24 de novembre de 2017 08:38 h
Un refugi polític pel proper #21D (24/11/2017) L bogeri col·lectiv instigd des del món empresril més especultiu no té turdor. Cd di que pss l profunditt del fort en el que hem cigut és més grn. Les dinàmiques consumistes són un espirl imprble, tl com fenòmens com el blck fridy ens fn veure. J no qued temps per pensr en els temes que relment fn feliç l’ésser humà i de com questes comunitts humnes volen orgnitzr-se. El bombrdeig de correus electrònics i misstges publicitris per ctivr, en exclusiv, l demnd consumist, sense sentit i sense motiu, s’h mplit molt gràcies l compr virtul per internet, tot genernt un moviment logístic pels lliurments domiciliris de grns dimensions.
Llegir-ne més
23 de novembre de 2017 23:59 h
...SI ORDENEN DISPARAR CONTRA ELS CIUTADANS DE LA NOVA REPÚBLICA AIXÒ ÉS EL QUE ESPERA AL BORBÓ FELIPE VI I ALS SEUS SEQUAÇOS: MINISTRES (RAJOY, COSPEDAL, ZOIDO...) I GENERALS DE LA GUÀRDIA CIVIL I DE L'EXÈRCIT ESPANYOL NOMÉS QUE ASSASSININ ALGUN CIUTADÀ DE LA NOVA REPÚBLICA Després del que h psst des de l'endemà del referèndum d'utodeterminció de di 1 d'octubre, he rribt l conclusió que els nostres dirigents polítics desconeixen lgunes regles elementls de l guerr psicològic.
Llegir-ne més
23 de novembre de 2017 23:28 h
Dvnt de l regressió que implic, que està significnt per Ctluny l’plicció, l imposició de l’rticle 155 de l CE -l qul cos vol dir tenir tutelt completment l’utogovern ctlà i posr en perill de mort l llengu, l cultur, l’economi, l convivènci i el benestr socil dels ctlns- cldri fer un ulld un Estt de l UE -el Regne de Bèlgic- que encr que s’nomeni un pís -un estt federl plurilingüístic- és, de fcto, un confederció.
Llegir-ne més
23 de novembre de 2017 21:42 h
Muy queridos seguidores nuestros, nos honr comunicrles que nos mudmos Breñ, o Nogl, o Mrism, que nos qued geográficmente más cerc. Les dejmos escoger entre culesquier de ls tres entelequis que ustedes prefiern comprr del BOE, porque flt de un educción constitucionl en Ctluñ, des del ministerio y normlizmos nosotros ls nomencltures más extrñs, ddo que puedier ser que sus hijos se encontrrn con tn inentendibles nombres en ls escuels como Grrotx, l Noguer o Mresme. Grcis Dios por brir el prgüs del 155, un brech de espernz pr conquistr el corzón de és tribu de slvjes que hbitn en el nordeste peninsulr.
Llegir-ne més
23 de novembre de 2017 11:32 h
Escric quest rticle en clu de “perspectiv”, l tercer de les P’s que ens v demnr el President després de l DUI. Ho fig recordnt tots els estudis i informes preprts pel Cercle Ctlà de Negocis entre 2010 i 2014, i l’nàlisi de tot el que h nt succeint quests drrers nys. A primers de 2012 el CCN v publicr dos informes, el Dmenys1 i el Dmés1, que es referien l que cli fer bns del di D (DUI) i després del di D. L primer bon notici és que el di D j l’hem supert, i mrc lfit més importnt del nostre procés, però r cl cbr de fer efectiv l Repúblic.
Llegir-ne més
22 de novembre de 2017 23:19 h
Avui ens hem despertt mb un exclusiv de Nció Digitl que detllv un cord de mínims entre ERC i Junts per Ctluny. Bàsicment, l’cord demn que es deixi d’plicr el 155, que s’excrcerin els presos polítics, que l justíci persegueixi les gressions policils de l’1 d’octubre, que Mdrid es comprometi respectr el resultt de les urnes el 21D, i que es retirin tots els recursos d’inconstitucionlitt, un clm l UE, defensr l’escol ctln, l’impuls del procés constituent, i inicir un negocició entre Ctluny, Espny i l UE per fer possible l’ccés de Ctluny l plen independènci i l desplegment pcífic de l Repúblic Ctln.
Llegir-ne més
22 de novembre de 2017 21:07 h
L Repúblic Ctln, proclmd pel Prlment de Ctluny el 27 d’octubre d’enguny, no està tenint el funcionment del que huri de ser el d’un Estt norml i corrent. De fet, és ronble rribr pensr que des de l declrció d’independènci no hi h hgut cp institució mb poder polític que hgi fet cp gest per consolidr l Repúblic. És relment ixí? Què li flt l Repúblic Ctln per poder dir-se Estt? Tots els conceptes que són objecte d’estudi de l Ciènci Polític són polisèmics i es poden interpretr des d’òptiques diferents.
Llegir-ne més
21 de novembre de 2017 22:33 h
Què v pssr en les hores i dies previs l declrció d’independènci? Mi ho cbrem de sber, fins que lgú que hgi viscut tots quests moments del procés fci unes memòries –cos que pot rribr d’quí vint nys, o d’quí vint dies, si és que lgú mb temps l presó ho està fent–. Mlgrt tot, sembl ser que els moments previs l 27 d’octubre jugrn un pper clu durnt l cmpny electorl. Flt un mes just pel 21 de desembre i l qüestió j v pujnt de nivell. Mrt Rovir v dir f uns dies que teni constànci que l’Estt hvi mençt mb sng i morts l crrer si posven en mrx l repúblic.
Llegir-ne més
21 de novembre de 2017 11:17 h
L violènci institucionl o l instigd (21/11/2017) Com diu l’escriptor Enric Vil, Espny no teni cp opció rel d’èxit per l vi violent l’hor d’impedir el desplegment les previsions de l Llei 20/2017, de trnsitoriett juírid i fundcionl de l Repúblic ctln. Un suposd repressió militr, tmbé per medis policícs, usnt rmes ssssines no té cp vibilitt per un pís que pertny l Unió Europe. De fet sempre s’hvi dit ixò, i tmbé per ixò, tot el procés és indefectiblement pcífic i exgerdment cívic (mb remordiments de consciènci després d’hver tllt uns llrgs minuts lgun vi de comunicció).
Llegir-ne més
20 de novembre de 2017 20:50 h
Brcelon no serà l seu de l’Agènci Europe del Medicment, que s’h de desplçr de Londres pel Brexit. L ciutt comtl no h tingut cp opció i h cigut l primer rond de votcions. Fins quí cp sorpres, tenint en compte que l inestbilitt polític espnt tothom. Ar bé, l sorpres h vingut qun l ministr de Snitt espnyol i ltres representnts hn intentt culpr l’independentisme del frcàs de l cndidtur. És evident que l inestbilitt i l incertes hn derrott l cndidtur, però és ixò prou ró com per culpr l’independentisme? No tenen res veure l violènci policil de l’1 d’octubre, el fet que Ctluny està sense govern perquè un jutge h decidit empresonr-lo o l ml imtge que h dont Espny en els últims mesos? El president Puigdemont ho h dit ben clr: Brcelon er l fvorit.
Llegir-ne més
