19 de setembre de 2017 17:51 h
@pge { mrgin: 2cm } p { mrgin-bottom: 0.25cm; line-height: 120% } Dimecres di 13 un cinqunten de persones-nunci i smrretes del Si vn protgonitzr l primer «Cmind pel Sí» de Cornellà que v tenir un fort impcte. Tothom es girv per contemplr l’legre comitiv, molt gent v fer-ne fotos i lguns cotxes vn fer sonr el clàxon per nimr-l. Dos dies més trd l brigd municipl de Cornellà v començr confiscr lgunes pncrtes del referèndum d’utodeterminció. Atemptven contr l llibertt d’expressió per complir les instruccions de l Fiscli Generl del Estdo, convertid en l nov «brigd político-socil» pel Prtit Populr; questes instruccions no tenen l’vl de cp jutge com en temps del frnquisme.
Llegir-ne més
19 de setembre de 2017 00:47 h
Esquerres , drets , SI i NO, tots votr !!!! Normlment qun vull fer un comentri, si escu, m’identifico en el pensment polític que gui el meu di di; no se perquè hi h Esquerr i Dret , deu ser per identificr l diferenci de pensment, i jo sempre m’he decntt per l’esquerr; però sempre hvi penst que el PSC tmbé er de pensment esquerrà, però sembl que vig errt, qun escolto l Sr., Icet; qun públicment brm les seves moltes rons per no nr votr, tmbé f referènci i boc plen , que no es pot fer cmpny fvor del “NO” en els comicis del di 1-O; mi m’grdri sber quin tipus de cmpny fn el PSC, CIUTADANS i el PPC, qun inciten l gent no nr votr , perquè diuen que es il·legl i moltes coses mes.
Llegir-ne més
18 de setembre de 2017 23:59 h
El processisme cus d’ntidemòcrt l’Estt espnyol perquè no li permet votr, cos en primer lloc curios perquè mentrestnt el processisme menyspre, descredit, escup l dissidènci independentist titllnt-l d’espnyolist, de botifler, de ressentid i de no sé quntes coses més que sempre punten l person o les seves motivcions, mi les rons dissidents. D’ixò, cs mev se’n diu, bnd de sectrisme, utoritrisme, justment llò de què el processisme cus l‘Estt espnyol. En segon lloc, l demnd processist de democràci Espny és curios pel fet que el processisme demostr no creure en l democràci, tenint en compte que no l’exerceix tenint mjori en escons l prlment ctlà per declrr l independènci, i sobre demn permís un estt que, per si fos poc, consider ntidemòcrt, i ho f perquè exerceixi l democràci per ells, els processistes ctlns, en sotmetre’s l sev llei.
Llegir-ne més
18 de setembre de 2017 21:21 h
L’ctulitt d’quest dilluns sobre el referèndum sembl que h gft un respir dins el cos. Com mínim no hi h hgut un nou ‘bombrdeig’ de més mesures contr l’1 d’octubre, només s’hn nt desenvolupnt les que j es coneixien. En quest sentit, l Guàrdi Civil h entrt un empres enquderndor de Sbdell quest mtí primer hor i h confisct 100.000 fulletons i crtells sobre l votció. En totl, j són 1,5 milions els que h pogut interceptr l Benemérit. Vn fent líni, però encr no hn fet bingo. Les urnes no surten i ltres mterils fonmentls per l logístic –molt més que l propgnd– tmpoc.
Llegir-ne més
18 de setembre de 2017 20:17 h
Aquest dimrts, 18 de setembre, el periodist Quimet Perrmon és homentjt pel Col·legi de Periodistes de Ctluny per l sev trjectòri i dedicció i l sev fmíli tmbé frà entreg del seu llegt. Quimet Perrmon v néixer l'ny 1924 Snt Adrià del Besòs i v trebllr l Dirio de Brcelon, El Noticiero Universl i l diri Avui. Actulment és considert un referent de l informció econòmic i qui més més v fundr l'Associció de Periodistes d'Informció Econòmic. Però en Quimet tmbé v fer un grn servei l prems de proximitt en uns moments molt complicts.
Llegir-ne més
18 de setembre de 2017 10:52 h
A cvll entre dos segles, el dinou i el vint, l’fer Dreyfus v commoure l societt frnces. A grns trets, un oficil frncès d’origen jueu v ser cust de pssr documentció secret de l’exèrcit frncès ls lemnys. Cl posr-se en situció. En quell moment, 1894, Frnç encr es llepv les ferides de l derrot del 1870 dvnt Prússi, l III Repúblic teni enemics dins i for, l diplomàci lemny hvi teixit un xrx d’linces que ïllven Frnç i, en l curs colonil, Frnç topv mb britànics i lemnys en diversos llocs del món.
Llegir-ne més
18 de setembre de 2017 10:46 h
Hem rribt un punt prou delict en que els primers de voler votr en un referèndum, i vinculnt, hurien de ser els que volen seguir dintre d’Espñ... Els del NO. I, si els del SI són qutre bojos i ells els de l grn mjori silencios de ctlns, gunyr. En quest hipòtesi, segurment que tot seri d’llò mes norml. Exctment per l mteix normlitt, quests hurien d'cceptr el resultt si els que gunyen son els prtidris del SI. Els que j en tenen prou d’quest color i que posten per provr un nou guió, incert però que doni unes perspectives, les que siguin, en front del que j sbem que ens don, i ens donrà, el j escrit i conegut.
Llegir-ne més
17 de setembre de 2017 23:38 h
Felicitts l Guàrdi Civil per trobr i incutr 1.300.000 crtells fvor del referèndum, quest vegd molts de l CUP. Uu! Quin grn trebll, quin defens més dign de l democràci, incut crtells d’un cmpny electorl en plen cmpny electorl! A l’Estt porten dies vntnt-se d’quest increïble gest de requisr crtells i més vui que escltv l’eufòri qun s’h trobt quest botí tnt numèricment gros. L gest és només comprble l’heroïcitt de l reconquest de l’ill del Perejil, on les úniques dmnificdes vn ser unes ovelles espntdes.
Llegir-ne més
17 de setembre de 2017 17:11 h
HO HAURIA DE LLEGIR TOTHOM!! D'un polici ctlà: FEU-HO CÒRRER!! NO US ESPANTEU NI US ESTRANYI, NI PATIU, NI US SENTIU INTIMIDATS. Si durnt quests dies veieu policies locls, o fins i tot Mossos, rrencnt crtells democràtics fvor del Referèndum. Jo sóc un servidor públic d'quest gremi i l'explicció és molt senzill: No podem culpr l col·lectivitt. Durnt molts nys membres de l guàrdi civil I polici ncionl, hn demnt i hn nt ingressnt dins questes cossos policils. Ho hn fet per motius personls i fmilirs per tl que no els destinessin for de Ctluny.
Llegir-ne més
17 de setembre de 2017 11:47 h
L prul referèndum està punt de ser o j ho h estt... prostituïd. Com que huri de desprèixer de l ment d'uns vuit milions de persones, segurment niri bé que el Tribunl Constitucionl l fes desprèixer del diccionri de l Reil Acdèmi Espnyol de l Llengu. Hgi fet el que hgi fet el TC, l prul encr hi és i l sev horrible significció és quest: “Procedimiento por el que se someten l voto populr leyes o decisiones polítics con crácter decisorio o consultivo.” Vos heu post tremolr, un vegd heu conegut el seu significt? Per fer el que signific quest prul, s'hn d'encusr més de 700 btles i s'h d'envir l reserv tot el Govern del Principt de Ctluny i els diputts (quells que estn disposts conviure mb quest prul com si res no pssàs) del Prlment ctlà.
Llegir-ne més