20 de setembre de 2017 17:10 h
@pge { mrgin: 2cm } p { mrgin-bottom: 0.25cm; direction: ltr; color: #00000; line-height: 120%; text-lign: left; orphns: 2; widows: 2 } p.western { font-fmily: "Aril", sns-serif; font-size: 11pt; so-lnguge: c-ES } p.cjk { font-fmily: "Noto Sns CJK SC Regulr"; font-size: 11pt; so-lnguge: zh-CN } p.ctl { font-fmily: "FreeSns"; font-size: 12pt; so-lnguge: hi-IN } El President de l Generlitt, mb el vicepresident i tot el Govern l drrere, h mrct el cmí seguir per respondre l’escomes contr les institucions ctlnes perpetrd pel Regne d’Espny.
Llegir-ne més
20 de setembre de 2017 08:58 h
Drrerment es torn comentr en els cencles del poder de l’ltiplà mdrileny que cl plicr l’rticle 155 de CE. De fet, j l’estn plicnt de fcto. A més, j vivim en un tmòsfer d’un utèntic estt de setge; però que vgin en compte, j que drrerment cd vegd més governs, prlments i mitjns de prems interncionls, entre ells dos importnts mitjns emblemàtics europeus –els prestiogiosos rottius Le Monde i Der Spiegel- són molt crítics mb el dogmtisme i l’utoritrisme ntidemocràtic del govern Espnyol .
Llegir-ne més
20 de setembre de 2017 07:58 h
L’ordre de btll o les oportunitts perdudes: tot pel referèndum d’utodeterminció ref1oct.eu (19/9/2017) L form en que s’està resistint Ctluny les ccions repressives i indiscrimindes de l’Estt espnyol contr els seus més elementls drets ncionls és dign d’ésser nlitzd mb detll. El govern i les orgnitzcions sobirnistes que mlden per l preprció i celebrció del referèndum d’utodeterminció de l’1 d’octubre de 2017 tenen reptes d’orgnitzció i de direcció mjúsculs que, en drrer terme, no fn si no judr i fixr les bses, més sòlides, de l repúblic ctln.
Llegir-ne més
19 de setembre de 2017 22:33 h
L’estt espnyol ctu i cturà per ordre de les oligrquies, mi del seu poble. L democràci sempre h estt l sev últim prioritt i, com en molts estts del món ctul, sovint h estt un bon excus. Després del Procés ctlà el pcte del 78 s’h rebel·lt com l’estf mre de totes les estfes. Un pàtin democràtic pensd com excus per protegir els privilegis d’un clsse molt petit, glvnitzd, cortesn i envoltd de col·lborcionistes i, perquè no dir-ho, d’ingenus. Un petit repàs, fins i tot superficil, ls governs i ccions polítiques dutes terme l’Estt des de l’provció de l constitució, mb independènci del color polític de govern respectiu, vl l’firmció de que l ml nomend Trnsició fou un frs.
Llegir-ne més
19 de setembre de 2017 20:12 h
Jordi Turull h fet un crid que j f mesos es prevei lògic: els electors hurem d’nr el més vit possible votr. Si pot ser, primeríssim hor. L ide és l de protegir l’obertur dels col·legis electorls, i després, hver fet l fein per si l Guàrdi Civil (i els Mossos?) retiren urnes. El cos policil espnyol segueix fent fein, intervenint i decomissnt mteril electorl. A cnvi, l gent segueix propnt-s’hi i deixnt clvells ls cotxes. Avui hn fet un ps més i hn trobt l’empres Unipost notificcions de les meses de l’1O.
Llegir-ne més
19 de setembre de 2017 19:37 h
S'h llnçt l bet de Cll of Duty WWII, l qul de moment està disponible per ls usuris que hn fet l reserv del joc, vit rribrà PC, no obstnt ixò, de moment està disponible per ls usuris de l consol de Sony Ply Sttion 4. Avit rribés tmbé l consol nomend Xbox One. De l form que for, v sortir bns de l'espert, i j hem tingut l'oportunitt de veure gmeplys del joc i ixí observr les millors crcterístiques de Cll of Duty WWII. El més destct de moment, podri ser l nov mobilitt, j que no tenim l'opció de fer els típics slts gegnts, o frenètics vols, lliscr-los pel sòl, etc.
Llegir-ne més
19 de setembre de 2017 17:51 h
@pge { mrgin: 2cm } p { mrgin-bottom: 0.25cm; line-height: 120% } Dimecres di 13 un cinqunten de persones-nunci i smrretes del Si vn protgonitzr l primer «Cmind pel Sí» de Cornellà que v tenir un fort impcte. Tothom es girv per contemplr l’legre comitiv, molt gent v fer-ne fotos i lguns cotxes vn fer sonr el clàxon per nimr-l. Dos dies més trd l brigd municipl de Cornellà v començr confiscr lgunes pncrtes del referèndum d’utodeterminció. Atemptven contr l llibertt d’expressió per complir les instruccions de l Fiscli Generl del Estdo, convertid en l nov «brigd político-socil» pel Prtit Populr; questes instruccions no tenen l’vl de cp jutge com en temps del frnquisme.
Llegir-ne més
19 de setembre de 2017 00:47 h
Esquerres , drets , SI i NO, tots votr !!!! Normlment qun vull fer un comentri, si escu, m’identifico en el pensment polític que gui el meu di di; no se perquè hi h Esquerr i Dret , deu ser per identificr l diferenci de pensment, i jo sempre m’he decntt per l’esquerr; però sempre hvi penst que el PSC tmbé er de pensment esquerrà, però sembl que vig errt, qun escolto l Sr., Icet; qun públicment brm les seves moltes rons per no nr votr, tmbé f referènci i boc plen , que no es pot fer cmpny fvor del “NO” en els comicis del di 1-O; mi m’grdri sber quin tipus de cmpny fn el PSC, CIUTADANS i el PPC, qun inciten l gent no nr votr , perquè diuen que es il·legl i moltes coses mes.
Llegir-ne més
18 de setembre de 2017 23:59 h
El processisme cus d’ntidemòcrt l’Estt espnyol perquè no li permet votr, cos en primer lloc curios perquè mentrestnt el processisme menyspre, descredit, escup l dissidènci independentist titllnt-l d’espnyolist, de botifler, de ressentid i de no sé quntes coses més que sempre punten l person o les seves motivcions, mi les rons dissidents. D’ixò, cs mev se’n diu, bnd de sectrisme, utoritrisme, justment llò de què el processisme cus l‘Estt espnyol. En segon lloc, l demnd processist de democràci Espny és curios pel fet que el processisme demostr no creure en l democràci, tenint en compte que no l’exerceix tenint mjori en escons l prlment ctlà per declrr l independènci, i sobre demn permís un estt que, per si fos poc, consider ntidemòcrt, i ho f perquè exerceixi l democràci per ells, els processistes ctlns, en sotmetre’s l sev llei.
Llegir-ne més
18 de setembre de 2017 21:21 h
L’ctulitt d’quest dilluns sobre el referèndum sembl que h gft un respir dins el cos. Com mínim no hi h hgut un nou ‘bombrdeig’ de més mesures contr l’1 d’octubre, només s’hn nt desenvolupnt les que j es coneixien. En quest sentit, l Guàrdi Civil h entrt un empres enquderndor de Sbdell quest mtí primer hor i h confisct 100.000 fulletons i crtells sobre l votció. En totl, j són 1,5 milions els que h pogut interceptr l Benemérit. Vn fent líni, però encr no hn fet bingo. Les urnes no surten i ltres mterils fonmentls per l logístic –molt més que l propgnd– tmpoc.
Llegir-ne més
