1 de febrer de 2018 08:43 h
L vi democràtic de mntenir el conflicte: un desgst ssumible (1/2/2018) Si pels juristes els terminis són importnts pels polític tmbé, i l’dministrció d’quests són d’un importànci cbdl. Qun tot sembl el finl , políticment, s’esdevenen solucions insospitdes. Cl tenir clr que hores d’r, en el que s’h noment el procés d’independènci de Ctluny, les vlorcions de prtid j no vlen. L’engny democràtic espnyol, des del seu ncionlisme monàrquic, ho h frustrt tot, i el que hvi d’ésser un obert confrontció de punts de vist s’h convertit en un bteri d’mences personls, empresonments de polítics, repressió indiscrimind, violènci d’estt i guerr psicològic.
Llegir-ne més
31 de gener de 2018 20:39 h
F uns dies dèiem l Dietri que vèiem Crles Puigdemont moix des d’un de les seves hbituls intervencions per videoconferènci ls seus compnys del PDeCAT. Doncs bé, vui s’h confirmt quest extrem. Un mesquin filtrció ho h deixt l descobert. Un reporter del progrm d’An Ros Quintn, de Telecinco, v cptr mb l sev càmer l pntll del mòbil de Toni Comín en un cte hir Lovin (Bèlgic). El conseller de Slut hvi rebut lguns misstges de Puigdemont per l’plicció Signl. I el contingut deixven en evidènci un home devstt, derrott, bndont.
Llegir-ne més
31 de gener de 2018 18:26 h
Què vu fer? Què esteu fen? Són dues preguntes dedicdes Junts Pel Sí o Junts per Ctluny i ERC. Què vu fer? És psst i j ens ho direu lgun di l històri des de el primer d'octubre de 2017 fins el 9 de novembre, etc. Què esteu fen? Ves sber...Que qui és el cndidt l presidènci, que si quest o ltr declrció o notíci, etc. El ncionlisme espnyol s'està divertint de vlent i donr per gunyd l sev guerr brut contr el ctlnisme. Vosltres sou els representnts del poble! Però sembl que no us preocupin tots quells que lluiten, que es mobilitzen, que s'hn mobilitzt durnt nys, que hn vott, que creuen en l independènci de Ctluny.
Llegir-ne més
31 de gener de 2018 12:28 h
Estem ssistint un enfrontment desigul. Per tnt, quest enfrontment requereix estrtègies no escrites, no mostrbles, que no es puguin encbir dintre de cp posterior i immedit mesur d’menç mediàtic o judicil, si no en un context i concepte molt generl i convencionl. Molts dels moviments que es veuen, principlment des d’bns, durnt i després, de l’1-O, mlurdment, hn de ser ixí. En quest dt-fit l’Estt j v mostrr descrdment, i l cr, per si encr no ho hvi mostrt bns, del que pot i vol ser cpç per defensr quest inqüestionble “unidd” d’Espñ.
Llegir-ne més
31 de gener de 2018 09:54 h
Puigdemont o Puigdemont: un símbol democràtic. (31/1/2018) El cndidt l presidènci de l Generlitt, Crles Puigdemont, reuneix tots els requisits legls per exercir quest funció. Des d’on r és, no té cp deute mb l justíci espnyol, j que quest encr és reconegud pels ctlns mnc d’un de diferent. Com el desplegment republicà no h previst cp tribunl lterntiu i l pròpi llei 20/2017 no diu el contrri j que tmpoc h nscut el fill republicà del tribunl superior de justíci de Ctluny, quest és el mrc que cl servir en determindes qüestions, llevt que l sobirni del prlment disposi el contrri, per medi de les lleis pertinents, o si és el cs, els decret llei que el govern l’exili, mb plen legitimitt pugui dictr.
Llegir-ne més
30 de gener de 2018 23:52 h
L situció d’vui h deixt tothom perplex. Qun hom teni coll vll que vui hi huri el primer intent d’investidur, el president del Prlment, Roger Torrent, h decidit unilterlment no utoimmolr-se i fer un pus tècnic per, com h expresst ell mteix, trobr l mner de fer efectiv de veritt l presidènci de Crles Puigdemont, qui consider l’únic cndidt possible r mteix. Així, tmbé segons ell, podri intentr complir l demnd d’empr que el president Puigdemont li hvi fet rribr tmbé sense consens previ.
Llegir-ne més
30 de gener de 2018 08:35 h
Entre l propgnd i l informció: l repúblic ctln (30/1/2018) A mesur que el conflicte polític entre Ctluny i Espny es v llrgnt en el temps, els conceptes es vn destil·lnt, i el que eren propostes constructives i ssenydes, d’uns i els ltres, es converteixen en eines de propgnd, l servei d’un mobilitzció populr igulment incert. Tnmteix, si els que hn de grntir l dinàmic democràtic, l irrefutble representtivitt populr, no prenen decisions i s’escuden drrer els corportivismes policils i militrs, i tmbé judicils, el mecnisme de les eleccions j no és fible i l poblció de buscr mecnismes d’expressió trvés de l mobilitzció socil.
Llegir-ne més
29 de gener de 2018 21:43 h
Encr és un incògnit sber què pssrà demà. Junts per Ctluny continu insistint en l investidur de Crles Puigdemont, i h presentt vui un recurs l TC per presentr l nul·litt de les mesures cutelrs sobre el ple d'investidur. Els fmosos dotze jutges de Mdrid resoldrn el recurs precisment demà prtir de l un de l trd, però j hn dit que les mesures busquen evitr "dnys d'impossible o difícil reprció". Ar bé, hn reflexiont sobre si ells hn pres lgun decisió d'impossible reprció per l slut de l democràci espnyol o per l fortles de l unitt de l'Estt en els últims temps? El president ctlà no h demnt utoritzció judicil per ssistir l sessió perquè consider que com diputt no l necessit.
Llegir-ne més
29 de gener de 2018 11:07 h
El conflicte ctlà, per primer vegd l històri, està l’gend mediàtic i diplomàtic europe i interncionl. Aquest és l bse per implicr els grns Estts d’Europ en l sev resolució democràtic. Fins r els nostres esforços d’interncionlitzció s’hn enfoct en reclmr el nostre dret l’utodeterminció i en el reconeixement de l repúblic que nàvem proclmr de mner unilterl. Dvnt les nostres demndes el Regne d’Espny es presentv com un Estt impecblement democràtic i ens retrei l desobediènci l Constitució i les lleis.
Llegir-ne més
29 de gener de 2018 08:28 h
Les doctrines terroristes de l’estt (29/1/2018) Els qui segueixen el pols dins l societt polones, resultes del seu gir ncionlist, tnt enfront de les institucions europees com dvnt els vlors humnitris, descobreixen com hi h similituds, contemporànies, mb l situció entre Ctluny i Espny. L’esglési ctòlic, l suposd cortd del gir ncionlist polonès (en contr de l’entrd de refugits, com en el cs espnyol, com més visible polític públic ncionlist), j s’h desmrct clrment de les propostes governmentls tot definint-les, en l’àmbit dels drets humns i les llibertts públiques, com “doctrines terroristes”.
Llegir-ne més
