6 de juliol de 2017 22:50 h
El procés prticiptiu del 9N v ser un mobilitzció sense precedents. Fou un moviment l crrer executt per l’nomend societt civil que v conseguir un imtge inudit: centenrs de milers de persones dipositnt en un urn un pperet que prlv d’independènci. I tot es v fer sense que es pogués firmr mb rotunditt que s’hvi soscvt cp llei de l’estt espnyol (no obstnt, els tribunls, hn cbt dictminnt que ixí fou però j se sp que l justíci espnyol té poc de justíci i molt de polític). Mlgrt tot, quell di, molts vàrem tenir l sensció que l’estt espnyol hvi perdut un prtid mb l’independentisme.
Llegir-ne més
6 de juliol de 2017 18:15 h
Els profetes sempre ens grden. Sobretot qun prediuen fets que voldríem que ocorreguessin. Ar que s’prop l dt del referèndum sobre l independènci i el govern espnyol començ reccionr, les boles de vidre comencen trebllr sense turdor i les teories sobre el que pssrà en un futur proper es multipliquen. Segons l’economist nord-mericà Mrtin Armstrong, Ctluny encr hurà d’esperr tres nys bns d’conseguir l independènci. Armstrong és un expert d’informàtic i economi que v elborr un mètode per preveure mb un lt gru de probbilitt l’ocurrènci de fets econòmics i polítics rellevnts.
Llegir-ne més
6 de juliol de 2017 09:08 h
“Espny no s’entén sense Ctluny, Ctluny no s’entén sense Espny”. Unes prules que, expressdes segons per qui mb més o menys ràbi, es v repetint, un i ltr vegd, per persontges tnt des de l dret com des de l’esquerr més representtives d’àmbit esttl. Drrer d’quest frse, viscerl, èpic fins i tot, tothom hi pot veure tot un seguit de motius de qui l pronunci i defens mb ungles i dents, i no és, precisment, cp que es pugui referir ls dels sentiments o l que podri ser d’mistt. Sentènci que és inimginble, inconcebible, impensble, que deixem d’existir com l mteix cos.
Llegir-ne més
5 de juliol de 2017 23:34 h
El primer cop que vig pujr l Turó de l Rovir, r j f uns qunts nys, er de nit i encr recordo quell sensció que mi bns hvi tingut l mev ciutt. Brcelon m'envoltv per tots els costts, em senti que formv prt d'ell. El trçt de l'Eixmple s'obri ls nostres peus, l torre Agbr il·lumind presidi un mntell de llums que s'extenien els 360 grus fins on rribven les nostres mirdes. Em vig enmorr del Turó i per ixò hi vig tornr l cp d'uns dies, però quest cop de mti. L llum del di em v fer descobrir llò que l foscor m'hvi mgt: un Turò bndont l sev sort on l'dministrció del PSC-IC no hvien tingut mi interès en els 30 nys de govern.
Llegir-ne més
5 de juliol de 2017 23:32 h
En un entrevistl London's Sundy Times, Lloyd Blnkfein v puntr que els bncs, gràcies l’jut que proporcionen les empreses rebre finnçment, poden crer benestr. Així, es creen llocs de trebll que l mteix vegd cre més creixement i més benestr. “Tenim un propòsit socil,” dei Lloyd. “Fem l tsc de Déu.” Siguem creients o no, en cert mner els bncs poden rribr dur terme quest tsc. Però no tnt pel que diu el senyor Blnkfein, que tmbé. Perquè ens entenguem, els bncs desenvolupen un grn tsc socil, perquè si els diners són el resultt de l’esforç, sigui propi o d’ltri, els bncs ens permeten obtenir diners sense hver relitzt cp esforç; ni propi ni liè.
Llegir-ne més
5 de juliol de 2017 21:21 h
Com er d'esperr, l presentció oficil de l llei del referèndum d'quest dimrts h comportt entre hir i vui un tempest de comentris i mences. L ministr de Defens, com sempre, j h fet el comentri velt sobre l disponibilitt de l'exèrcit per qulsevol circumstànci. L vicepresident j h fnfrronejt, com sempre, que l'Estt pot fulminr les lleis sobre el procés en 24 hores. El president d'Espny h lertt dels "deliris utoritris" del procés, mentre prohibeix votr, com sempre. El PP ctlà d'Albiol, com sempre, és qui h fet l'menç més 'sucos', l de no descrtr l suspensió de l'utonomi.
Llegir-ne més
4 de juliol de 2017 23:53 h
En un bny de msses i d’optimisme, i sot l mird tent dels diputts de l CUP, el president Crles Puigdemont, compnyt de tot el Govern i els diputts de Junts pel Sí hn presentt l llei que h d’estblir el mrc jurídic per convocr el referèndum. Ho hn fet l TNC després d’un jornd en l qul Snti Vil h estt noment l mtí nou conseller d’Economi i Empres en substitució de Jordi Biget, i en l qul tmbé s’h sbut que Lluís Puig serà el nou conseller de Cultur. Puigdemont h tnct ixí un crisi de confinç i, de ps, h fet un cop de puny l tul dvnt del sector convergent de l’òrbit de Ms, que no s’ho h pres bé.
Llegir-ne més
4 de juliol de 2017 21:57 h
Espernz Aguirre en l'ny 2012 v dir: «Espñ es un grn nción con 3000 ños de histori, Ctluñ nunc fue independiente y los niños lo tienen que sber».1 Probblement, l don hvi llegit el llibre «Espñ tres milenios de histori» d'Antonio Domínguez Ortiz que es v publicr en 2010.2 Aquest utor dei que quest unitt er vist des de for d'Espny: «Desde que el conjunto de los pueblos que viven en l piel de toro dquieren sentido de unidd, l menos desde fuer, desde ls noticis consgrds por escritos griegos y romnos».
Llegir-ne més
4 de juliol de 2017 21:34 h
Amb quest rticle voldri dirigir-me l conjunt de l poblció de Ctluny i –molt especilment- l gent de l’Alt Empordà perquè el proper 8 de juliol de 2017 2/4 d’onze del mtí es concentrin l’ndn frnces de l’estció de Portbou per tl de celebrr l recuperció del tren de nit Prís-Portbou i, lhor, per donr suport l’cte reivindictiu/concentrció fvor d’un millor integrl del tren convencionl, socil i trnsfronterer de l’eurodistricte i l’euroregió. Aquest jornd reivindictiv del proper 8 d ejuliol l’estció de Portbou, de fet, és el reconeixement l fein dur i de qulitt de l’Associció d’Usuris de Tren de Perpiny-Cerver-Portbou -i d’ltres grups de l societt civil fvor del tren convencionl- en hver recupert un tren –El tren de nit Prís-Portbou- que hvi estt suprimit el pst desembre.
Llegir-ne més
4 de juliol de 2017 12:41 h
Bill Clinton en l sev cmpny electorl el 1992 v fer servir l fmos frse; “és l’economi, estúpid” per reclcr que llò importnt, essencil debtre en quell context, er l’economi. Trespolnt-ho l debt polític i socil que vivim l nostre pís l voltnt de les estrtègies, i els possible escenris de futur, el CET (control efectiu del territori) és l’element clu que determinrà el desenllç de tot plegt. El procés que hem endegt, per ser reeixit, necessit que es produeixin tres grns consensos; un consens socil intern mjoritri, complicitts i un consens mjoritri extern, de l comunitt interncionl, i els cords mínims i necessris mb l’estt mtriu del qul et vols emncipr.
Llegir-ne més