Joan Guerola
17 de febrer de 2018 00:22 h
Contes d'en Jan Bosch 185 Digues-me, que fas aquí? 4
Digues-me, que fs quí? 4 Qurt prt SEC 9 ‑ INTERIOR / PIS VERÒNICA AL BARRI VELL de GIRONA / MATINADA (Continució) L Verònic llegeix un poem curt en silenci. Verònic Uu, quin sensibilitt. Molt mco. Però l intertextulitt que proposes sobre obres d’ltres poetes l’hs de trebllr més encr. Et quedrà preciós. Subrtllo frses confuses. Ell li pos les plmes de les mns en el coll i en les gltes. L mir ls ulls. Ell li cost les mns i les fic dins de les d’ell. En cbt les hi f un petó.
Llegir-ne més
Cap comentari
El Comunicado J Herrera
17 de febrer de 2018 00:00 h
La 'presa' Catalunya
El cniblismo según suponí Sigmund Freud, es un momento rdiclmente inestble ‘de lo corpóreo’ y un de ess imágenes, deseos y miedos primrios prtir de los cules se imgin l subjetividd y l cultur. En l escen cníbl, el cuerpo devordor y el devordo, sí como l devorción mism, proveen modelos de constitución y disolución de identiddes. En breve sistiremos un cto de ntropofgi. Al inevitble cniblismo ideológico de l derech espñol. Ese ncionlismo que h probdo l sngre con Ctluny, hor un vez h dejdo l 'pres' mlherid un ldo, se peler por demostrr quién es el que mnd en est jungl llmd Espñ.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
16 de febrer de 2018 23:41 h
Saben que la llengua és la clau de volta de tot plegat
El govern de Rjoy està determint rebentr l immersió lingüístic per l vi ràpid, i estlvint-se els mil obstcles que els huri ocsiont en condicions normls. Avui ho h tornt demostrr, mb el ministre d'Educció confirmnt que pensen grntir que els pres puguin trir entre el cstellà i el ctlà com llengu vehiculr l'educció. I no de form individul, sinó de form col·lectiv. A què es refereix? No ho h clrit, però és obvi que Mdrid vol que el procediment ctul per demnr el cstellà com llengu preferent, que no rrosseg ni 100 fmílies l'ny, sigui més senzill i estigui l mà de qulsevol sense mss complexitt.
Llegir-ne més
JOSÉ LUIS ORTIZ GUELL
16 de febrer de 2018 21:30 h
DE LA DEMOCRACIA AL ABOSOLUTISMO....(DE LA DEMOCRÀCIA A L'ABOSOLUTISMO )
Cd dí me refirmo en un opinión que se está demostrndo cd pso que de el gobierno de Mrino Rjoy. H conseguido trnsformr un democrci en un Estdo que pretende gobernr bse de Decreto Legisltivo, por no probr los presupuestos, e incumpliendo él mismo l propi Constitución; y no sólo eso, sino que se mpr bjo l sombr del todopoderoso 155 que quiere empler, hor con el tem de l educción y el tem de l lengu ctln. Es indmisible este funcionmiento, mprándose con distintos lidos en este cso con Ciuddnos.
Llegir-ne més
Claudi Bachs
16 de febrer de 2018 11:56 h
Jaume Botey i Vallès, que la terra et sigui lleu
M'ssbento mb tristor de l mort de Jume Botey i Vllès, hospitlenc d'dopció, honest, treblldor i defensor de l ciutdni, sobre tot, dels més desfvorits. Vig tenir l sort de conèixer en Jume Botey l'Institut de Btxillert de Cn Serr, noment Torrs i Bges. El vig tenir com professor de religió perquè ell, per quell temps, er cpellà i l religió er mtèri obligtòri. Jo teni només deu nys qun vig començr el btxillert elementl i veni d'un escol prroquil on hvi curst primàri. Un escol on l religió teni un pes fonmentl, gire bé intensiu i on -dit mb totes les lletres- s'doctrinv en l religió ctòlic.
Llegir-ne més
Vicenç Plans
16 de febrer de 2018 08:33 h
El reencarnació del pujolisme és el 155, la Generalitat autonòmica.(16/1/2018)
El reencrnció del pujolisme és el 155, l Generlitt utonòmic.(16/1/2018) Amb govern de l Generlitt o no, l Generlitt utonòmic és l representnt ordinàri de l’estt Ctluny, com mnt vegdes v recordr el pujolisme. Tnmteix, l creenç engnyos de que el ctlnisme podi cpgirr-ho h toct sostre. L Generlitt utonòmic és el propi estt espnyol, i l sev utonomi polític està l servei d’quest mrc, i ixí és i serà. Cd di que pss mb el 155 es v esmicolnt més i més el mirll de l mentid pujolist, segons l qul l Generlitt utonòmic podi ésser lgun cos diferent de l que és: un prell més de l’estt espnyol, dedict si cl reprimir l nció ctln, mb independènci de l ideologi que l governi.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
15 de febrer de 2018 23:36 h
L’Estat veu una autopista per fulminar la immersió amb el 155
J són dins de l Generlitt. Ar tot és molt més fàcil. Durnt els últims nys l’Estt espnyol, empès per Ciutdns, h lluitt per intentr crregr-se l immersió lingüístic, i no ho h conseguit mlgrt les múltiples sentències de tribunls en quest sentit. El deprtment d’Ensenyment, controlt per governs votts per l ciutdni, mi no h cedit. Fos del prtit que fos. Però és clr, r el deprtment està controlt per Mrino Rjoy, està indefens, sense bsolutment cp mrge després d’un propició l forç.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
15 de febrer de 2018 22:01 h
Mèrits. requisits i substitució linguística
El prtit de River i Arrimds pretén ( mitjnçnt un proposició de llei l Congrés) que el ctlà, i les ltres llengües cooficils de lEstt espñol, deixin de ser un requisit per ccedir l funció públic. Això, bnd de ser un mesur ideològic molt uniformitzdor, ssimilcionist, lingüicid, i reccionàri implicri un cop de destrl contr l cohesió socil, un tc brutl contr els drets lingüístics, individuls i col.lectis, i un violció de l Crt Europe de les Llengües Regionls i/o Minoritàries, ixí com de l’Esttut de Ctluny de 2006 il Llei de Polític Lingúistic 1/1998 A més, quest propost de Cs seri un torpede contr l líni de flotció de l convivènci Ctluny i un problem importnt perquè l’dministrció ctln pogués exercir correctment l sev fein, sense cp men de discrimincions.
Llegir-ne més
Jordi Matas i Dalmases
15 de febrer de 2018 20:30 h
Estar en el poder i tenir poder
Tots els que ens hem dedict l’estudi de les elits polítiques sbem que hi h tres principls proximcions per sber qui form prt de l'elit polític (deixnt de bnd l polèmic discussió sobre el terme elit): l reputcionl, l decisionl i l posicionl. L reputcionl consisteix preguntr l comunitt qui creu que form prt de l'elit polític. L decisionl consider que les elits polítiques són les persones que veritblement prenen les decisions polítiques, i tmbé les que més influeixen en quest decisió.
Llegir-ne més
Imma Gallardo
15 de febrer de 2018 20:26 h
Ja hem engegat el camí i més tard o més d’hora acabarem sent una nació
No sé si per tothom té el mteix significt el fet de sortir elegit diputt, personlment crec que és un honor poder servir els ciutdns del meu pís des d’un institució tn representtiv, mb tnt històri com és el Prlment de Ctluny. Tinc molt clr que bnd de contribuir elborr lleis, judr en el control del Govern i d’ltres funcions és sobretot en les comrques del Pirineu on pren un pper molt rellevnt l mev figur com diputd d’quest territori. Acompnyment i suport ls representnts territorils, les entitts i ssocicions, ls diferents sectors.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
27
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs