13 de novembre de 2017 21:21 h
El 21 de desembre pren j molt form. Al finl l’independentisme es presentrà mb tres llistes seprdes, i totes tres buscrn mximitzr els vots obrint les cndidtures l ciutdni. El president Puigdemont encpçlrà un llist que no portrà les sigles del PDeCAT, cducdes bns de néixer. L cndidtur es dirà Junts per Ctluny, i jugrà rrossegr el màxim nombre de vots possible de Junts pel Sí. Dimecres es frn públics tots els noms de l llist, que podrien incloure il·lustres com l’empresont Jordi Sànchez.
Llegir-ne més
13 de novembre de 2017 15:28 h
L lògic de l por pot funcionr per fer reculr l’independentisme? (13/11/2017) L llei de l’embut que plic Espny (no els espnyols, molts dels quls, fins i tot veïns, són excel·lents persones) j és desenvolup sense complexes. Amplis sectors socils, i cdèmics, posen de mnifest l flgrnt vulnerció de drets fonmentls que cometen les utoritts espnyoles, en form de retencions injustificdes, registres sense mnment judicil, identificcions policils per rons ideològiques,... entre moltes ltres. L’esperit democràtic no s’improvis, form prt de l cultur i del civisme, fruit d’un respecte i un formció que cl cultivr durnt nys, per ixò no cl esperr que Espny fci cp cnvi, més vit cl tenir en compte que es pot rdiclitzr molt més i esdevenir un utèntic tortur per tots els que no es dobleguin les seves posicions utoritàries.
Llegir-ne més
12 de novembre de 2017 23:37 h
F uns dos o tres nys, i fruit de l'nàlisi de l relitt en l que l propost independentist es mou, vig rribr l conclusió que l'entrebnc més grn l desplegment de les pretensions de llibertt ctlnes no vindri d'Espny, sinó més vit d'Europ. Els esdeveniments mlurdment m'hn cbt donnt l ró. Estem ptint un fort shock emocionl j que, per molts ctlns i ctlnes, Europ hvi de ser l tul de slvció definitiv dvnt l constnt negció les llibertts per prt del govern espnyol; quests ctlns i ctlnes encr r s'estn sobreposnt l perplexitt que els enveix qun se n'donen de que l sev visió de l relitt entr en contrdicció en com quest s'cb posnt de mnifest.
Llegir-ne més
12 de novembre de 2017 20:12 h
Tl i com es prevei, l Cndidtur d’Unitt Populr h decidit postr per presentr-se mb un llist pròpi, “el més àmpli possible, clrment rupturist, independentist i d'esquerres”. Ràpidment s’h obert l port Procés Constituent, que prèviment h provt presentr-se, si pot, mb l CUP (redreçnt ixí el greu error de 2015 d’postr per CSQEP), i l ‘sector Fchín’. Veurem què pss finlment, però està clr que toc eixmplr. L CUP ho h decidit mb un pregunt rbre, on primer es preguntv per l concurrènci o no les eleccions l prlment.
Llegir-ne més
12 de novembre de 2017 19:51 h
A hores d’r Europ -tmbé l'Estt Espnyol d’un form més mediocre- el pensment reccionri -les idees de Mrtin Heidegger i Jcques Derrid- són les que nodreixen l orientció polític ctul de l UE. Per ltr bnd, el més preocupnt de tot és que questes idees reccionries críptiques -molt dretnes- tenen un influènci importnt -jo diri demilidor- en mplies cpes d'un “lumpen/proletrit” molt poc polititzt i sense cp men de consciènci socil. Per ltr bnd, tot quest pensment recionri -d'portcions de Heidegger i Derrid- està provocnt, està fent molt de ml l procés d lliberment socil i ncionl de Ctluny; és dir, que s’h convertit en un grn lit de l'unionisme ssimilcionist i nnexionist cstellno/espnyol.
Llegir-ne més
12 de novembre de 2017 18:02 h
Aquest és l impressió que em qued després d'ssistir ls esdeveniments que vn ocorrent di rere di, un vicepresident i consellers d'un govern sorgit de les urnes, que en plicr l voluntt del poble l Prlment hn estt empresonts per l voluntt dels polítics de l metròpolis. Qued clr que el Govern ctlà h estt trctt com si fossin el govern d'un colòni. Les lleis de l metròpoli s'hn impost les lleis de l colòni, per ixò prt del govern h estt empresont i l'ltr prt mb el president s'hn hgut d'exilir.
Llegir-ne més
12 de novembre de 2017 17:52 h
@pge { mrgin: 2cm } p { mrgin-bottom: 0.25cm; line-height: 120% } Mrino Rjoy v convocr les eleccions l Prlment per legitimr les urnes el seu Cop d’Estt contr Ctluny. Acusen el procés democràtic i pcífic de l mjori del poble ctlà de Cop d’Estt, qun són ells els que hn portt terme el veritble Cop d’Estt mb les detencions del 20 de setembre, l brutlitt policil de l’u d’octubre, l’empresonment dels Jordis, el cessment del Govern de l Generlitt i el seu posterior empresonment i exili.
Llegir-ne més
12 de novembre de 2017 14:42 h
Com es f l independènci d’un pís? En molts csos, mb un guerr, en ltres csos, mb l forç dels contctes interncionls. En l mjori de csos, hi h un combinció dels dos fctors. L guerr, com tl, pot ser d’lt o bix intensitt. En el cs ctlà, l guerr h estt l’1 d’Octubre, on hi v hver violènci per evitr l votció de referèndum d’utodeterminció. Però quest btll l vm gunyr els ctlns. De totes les clsses socils, de totes les prts del territori. L’1 d’Octubre ens h fet gunydors i ens h refirmt com nció.
Llegir-ne més
12 de novembre de 2017 11:44 h
Mireu mes enllà del ns Crec que el di 21-D, tots els defensors del dret decidir , de l llibertt dels presos polítics, de l democràci i de l pu, s’hurien d’unificr en un sol llist, per poder combtre l colició entre PP-Cs.-PSOE i lgun ltre stèl·lit ; no te sentit nr cdscú per ell mb l mteix ide , ixò frà ml l repúblic que tot just neix; tmbé es un contrriett l’hor de cptr vots d’ltres pensments polítics , tot vegd que quests tenen el dubt per qui es tindri de decntr , perquè em de tenir clr que tmbé hi h independentistes en ltres formcions polítiques, mb el vot hipotect, i quest seri un grn oportunitt per poder expressr l sev voluntt sense cp risc de represàli, i mb quest reflexió , m’dreço especilment l PSC; que el Sr.
Llegir-ne més
11 de novembre de 2017 23:55 h
Un més. L'independentisme, i ens rrisquem dir que fins i tot lguns unionistes, hn tornt ocupr els crrers de Brcelon. En especil, el crrer Mrin, que s'h omplert mb 750.000 persones en l mrx més multitudinàri d'ençà del milió de persones que es vn reunir el psst 11 de setembre en motiu de l Did. L'empresonment de consellers i líders independentistes civils h fet que molt gent surti l crrer, tot i el desgst de les últimes mrxes i mlgrt sber que l mrx difícilment cnvirà res.
Llegir-ne més