18 de setembre de 2017 20:17 h
Aquest dimrts, 18 de setembre, el periodist Quimet Perrmon és homentjt pel Col·legi de Periodistes de Ctluny per l sev trjectòri i dedicció i l sev fmíli tmbé frà entreg del seu llegt. Quimet Perrmon v néixer l'ny 1924 Snt Adrià del Besòs i v trebllr l Dirio de Brcelon, El Noticiero Universl i l diri Avui. Actulment és considert un referent de l informció econòmic i qui més més v fundr l'Associció de Periodistes d'Informció Econòmic. Però en Quimet tmbé v fer un grn servei l prems de proximitt en uns moments molt complicts.
Llegir-ne més
18 de setembre de 2017 10:52 h
A cvll entre dos segles, el dinou i el vint, l’fer Dreyfus v commoure l societt frnces. A grns trets, un oficil frncès d’origen jueu v ser cust de pssr documentció secret de l’exèrcit frncès ls lemnys. Cl posr-se en situció. En quell moment, 1894, Frnç encr es llepv les ferides de l derrot del 1870 dvnt Prússi, l III Repúblic teni enemics dins i for, l diplomàci lemny hvi teixit un xrx d’linces que ïllven Frnç i, en l curs colonil, Frnç topv mb britànics i lemnys en diversos llocs del món.
Llegir-ne més
18 de setembre de 2017 10:46 h
Hem rribt un punt prou delict en que els primers de voler votr en un referèndum, i vinculnt, hurien de ser els que volen seguir dintre d’Espñ... Els del NO. I, si els del SI són qutre bojos i ells els de l grn mjori silencios de ctlns, gunyr. En quest hipòtesi, segurment que tot seri d’llò mes norml. Exctment per l mteix normlitt, quests hurien d'cceptr el resultt si els que gunyen son els prtidris del SI. Els que j en tenen prou d’quest color i que posten per provr un nou guió, incert però que doni unes perspectives, les que siguin, en front del que j sbem que ens don, i ens donrà, el j escrit i conegut.
Llegir-ne més
17 de setembre de 2017 23:38 h
Felicitts l Guàrdi Civil per trobr i incutr 1.300.000 crtells fvor del referèndum, quest vegd molts de l CUP. Uu! Quin grn trebll, quin defens més dign de l democràci, incut crtells d’un cmpny electorl en plen cmpny electorl! A l’Estt porten dies vntnt-se d’quest increïble gest de requisr crtells i més vui que escltv l’eufòri qun s’h trobt quest botí tnt numèricment gros. L gest és només comprble l’heroïcitt de l reconquest de l’ill del Perejil, on les úniques dmnificdes vn ser unes ovelles espntdes.
Llegir-ne més
17 de setembre de 2017 17:11 h
HO HAURIA DE LLEGIR TOTHOM!! D'un polici ctlà: FEU-HO CÒRRER!! NO US ESPANTEU NI US ESTRANYI, NI PATIU, NI US SENTIU INTIMIDATS. Si durnt quests dies veieu policies locls, o fins i tot Mossos, rrencnt crtells democràtics fvor del Referèndum. Jo sóc un servidor públic d'quest gremi i l'explicció és molt senzill: No podem culpr l col·lectivitt. Durnt molts nys membres de l guàrdi civil I polici ncionl, hn demnt i hn nt ingressnt dins questes cossos policils. Ho hn fet per motius personls i fmilirs per tl que no els destinessin for de Ctluny.
Llegir-ne més
17 de setembre de 2017 11:47 h
L prul referèndum està punt de ser o j ho h estt... prostituïd. Com que huri de desprèixer de l ment d'uns vuit milions de persones, segurment niri bé que el Tribunl Constitucionl l fes desprèixer del diccionri de l Reil Acdèmi Espnyol de l Llengu. Hgi fet el que hgi fet el TC, l prul encr hi és i l sev horrible significció és quest: “Procedimiento por el que se someten l voto populr leyes o decisiones polítics con crácter decisorio o consultivo.” Vos heu post tremolr, un vegd heu conegut el seu significt? Per fer el que signific quest prul, s'hn d'encusr més de 700 btles i s'h d'envir l reserv tot el Govern del Principt de Ctluny i els diputts (quells que estn disposts conviure mb quest prul com si res no pssàs) del Prlment ctlà.
Llegir-ne més
16 de setembre de 2017 22:30 h
En l líni del meu drrer rticle l’Indirecte, no deix de ser sorprenent el fet que des dels mteixos mitjns de comunicció sobirnistes i, fins i tot, des dels prtits i moviments socils fins l dret de l’utodeterminció de Ctluny, s’emftitz, r i dés, l ide de desobediènci l’ordre constitucionl. Anit mteix, des de l ironi que sovint s’impos en l nrrtiv de les coses, es prlv d’”cte il·legl” –en relció l míting celebrt hir l Trrco Aren. Entenc l’estrtgem, però no el comprteixo.
Llegir-ne més
16 de setembre de 2017 20:56 h
Després de l bteri repressiv que l'Estt v desencdenr quest divendres, quest dissbte h vingut l respost d'quells que volen que l ciutdni voti l'1 d'octubre, els lcldes. El bloc pro-referèndum no té ni l Guàrdi Civil, ni l clu de l cix de Ctluny, ni un Tribunl Constitucionl instrumentlitzt fins les últimes conseqüències, ni tot un entrmt judicil tmbé mercè del govern d'Espny. Ar bé, té el suport del territori, de l gent. Uns 750 lcldes s'hn mnifestt quest dissbte l mtí l plç Snt Jume per rebutjr els tcs que estn rebent de l fiscli espnyol i per defensr l'1 d'octubre.
Llegir-ne més
16 de setembre de 2017 18:20 h
Que l polític de comunicció, o de comunicció polític de l’estt espnyol respecte tot el que pss Ctluny està estudid i progrmd és un evidènci sobre l que no cl ni entrr, en el com, els detlls i estrtègi segur que hi h més debt, i quí un portció de com ho veig. D’entrd, i per entendre l’estrtègi comunictiv de l’estt espnyol, no podem obvir dos spectes, girebé de cire ntropològic, i sense els quls no s’entén l rest. El primer és que l’essènci d’Espny és Cstell, trctem mb Cstell, no mb Espny (potser si Espny s’hgués configurt com entitt rel no seriem on som).
Llegir-ne més
16 de setembre de 2017 10:43 h
En ple segle XXI i dins del mrc de l Unió Europe, és trist veure com l'estt espnyol no vol negocir, dilogr o solucionr els temes polítics mb termes polítics, sinó mb l'estrtègi de l por, l violènci, l repressió i l ftxenderi policil i judicil: policies entrnt les redccions de diris digitls privts, policies requisnt i incutnt milers de crtells (i l glled i l'escombr), escorcolls d'impremtes en diverses comrques, il·leglitzció d'ctes, desllotjment de sles, policies entrnt en seus d'entitts i diris i ltres mitjns, 750 lcldes citts declrr per no sé quin crim, prohibicó de cedir espis públics per ls debts polítics, censur de publicitt polític, suspensió d'ctes Vitòri i Mdid, identificcions de persones i càrrecs públics, censur de fotos, prohibició que l revist d'un entitt privd pugui rribr ls seus 70.
Llegir-ne més
