9 de maig de 2017 16:11 h
En tot procés d’lliberment ncionl, com el que di d’vui protgonitz el poble ctlà, pss per diverses etpes. A grns trets, l identificció i diferencició del subjecte ncionl, l’rgumentció pràctic mb l’plec de voluntts trnsversls i, finlment l violentció dels mrcs jurídiques i institucionls de l potènci ocupnt. El primer moment consisteix l’ssumpció per prt dels ciutdns de l sev essènci diferencil. És, i hi és d’un mner concret que s’h formt pel ps dels segles, l convivènci comun, l’plec de llengu, cultur, trdició, dret.
Llegir-ne més
9 de maig de 2017 10:40 h
El Brç és més que un club, i no ho és perquè l llrg de l sev històri hgi gunyt molts títols -sobretot en quests últims 15 nys- o per hver tingut les seves files molts dels millors jugdors del moment, ho és per un compromís socil i polític que trnscendeix l’esport. L’dhesió del club l Pcte Ncionl del Referèndum és un moviment coherent mb el llegt que hn deixt Josep Sunyol, fusellt sense judici previ pels frnquistes el 6 d’gost del 1936 Serr de Gudrrm, qun entrà ccidentlment en l zon ocupd per l’exèrcit de Frnco, i Agustí Montl, qui v defensr el ctlnisme des de l sev presidènci entre els nys 1969 i 1977 recupernt l senyer de l’escut, dherint el club l’ny 1972 l cmpny en fvor del ctlà l’escol, v normlitzr l llengu l’estdi i v tirr endvnt, l’ny 1974, l’estren del ‘Cnt del Brç’, l’himne del club en ctlà.
Llegir-ne més
9 de maig de 2017 08:34 h
Tnt d’enrenou per 2 missls (12.000 euros)! L misèri ens consumeix? (9/5/17) Certment, com h destct elncionl.ct, és més preocupnt l quntitt de fltes d’ortogrfi que l Sr. Mrt Ferrusol (1935) f en les seves notes privdes que no ps, dic jo, l possible ctivitt opc finncer opernt des de l’Estt ndorrà. Tot plegt no seri necessri prlr-ne si no fos per l mner com s’h exgert, fins i tot de mner profundment ridícul, per determints comunicdors. En el context ndorrà, d’un pís fins f molt poc considert prdís fiscl (opcitt de ddes bncàries, origen dubtós dels cpitls,.
Llegir-ne més
8 de maig de 2017 20:37 h
Nov desfild independentist dvnt el TSJC. Avui Crme Forcdell i Ann Simó declrven dvnt el jutge per hver utoritzt, en tnt que membres de l mes del Prlment, un votció sobre unes mocions que insten el Govern fer un referèndum. Aquest divendres hi nirn els ltres dos membres de l mes de Junts pel Sí, i el 12 de juny serà el torn de Jon Josep Nuet. I quin h estt l lectur de molts? Dvlld de prticipció en l mnifestció d’compnyment que s’h orgnitzt. És clr, comprnt-l mb l del 6 de febrer h estt un frcàs, però tenint en compte el perfil bix que les entitts sobirnistes li hn volgut dont, no és estrny que s’hgi tornt vlors com els d’ltres declrcions de l pròpi Forcdell o Artur Ms.
Llegir-ne més
8 de maig de 2017 08:07 h
Un estt que mult mb 600 euros dos ficionts de l Sntboin per xiulr l'himne espnyol no és gire democràtic (el Brç v hver de pgr 30.000 euros per les esteldes de l finl de l Chmpions 2015), com tmpoc ho és un estt que mult mb 440.000 euros dues entitts (ANC i Òmnium) per l gigenquest del 2014, que v ser dut terme per milers de voluntris, entre els quls el Pep Gurdiol. Tmpoc no és democràtic fer pgr Ms un mult de 36.500 euros més dos nys d'inhbilitció per posr unes urnes, que per cert tornen estr prohibides, com f tres nys.
Llegir-ne més
7 de maig de 2017 20:12 h
Demà hi h l primer nov mobilitzció populr rrel de les compreixences dels membres de l Mes, mb Crme Forcdell l cpdvnt, com bé sben. Dvnt del TSJC, les 8:30h. Aquest nov ond de mobilitzcions ve precedid per un debt, el de les urnes, que h cust un veritble prnoi en el sí de l’independentisme orgnitzt. És norml, s’cost el moment. L’nunci de dijous de l’cord del Govern de l Generlitt per l compr d’urnes, que posv punt i finl un petit disput per qui ssumi l compr dels 8.000 recipients de metcrilt, v descrtr, de pssd, l’oferiment de l societt civil per ser nosltres els qui les compréssim.
Llegir-ne més
7 de maig de 2017 18:40 h
A di d'vui, j tots coneixem l fmos plicció de mensjerí instntàni WhtsApp, populrment conegud com Wsp. Wsp és l millor pp per mòbils i ens permet estr sempre connectts mb els nostres mics, fmilirs i coneguts. Des de f unes hores, l'plicció h rebut un ctulitzció per Android i per iOS (de moment, només uns qunts dispositius ho tenen ctivt) l qul permet esborrr els misstges envits durnt els dos primers minuts des de l'envio i sempre que quest misstge no l'hgi llegit el receptor.
Llegir-ne més
7 de maig de 2017 18:13 h
És ben conegut per l'opinió públic i els diferents usuris que el tren convencionl, el tren de l’Empordà i, en generl el trm gironí de l R11 i RG1 entre Mssnet de l Selv i Cerver de l Mrend -molt especilment els ector entre Figueres i Cerver de l Mrend- necessit un millor, un modernitzció i un posd punt, per tl de treure'n més rendiment i donr un servei més digne per tot el conjunt del territori.
Llegir-ne més
7 de maig de 2017 11:15 h
Record com si fos r, un de les primeres lliçons de Geogrfi, qun teni 9 nys, un grn mp físic de l penínsul ibèric l'esquerr de l tul del mestre presidi l'ul. Crec que l primer lliçó er sber els límits d'Espny, i tot hvi de ser en cstellà: Espny limit l nord mb el mr cntàbric i els Pirineus, l sud, mb l'estret de Gibrltr i Àfric (mi no ens vren dir que Gibrltr no er espnyol), l'est, mb l mr mediterràni (tmpoc no ens prlven d'on vivíem nosltres, semblv que no hi érem), i l'oest, mb Portugl i l'oceà Atlàntic.
Llegir-ne més
7 de maig de 2017 10:57 h
Només un mircle -i ho veig molt difícil- podri turr l rrcionlitt de l picondor judicil espnyol, i evitr l imputció de Crme Forcdell -i els membres de l mes del Prlment- que vn defensr Ctluny, l democràci i l llibertt d’expressió. De fet, ixò és un inderènci grvíssim d’intimidció del poder judicil, completment polititzt, contr el poder legisltiu ctlà (el Prlment de Ctluny).Sense cp men de dubtes, l justíci no pot resoldre un conflicte polític com un cs de pgès.
Llegir-ne més