27 de febrer de 2018 08:38 h
El poder rel i el poder democràtic (27/2/2018) L’honestedt l vid públic és un exigènci l qul no estem costumts, j que dels polítics s’esper molt m esquerr per resoldre els problemes sense que els ciutdns en hguem de preocupr de res. El preu d’quest cord tàcit és el perill de l corrupció. Ignorr-ho indic que l poblció no és mdur per entendre que si l democràci dón ccés l poder qulsevol de nosltres, quest ccés no sempre és prou exigent. L ciutdni viu perplex com després de votr els polítics j no tenen cp més preocupció sobre el que fn o deixen de fer, tot confint que psst un temps, veient com es vn resolent els problemes els votnts j no els hi demnin més expliccions, o simplement els hgin de tornr votr mnc de cp propost millor.
Llegir-ne més
26 de febrer de 2018 23:51 h
Com cd ny el Mobile World Congress h rrenct mb unes expecttives ltíssimes, unes novetts dignes de pel·lícules de ciènci-ficció i un públic vingut d’rreu del món preprt per fer de Brcelon el centre de l modernitt mundil durnt un setmn. En el primer di de l fir, tots els elements de cd ny eren lloc. Tots... menys un. El president de l Generlitt no h pogut fer cte de presènci l inugurció, j que el vn destituir i és Brussel·les per evitr l presó. Aquest nomli s’h estès ls representnts que queden de l Generlitt, que no hn estt convidts ls ctes protocol·lris de l reiles espnyol j l’interior del recinte congressul.
Llegir-ne més
26 de febrer de 2018 21:40 h
Creo que h llegdo el momento de frontr cmbios importntes en l Constitución Espñol; pero el miedo, l cobrdí de l polític y de los políticos ctules hce que escondmos l cbez como el vestruz y eso no evit que se plnteen serios interrogntes. Uno de ellos es el de l elección entre Monrquí o Repúblic. En este prtdo quiero quizás hcer ver pros y contrs pr brir los ojos quienes quiern ver, nunc lentr, ni promover, si clrr términos y especificciones muy concrets. Si se empiez tocr l Constitución, serí un tem inevitble que sldrí estudir, unque quisiern negrlo todos los grupos prlmentrios; porque de ser sí los ciuddnos se sentirín profundmente engñdos.
Llegir-ne més
26 de febrer de 2018 19:57 h
Hce no mucho slió publicdo en un notici de prens un rtículo que me impcto y que hblb de ls principles influencers del momento y que intento estudir en este momento. En ese rtículo precín nombres como Chir Ferrgni, con su prospi empres; Gbi Grebb, modelo curvy que revoluciono el mundo, siendo uns de ls pioners en demostrr que l tll no import en el modelje, sino l ctitud; Nicolette Mson , otr modelo curvy y l vez un grn ctivist socil y entre esos nombre figurb un espñol Ev Mrí Pérez Llno, un sturin, grn modelo curvy y grn ctivist y luchdor por ls tlls de l mujer rel , l de l clle, l usurí de l mod.
Llegir-ne més
26 de febrer de 2018 17:10 h
RIESGOS E INCERTIDUMBRES trducido del originl en ctlán y publicdo en Regió 7 He tenido tiempo de leerme el último informe del Consejo Generl de los Economists: Riesgos e incertidumbres de futuro de l economí espñol de Antonio Pulido y Julián Pérez. Diciembre 2.017. Hoy sólo me centrré en prte del cpítulo dedicdo vlorr el impcto económico del conflicto Ctluñ- Estdo. Lo más interesnte de todo es que reconoce lo que lgunos mntenemos desde los inicios de los ños 90, cundo en solitrio defendímos los efectos negtivos del déficit fiscl ctlán.
Llegir-ne més
26 de febrer de 2018 17:06 h
L Direcció d’Afers religiosos del govern de l’AKP, Prtit de l Justíci i el Desenvolupment té com objectiu “crer un generció pietos”: Per conseguir-ho no li mnquen recursos: 1.600.000 € finncen un número telefònic de frnc per consultes o propostes religioses, tmbé s’hi fn denúncies: “Allô Ftw” està disponible 24 hores l di. Un extens presènci les xrxes socils o no hi mnc un cden de televisió religios i 140.000 persones contrctdes. Diynet, ministeri turc de l virtut islàmic, vol socilitzr el pensment reccionri de R.
Llegir-ne més
26 de febrer de 2018 16:49 h
El Tesoro Público del Estdo hrá este ño un préstmo de 15.000 millones l Seguridd Socil pr hcer frente los pgos de ls pensiones. Sin est inyección, los 9,5 millones de pensionists se quedrín sin l pg extr de Nvidd y de verno. L huch de ls pensiones, el fondo de reserv, se h fundido. Y el repunte del empleo no grntiz en bsoluto los ingresos necesrios pr bordr los compromisos de ls cotizciones lborles. El préstmo de este ño es un 50% superior l del ño psdo, que fue de 10.192 millones. Estos préstmos, sobre el ppel, se deben devolver los 10 ños sin intereses.
Llegir-ne més
26 de febrer de 2018 16:46 h
EL TRESOR DELS PIRATES Publict Nció Digitl El Tresor Públic de l’Estt frà enguny un préstec de 15.000 milions l Segurett Socil per tl de fer front ls pgments de les pensions. Sense quest injecció, els 9,5 milions de pensionistes es,quedrien sense l pg extr de Ndl i de l’estiu. L gurdiol de les pensions, el fons de reserv, s’h fos. I el repunt de l’ocupció no grnteix en bsolut els ingressos necessris per bordr els compromisos de les cotitzcions lborls. El préstec d’enguny és un 50% superior l de l’ny psst, que fou de 10.
Llegir-ne més
26 de febrer de 2018 08:50 h
Ni l proclmció de l Repúblic Ctln l Prlment de Ctluny, ni el referèndum de l’u d’octubre, no vn ser ctes simbòlics com hn declrt dvnt del jutge lguns protgonistes, entre ells l’expresident Artur Ms. Tmpoc no es v trctr d’un insurrecció, ni d’un rebel·lió; de fet ni tn sols es v bixr l bnder borbònic de l’edifici del Prlment. Tots quests fets i d’ltres vn formr prt d’un moviment de desobediènci civil l leglitt espnyol. L resistènci pcífic és l’únic recurs pcífic que qued un poble indefens com el ctlà dvnt un leglitt injust que no reconeix un dret fonmentl, el del poble ctlà l’utodeterminció.
Llegir-ne més
26 de febrer de 2018 08:30 h
L riques monàrquic i el ncionlisme espnyol (26/2/2018) L prdox de l’estncment del ingressos dels pensionistes i l’ugment de l riques de l monrqui espnyol, escudd drrer el ncionlisme espnyol, no és grtuït. Allò de què els rics es fn més rics, gràcies ls demés, mb sous bixos i pensions congeldes, és un fet incontrovertible. L monrqui espnyol ctu com un gent més de l’economi cpitlist i h bndont l neutrlitt ideològic, si que és que mi l’hvi brçt. Ben l contrri, s’h puntt l llist d’ctors interncionls que intent profitr-se de l globlitzció i el cnvi tecnològic, sense trebllr per que quest sigui un utèntic oportunitt per tothom, mb bens i serveis ccessibles per tot l poblció, inclos l dels pïsos en vies de desenvolupment.
Llegir-ne més
