13 de gener de 2018 00:00 h
Pep Gurdiol, técnico ctlán del Mnchester City, hizo hce uns semns en un rued de prens desde Inglterr un llmmiento l diálogo, l vez que reiteró l libertd de todos los presos políticos en Ctluny. En su comprecenci, prte de l temátic deportiv, nlizó los resultdos electorles del 21-D. Exclmndo, "¡Hbld! ¡Olvidos de los jueces! comenzd hblr, hblr y hblr, por fvor, e intentd hcer lo mejor pr Ctluny y Espñ". El juez Pblo Llren h corddo este viernes que los tres diputdos electos encrceldos no podrán slir de prisión pr sistir los debtes y votciones del Prlment.
Llegir-ne més
12 de gener de 2018 20:12 h
No hi h dubte que per l’Estt espnyol, l’objectiu de l independènci com fet possible és il·legítim i il·legl. No es pot concebre. Podem ser independentistes de boquet totes les tertúlies que vulguem, però no ho podem desitjr com fet rel. Està prohibit. L’rquitectur de l’Estt està pensd per no permetre quest objectiu de cp de les mneres: ctulment no hi h cp vi legl rel que permeti que Ctluny, en cs de voler ser independent, com h succeït, ho pugui ser de mner efectiv. El 155 només h estt l plsmció que qui mn és Mdrid, i que mb l llei, en relitt, poden fer el que els roti estigui permès o no.
Llegir-ne més
12 de gener de 2018 17:21 h
LA CRUA REALITAT A cops de porr i cops de presó i exili estn fent bixr el suflé republicà. O ixò els sembl. Els hi sembl tnt que en bixr quest preix emergent l’ltre encr molt més consistent: Espny és un fort negre. El FMI h tornt vlur l bnc espnyol i hi veu un excessiv dependènci de l liquiditt del BCE, mss exposició l deute públic i un bix rendibilitt. Com que les compres de deute per prt del Bnc Centrl europeu cuen en pict, l pèrdu de les injeccions de l’Eurobnc ugmentrn els costos de finnçment d’quests bncs.
Llegir-ne més
12 de gener de 2018 10:35 h
Adjunto un crt / opinió d'un ciutdn ctln que h nscut Ctluny, d'uns 55 nys. Penso que és un reflexió molt cert i molt decud en els temps que estem vivint. Espero que lgú se senti identifict mb quest text perquè prlem de l vid que tenim r mteix l territori ctlà. Us deixo llegir-l; "Indignd i molt! S’omplen l boc dient que Ctluny s’h produït un ruptur socil, qun des de que tinc us de ró quí qun cl prlr ctlà es prl i si cl prlr cstellà tmbé. Els dos prtits que hn cust en quests moments un ruptur socil brutl son Ciuddnos i PP.
Llegir-ne més
12 de gener de 2018 02:25 h
Després de copsr l'lè de l litertur de cràcter pseudojurídic que desprèn l interlocutòri del Tribunl Suprem -on es mnipul el dret fins l proxisme fi de trobr rguments per mntenir en règim de presó preventiv l'Oriol Junquers- s'h obert l ved exegètic l'hor d'interpretr el contingut de qulsevol discurs on les prules ens obren un horitzó d'inconcrecions en què l veritt -i l inversió de rols i de vlors- és l grn dmnificd. És ixí que l ministr de defens ens vis que l'exèrcit espnyol estv "preprt", en un sort d'estrny prdox que viol el principi de no contrdicció que explic un prt importnt de l cultur occidentl.
Llegir-ne més
11 de gener de 2018 22:01 h
Crme Forcdell tmbé s’prt. L president del Prlment de Ctluny h fet un nunci que es prevei des de f dies: no continurà ocupnt el càrrec que des de 2015 h ostentt, per bé que continurà com diputd d’ERC. Com motiu principl, Forcdell h dit que “el moment polític ctul demn lgú net de processos judicils”. Tmbé h defenst l sev tsc l cpdvnt de l institució, dient que en tot moment h “grntit el debt” i no s’h “doblegt” dvnt l “censur” que h intentt perpetrr el govern espnyol.
Llegir-ne més
10 de gener de 2018 23:13 h
A l ressc de l dimissió d’Artur Ms, i l’nunci de l retird de l polític de Crles Mundó, vui ens hem llevt mb l’nunci d’un cord entre JxC i ERC. Bé, entre Crles Puigdemont i Mrt Rovir Bèlgic, en plen clndestinitt. Pel que n’h trnscendit, s’h pctt intentr fins el finl l investidur de Crles Puigdemont des de l distànci i, en cs d’conseguir-ho, que quest nomeni Oriol Junquers com vicepresident i Mrt Rovir com conseller en Cp, si Junquers no pot ser noment. L’cord dón continuïtt l lògic del govern legítim, i ERC obté un cert reconeixement mb Mrt Rovir després de l derrot electorl.
Llegir-ne més
10 de gener de 2018 13:22 h
L protecció i l segurett en qüestió (10/1/2018) En moltes persones, ctlnes o simplement demòcrtes i mnts de l llibertt, h sorgit i s’h mnifestt un decisió personl fvor de l repúblic ctln, com espi polític de millores socils i benestr ncionl. Tnmteix, tes l’oposició viscerl dels monàrquics ncionlistes (tmbé noments unionistes o constitucionlistes) quest determinció republicn esdevé un repte. Sorgeix per questes persones un importnt preocupció: qui les protegeix i qui les defens.
Llegir-ne més
9 de gener de 2018 21:37 h
Di de dimissions i pssos l costt en l polític ctln, coincidint mb el segon niversri del més fmós i ‘in extremis’ ps l costt de l històri recent del nostre pís, el d’Artur Ms, que v deixr ps Crles Puigdemont. Precisment Ms, de mner totlment imprevist, h convoct vui els mitjns per nuncir l sev dimissió com president del PDeCAT. Per què? I per què r? Ell h dit que després dels bons resultts de Junts per Ctluny (del qul h tribuït prt del mèrit l propi PDeCAT), és hor d’eixmplr encr més el seu prtit i toc donr ps lidertges nous.
Llegir-ne més
9 de gener de 2018 16:19 h
El cmp polític independentist ctlà sembl hver entrt en un fse de greu desconcert. Més enllà del continu reguitzell de declrcions, que segons el di oscil·len cp un bnd o d’ltr, l sensció que té hom és que no hi h ningú l cpdvnt del comndment de l nu independentist mb un ide prou clr sobre quines són les següents ccions dur terme per mirr de generr un mrc de resolució del conflicte polític que enfront bon prt de l societt ctln mb l’Estt espnyol. El conjunt de situcions surrelistes que estem normlitznt és perillosment grn, fins l punt que estn genernt un nou mrc i relt que ens port interioritzr i considerr “normls” situcions que s’escpen de tot men de ronments rcionls: un president l’exili que pretén governr un pís telemàticment, un vicepresident l presó, tribunls que fn interlocutòries més pròpies del hoolignisme polític que no ps de l ponderció que h de crcteritzr l justíci, prtits polítics que diuen hver gunyt eleccions qun result que no representen ni molt menys l mjori socil d’quest pís.
Llegir-ne més