<
<

Opinió amb independència. Dimecres, 14 de maig de 2025 02:09 h
facebook twitter RSS in.directe.cat


indirecte!cat




RSS Sergi Tarrés i Sales fletxa

6 de juliol de 2017 22:50 h

L’ENDEMÀ, PASSARAN COSES.

El procés prticiptiu del 9N v ser un mobilitzció sense precedents. Fou un moviment l crrer executt per l’nomend societt civil que v conseguir un imtge inudit: centenrs de milers de persones dipositnt en un urn un pperet que prlv d’independènci. I tot es v fer sense que es pogués firmr mb rotunditt que s’hvi soscvt cp llei de l’estt espnyol (no obstnt, els tribunls, hn cbt dictminnt que ixí fou però j se sp que l justíci espnyol té poc de justíci i molt de polític). Mlgrt tot, quell di, molts vàrem tenir l sensció que l’estt espnyol hvi perdut un prtid mb l’independentisme.
Llegir-ne més


lectures 7023 lectures comentaris 2 comentaris

RSS Stella Firinu fletxa

6 de juliol de 2017 18:15 h

La independència podria haver de passar per una guerra civil

Els profetes sempre ens grden. Sobretot qun prediuen fets que voldríem que ocorreguessin. Ar que s’prop l dt del referèndum sobre l independènci i el govern espnyol començ reccionr, les boles de vidre comencen trebllr sense turdor i les teories sobre el que pssrà en un futur proper es multipliquen. Segons l’economist nord-mericà Mrtin Armstrong, Ctluny encr hurà d’esperr tres nys bns d’conseguir l independènci. Armstrong és un expert d’informàtic i economi que v elborr un mètode per preveure mb un lt gru de probbilitt l’ocurrènci de fets econòmics i polítics rellevnts.
Llegir-ne més


lectures 6959 lectures comentaris 2 comentaris

RSS Xavier Guarque fletxa

6 de juliol de 2017 09:08 h

Per no quedar a contrapeu

“Espny no s’entén sense Ctluny, Ctluny no s’entén sense Espny”. Unes prules que, expressdes segons per qui mb més o menys ràbi, es v repetint, un i ltr vegd, per persontges tnt des de l dret com des de l’esquerr més representtives d’àmbit esttl. Drrer d’quest frse, viscerl, èpic fins i tot, tothom hi pot veure tot un seguit de motius de qui l pronunci i defens mb ungles i dents, i no és, precisment, cp que es pugui referir ls dels sentiments o l que podri ser d’mistt. Sentènci que és inimginble, inconcebible, impensble, que deixem d’existir com l mteix cos.
Llegir-ne més


lectures 1998 lectures comentaris Cap comentari

RSS Maite Fandos fletxa

5 de juliol de 2017 23:34 h

Al costat dels veïns del Turó de la Rovira

El primer cop que vig pujr l Turó de l Rovir, r j f uns qunts nys, er de nit i encr recordo quell sensció que mi bns hvi tingut l mev ciutt. Brcelon m'envoltv per tots els costts, em senti que  formv prt d'ell. El trçt de l'Eixmple s'obri ls nostres peus, l torre Agbr il·lumind presidi un mntell de llums que s'extenien els 360 grus fins on rribven les nostres mirdes. Em vig enmorr del Turó i per ixò hi vig tornr l cp d'uns dies, però quest cop de mti. L llum del di em v fer descobrir llò que l foscor m'hvi mgt: un Turò bndont l sev sort on l'dministrció del PSC-IC no hvien tingut mi interès en els 30 nys de govern.
Llegir-ne més


lectures 3372 lectures comentaris 2 comentaris
publicitat
<

RSS Pol Serrano fletxa

5 de juliol de 2017 23:32 h

La Tasca de Déu (no és un article sobre religió)

En un entrevistl London's Sundy Times, Lloyd Blnkfein v puntr que els bncs, gràcies l’jut que proporcionen les empreses rebre finnçment, poden crer benestr. Així, es creen llocs de trebll que l mteix vegd cre més creixement i més benestr. “Tenim un propòsit socil,” dei Lloyd. “Fem l tsc de Déu.”   Siguem creients o no, en cert mner els bncs poden rribr dur terme quest tsc. Però no tnt pel que diu el senyor Blnkfein, que tmbé. Perquè ens entenguem, els bncs desenvolupen un grn tsc socil, perquè si els diners són el resultt de l’esforç, sigui propi o d’ltri, els bncs ens permeten obtenir diners sense hver relitzt cp esforç; ni propi ni liè.
Llegir-ne més


lectures 9698 lectures comentaris 2 comentaris

RSS El Dietari del Procés fletxa

5 de juliol de 2017 21:21 h

Què en sabem del referèndum, que NO serà com sempre?

Com er d'esperr, l presentció oficil de l llei del referèndum d'quest dimrts h comportt entre hir i vui un tempest de comentris i mences. L ministr de Defens, com sempre, j h fet el comentri velt sobre l disponibilitt de l'exèrcit per qulsevol circumstànci. L vicepresident j h fnfrronejt, com sempre, que l'Estt pot fulminr les lleis sobre el procés en 24 hores. El president d'Espny h lertt dels "deliris utoritris" del procés, mentre prohibeix votr, com sempre.    El PP ctlà d'Albiol, com sempre, és qui h fet l'menç més 'sucos', l de no descrtr l suspensió de l'utonomi.
Llegir-ne més


lectures 6336 lectures comentaris Cap comentari

RSS El Dietari del Procés fletxa

4 de juliol de 2017 23:53 h

Els independentistes prometen la independència en 48 hores, si surt el Sí

En un bny de msses i d’optimisme, i sot l mird tent dels diputts de l CUP, el president Crles Puigdemont, compnyt de tot el Govern i els diputts de Junts pel Sí hn presentt l llei que h d’estblir el mrc jurídic per convocr el referèndum. Ho hn fet l TNC després d’un jornd en l qul Snti Vil h estt noment l mtí nou conseller d’Economi i Empres en substitució de Jordi Biget, i en l qul tmbé s’h sbut que Lluís Puig serà el nou conseller de Cultur. Puigdemont h tnct ixí un crisi de confinç i, de ps, h fet un cop de puny l tul dvnt del sector convergent de l’òrbit de Ms, que no s’ho h pres bé.
Llegir-ne més


lectures 9552 lectures comentaris Un comentari
publicitat
<

RSS Francesc Bonastre i Santolària fletxa

4 de juliol de 2017 21:57 h

L'Espanya de don Pelayo, el Cid, o dels Reis Catòlics?

Espernz Aguirre en l'ny 2012 v dir: «Espñ es un grn nción con 3000 ños de histori, Ctluñ nunc fue independiente y los niños lo tienen que sber».1 Probblement, l don hvi llegit el llibre «Espñ tres milenios de histori» d'Antonio Domínguez Ortiz que es v publicr en 2010.2 Aquest utor dei que quest unitt er vist des de for d'Espny: «Desde que el conjunto de los pueblos que viven en l piel de toro dquieren sentido de unidd, l menos desde fuer, desde ls noticis consgrds por escritos griegos y romnos».
Llegir-ne més


lectures 3479 lectures comentaris 2 comentaris

RSS Josep Maria Loste fletxa

4 de juliol de 2017 21:34 h

El tren social transfronterer i l’eurodistricte

Amb quest rticle voldri dirigir-me l conjunt de l poblció de Ctluny i –molt especilment- l gent de l’Alt Empordà perquè el proper 8 de juliol de 2017  2/4 d’onze del mtí es concentrin l’ndn frnces de l’estció de Portbou per tl de  celebrr  l  recuperció  del  tren de nit Prís-Portbou i, lhor, per  donr suport l’cte reivindictiu/concentrció fvor d’un millor integrl del tren convencionl, socil i trnsfronterer de l’eurodistricte i l’euroregió. Aquest  jornd  reivindictiv  del proper  8 d ejuliol  l’estció  de  Portbou, de fet, és el reconeixement   l  fein  dur  i de qulitt  de l’Associció d’Usuris  de Tren de Perpiny-Cerver-Portbou -i d’ltres  grups   de l societt  civil fvor del tren convencionl- en hver recupert  un tren –El tren de nit Prís-Portbou- que hvi estt  suprimit el pst desembre.
Llegir-ne més


lectures 2685 lectures comentaris Cap comentari

RSS Jordi Fexas fletxa

4 de juliol de 2017 12:41 h

És el CET, estúpid¡

Bill Clinton en l sev cmpny electorl el 1992 v fer servir l fmos frse; “és l’economi, estúpid” per reclcr que llò importnt, essencil debtre en quell context, er l’economi. Trespolnt-ho l debt polític i socil que vivim l nostre pís l voltnt de les estrtègies, i els possible escenris de futur, el CET (control efectiu del territori) és l’element clu que determinrà el desenllç de tot plegt. El procés que hem endegt, per ser reeixit, necessit que es produeixin tres grns consensos; un consens socil intern mjoritri, complicitts i un consens mjoritri extern, de l comunitt interncionl, i els cords mínims i necessris mb l’estt mtriu del qul et vols emncipr.
Llegir-ne més


lectures 1785 lectures comentaris Cap comentari
publicitat
<


TOTS ELS BLOGS fletxa


document Veure llistat de blogs
publicitat
<

ELS MÉS fletxa


De Xisca el 15.12.2019 a les 12.27 h a:
El TIL del PSIB




De Joan Fargas el 10.12.2019 a les 10.09 h a:
No es pot ser pobre

publicitat
<
publicitat
<

ARXIU fletxa






publicitat
<
publicitat
<

logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.