7 de maig de 2017 18:40 h
A di d'vui, j tots coneixem l fmos plicció de mensjerí instntàni WhtsApp, populrment conegud com Wsp. Wsp és l millor pp per mòbils i ens permet estr sempre connectts mb els nostres mics, fmilirs i coneguts. Des de f unes hores, l'plicció h rebut un ctulitzció per Android i per iOS (de moment, només uns qunts dispositius ho tenen ctivt) l qul permet esborrr els misstges envits durnt els dos primers minuts des de l'envio i sempre que quest misstge no l'hgi llegit el receptor.
Llegir-ne més
7 de maig de 2017 18:13 h
És ben conegut per l'opinió públic i els diferents usuris que el tren convencionl, el tren de l’Empordà i, en generl el trm gironí de l R11 i RG1 entre Mssnet de l Selv i Cerver de l Mrend -molt especilment els ector entre Figueres i Cerver de l Mrend- necessit un millor, un modernitzció i un posd punt, per tl de treure'n més rendiment i donr un servei més digne per tot el conjunt del territori.
Llegir-ne més
7 de maig de 2017 11:15 h
Record com si fos r, un de les primeres lliçons de Geogrfi, qun teni 9 nys, un grn mp físic de l penínsul ibèric l'esquerr de l tul del mestre presidi l'ul. Crec que l primer lliçó er sber els límits d'Espny, i tot hvi de ser en cstellà: Espny limit l nord mb el mr cntàbric i els Pirineus, l sud, mb l'estret de Gibrltr i Àfric (mi no ens vren dir que Gibrltr no er espnyol), l'est, mb l mr mediterràni (tmpoc no ens prlven d'on vivíem nosltres, semblv que no hi érem), i l'oest, mb Portugl i l'oceà Atlàntic.
Llegir-ne més
7 de maig de 2017 10:57 h
Només un mircle -i ho veig molt difícil- podri turr l rrcionlitt de l picondor judicil espnyol, i evitr l imputció de Crme Forcdell -i els membres de l mes del Prlment- que vn defensr Ctluny, l democràci i l llibertt d’expressió. De fet, ixò és un inderènci grvíssim d’intimidció del poder judicil, completment polititzt, contr el poder legisltiu ctlà (el Prlment de Ctluny).Sense cp men de dubtes, l justíci no pot resoldre un conflicte polític com un cs de pgès.
Llegir-ne més
6 de maig de 2017 21:18 h
El vitge d'Oriol Junquers quest setmn ls EUA ens f donr que l'economi jugrà un pper clu en el futur immedit del procés, i no pels pressupostos, que j vn ser referendts pels 72 diputts independentistes f un prell de mesos. L'menç de tllr l'ixet l Generlitt per prt de l'Estt, l contrmenç ctln de no pgr el deute en cs d'independènci no cordd, l importànci d'obrir negocicions mb orgnismes suprncionls per conseguir finnçment per engegr el nou estt, l possibilitt de tornr emetre deute i deixr el FLA, l'estbilitt pressupostàri.
Llegir-ne més
6 de maig de 2017 19:50 h
Des que es vn descriure els primers csos del que s'nomen Síndrome de l Immunodeficiènci Adquirid (SIDA), mllti que poden desenvolupr les persones portdores del virus de l Immunodeficiènci Humn (VIH), es creu que, rreu del món, 25 milions d'dults i un milió de nens estn j fectts per quest virus. L'Orgnitzció Mundil de l Slut (OMS) h clcult que l'ny 2050, el nombre cumult de persones fectdes pel VIH oscil·lrà entre els 30 i 40 milions. Les repercussions snitàries, socils i fectives d'quest epidèmi no sols fecten els que viuen mb el VIH i l SIDA, sinó tmbé tots els seus fmilirs, mics, prelles i els que trebllen mb quest problemàtic i, òbviment, tot l societt.
Llegir-ne més
6 de maig de 2017 18:51 h
A pocs mesos de bufr l primer espelm, molts som els que cd di trebllem de mner inesgotble per dibuixr el cmí que el Prtit Demòcrt s'h decidit seguir. Un cmí que està ben posiciont i ben trvt, un cmí que està l mig, mb cmins l dret i cmins l'esquerr, i que ens permetrà rribr fer de Ctluny quell pís lliure que totes i tots somiem. I no ens hem d'vergonyir de reconèixer que quest cmí centrl que recorrem compt j mb estques que ens hn deixt ben clvdes quells que f nys que remen en l nostr direcció, però tmpoc ens h de tremolr l veu (ni el pols) qun reivindiquem que les genercions que r #somPDeCAT —tmbé mb totes quelles persones que s'hi hn sumt de nou sense hver formt prt bns de cp formció polític— tenim l il·lusió i l convicció de clvr-ne de noves per continur trebllnt pel present i per poder nodrir el futur del nostre prtit i de Ctluny.
Llegir-ne més
6 de maig de 2017 17:07 h
'L'sturinu llingu oficil. El futuru nes nueses mnes' fou el lem de l mrx que, com cd ny, commemorv el di de les lletres sturines (38ª edició) pels crrers d'Uviéu. L Xunt pol Defens de l Llingu Asturin v promoure l mobilitzció el 5 de mig mb el suport de diverses entitts com els sindicts UGT, CSI o Sute i els prtits IU, Podemos i Andech Astur o grups socils com Conceyos pol Oficilidá, Inicitiv pol Asturinu o Lluchndo pol Soberni. L mobilitzció fou l'escenri de l presentció de 'Proyectu 2018 p l Oficilidá'.
Llegir-ne més
6 de maig de 2017 00:19 h
L filtur d’en Mxwell (l·legori d'un dictdur militr) (experiment de nrrdor quiescent mb llengutge precís) A l filtur d'en George Mxwell els vigilnts, més vit durs de cleps, porten pistoles per vigilr de mner constnt obrers, telers i fils. Un d'quests fils tremol de por. Avui, després de l pu de diumenge, es trob més tens que mi i j h rebut dels vigilnts fortes trepitjdes i fins un bufetd mb les cultes. El soroll continut dels telers l'clpr i li impedeix somir que puj l cel, que se sent lliure.
Llegir-ne més
6 de maig de 2017 00:00 h
Decí el expresidente del Gobierno espñol Adolfo Surez, sobre los cmbios que se esperbn trs el pso por los 40 ños de dictdur, que “el futuro no está escrito, porque sólo el pueblo puede escribirlo, votndo”. Signictivo e irónico que se ese político espñol el que deb dr ejemplo l portvoz del Gobierno, Íñigo Méndez de Vigo y todo el elenco político ncionl del PP y socidos. Si bien ese presidente pudo hcer más por ls plurcionlidd de sus ciuddnos, ern tiempos convulsos, sus plbrs dejn hor en ridículo los que se considern demócrts por el bien de su pueblo.
Llegir-ne més