15 de juliol de 2017 22:25 h
De veritt que hi h persontges ben curiosos, per dir-ho mblement. I em refereixo concretment un d’ells, potser un dels més curiosos, que es permet posr d’exemple l relció mb el Pís Bsc qui, recordem quests drrers nys de negció totl tot el que h demnt o propost Ctluny, se li h negt un pcte fiscl cordt i negocit. Potser es podi hver començt per quí, no ?. Potser un gest en quest sentit, en el seu moment, hgués desinflt més d’un globus que l’ctitud des de llvors s’h encrregt de mntenir ben inflts.
Llegir-ne més
15 de juliol de 2017 21:20 h
El terrtrèmol d’quest divendres continu ressonnt diversos ctes polítics i mitjns de comunicció, tot i que j hem entrt l cp de setmn. De fet, un dels que h tornt pujr el to quest dissbte és el propi Mrino Rjoy, que h post més lleny l foc. “Sense l llei, l democràci es converteix en totlitrisme”, h firmt. A més, prl de “deliri”, de “deriv utoritàri” i de voler “trencr-ho tot”, en referènci òbviment l’1-O. Les intervencions girebé diàries del president d’Espny sobre el tem j ni intenten mgr el problem ni minimitzr l qüestió, cos que es pot interpretr com un por creixent tot plegt.
Llegir-ne més
15 de juliol de 2017 16:37 h
DES DE GALINSOGA (1959) ALS MÀRIUS CAROL, ENRIC JULIANA, LOLA GARCIA, GARCÍA PAGÁN... D'ARA MATEIX L mort de Mn. Josep Mri Argonès, el cpellà que v provocr l'tc de ràbi l director de L Vngurdi, Luis Glinsog, di 21 de juny de 1959 qun v fer un miss en ctlà l prròqui de Snt Ildefons de Brcelon, h coincidit mb uns moments crucils de l històri de Ctluny qun flten dos mesos i mig per l referèndum d'utodeterminció de 1-O. L frse del feixist i pologist del dictdor Frnco, Luis de Glinsog (Crtgen 1891 - Mdrid 1967) pronuncid dins l'esglèsi, "TODOS LOS CATALANES SON UNA MIERDA", v merèixer un respost clr i contundent dels ptriotes de l'èpoc que (Jordi Pujol, entre d'ltres), jugnt-se l pell i el ptrimoni, en plen dictdur frnquist vn plntr cr LA VANGUARDIA, l "conde de Godó", Glinsog i vn inicir un cmpny de bixes del diri, de descens de l publicitt i mb mnifestcions de clàxons incloses.
Llegir-ne més
15 de juliol de 2017 11:53 h
L busc de referents històrics en temps de cnvi és un constnt en l’ctitud dels polítics que pretenen liderr un prt de l’opinió electorl. Ho estem vivint escl espnyol i escl ctln. Les commemorcions de 8o niversri o qurnt niversri que se sumen les més trdicionls dels 25 nys, dels 50 o dels 100, mostren fins quin punt el poder o l’spirnt l poder necessit refugir-se en fets o persontges del psst per legitimr les ccions del present i del futur. Aquest fny memorilist dón però lgunes sorpreses.
Llegir-ne més
15 de juliol de 2017 11:52 h
Ho hvíem dvertit. L’Estt hurà de fer un préstec l Segurett Socil per tl que pugui pgr les pensions de juliol ls jubilts. Després de l cmpnydel PP Ctluny temorint els pensionistes si vnçv el procés d’utodeterminció. L punyeter relitt és l contràri: Espny és insolvent. El Consell de Ministres h provr un crèdit extrordinri de 10.192.000 d'euros l Segurett Socil per poder fer efectives les dues pgues extr de les pensions d'enguny. L ministr d'Ocupció i Segurett Socil, Fátim Báñez, h explict que per pgr l'extr d'estiu es prendrn 5.
Llegir-ne més
15 de juliol de 2017 00:10 h
L temptció d’gfr el mòbil 6 (experiment mb nrrdor equiescent mb dues històries prl·leles) Sisen prt Cp l trd, el grup d'utocrvnistes torn del centre de Kíev mb l'utobús trotint, que result ser un utobús espnyol reflott. Bixen. En Màrius recolz el cp sobre un resptller del seient entpisst forç ust. Respir mb comoditt. S'cron l mndíbul, es treu el cinturó qun qusi no hi qued ningú, recolz les mns en els brços del seient i f forç per poder ixecr-se. Bix l'últim. No té gnes de mirr els monuments de soldts i de tncs.
Llegir-ne més
15 de juliol de 2017 00:00 h
Un semn más. Con cd pso que de Ctluny (lo último l remodelción del Govern) se vn ir lnzndo l ire vlnchs de mentirs mnipuldors por el Estdo según se cerc el 1-O. Desde Mdrid se vn ir desbocndo los medios fines l gobierno (no se sbe si qued lguno y que no lo se) sobre el Procés. DecíEdwrd L. Bernys, sobrino de Sigmund Freud y uno de pioneros en el estudio de l psicologí de mss, escribió en su libro Propgnd (1.928), “L mnipulción deliberd e inteligente de los hábitos estructurdos y de ls opiniones de ls mss es un elemento importntes en ls socieddes democrátics.
Llegir-ne més
14 de juliol de 2017 20:39 h
Després d'un competició mb interminbles fses de grups i elimintòries, rrib l grn finl. L dt escollid és l'1-O i les setmnes nteriors i el lloc, els col•legis electorls de Ctluny. Però quines són les linecions? L de l'Estt espnyol és l mteix que f nys i pnys, sempre és l mteix des de l'inici del procés: govern de Rjoy, 'triprtit' PP-PSOE-C's i poder judicil, mb el TC com 'killer'. I l'ltre 'equip'? Avui l'lineció s'h clrit. Després de dies de converses discretes entre Puigdemont i cdscun dels consellers d'ençà de l'episodi del conseller Biget i de nombrosos rumors sobre un possible reconfigurció de l'executiu de cr l referèndum de l'1 d'octubre, quest divendres l mtí el president h nuncit un cnvi de cromos que fect tres conselleries i l secretri del Govern.
Llegir-ne més
14 de juliol de 2017 18:29 h
Segons explic el bloc Info Hort Guinrdó, l regidor de mobilitt de l'Ajuntment de Brcelon, Mercedes Vidl, s'huri fet mof dels vguistes de TMB en un convers l Telegrm durnt l comissió d'Ecologi, Urbnisme i Mobilitt en què se l v reprovr. Mentre els membres de l comissió discutien sobre l sev reprovció per l ml gestió de l vg de metro, Mercedes Vidl es comunicv per Telegrm mb uns electes d'EUiA. "No tienen otro pito que tocr los del metro", v escriure. Uns dies bns, Mercedes Vidl hvi preguntt ls membres del grup de Telegrm com.
Llegir-ne més
13 de juliol de 2017 21:29 h
Tots estem d'cord que l llei civil és l imposd per l'utoritt civil, i els ciutdns hem d'obeir-l. Però tmbé sbem que, "Fet l llei, fet l trmp" que equivl: burlr les prescripcions legls; tmbé prlem de, "L llei de l'embut" que vol dir: l'estret per tu, l'mple per mi; i encr un ltre refrny que és el més prctict pels polítics, "Vn les lleis per on volen els reis" que signific: que els poderosos de l terr ctuen com si les lleis no existissin. Si sbem que tots quests refrnys es compleixen mb escreix -i els que tenen poder i mnen ens ho demostren contínument- perquè cd di ens refreguen per l cr que tenim de complir l llei i que l constitució espnyol té un munt de lleis scrosntes de les quls no es pot tocr ni un com, i tn si ens grd com no les hem d'obeir? Els governs estblerts i consolidts en el temps mi desitgen que es trenqui el seu "sttu quo", però tnmteix l històri ens record que sempre que s'h conseguit un fit que h cnvit el curs d'quest històri, el poble h desobeït lgun llei i l nov h servit per bolir l'nterior.
Llegir-ne més
