3 d'abril de 2017 15:54 h
Dvnt de l’economi mundil mb tnts fctors com els mercts finncers, el preu del petroli, els moviments de l Reserv Federl, o l’evolució de les economies més potents, Europ s'h de plntejr l conclusió d'unió bncàri i un unió fiscl per tl de disposr de més eines contr els xocs simètrics provocts pels cicles de l’economi. Amb tot, l'enorme diversitt entre els Estts membres de l UE consellen que disposin de cert sobirni fiscl per tl decidir quin model d’estt volen. En tot cs, r mteix es prteix d'un desigul pressió fiscl entre els diferents Estts de l UE que en l mesur que s’vnç cp el merct únic, h fectt negtivment l funcionment d'quest merct únic, mb distorsions com diferents formes de competènci fiscl, l doble imposició o l’elusió fiscl.
Llegir-ne més
3 d'abril de 2017 15:53 h
S’estn reunint els qutre estts més grns d’Europ, que no vol dir que siguin els més grns estts, per veure si donen llum on només hi h fum. Prlem hbitulment d’Espny l’estt fllit i mllt, juntment mb Itàli, dos sobre qutre. Però i Frnç? Amb unes presidencils polritzdes entre extrem dret i extrem esquerr, només Mcron podri representr un opció senst. Però, està dispost plicr el progrm reformist que li reclmen les poques ments lúcides del veí del nord? Un cop més, el que considero un referent intel·lectul, Jcques Attli, h promogut un debt obert titult “Frnce 2022” de cr consensur un llistt de prioritts reformistes d’un Frnç que viu un situció molt preocupnt: més del 20% dels joves estn l'tur; el deute públic v rribr l 100% del PIB; el dèficit exterior és més del 8% del PIB.
Llegir-ne més
2 d'abril de 2017 22:45 h
Les setmnes vn pssnt, inexorblement, i j som dins el compte enrere dels últims sis mesos de l dt màxim per fer el referèndum. El més clent continu l'igüer i l'únic que està cd vegd més clr és que l votció no s'vnçrà. El Pcte Ncionl pel Referèndum té previst cbr l sev fein finls de mig i l reform del reglment del Prlment no entrrà en vigor bns de finls de mig o principis de juny reduint l màxim els terminis. Fins llvors, doncs, l llei de trnsitoriett no es posrà ctivr.
Llegir-ne més
2 d'abril de 2017 21:30 h
Por mucho que nos pese, el término "empresrio" está totlmente desprestigido, igul que el de "empres". Desgrcidmente, pr muchos, los empresrios son KK. En ls chrls que hcemos desde el Cercle Ctlà de Negocis (@CCtlNegocis), cundo pregunto nombres de empresrios l gente, me hbln de Finé, Brufu, Alemny, Florentino, Botín ... pero nunc me dicen l peluquer Mri o el pesctero Jon. Dejdme que os dig que l myor prte de los nombres que me sugiere l gente NO SON EMPRESARIOS, SON ALTOS DIRECTIVOS O EJECUTIVOS, no son propietrios de ls empress que dirigen o gestionn, y por tnto no rriesgn su ptrimonio, de hecho menudo ni tn solo rriesgn su slrio.
Llegir-ne més
2 d'abril de 2017 21:15 h
Si l prt nord-orientl de L’Alt Empordà, ixí com l prt costner del Roselló, vol revitlitzr l’economi de proximitt necessit, urgentment, un millor notble del ferrocrril convencionl i, sobretot, que funcionin correctment les interconnexions ferroviàries Portbou-Cerver de l Mrend. Portbou, Coler, Llnçà, Viljuig, Figueres i d’ltres municipis de l comrc propers quests nuclis ferroviris necessiten que millori el nostre tren socil, per tl que l gent del territori estigui molt millor comunicd – mb un mobilitt sostenible i socil que r no cb d’existir- i, lhor, que ens poguem profitr d’un millor turisme i d’uns clients mb un cert, poder dquisitiu : els ctlns del Nord, els occitns, els frncesos (i tmbé germànics, nglosxons i d’ltres europeus residents Ctluny Nord).
Llegir-ne més
2 d'abril de 2017 19:24 h
Tl di com vui de f 317 nys, el 2 d’bril de 1700, Louis XIV, Rei de Frnç i de Nvrr per l gràci de Déu, prohibi l’ús de l llengu ctln ls comtts i vegueries del Rosselló, Conflent i un prt de l Cerdny, un ús que no únicment repugnv l monrc, sinó que consider contrri l seu utoritt. Dies i nys hn psst, com monrquies, imperis i repúbliques, però quest edicte h ps estt mi revoct. Tl di com vui, 317 nys més trd, el 2 d’bril de 2017, ciutdns i ssocicions dels comtts i vegueries del Rosselló, Conflent d’un prt de l Cerdny ls qui l’ús del ctlà no únicment no repugn sinó que l’estimen i encortgen, decideixen crer un col·lectiu i un Portl digitl que per l seu sol existènci demostr que mlgrt 317 nys de negció, persecució, prohibició i mrginció, el ctlà encr és viu, modern i útil.
Llegir-ne més
2 d'abril de 2017 18:23 h
De cd di em qued més clr que molts filits i dirigents, tnt del PP com del PSOE i tmbé d'ltres prtits, coneixen molt bé el tipus de trctment que hem sofert mb els diferents governs centrls, un trctment en el qul ens deixen tenir poques coses dir, i que des de Mdrid reprteixen de tl mner que nosltres només ens rriben els rosegons, més que intenten que despreguin de totes totes els nostres senyls d'identitt, els sobr l nostr llengu i l nostr cultur, els sobr l nostr històri, els sobr el fet que un decret de nov plnt ens robàs l sobirni per l forç de les rmes, els sobr i neguen que visquem en un estt plurincionl.
Llegir-ne més
2 d'abril de 2017 10:21 h
Com es pot obvir l meitt de l poblció votnt de Ctluny que h mnifestt les urnes pensr diferent de l’ordre estblert ?. No es pot ignorr que les drreres eleccions -utonòmiques- fins un 47,80% dels vots vn escollir un govern sobirnist/independentist (JxSI i Cup). Si pels grups conservdors (C’s, PSC i PP) els vots vn sumr fins un 39,13%, el gruix es prou importnt com per preguntr uns i ls ltres, i tmbé convidr mnifestr-se l sector que no es vn pronuncir ni per un postur ni per l’ltr, deixnt tothom ben clr que qui no exerceix el seu dret no compt, ni per uns, ni pels ltres, ni per ell mteix.
Llegir-ne més
1 d'abril de 2017 22:50 h
Ctluny h de ser un repúblic cívic, socil i ferroviàri (en el sentit que h de ser molt més sostenible que en l’ctulitt). Hem de trnsformr quest pís i fer possible que vlgui l pen viure-hi. Cldrà trebllr dur, però ens hem de proposr convertir quest -petit i delict pís nostre- en l Dinmrc de l Mediterràni, en què els vlors cívics, ( l luit efectiv contr l corrupció, un reform horàri mb tots els ets i uts i l millor efectiv del trsnport públic ) l'eficiènci econòmic i l justíci socil siguin els pilrs bàsics de l nov repúblic.
Llegir-ne més
1 d'abril de 2017 21:35 h
Evidentment, no és el mteix fer un enquest (9N) que un referèndum. L’Estt espnyol ho h cbt entenent i és per ixò que h impugnt dvnt del TC els pressupostos de l Generlitt. L notíci sltv hir, qun el Consell de Ministres detonv l bomb. Amb to solemne i mb l presènci de diversos ministres més, Sory Sáenz de Sntmrí, vicepresident d’Espny, fei l’nunci. L ide és eliminr l clàusul específic que prl del referèndum, i totes les prtides que puguin ser susceptibles de ser usdes per convocr l’esmentd votció.
Llegir-ne més