29 de març de 2017 12:28 h
Frses com “l Constitución no lo permite” o “l soberni és de todos los espñoles” ens les sentim di si i di tmbé des dels pocs rguments que te l’Estt, i els seus representnts, de vendre segons que i de prohibir segons llò ltre, però lgú dels que segueixen creient-se les mentides d’quest govern s’h prt pensr en si es comptv mb l sobirni de tots els espnyols qun, d’un di per l’ltre, dos prtits polítics es vn posr d’cord en modificr l’rticle 135 de l intocble Constitución per donr prioritt l pgment del ultr-desbordt deute públic qulsevol ltre despes de l’Estt en els pressupostos generls, sense esmen o modificció possible.
Llegir-ne més
29 de març de 2017 08:47 h
Per què els ctòlics cd ny viuen menys l Quresm?(29/03/2017) L conquest de l vid espiritul no es pot improvisr, i és un de les fcetes humnes més íntimes i sgrdes. L form de completr-l requereix constànci, de mner que l Quresm esdevingui ixí, en el curs nul, l’espi propici per experimentr-ne els fruits. Tnt en l trdició ctòlic com ortodox cristin, l Quresm és el moment de l’ny mb més intensitt espiritul, fins i tot, per dmunt de l Psqu (el període posterior) o el Ndl (el període nterior).
Llegir-ne més
28 de març de 2017 23:59 h
S’cben de complir els divuit mesos promesos pel govern processist ctlà per fer l independènci, i el govern no només no demn disculpes per no hver complit l promes sinó que ni li cl molestr-se justificr l’incompliment. I no s’h de justificr perquè no li cl tès que el poble no li demn cp explicció i encr menys li pss comptes les urnes, ró per l qul el govern processist s’h permès no complir l sev promes i no hver r de justificr-se ni donr cp explicció pel seu greu i flgrnt incompliment.
Llegir-ne més
28 de març de 2017 22:05 h
Demà serem l Col·legi de periodistes (Rmbl de Ctluny, 10), les 19h per presentr-los el Zeitnot. El Dietri del Procés II, mb Jordi Sànchez i Antonio Bños. Vindrn? Qui segur que no ho frà, perquè j h pregut quest mtí és el president de l’Estt espnyol, Mrino Rjoy. El mndtri resident l Monclo h promès 6.630 milions en inversions l xrx de trens de Ctluny fins el 2025. 1.900 d’quests serien invertits bns d’cbr l’ctul legisltur, que v començr l’estiu psst. Rjoy h pronuncit l conferènci «conectdos l futuro» dvnt d’empresris ctlns, l grn mjori d’quests, peixos grossos.
Llegir-ne més
28 de març de 2017 20:54 h
És evident que no podem tncr els ulls l relitt ni defugir-l pel fet que no ens grdi. J sigui perquè és més cru del que semblv, j sigui perquè no ens dón sempre l ró sobre el que defensem. Un relitt que ctulment se’ns mnifest mb crues és l de Mtró o L Llgost, on les màfies loclitzen pisos buits, en cnvien el pny i els cedeixen cnvi de 600 1.000 euros persones mb pocs recursos profitnt l sev vulnerbilitt i l sev necessitt d’hbittge. Aquest relitt és l que des del Prtit Demòcrt volem frontr i que hem dut l Congrés dels Diputts.
Llegir-ne més
28 de març de 2017 16:37 h
Entre els rticles 116 i el 155 de l CE sembl que es prepr un estt d’excepció. Però de fet, més enllà de l qüestió jurídic; és dir, prlnt estrictement en termes polítics -mb impliccions molt clres en qüestions econòmiques i socils- j f molt de temps que els ctlns ptim un estt d’excepció. El fet que en democràci “l’estt d’excepció” Ctluny hgi estt girebé permnent s’inici qun s’elborv l CE l’ny 1977/1978 , en què Ctluny, com comunitt històric no es v poder “fegir” l règim forl del Pís Bsc i Nvrr.
Llegir-ne més
28 de març de 2017 08:10 h
El delicte de desobediènci s’h post de mod; és un símptom del cos? (27/03/2017) L nturles del delicte de desobediènci exigeix que prèviment hom hgi requerit d’obeir. És dir, cl l’existènci d’un ordre de l’utoritt per fer complir un mndt clr i comprensible, un person concret i segur. Per tnt, no pot ésser ni un ordre generl (dirigid tothom) ni genèric (sense el detll del cs concret). L novett resideix en que hi h qui vol que fem les coses d’un determind mner, i mn de fer-les, i en cs contrri, ctu decidint que hom h desobeït.
Llegir-ne més
27 de març de 2017 20:38 h
(Crònic de les XXII Jorndes de Sociolingüístic d’Alcoi) Aquest drrer dissbte, i sot el títol de Reptes de l normlitzció lingüístic l Pís Vlencià: homologció, exempció i competènci lingüístic, se celebrren l Cmpus d’Alcoi de l Universitt Politècnic de Vlènci les XXII Jorndes de Sociolingüístic. Des de l’ny 1992, i tret de tres nys que no es pogueren celebrr pels entrebncs que posà el PP d’Alcoi, l cpitl de l’Alcoià h convoct questes jorndes per oferir-nos les reflexions, vnços i retrocessos en l normlitzció del ctlà.
Llegir-ne més
27 de març de 2017 20:12 h
Els 18 mesos d'ençà del 27S es compleixen vui mb un men d'tc coordint per prt de l'unionisme i tmbé del sector més rnci dels comuns (personifict en Jon Coscubiel), que intenten consttr el supost frcàs del procés perquè encr no som independents ni ho serem en els propers dies. Mlgrt l tsc d'oposició lògic, però, el discurs és fl·lç, perquè després d'uns mesos primers mesos de legisltur propers l nufrgi, Crles Puigdemont h conseguit l'estbilitt necessàri i r és en un posició únic per fer rribr el procés l clímx finl.
Llegir-ne més
26 de març de 2017 20:12 h
Avui comencem el testimonitge del di congrtulnt-nos que j estigui l vend l segon prt d’El Dietri del Procés, el Zeitnot. Com bé sben, precits lectors, quest prt recull els rticles publicts des del 19 de gener de 2015 i fins el 31 de desembre de 2016, mb les plebiscitàries, el ps l costt i el rumb l referèndum vinculnt com principls protgonistes. A més, com sempre, podrn seguir gudint de l prtid imginàri d’esccs i dels 713 improperis que ens hn dedict des de l’unionisme. De fet, l portd d’vui del Diri ARA fei tmbé un l·lusió l prtid d’esccs que El Dietri del Procés port dibuixnt durnt cinc nys.
Llegir-ne més