16 de setembre de 2017 22:30 h
En l líni del meu drrer rticle l’Indirecte, no deix de ser sorprenent el fet que des dels mteixos mitjns de comunicció sobirnistes i, fins i tot, des dels prtits i moviments socils fins l dret de l’utodeterminció de Ctluny, s’emftitz, r i dés, l ide de desobediènci l’ordre constitucionl. Anit mteix, des de l ironi que sovint s’impos en l nrrtiv de les coses, es prlv d’”cte il·legl” –en relció l míting celebrt hir l Trrco Aren. Entenc l’estrtgem, però no el comprteixo.
Llegir-ne més
16 de setembre de 2017 20:56 h
Després de l bteri repressiv que l'Estt v desencdenr quest divendres, quest dissbte h vingut l respost d'quells que volen que l ciutdni voti l'1 d'octubre, els lcldes. El bloc pro-referèndum no té ni l Guàrdi Civil, ni l clu de l cix de Ctluny, ni un Tribunl Constitucionl instrumentlitzt fins les últimes conseqüències, ni tot un entrmt judicil tmbé mercè del govern d'Espny. Ar bé, té el suport del territori, de l gent. Uns 750 lcldes s'hn mnifestt quest dissbte l mtí l plç Snt Jume per rebutjr els tcs que estn rebent de l fiscli espnyol i per defensr l'1 d'octubre.
Llegir-ne més
16 de setembre de 2017 18:20 h
Que l polític de comunicció, o de comunicció polític de l’estt espnyol respecte tot el que pss Ctluny està estudid i progrmd és un evidènci sobre l que no cl ni entrr, en el com, els detlls i estrtègi segur que hi h més debt, i quí un portció de com ho veig. D’entrd, i per entendre l’estrtègi comunictiv de l’estt espnyol, no podem obvir dos spectes, girebé de cire ntropològic, i sense els quls no s’entén l rest. El primer és que l’essènci d’Espny és Cstell, trctem mb Cstell, no mb Espny (potser si Espny s’hgués configurt com entitt rel no seriem on som).
Llegir-ne més
16 de setembre de 2017 10:43 h
En ple segle XXI i dins del mrc de l Unió Europe, és trist veure com l'estt espnyol no vol negocir, dilogr o solucionr els temes polítics mb termes polítics, sinó mb l'estrtègi de l por, l violènci, l repressió i l ftxenderi policil i judicil: policies entrnt les redccions de diris digitls privts, policies requisnt i incutnt milers de crtells (i l glled i l'escombr), escorcolls d'impremtes en diverses comrques, il·leglitzció d'ctes, desllotjment de sles, policies entrnt en seus d'entitts i diris i ltres mitjns, 750 lcldes citts declrr per no sé quin crim, prohibicó de cedir espis públics per ls debts polítics, censur de publicitt polític, suspensió d'ctes Vitòri i Mdid, identificcions de persones i càrrecs públics, censur de fotos, prohibició que l revist d'un entitt privd pugui rribr ls seus 70.
Llegir-ne més
16 de setembre de 2017 00:10 h
Solitris 3 (experiment mb efectes de contingut) Tercer prt ―Així quin snt hs vingut. Hvies sentit prlr de mi perquè tocv en l grn orquestr simfònic d'Àustri? ―No m’imginv que fossis el violinist que jo dmirv. Pur csulitt. L veritt és que només vig vindre visitr les illes i de pssd dur-te les fotos ―v contestr. ―Aquest sí que n'és de bon. Tu quí només per ixò? Ningú ve de tn lluny només per portr unes fotos un desconegut ―l v renyr. ―De tu només et coneixi el que dei l prems.
Llegir-ne més
16 de setembre de 2017 00:00 h
El Estdo espñol intent nulr los medios de comunicción ctlnes que no se vienen sus doctrins dicttoriles. Ahor h sido el editor del Directe.ct, Jon Puig, el que h sido requerido por l Gurdi Civil debido l publicidd institucionl que public sobre el 1-O en este digitl de comunicción. Algo que tent contr uno de los derechos fundmentles en un democrci. L libertd de prens. L libertd de prens se denomin l derecho que tienen los medios de comunicción de investigr, informr y emitir sin ningún tipo de limitciones o cocciones, como l censur previ, el coso, el hostigmiento o ls presiones judiciles injustificds y ordends por un gobierno.
Llegir-ne més
15 de setembre de 2017 22:02 h
És molt difícil expressr els sentiments que desperten tots els esdeveniments que s’estn produint en quest prtid definitiv d’esccs durnt el mes decisiu. Queden 16 dies per l votció l’Estt j està plicnt de mner oficios l’rticle 155. Com? Fins r hem vist l irrupció de l Guàrdi Civil impremtes, un mitjà locl... però vui hem vist com l’Estt h tornt pujr el nivell de l repressió, repetim, repressió, sí, després de l’últim moviment del Govern ctlà. Junquers v dvertir hir l ministre Montoro que j no li enviri cp informe setmnl més.
Llegir-ne més
15 de setembre de 2017 16:14 h
Sembl que l posició de L UE -en relció mb Ctluny- està començnt girr, cnvir, ni que sigui un mic. En qulsevol cs cl defensr, d’entrd, poder exercir el dret l vot i l opció del SÍ com un propost per un Ctluny més just, més lliure i més eficient, dintre d'un UE que h d'evolucionr cp l'Europ dels ciutdns i del pobles. Un Europ que deixi d'estr segrestd per uns estts cducs mb reminiscències imperils. Ctluny, dintre d'un Europ de vlors humnistes i socils, que superi el dogmtisme econòmic de l' Europ dels mercders.
Llegir-ne més
15 de setembre de 2017 13:31 h
Te un problem, i l solució no està en querellr-se, judicilitzr i inhbilitr els persontges polítics electes, que el que només fn és trebllr i esforçr-se per complir el mndt pel que foren escollits. Ni en prohibir ctes, ni en destruir les eines per l sev relitzció. Un nombre tnt significtiu de persones no conformes mb l relció vigent entre Espñ i Ctluny no se’ls h de voler obvir, esborrr, o privr dels seus drets de mnifestr-se socil i políticment. S’h de deixr bnd l leglitt vigent i les lleis fetes àdhuc, i neutrlitzr-lo convencent-lo de l’errd del seu ps.
Llegir-ne més
15 de setembre de 2017 13:17 h
Crt l President del Govern Mrino Rjoy Desprès de molts nys de submissió per ignorànci frcid de necessitt de trebllr pel futur de l mev fmíli , r que j estic jubilt mb prop de 82 nys, se’m’ h encès l llum vermell del cervell , desprès veure, llegir i escoltr les grns i inquisidores slvtjdes que vostè i el seu govern, diuen que portrn terme , si els ctlns prtidris de votr 1-O porten terme l tsc que per dret tenen tots els ciutdns d’rreu , que es votr . De Ctlns fntsmes , tmbé en tenim com tmbé de lldres i corruptes, però cd di en queden menys les institucions ; però quest crt no v dirigid ls ctlns , sinó vostè.
Llegir-ne més