Pol Serrano
5 d'abril de 2017 13:04 h
Socarrimar les barbes del rei
El Brexit és un cció més pròpi de l’eriçó que no ps de l guineu. Com ens diu Isih Berlin, l guineu sp un multitud de coses, mentre que el porc espí en sp un de molt importnt. I Londres sp que per poder estr pel dmunt dels competidors europeus, els necessit dividits, o com mínim desunits. El Brexit és el primer ps cp quest objectiu. Deixr de contribuir un estructur que no pot controlr. Londres sempre h postt per l’equilibri de poders en relcions interncionls. Ho podem veure en molts csos.
Llegir-ne més
Cap comentari
Vicenç Plans
5 d'abril de 2017 11:56 h
Ser europeista fora de la Unió Europea: el cas del Regne Unit (05/04/2017)
Ser europeist for de l Unió Europe: el cs del Regne Unit (05/04/2017) El proper dissbte 29 d’bril, el Consell Europeu (òrgn que pleg tots els presidents i primers ministres del estts membres de l Unió Europe) vlurà i dirigirà l petició d’un dels seus membres d’bndonr “l’estructur” europe: el Regne Unit, un cop quest j ho h demnt. Després de prop d’un mes, els estts europeus es reunirn per estudir què fer i com inicir l negocició. Només per ixò, j es veu que “l’estructur” europe xoc mb l necessitt d’gilitt i respost que el món globlitzt exigeix o necessit.
Llegir-ne més
Joan Ridaura i Hereu
5 d'abril de 2017 00:00 h
Perpinyà segueix essent «la catalana»?
En el drrer consell municipl de l Vil de Perpinyà el btlle, Jen-Mrc Pujol, v decidir de posr votció l retird del cpdvnt de l delegció d’fers ctlns i cooperció trnsfronterer de l’elegit Brice Lfontine, sot pretext de pèrdu de confinç, sense que en cp moment del debt el btlle expressés clrment quin és l seu voluntt de futur respecte d’quest regidori. Col·lectivment poc import si les veritbles rons d’quest retird de delegció v lligd diferents cndidtures les eleccions presidencils frnceses o un distnciment polític que h cbt portnt un pèrdu de confinç.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
4 d'abril de 2017 23:55 h
La CUP potser encara ha d'esperar dos mesos per allò que frisa
El Tribunl Constitucionl h obeït les 'ordres' del govern espnyol i en temps rècord h suspès cutelrment quest mtí els preceptes dels pressupostos ctlns que es podrien fer servir per orgnitzr un referèndum d'independènci. Unes hores bns, l CUP reprti pel crrer i els trnsports públics 250.000 ppers que representven pperetes per votr el referèndum. Es trct d'un mesur per pressionr el Govern perquè posi j un dt i un pregunt. Puigdemont, però, no ho vol fer encr j que el Pcte Ncionl pel Referèndum (PNR) encr està fent fein i té previst fer-l fins finls de mig.
Llegir-ne més
Xavier Guarque
4 d'abril de 2017 11:24 h
Época esgotada i caducada
Que l'èpoc de trnsició està esgotd i més que cducd és un evidènci. Per excessivment llrg i per ser incpç de regenerr-se i dptr-se les relitts de cd moment… i potser no tn concretes, si no més be no contempldes en el seu moment en l sev profunditt intrínsec. Per quest poc i inexct definició de les prticulritts de l sum de cultures, llengües i ncions que, voluntàriment, hvien configurt Espñ, el problem rel s’h nt enquistnt més i més. Llvors, el que hvi estt un pcte d’igul igul pel que es respectven les sobirnies v nr en orris i v ser substituït per l forç del més fort.
Llegir-ne més
Vicenç Plans
4 d'abril de 2017 08:26 h
Homs sol, només amb la família i alguns, pocs, amics (04/04/2017)
Homs sol, només mb l fmíli i lguns, pocs, mics (04/04/2017) Frncesc Homs (1969) h estt obligt, contr l sev voluntt, h prtr-se de l vid polític, i de l funció representtiv. Els cusdors espnyols (el govern i d’ltres entitts hostils) ho hn fet possible mb l col·lborció de mgistrts i jutges. Ell que hvi fet tnt per Espny! En l mentlitt cludicnt de fons, tipus “convergent”, mlgrt hi h el prer generl de que “si trebllo prou per Espny, segur que m’ho reconeixern i seré recompenst”, l pràctic tmpoc don resultt.
Llegir-ne més
Plataforma pel Dret a Decidir - País Valencià PDaD
3 d'abril de 2017 21:38 h
El dret a decidir dels valencians protagonitza dissabte el seminari “Pensar el país”
- El Pís Vlencià com subjecte polític i el full de rut seguir són els ltres dos eixos d’un jornd de reflexió col·lectiv sobre el present i el futur. - Infnte: «tenim l possibilitt rel de confirmr-nos com subjecte polític i decidir sobre els més diversos spectes de l relitt socil». - Ruiz: «Cl posr totes les institucions l servici dels interessos populrs». Dilluns, 3 d’bril. Dissbte pel mtí, més de mig centenr de representts d’ssocicions, prtits polítics i sindicts reflexionrn col·lectivment Bellregurd sobre el Pís Vlencià com subjecte polític, el dret decidir i el full de rut seguir.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
3 d'abril de 2017 20:12 h
Benvolguts espies i garants de la llei,
Després d’un cp de setmn ben clent on hem vist com l’Estt h esclt l tensió mb el Regne Unit cus, ltr vegd, de Gibrltr, i el president de l Generlitt proposv tres preguntes per l referèndum, rrib el cop ls pressupostos. Les portdes dels diris destcven dues coses vui, bnd de les dues que j els hem noment l principi: demà està previst que el Tribunl Constitucionl suspengui els pressupostos (que tnt hn costt de pctr), i un misteriós procés de vigilànci judicil. Avui tmbé hem conegut l resolució del cs Jon Com.
Llegir-ne més
Josep Huguet
3 d'abril de 2017 15:54 h
FISCALITAT EUROPEA
Dvnt de l’economi mundil mb tnts fctors com els mercts finncers, el preu del petroli, els moviments de l Reserv Federl, o l’evolució de les economies més potents, Europ s'h de plntejr l conclusió d'unió bncàri i un unió fiscl per tl de disposr de més eines contr els xocs simètrics provocts pels cicles de l’economi. Amb tot, l'enorme diversitt entre els Estts membres de l UE consellen que disposin de cert sobirni fiscl per tl decidir quin model d’estt volen. En tot cs, r mteix es prteix d'un desigul pressió fiscl entre els diferents Estts de l UE que en l mesur que s’vnç cp el merct únic, h fectt negtivment l funcionment d'quest merct únic, mb distorsions com diferents formes de competènci fiscl, l doble imposició o l’elusió fiscl.
Llegir-ne més
Josep Huguet
3 d'abril de 2017 15:53 h
Liderar Europa?
S’estn reunint els qutre estts més grns d’Europ, que no vol dir que siguin els més grns estts, per veure si donen llum on només hi h fum. Prlem hbitulment d’Espny l’estt fllit i mllt, juntment mb Itàli, dos sobre qutre. Però i Frnç? Amb unes presidencils polritzdes entre extrem dret i extrem esquerr, només Mcron podri representr un opció senst. Però, està dispost plicr el progrm reformist que li reclmen les poques ments lúcides del veí del nord? Un cop més, el que considero un referent intel·lectul, Jcques Attli, h promogut un debt obert titult “Frnce 2022” de cr consensur un llistt de prioritts reformistes d’un Frnç que viu un situció molt preocupnt: més del 20% dels joves estn l'tur; el deute públic v rribr l 100% del PIB; el dèficit exterior és més del 8% del PIB.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs