enginyers de Telecomunicció de Vlènci. Jo els coneixi tots per un o un ltr ró. Un compny de crrer, un director de bec, un president del tribunl de l meu lectur de TFC, exprofessors i ltres vivències. A tots ells (no hi hvi cp don) els vig fer un pregunt: ¿No creieu que estem crregnt-nos l societt mb tot l tecnologi que hem descobert fins r? L respost v ser clr: No.
Llegir-ne més
1 de febrer de 2017 15:22 h
El 24 de gener de 2017 pssrà l històri com un dt en què el govern ctlà f un crid de debò l medició Europe. L recent conferènci del psst 24/01/2017 Brussel•les del President Puigdemont, el Vicepresident Jonquers i el Conseller Romev és l’inici de debò d’un procés d’interncionlitzció del fet ncionl/diferencil ctlà i , lhor, un toc d’tenció importnt perquè Europ ssumeixi les seves responsbilitts en relció mb l cus ctln, vinculd inequívocment l democràci .
Llegir-ne més
1 de febrer de 2017 10:17 h
El 1981, Felipe González signà mb el president del Gobierno Leopoldo Clvo Sotelo el grn pcte pel desenvolupment territoril que preteni homogeneïtzr l distribució de competències desprès que Ctluny, el Pís Bsc, Glíci i Andlusi ccediren l utonomi que els torgv un mjor uto-govern. Aquell Estt simètric que es dibuixv, excepció de l prt protegid pels «Fueros», nt fer punyetes. Aquell cord v fixr l’objectiu de generlitzr i cbr el procés de descentrlitzció i pel 1983 questes, més l rest d’utonomies credes l’efecte, j hvien escrit els seus propis esttuts.
Llegir-ne més
31 de gener de 2017 23:25 h
L’on expnsiv del cs Snti Vidl s’llrg. Mentre l’exjutge s’expos l mteix justíci espnyol per l bdd mb les declrcions sobre les ddes «robdes» de l Generlitt, el govern prepr l sev defens de les cuscions múltiples que està rebent en quest nov tempest polític. Oriol Junquers estlvirà Crles Puigdemont comprèixer l Prlment, i crregrà mb el mort (que d’ltr bnd li pertoc), nuncint el di 15 de febrer com l dt en l qul donrà expliccions per quest fer. Com els dei en Guifré f uns dies, de ben segur que l primer recció ird del sobirnisme contr Snti Vidl s’cbri reconvertint posteriorment.
Llegir-ne més